Sign language in Landau-Kleffner syndrome.

This article reviews the history of sign language (SL) and the rationale for its use in children with profound auditory agnosia due to Landau-Kleffner syndrome (LKS), illustrated by studies of children and adults followed for many years and rare cases from the literature. The reasons that SL was successful and brought some children out of isolation while it could not be implemented in others are discussed. The nowadays earlier recognition and treatment of LKS and better awareness of the crucial need to maintain communication have certainly improved the outcome of affected children. Alternatives to oral language, even for less severe cases, are increasingly accepted. SL can be learned at different ages with a clear benefit, but the ambivalence of the patients and their families with the world and culture of the deaf may sometimes explain its refusal or limited acceptance. There are no data to support the fear that SL learning may delay or prevent oral language recovery in children with LKS. On the contrary, SL may even facilitate this recovery by stimulating functionally connected core language networks and by helping speech therapy and auditory training.

La formació competencial dels llicenciats en economia i empresa: una visió des del seu entorn professional

La recerca que es presenta té com a objectiu enfocar una de les arrels de la manca de rendiment laboral dels treballadors: la formació que han rebut, en particular aquells que han seguit una trajectòria universitària. Per dur-ho a terme s"ha valorat l"encaix entre el marc didàctic i les competències que s"exigeixen als alumnes a l"hora d"incorporar-se al mercat de treball. S"ha partit d"una enquesta a persones acabades de llicenciar de la Facultat d"Economia de la Universitat de Barcelona, a docents d"aquesta mateixa Facultat i a empresaris. A partir dels resultats obtinguts s"ha fet una anàlisi de la situació dels joves treballadors en termes de competències instrumentals, interpersonals i professionals, centrada exclusivament en la percepció dels empresaris. Segons les conclusions, una planificació de la docència més centrada en l"estudiant, des del punt de vista de la seva formació integral, pot contribuir de forma essencial a incrementar la seva futura productivitat laboral.

Per aprendre anglès, quan abans millor? L'aprenentatge de l'anglès com a llengua estrangera. When Learning English, is it a case of 'The earlier the better?' Learning English as a foreign Language

En contra del que molts pares i mestres pensen, i en contra del que s'ha trobat en contextos d'adquisició natural de segones llengües i d'immersió, començar al més aviat possible l'aprenentatge d'idiomes, sobretot pel que fa a les tasques cognitivament més exigents, com l'escriptura, no sembla l'opció més eficaç. Els resultats del Grup de Recerca en Adquisició de Llengües (GRAL) estudià aprenents d'anglès que començaren als vuit i onze anys i trobaren, sistemàticament, que a llarg termini, després de les mateixes hores d'instrucció, eren els més grans, que havien començat als onze anys, els que obtenien millors resultats en totes les proves orals i escrites d'anglès excepte en alguna de prova de reconeixement fonètic. La maduresa cognitiva dels alumnes més grans i els diferents mecanismes d¿aprenentatge implícit i explícit entre els nens més petits i els adults ajuden a explicar per què només començar abans l'aprenentatge d'idiomes no sembla suficient per obtenir millors resultats.

Resistance to extreme strategies, rather than prosocial preferences, can explain human cooperation in public goods games.

The results of numerous economic games suggest that humans behave more cooperatively than would be expected if they were maximizing selfish interests. It has been argued that this is because individuals gain satisfaction from the success of others, and that such prosocial preferences require a novel evolutionary explanation. However, in previous games, imperfect behavior would automatically lead to an increase in cooperation, making it impossible to decouple any form of mistake or error from prosocial cooperative decisions. Here we empirically test between these alternatives by decoupling imperfect behavior from prosocial preferences in modified versions of the public goods game, in which individuals would maximize their selfish gain by completely (100%) cooperating. We found that, although this led to higher levels of cooperation, it did not lead to full cooperation, and individuals still perceived their group mates as competitors. This is inconsistent with either selfish or prosocial preferences, suggesting that the most parsimonious explanation is imperfect behavior triggered by psychological drives that can prevent both complete defection and complete cooperation. More generally, our results illustrate the caution that must be exercised when interpreting the evolutionary implications of economic experiments, especially the absolute level of cooperation in a particular treatment.

Serveis d'informació professional

La elección de profesión es una de las decisiones más importantes que una persona debe tomar. De dicha elección dependen otros aspectos de la vida. La elección con conocimiento de causa debe estar precedida de una información detallada. Por eso la información profesional debería ser una actividad habitual en los centros educativos. La planificación de los servicios de información profesional tiene que seguir un proceso ordenado. En primer lugar es preciso conocer unas bases teóricas y metodológicas que fundamenten todo tipo de actividad. En segundo lugar es preciso realizar un estudio del contexto sociolaboral y del nivel educativo al cual va dirigido el programa de actividades de información profesional. De todo esto se derivan unas necesidades, tanto de parte de los alumnos como del centro y de los padres, que configuran unos objetivos a conseguir para satisfacer esas necesidades. Para la planificación de actividades encaminadas a conseguir objetivos, es preciso determinar unos contenidos sobre estudios, profesiones, estructura del sistema educativo, becas, etc. Es conveniente conocer las fuentes informativas; aplicar técnicas y conocer la situación del mundo laboral y el mercado de trabajo. Al final de un programa de actividades conviene evaluar lo que se ha hecho y su incidencia como feed-back para futuras experiencias.

El disseny d'uns quaderns de pràcticum des de la millora docent i el treball corresponsable per la transferència de competències i desenvolupament professional

Aquest article vol oferir un exemple de treball innovador basat en una recerca acció per a la construcció d'un procés educatiu orientat a l'acompanyament de l'alumnat en les pràctiques externes en l'ensenyament d'Educació Social de la Universitat de Barcelona. En primer terme, presentem els referents conceptuals en els quals s'emmarquen els aprenentatges del Pràcticum. En segon lloc, aprofundim en la metodologia de la recerca sobre la reflexió de la pràctica docent duta a terme en el marc d'un projecte d'innovació docent (2008MQD155) per analitzar, aclarir i promoure les competències i condicions necessàries perquè s'esdevingui el procés d'aprenentatge. Seguidament, es presenten com a resultat de la recerca uns quaderns adreçats als agents implicats en el procés del Pràcticum, que volen donar suport a la funció docent. Finalment, s'aporten conclusions, reflexions i interrogants sobre el que ha suposat l'elaboració conjunta dels quaderns de Pràcticum, amb el propòsit d'afavorir la transferència a altres realitats educatives d'educació superior.

El desenvolupament professional dels docents des de la perspectiva del professorat

Aquest article, en la seva primera part, presenta una revisió crítica sobre els elements que configuren l'actual debat sobre el professionalisme dels docents. Seguidament s'informa dels resultats d'una investigació sobre Desenvolupament Professional. Destaca l'interès per revisar i conèixer les perspectives sobre desenvolupament professional dels professors i professores de tots els nivells educatius.

Models de desenvolupament professional del professor

L'article recull les últimes revisions sobre els models de desenvolupament professional des d'una perspectiva actual i globalitzadora del tema. Exposa cinc models de desenvolupament professional: a) guiat individualment, b) basat en l'observació/evaluació, c)basat en la preparació (formació), d) basat en la implicació en processos de desenvolupament/millora, i e) basat en la indagació. Acaba recollint la proposta del MEC sobre la formació del professorat, dins del nostre context.

Chaotic dynamics and team effectiveness: evidence from professional basketball

Considering teams as complex adaptive systems (CAS) this study deals with changes in team effectiveness over time in a specific context: professional basketball. The sample comprised 23 basketball teams whose outcomes were analysed over a 12-year period according to two objective measures. The results reveal that all the teams showed chaotic dynamics, one of the key characteristics of CAS. A relationship was also found between teams showing low-dimensional chaotic dynamics and better outcomes, supporting the idea of healthy variability in organizational behaviour. The stability of the squad was likewise found to influence team outcomes, although it was not associated with the chaotic dynamics in team effectiveness. It is concluded that studying teams as CAS enables fluctuations in team effectiveness to be explained, and that the techniques derived from nonlinear dynamical systems, developed specifically for the study of CAS, are useful for this purpose.

Aufftrittsangst : kardiorespiratorische Aktivität bei ängstlichen und nichtängstlichen Musikstudenten in einer Auftrittssituation = Performance anxiety : cardiorespiratory activity in high- and low-anxious professional music students in a performance situation

Fragebogenstudien haben gezeigt, dass ängstliche Musiker vor und/oder während eines Auftritts möglicherweise unter Hyperventilationssymptomen leiden. Berichtete Symptome beinhalten Kurzatmigkeit, schnelles oder tiefes Einatmen, Schwindelgefühl und Herzklopfen. Bisher hat jedoch noch keine Studie getestet, ob diese selbstberichteten Symptome tatsächlich kardiorespiratorische Veränderungen widerspiegeln. Das Hauptziel dieser Studie ist es, zu bestimmen, ob sich Auftrittsangst bei Musikern physiologisch über kardiorespiratorische Muster äußert. Wir haben insgesamt 74 Musikstudenten von Schweizer Musikhochschulen getestet. Diese Studenten wurden aufgrund ihrer selbstberichteten Auftrittsangst (STAI-S) in zwei Gruppen unterteilt: ängstliche Musiker und nichtängstliche Musiker. Die Studenten wurden in drei unterschiedlichen Situationen getestet: Ausgangszustand, Auftritt ohne Publikum, Auftritt mit Publikum. Wir haben folgende Parameter gemessen: a) kardiorespiratorische Muster und endexpiratorisches CO2, welches eine gute nichtinvasive Schätzung des Hyperventilationsgrades liefert und b) subjektiv wahrgenommene Emotionen und subjektiv wahrgenommene physiologische Aktivität. Das Poster zeigt die ersten Resultate der 15 ängstlichsten und der 15 am wenigsten ängstlichen Musiker. Das Hauptinteresse gilt den folgenden Punkten: Herz- und Atemfrequenz, subjektiv wahrgenommenes Herzklopfen, subjektiv wahrgenommene Kurzatmigkeit und subjektiv wahrgenommenes Angstgefühl. Die Resultate dieser Studie zeigen erstens, dass ängstliche und nichtängstliche Musikstudenten zu den verschiedenen Messzeitpunkten eine vergleichbare physiologische Aktivität aufweisen und zweitens, dass ängstliche Musikstudenten ein signifikant höheres Angstgefühl haben und signifikant mehr Herzklopfen und Kurzatmigkeit wahrnehmen vor und/oder während eines Auftritts mit Publikum. Dies deutet darauf hin, dass sich ängstliche und nichtängstliche Musikstudenten a) bezüglich der subjektiv wahrgenommenen physiologischen Symptome und des selbst berichteten Angstgefühls vor und/oder während eines öffentlichen Auftritts unterscheiden und sich b) bezüglich der untersuchten physiologischen Reaktionen nicht unterscheiden.

Impact of relative size and language on the attitudes between nations and linguistic groups : The case of Switzerland

This study explores the impact of relative size on the intra- and intergroup attitudes of groups who either share a language or have a different language. For that purpose, we examined international attitudes, comparing a small nation, Switzerland, and two larger nations, Germany and France. We found support for the assumption that large neighbouring nations pose a threat to the smaller nation's identity, especially when they are linguistically similar. Consequently, in line with Tajfel's Social Identity Theory (1978), the smaller nation's inhabitants evaluate those of the larger nation less positively, liking them less and perceiving them to be more arrogant than vice versa. By investigating the special case of the French-speaking and the German-speaking Swiss as linguistic groups within their own nation we were able to demonstrate that these groups seek support with the larger-linguistically-similar nation to defend themselves against the more direct in-country threat to their identity. They acknowledge the similarity with the larger nation, yet keep defending their social identity by expressing a dislike for this perceived similarity.