La adquisición de las competencies de autoregulación. Análisis de su concepción y aprendizaje en diferentes estudios universitarios.

Es presenta una recerca sobre la competència d'autoregulació de l'aprenentatge d'estudiants universitaris. Des d'una perspectiva socio-constructivista i d'acord amb les fases d'adquisició de l'autoregulació proposades per Zimmerman (2000), s'analitzen les seves dimensions i, específicament, la planificació de l'aprenentatge individual i de grup. Es van analitzar quatre propostes d'innovació docent sobre l'ensenyament de l'autoregulació. Van participar 9 professors i 386 alumnes de la Universitat de Barcelona, pertanyents a tres estudis (Biologia, Formació del Professorat i Psicologia) i que cursaven quatre assignatures diferents durant el curs acadèmic 2007-2008. Els resultats, en el seu conjunt, mostren que els estudiants: entenen la planificació com una activitat formal ubicada exclusivament a l' inici del procés d'aprenentatge; redueixen la seva funció a l'organització del treball, i no relacionen el seu ús amb la gestió, individual i de grup, dels esforços dirigits a construir coneixement.

Validation of two echocardiographic indexes to improve the diagnosis of complex coarctations.

OBJECTIVES: Coarctation of the aorta is one of the most common congenital heart defects. Its diagnosis may be difficult in the presence of a patent ductus arteriosus, of other complex defects or of a poor echocardiographic window. We sought to demonstrate that the carotid-subclavian artery index (CSA index) and the isthmus-descending aorta ratio (I/D ratio), two recently described echocardiographic indexes, are effective in detection of isolated and complex aortic coarctations in children younger and older than 3 months of age. The CSA index is the ratio of the distal aortic arch diameter to the distance between the left carotid artery and the left subclavian artery. It is highly suggestive of a coarctation when it is <1.5. The I/D ratio defined as the diameter of the isthmus to the diameter of the descending aorta, suggests an aortic coarctation when it is less than 0.64. METHODS: This is a retrospective cohort study in a tertiary care children's hospital. Review of all echocardiograms in children aged 0-18 years with a diagnosis of coarctation seen at the author's institution between 1996 and 2006. An age- and sex-matched control group without coarctation was constituted. Offline echocardiographic measurements of the aortic arch were performed in order to calculate the CSA index and I/D ratio. RESULTS: Sixty-eight patients were included in the coarctation group, 24 in the control group. Patients with coarctation had a significantly lower CSA index (0.84+/-0.39 vs 2.65+/-0.82, p<0.0001) and I/D ratio (0.58+/-0.18 vs 0.98+/-0.19, p<0.0001) than patients in the control group. Associated cardiac defects and age of the child did not significantly alter the CSA index or the I/D ratio. CONCLUSIONS: A CSA index less than 1.5 is highly suggestive of coarctation independent of age and of the presence of other cardiac defects. I/D ratio alone is less specific than CSA alone at any age and for any associated cardiac lesion. The association of both indexes improves sensitivity and permits diagnosis of coarctation in all patients based solely on a bedside echocardiographic measurement.

Cytotaxonomy of North African species of Delphinium L. sect. Delphinium (Ranunculaceae).

S'han estudiat els nombres cromosómics i l'estructura dels cariotipus de 15 poblacions nordafricanes de Delphinium L. sect. Delphinium. Delphinium balansae Boiss. & Reuter, amb cariotipus mes simétric, apareix com a possible ancestre perenne de la resta d'espécies annuals amb cariotipus mes asimétric i mes curt. Es proposa una reorganització taxonómica de la secció, d'on es descriuen dues series noves (ser. Macropeiala ser. nova i ser. Balansae ser. nova.) i es proposen dues combinacions noves (D. nanum subsp. alboliliaceum i D. nanum subsp. elongatum).

Millora de l'actuació docent del professorat de Matemàtiques

Aquest article és fruit de la recerca duta a terme en el marc del projecte conjunt REDICE08, PID08, PID09 'Com motivar, com adequar l"avaluació continuada i com mesurar el treball a les assignatures de Matemàtiques' durant els cursos 2008 2009 i 2009-2010. El projecte aborda temes relacionats amb els resultats de les enquestes sobre l"actuació docent del professorat a l"ensenyament de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona (UB), en què l"alumnat posa de manifest, en general, un baixa motivació del professorat i un elevat volum de feina en les assignatures. Com a resultat de l"estudi i de la pràctica docent en les assignatures involucrades en el projecte citat abans, es desprèn que la motivació de l"alumnat s"aconsegueix sumant esforços en diferents direccions: d"una banda, cal una tria adequada i una bona comunicació dels continguts, que fomenti el diàleg amb l"alumnat; d"altra banda, cal que l"avaluació continuada presenti un esglaonament progressiu en la dificultat de les activitats no presencials i una atenció continuada a l"alumnat mentre les duu a terme. Finalment, cal quantificar la dedicació de l"alumnat a les diferents activitats no presencials, ja que serveix de gran ajuda al professorat a l"hora d"adequar-les a la dedicació requerida, i ponderar les diferents activitats d"avaluació acreditativa en la qualificació de forma proporcional a aquesta dedicació. La motivació pren molta força com a element clau que cal tenir en compte en el bon desenvolupament de la docència universitària. L"alumnat motivat respon amb una més gran dedicació, cosa que comporta la integració de l"alumnat en les assignatures, millors resultats acadèmics i una millor motivació del professorat. Aquest cicle de motivació es va realimentant i va produint efectes molt positius tant en el professorat com en l"alumnat. Una consideració final és que el camí per millorar la docència a Matemàtiques és, segurament, llarg. Tot i així, les reflexions i les actuacions fetes per un nombre considerable de professors de diferents disciplines i departaments de la Facultat de Matemàtiques són experiències que segurament serviran en moltes assignatures de Matemàtiques i d"altres ensenyaments.

Esperó de muntanya

DELPHINIUM MONTANUM DC. IN LAM. & DC., FL. FR. 5: 641 (1815) - L'esperó de muntanya(Delphinium montanum, Ranunculaceae) és una espècie perenne, tetraploide, endèmica delsPirineus orientals, restringida a 9 poblacions (3 de les quals no s¿han tornat a trobar recentment) iamenaçada (vulnerable [VU] segons criteris de la UICN de 2001). Tàxon objecte d¿estudi per l¿equipdel BioC des de fa uns 25 anys, des del punt de vista taxonòmic (Blanché, 1991), de biologiareproductiva i diversitat genètica (Bosch, 1999; Simon et al., 2001) i de l¿origen de la tetraploïdia(López-Pujol et al., 2007). Ha format part de diversos projectes de recerca entre els quals destacaConservación de la biodiversidad en zonas sometidas a impacto del sector turístico y fragmentaciónde poblaciones. Bases para la gestión de especies amenazadas, finançat pel Plan Nacional de I+D del Ministeri d'Educació i Ciència.

Esperó de muntanya

DELPHINIUM MONTANUM DC. IN LAM. & DC., FL. FR. 5: 641 (1815) - L'esperó de muntanya(Delphinium montanum, Ranunculaceae) és una espècie perenne, tetraploide, endèmica delsPirineus orientals, restringida a 9 poblacions (3 de les quals no s¿han tornat a trobar recentment) iamenaçada (vulnerable [VU] segons criteris de la UICN de 2001). Tàxon objecte d¿estudi per l¿equipdel BioC des de fa uns 25 anys, des del punt de vista taxonòmic (Blanché, 1991), de biologiareproductiva i diversitat genètica (Bosch, 1999; Simon et al., 2001) i de l¿origen de la tetraploïdia(López-Pujol et al., 2007). Ha format part de diversos projectes de recerca entre els quals destacaConservación de la biodiversidad en zonas sometidas a impacto del sector turístico y fragmentaciónde poblaciones. Bases para la gestión de especies amenazadas, finançat pel Plan Nacional de I+D del Ministeri d'Educació i Ciència.

Determination of meropenem in plasma and filtrate-dialysate from patients under continuous veno-venous haemodiafiltration by SPE-LC.

Meropenem, a carbapenem antibiotic displaying a broad spectrum of antibacterial activity, is administered in Medical Intensive Care Unit to critically ill patients undergoing continuous veno-venous haemodiafiltration (CVVHDF). However, there are limited data available to substantial rational dosing decisions in this condition. In an attempt to refine our knowledge and propose a rationally designed dosage regimen, we have developed a HPLC method to determine meropenem after solid-phase extraction (SPE) of plasma and dialysate fluids obtained from patients under CVVHDF. The assay comprises the simultaneous measurement of meropenem's open-ring metabolite UK-1a, whose fate has never been studied in CVVHDF patients. The clean-up procedure involved a SPE on C18 cartridge. Matrix components were eliminated with phosphate buffer pH 7.4 followed by 15:85 MeOH-phosphate buffer pH 7.4. Meropenem and UK-1a were subsequently desorbed with MeOH. The eluates were evaporated under nitrogen at room temperature (RT) and reconstituted in phosphate buffer pH 7.4. Separation was performed at RT on a Nucleosil 100-5 microm C18 AB cartridge column (125 x 4 mm I.D.) equipped with a guard column (8 x 4 mm I.D.) with UV-DAD detection set at 208 nm. The mobile phase was 1 ml min(-1), using a step-wise gradient elution program: %MeOH/0.005 M tetrabutylammonium chloride pH 7.4; 10/90-50/50 in 27 min. Over the range of 5-100 microg ml(-1), the regression coefficient of the calibration curves (plasma and dialysate) were >0.998. The absolute extraction recoveries of meropenem and UK-1a in plasma and filtrate-dialysate were stable and ranged from 88-93 to 72-77% for meropenem, and from 95-104 to 75-82% for UK-1a. In plasma and filtrate-dialysate, respectively, the mean intra-assay precision was 4.1 and 2.6% for meropenem and 4.2 and 3.7% for UK-1a. The inter-assay variability was 2.8 and 3.6% for meropenem and 2.3 and 2.8% for UK-1a. The accuracy was satisfactory for both meropenem and UK-1a with deviation never exceeding 9.0% of the nominal concentrations. The stability of meropenem, studied in biological samples left at RT and at +4 degrees C, was satisfactory with < 5% degradation after 1.5 h in blood but reached 22% in filtrate-dialysate samples stored at RT for 8 h, precluding accurate measurements of meropenem excreted unchanged in the filtrate-dialysate left at RT during the CVVHDF procedure. The method reported here enables accurate measurements of meropenem in critically ill patients under CVVHDF, making dosage individualisation possible in such patients. The levels of the metabolite UK-1a encountered in this population of patients were higher than those observed in healthy volunteers but was similar to those observed in patients with renal impairment under hemodialysis.

Cuatro casos, cuatro historias de uso educativo de las TIC

[spa] Este informe presenta parte de los procesos y los resultados del proyecto de I+D+I: Políticas y prácticas en torno a las TIC en la enseñanza obligatoria: Implicaciones para la innovación y la mejora, parcialmente financiado por Ministerio de Ciencia e Innovación. SEJ2007-67562. Recoge los cuatro estudios de caso llevados a cabo en dos Institutos de Enseñanza Secundaria Obligatoria y dos centros de educación primaria de Cataluña, que nos han posibilitado elucidar el impacto de las políticas de uso de las TIC y de otras iniciativas políticas para favorecer la innovación y la mejora en cada centro, prestando especial atención a: (a) los temas organizativos relacionados con el tiempo y el espacio; (b) el desarrollo del currículum en el centro (visiones sobre el conocimiento, el aprendizaje, el papel del alumnado y el profesorado, el lugar de las TIC, etc.); (c) las condiciones de trabajo del profesorado (acceso a formación, espacios y prácticas de colaboración; desarrollo profesional); (d) los resultados del aprendizaje (valor intelectual, social y personal de lo aprendido; capacidad de transferencia para seguir aprendiendo

L'aprenentatge de llengües mitjançant tasques pedagògiques

L'objectiu d'aquest article és, d¿una banda, presentar els arguments que han estat exposats per demostrar que l'ús de tasques pedagògiques pot promoure l'aprenentatge i l'adquisició de llengües i, d'altra banda, revisar com, des del camp de l'adquisició de llengües, s'han utilitzat les tasques pedagògiques com a objecte d'estudi. A l'article, en primer lloc, es defineix el concepte de tasca, tot distingint entre tasques reals i tasques pedagògiques. A continuació, es presenten alguns dels arguments que s'esgrimeixen per considerar les tasques com a eines facilitadores de l'aprenentatge. Finalment, s'hi apunten dues línies de recerca: una d'interactiva i una de cognitiva, que, en l'actualitat, intenten aportar proves sobre com determinats dissenys de tasques pedagògiques poden facilitar l'aprenentatge de llengües.

Per aprendre anglès, quan abans millor? L'aprenentatge de l'anglès com a llengua estrangera. When Learning English, is it a case of 'The earlier the better?' Learning English as a foreign Language

En contra del que molts pares i mestres pensen, i en contra del que s'ha trobat en contextos d'adquisició natural de segones llengües i d'immersió, començar al més aviat possible l'aprenentatge d'idiomes, sobretot pel que fa a les tasques cognitivament més exigents, com l'escriptura, no sembla l'opció més eficaç. Els resultats del Grup de Recerca en Adquisició de Llengües (GRAL) estudià aprenents d'anglès que començaren als vuit i onze anys i trobaren, sistemàticament, que a llarg termini, després de les mateixes hores d'instrucció, eren els més grans, que havien començat als onze anys, els que obtenien millors resultats en totes les proves orals i escrites d'anglès excepte en alguna de prova de reconeixement fonètic. La maduresa cognitiva dels alumnes més grans i els diferents mecanismes d¿aprenentatge implícit i explícit entre els nens més petits i els adults ajuden a explicar per què només començar abans l'aprenentatge d'idiomes no sembla suficient per obtenir millors resultats.

Hematopoietic stem cell function and survival depend on c-Myc and N-Myc activity.

Myc activity is emerging as a key element in acquisition and maintenance of stem cell properties. We have previously shown that c-Myc deficiency results in accumulation of defective hematopoietic stem cells (HSCs) due to niche-dependent differentiation defects. Here we report that immature HSCs coexpress c-myc and N-myc mRNA at similar levels. Although conditional deletion of N-myc in the bone marrow does not affect hematopoiesis, combined deficiency of c-Myc and N-Myc (dKO) results in pancytopenia and rapid lethality. Interestingly, proliferation of HSCs depends on both myc genes during homeostasis, but is c-Myc/N-Myc independent during bone marrow repair after injury. Strikingly, while most dKO hematopoietic cells undergo apoptosis, only self-renewing HSCs accumulate the cytotoxic molecule Granzyme B, normally employed by the innate immune system, thereby revealing an unexpected mechanism of stem cell apoptosis. Collectively, Myc activity (c-Myc and N-Myc) controls crucial aspects of HSC function including proliferation, differentiation, and survival.

L'avaluació universitària: l'experiència de la Universitat de Barcelona

El Pla d'Avaluació-lnnovació de la UB inicia el camí el curs 90-91 amb la creació d'un gabinet tecnic encarregat de donar forma i fer operatives diverses idees dirigides cap a una millora de la qualitat de l'educació universitaria. Les practiques d'avaluació institucional en el context europeu, així com les experiencies i el marc legal de la universitat espanyola són referents que s'han pres en consideració. Aquests marcs de referencia s'examinen a la primera part del trebal!. A la segona part, s'exposa el Pla, dissenyat al voltant de deu programes d'actuació que recullen tres tipus amplis d'accions: de caracter avaluatiu (intern-extern), de caracter avaluatiu-innovació i de caracter formatiu-innovació. Els programes es desenvoluparan al Ilarg del trienni 91-93 i d'alguns, després del primer any d'actuació, ja se'n poden oferir elements d'avaluació, tant del procés com deis resultats.

La adquisición de las competencies de autoregulación. Análisis de su concepción y aprendizaje en diferentes estudios universitarios.

Es presenta una recerca sobre la competència d'autoregulació de l'aprenentatge d'estudiants universitaris. Des d'una perspectiva socio-constructivista i d'acord amb les fases d'adquisició de l'autoregulació proposades per Zimmerman (2000), s'analitzen les seves dimensions i, específicament, la planificació de l'aprenentatge individual i de grup. Es van analitzar quatre propostes d'innovació docent sobre l'ensenyament de l'autoregulació. Van participar 9 professors i 386 alumnes de la Universitat de Barcelona, pertanyents a tres estudis (Biologia, Formació del Professorat i Psicologia) i que cursaven quatre assignatures diferents durant el curs acadèmic 2007-2008. Els resultats, en el seu conjunt, mostren que els estudiants: entenen la planificació com una activitat formal ubicada exclusivament a l' inici del procés d'aprenentatge; redueixen la seva funció a l'organització del treball, i no relacionen el seu ús amb la gestió, individual i de grup, dels esforços dirigits a construir coneixement.

Presentació del dossier Jornades sobre Metodologia de Recerca

L'impuls de l'activitat investigadora caracteritza actualment la major part de les polítiques educatives, i és una realitat inquestionable que augmenta les exigències institucionals relatives a la producció científica en un panorama cada vegada més internacionalitzat. El saber es difon mitjançant circuits cada vegada més ramificats i fluids, alhora que s'accedeix a un volum creixent de producció científica amb una facilitat impensable fa una década, pero també és un fet que es posen més en evidéncia els desfasaments entre ambits científics, entre famílies d'una determinada comunitat científica, entre perspectives agresolades i novedoses del coneixement, entre cosmovisions localistes i d'ampli calat, entre tecnologies transferibles i reflexions epistemologiques ... i podríem seguir mencionant una Ilarga sé-rie de contradiccions que impregnen la nostra realitat diaria. En definitiva, si bé és cert que es tracta de popularitzar l'activitat investigadora, també ho és que es multipliquen determinades barreres que amb més o menys subtilesa s'han d'esquivar perqué la investigació i els seus resultats siguin una realitat tangible.

Combining blockers of the renin-angiotensin system or increasing the dose of an angiotensin II receptor antagonist in proteinuric patients: a randomized triple-crossover study.

Objective The goal of this study was to investigate whether increasing the dose of an angiotensin II receptor blocker (ARB) provides as much benefits as combining the ARB with an angiotensin-converting enzyme inhibitor (ACEI) in terms of blood pressure (BP) control and urinary albumin excretion (UAE) in hypertensive patients with a proteinuria.Methods We enrolled 20 hypertensive patients with proteinuric nephropathies and a reduced renal function in a randomized, 12-month, triple-crossover, prospective, open-label study to compare the effects of a regular dose of losartan (Los 100mg q.d., LOS100) vs. a high dose of losartan (Los 100mg b.i.d., LOS200) vs. losartan 100mg q.d. associated with lisinopril 20 mg q.d. (LOS100 + LIS20). Each treatment was given for 8 weeks with a 4-week initial run-in period and 2 weeks of washout between each treatment phases. 24 h UAE and ambulatory BP were measured during the running phase and at the end of each treatment period.Results Compared to pretreatment, 24 h SBP and DBP were reduced by 10/5 +/- 7/4 mmHg with LOS100 (P=0.023 vs. baseline) and, respectively, 13/6 +/- 12/5 mmHg with LOS200 (P=0.011) and 19/9 +/- 15/8 mmHg with LOS100+LIS20 (P < 0.01). UAE decreased significantly with LOS100 and to an even greater degree with LOS200 and LOS100+LIS20 (P < 0.01 vs. baseline for both and P=0.032, LOS100+LIS20 vs. LOS200). The combination had a greater impact in patients with a high baseline proteinuria as suggested by a nonparallel leftward shift of the relationship between the changes in UAE induced by the combination and those induced by LOS200. The high dose of losartan was better tolerated than the combination.Conclusion Increasing the dose of losartan from 100mg once daily to 100mg twice a day enables to obtain a greater decrease in BP and proteinuria and is better tolerated than combining the ARB with lisinopril, though the high dose appears to be slightly less effective than the combination in patients with a marked proteinuria. J Hypertens 29: 1228-1235 (C) 2011 Wolters Kluwer Health vertical bar Lippincott Williams & Wilkins.