Nihilismo político. Fundamentos y manifestaciones

El nihilisme polític, com a conjunt de teories polítiques que neguen que la societat i el poder polític siguin connaturals a l'home i que afirmen, al contrari, que són realitats imposades i coactives, és una realitat moderna i manifestada principalment en el segle XX. Fenòmens com el totalitarisme, l'anarquisme o el terrorisme, tots ells amb marcats trets del que s'ha anomenat nihilisme europeu, s'han conceptualitzat com a retrocessos polítics i morals respecte al progrés modern i la civilització dels pobles d'Occident. Tot això semblava haver brollat del no res. Ningú en la història no havia governat a una nació amb les formes de domini utilitzades en el nazisme. La seva crueltat, el seu absurd i el seu control sobre totes les esferes de l'existència humana van constituir una forma nova i desconeguda de pràctica política a començaments de segle. La seva violència és també l'essència del terrorisme, aquella que utilitza el terror com a manera de transformar les relacions socials i les consciències, abastant cotes inimaginables de sofriment al servei d’una causa política. Analitzats en el seu aspecte teòric, cada un manifesta el seu nihilisme a través de la seva manera peculiar i extremada d'entendre la relació de l'home amb la societat. La seva sacralització del poder, l'apologia de la violència, la negació dels valors i el dret, tots els seus trets neixen de veure en la societat un fre a les possibilitats de l’home. Però aquests fenòmens no són del tot nous, sinó que es descobreixen com una conseqüència possible de la filosofia política moderna, en corrents com el contractualisme i el romanticisme. Hobbes havia proclamat ja el dogma totalitari del qual la finalitat de la vida humana és el poder, i que l'Estat, per a la seva conservació, exigeix el lliurament total de l'individu. Rousseau va ser un filòsof anarquista al descriure la societat com un jou, principal mal de l'home natural i lliure. I Nietzsche, revolucionari de la cultura, afirmava que el seu ideal justificava l'ús de la violència i la destrucció dels enemics. El nihilisme ha arribat a totes les esferes de la política, de manera que ni els que estan del costat del sistema ni els que hi ha en la seva contra escapen de la seva ombra. La societat va perdre la seva raó de ser en concebre's com alguna cosa aliè a la naturalesa humana. Per això, els qui la defensen proclamen o utilitat o necessitat de coacció, mentre que els qui lluiten contra la seva artificialitat proclamen l'egoisme i la violència. Tot això és nihilisme polític, i tots són en el fons arguments moderns. Així, la violència política desencadenada el segle XX no es dirigeix contra els ideals moderns, sinó que més aviat constitueixen la seva altra cara. Si el nihilisme és precisament negar que existeixi una possibilitat de concebre el poder polític sense caure en el pessimisme, la seva superació passa per buscar una forma de pensar el poder i la societat de manera que l'home pugui desenvolupar-se en ella, i aquest ha de ser el repte de la filosofia política en les pròximes dècades.

Outcomes and reoperations after total correction of complete atrio-ventricular septal defect

BACKGROUND: Surgical correction of complete atrio-ventricular septal defect (AVSD) achieves satisfactory results with low morbidity and mortality, but may require reoperation. Our recent operative results at mid-term were followed-up. METHODS: From June 2000 to December 2007, 81 patients (Down syndrome; n=60), median age 4.0 months (range 0.7-118.6) and weight 4.7kg (range 2.2-33), underwent complete AVSD correction. Patch closure for the ventricular septal defect (VSD; n=69) and atrial septal defect (ASD; n=42) was performed with left atrio-ventricular valve (LAVV) cleft closure (n=76) and right atrio-ventricular valve (RAVV) repair (n=57). Mortality, morbidity, and indications for reoperation were retrospectively studied; the end point 'time to reoperation' was analyzed using Kaplan-Meier curves. Follow-up was complete except in two patients and spanned a median of 28 months (range 0.4-6.1 years). RESULTS: In-hospital mortality was 3.7% (n=3) and one late death occurred. Reoperation was required in 7/79 patients (8.9%) for LAVV insufficiency (n=4), for a residual ASD (n=1), for right atrio-ventricular valve insufficiency (n=1), and for subaortic stenosis (n=1). At last follow-up, no or only mild LAVV and RAVV insufficiency was present in 81.3% and 92.1% of patients, respectively, and 2/3 of patients were medication-free. Risk factors for reoperation were younger age (<3 months; p=0.001) and lower weight (<4kg; p=0.003), and a trend towards less and later reoperations in Down syndrome (p<0.2). CONCLUSIONS: Surgical correction of AVSD can be achieved with low mortality and need for reoperation, regardless of Down syndrome or not. Immediate postoperative moderate or more residual atrio-ventricular valve insufficiency will eventually require a reoperation, and could be anticipated in patients younger than 3 months and weighing <4kg.

Anàlisi ambiental de La Pleta: oficina tècnica del Parc del Garraf

En aquest projecte s’ha analitzat la viabilitat de l’autosuficiència de la Pleta, l’oficina tècnica del Parc del Garraf, a partir de diferents recursos renovables. S’ha realitzat un estudi del consum hídric i energètic i de la generació de residus per tal d’avaluar les deficiències de cada sistema, per poder-hi aplicar les mesures pertinents. Els resultats obtinguts mostren que un 40% de l’aigua que es consumeix a l’edifici prové dels camions cisterna que la subministren. Per tant, la principal proposta de millora va encaminada a reduir aquest volum d’aigua i per aconseguir-ho, es proposa augmentar la superfície de recollida d’aigua de pluja aprofitant la zona pavimentada del pati de magatzems. Les altres propostes intentaran reduir el volum total d’aigua consumida, com per exemple canviar el filtre actual de les aixetes per airejadors que permeten estalviar fins a un 50% d’aigua, instal·lar cisternes de volum inferior o posar en funcionament el reg per degoteig instal·lat actualment a la Pleta però que no es troba en funcionament. Pel que fa a l’energia hi ha dues fonts, el gasoil i les plaques FV. En quant al gasoil cal diferenciar entre el consum del generador per produir electricitat i el consum de la caldera per la calefacció. Un cop estudiat el sistema s’ha obtingut que les plaques solars FV aconsegueixen produir el 73% de l’electricitat demandada a la Pleta, la resta de l’electricitat la proporciona el generador. El principal problema, però és el gran consum de gasoil per la calefacció. Les millores proposades per a solucionar aquesta problemàtica pretenen millorar l’eficiència de la instal·lació de plaques solars FV col·locant més panells solars i disminuir el consum de gasoil per part de la calefacció, ja sigui millorant l’eficiència energètica i/o canviant la font d’energia per biomassa. En el cas de residus s’ha observat que es produeixen 3.283 kg/any, sent el rebuig la fracció més important. Per tal de reduir el volum de residus generats, es pretén fomentar la utilització d’estris reutlilitzables i el correcte reciclatge, substituint les papereres actuals dels despatxos per les de paper i posant cartells informatius o indicatiu en els llocs adients.

Individualismo y democracia: relaciones entre las estructuras de poder y el sujeto posmoderno

Aquest treball analitza la relació de les estructures del poder democràtic amb la posició existencial adoptada en massa pel subjecte postmodern. L’home d’avui s’ha llençat a una recerca inacabable de la seva pròpia identitat: creu que aquesta deu ser construïda sense atendre a cap factor extern. A més, està immers en una terrible soledat que el converteix en l’objecte perfecte per a una consolidació ideològica del sistema democràtic. Així, l’objectiu del present anàlisi és el d’intentar desvetllar el nexe entre una determinada concepció del poder i el fet de que l’home hagi perdut de vista les qüestions més rellevants de la seva pròpia existència, fins al punt de no saber qui és.

Total IgE and eotaxin (CCL11) contents in tears of patients suffering from seasonal allergic conjunctivitis.

BACKGROUND: To prospectively investigate patients with seasonal allergic conjunctivitis (SAC) during the pollen season and test associations between tears total IgE, eotaxin concentrations, and SAC severity. METHODS: Enrolled patients presented ocular symptoms and clinical signs of SAC at the time of presentation. Ocular itching, hyperaemia, chemosis, eyelid swelling, and tearing were scored, and the sum of these scores was defined as the clinical score. Conjunctival papillae were separately graded. We measured eotaxin concentration in tears by an enzyme-linked immunosorbent assay (ELISA) and total tear IgE by Lacrytest strip. RESULTS: Among thirty patients (30 eyes), 11 showed neither tear IgE nor tear eotaxin, while 15 out of 19 patients with positive IgE values presented a positive amount of eotaxin in their tears (Fisher's test: p < 0.001). The mean eotaxin concentration was 641 ± 154 (SEM) pg/ml. In patients with no amount of tear IgE, we observed a lower conjunctival papilla grade than in patients whose tears contained some amount of IgE (trend test: p = 0.032). In the 15 patients whose tear eotaxin concentration was null, tear IgE concentration was 5.3 ± 3.5 arbitrary units; in the other 15 patients whose eotaxin was positive, IgE reached 21 ± 4.3 arbitrary U (Mann-Whitney: p < 0.001). We measured 127 ± 47 pg/ml eotaxin in patients with no history of SAC but newly diagnosed as suffering from SAC, and 852 ± 218 pg/ml eotaxin in patients with a known SAC (p = 0.008). In contrast, tear IgE concentrations of both groups did not differ statistically significantly (p = 0.947). CONCLUSIONS: If IgE and eotaxin secreted in tears are major contributors in SAC pathogenesis, they however act at different steps of the process.

Tiranicidio, resistencia y tolerancia. Los límites del poder al poder

L’actualitat política de moltes de les democràcies d’ Occident està plena de desacords entre les pretensions dels estats de regular cada cop més la vida de les persones i la negativa d’aquestes a sotmetre’s als seus mandats, en nom de la llibertat de consciència. Davant d’aquesta realitat, hom es pot preguntar, si la democràcia, que és el model culminant del Estat modern, és compatible, donat els seus pressupostos, amb la llibertat individual que reclamen els que senten la seva vida envaïda pel poder. Per donar resposta a aquesta qüestió, s’ha de recórrer l’evolució de les teories de la resistència al llarg de la història del pensament polític i les concepcions del poder que la van sustentar per arribar als ciments dels sistemes actuals i veure si aquests són compatibles amb el respecte a la llibertat individual protegida, entre d’altres per la llibertat de consciència.

Normal glucagon signaling and β-cell function after near-total α-cell ablation in adult mice.

OBJECTIVEEvaluate whether healthy or diabetic adult mice can tolerate an extreme loss of pancreatic α-cells and how this sudden massive depletion affects β-cell function and blood glucose homeostasis.RESEARCH DESIGN AND METHODSWe generated a new transgenic model allowing near-total α-cell removal specifically in adult mice. Massive α-cell ablation was triggered in normally grown and healthy adult animals upon diphtheria toxin (DT) administration. The metabolic status of these mice was assessed in 1) physiologic conditions, 2) a situation requiring glucagon action, and 3) after β-cell loss.RESULTSAdult transgenic mice enduring extreme (98%) α-cell removal remained healthy and did not display major defects in insulin counter-regulatory response. We observed that 2% of the normal α-cell mass produced enough glucagon to ensure near-normal glucagonemia. β-Cell function and blood glucose homeostasis remained unaltered after α-cell loss, indicating that direct local intraislet signaling between α- and β-cells is dispensable. Escaping α-cells increased their glucagon content during subsequent months, but there was no significant α-cell regeneration. Near-total α-cell ablation did not prevent hyperglycemia in mice having also undergone massive β-cell loss, indicating that a minimal amount of α-cells can still guarantee normal glucagon signaling in diabetic conditions.CONCLUSIONSAn extremely low amount of α-cells is sufficient to prevent a major counter-regulatory deregulation, both under physiologic and diabetic conditions. We previously reported that α-cells reprogram to insulin production after extreme β-cell loss and now conjecture that the low α-cell requirement could be exploited in future diabetic therapies aimed at regenerating β-cells by reprogramming adult α-cells.

Església, poder i societat als comtats catalans d'origen carolingi (877-1010)

El projecte de recerca “Església, poder i societat als comtats catalans d'origen carolingi (877-1010)” contempla l'estudi de l'Església catalana del segle X en tots els seus vessants: com a estructura formada per diferents institucions (seus episcopals, cenobis, parròquies i esglésies-oratoris); com a conjunt de persones (clergues i laics que participen de diferent manera i amb diferent implicació dels afers eclesiàstics); en relació al poder polític-administratiu dels comtats catalans (comtes, vescomtes, senyors i altres delegats del poder i la justícia); com en relació amb els aspectes socioeconòmics i d'ordenació territorial (la gran massa de camperols, l'acaparament de terres per part dels grans propietaris, l'articulació d'un sistema de rendes, els vincles entre persones de diferents rangs, la compartimentació d'un espai creixent). Observem, doncs, que l'Església catalana altmedieval resta present en tots els àmbits de la vida i que el seu estudi permet, de retruc, un coneixement més profund i rigorós de la societat. Tot això, contextualitzat durant el segle X, a cavall entre dos períodes ben estudiats i que en ocasions l'han ennuvolat. El segle X és un període privilegiat per a l'estudi d'un bon nombre de dinàmiques polítiques, socials, econòmiques i culturals que demostren que aquesta centúria tenia una personalitat pròpia i que la posen en rellevància respecte als temps anteriors i posteriors. La historiografia tradicional altmedieval catalana tendeix a buscar l'origen dels canvis socials, institucionals i polítics, de la Catalunya medieval, en dos moments concrets: el món carolingi o els anys immediatament posteriors al canvi de mil•lenni. No obstant això, l'augment de fonts històriques, el millor coneixement dels conceptes i de les institucions i l'apropament a la història mitjançant nous enfocaments i paradigmes, permet visualitzar el segle X com a moment de continuació, però també de naixement de situacions prou importants com per a no ser negligides.

Medición del poder de mercado en la industria del cobre de Estados Unidos: una aproximación desde la perspectiva de la Nueva Organización Industrial Empírica.

El estudio de la relación entre la estructura de la industria y el poder de mercado ha sido uno de los temas más discutidos en la literatura microeconómica. En esta investigación se adopta el enfoque de la "Nueva Organización Industrial Empírica" (NOIE) y se siguen los modelos desarrollados por Bresnahan (1982) y Lau (1982), y Porter (1983) para analizar el efecto de varias fusiones y adquisiciones sobre el poder de mercado de la industria del cobre en Estados Unidos durante el periodo 1994 - 2009. Se destaca que aunque el análisis de la industria muestra una mayor concentración, los resultados sugieren que las fusiones y adquisiciones no tuvieron efecto sobre el poder de mercado y que la industria mantuvo una conducta competitiva durante el periodo analizado.

Influence of inflammation on total energy expenditure in hemodialysis patients.

Background and Objectives: Studies show that inflammation can contribute to an increase in resting energy expenditure in patients with chronic kidney disease; however, findings about total energy expenditure (TEE) have not been reported. The aim of this study was to evaluate the effects of inflammation on TEE and physical activity energy expenditure in hemodialysis (HD) patients.Design: This was a cross-sectional study.Setting: This study was conducted from Hopital Edouard Herriot, Lyon, France.Patients: This study included 24 HD patients and 18 healthy subjects.Main Outcome Measure: TEE and step counts were measured over a 7-day period by the SenseWear Pro2 Armband in 24 HD patients (15 patients with C-reactive protein,5 mg/L, aged 67.0 +/- 6 14.7 years, and 9 with C-reactive protein >5 mg/L, aged 69.0 +/- 6 18.0 years) and compared with 18 healthy subjects (62.3 +/- 6 15.3 years).Results: Mean estimated TEE measured with SenseWear Pro2 Armband was significantly lower (25.5 +/- 4.1 kcal/kg/day) in patients with inflammation when compared with those without inflammation (32.0 +/- 6.7 kcal/kg/day) and with healthy subjects (31.8 +/- 6 7.0 kcal/kg/day) (P = .012). There was a difference in the physical activity (step counts) between patient groups (P < .05). Healthy subjects and patients without inflammation walked more (8,107 +/- 5,419 and 6,016 +/- 3,752 steps/day, respectively) as compared with patients with inflammation (2,801 +/- 2,754 steps/day, P = .001).Conclusion: Our findings suggest that patients with inflammation have a lower TEE when compared with healthy subjects and patients without inflammation. TEE is influenced by physical activity because patients with inflammation appear to be less active. (C) 2011 by the National Kidney Foundation, Inc. All rights reserved.

Does previous hip arthroscopy negatively influence the short term clinical result of total hip replacement?

INTRODUCTION: The risk that hip preserving surgery may negatively influence the performance and outcome of subsequent total hip replacement (THR) remains a concern. The aim of this study was to identify any negative impact of previous hip arthroscopy on THR. METHODS: Out of 1271 consecutive patients who underwent primary THR between 2005 and 2009, 18 had previously undergone ipsilateral hip arthroscopy. This study group (STG) was compared with two control groups (CG, same approach, identical implants; MCG, paired group matched for age, BMI and Charnley categories). Operative time, blood loss, evidence of heterotopic bone and implant loosening at follow-up were compared between the STG and the MCG. Follow-up WOMAC were compared between the three groups. RESULTS: Blood loss was not found to be significantly different between the STG and MCG. The operative time was significantly less (p < 0.001) in the STG. There was no significant difference in follow-up WOMAC between the groups. No implant related complications were noted in follow-up radiographs. Two minor complications were documented for the STG and three for the MCG. CONCLUSION: We have found no evidence that previous hip arthroscopy negatively influences the performance or short-term clinical outcome of THR.

Influencia del diseño de alta flexión, con conservación del LCP, en el rango de movimiento tras la implantación de una prótesis total de rodilla

Els nous implants de genoll pretenen millorar la flexió màxima aconseguida amb els implants convencionals. El nostre estudi pretén demostrar que els pacients intervinguts quirúrgicament, per a la implantació d’una artroplàstia total de genoll d’alta flexió, són capaços d’aconseguir un balanç articular i una flexió màxima superior a l’aconseguida pels pacients tractats amb el model convencional. La flexió màxima post-operatòria, a l’any de la intervenció, va ser 13º major en el grup de pacients portadors d’un implant d’alta flexió, respecte al grup de pacients portadors d’un implant convencional. (P & 0,05).