1000 resultados para Teatre rus -- Història i crítica
Resumo:
Resumen basado en el de la publicaci??n
Resumo:
Resumen basado en el de la publicaci??n
Resumo:
Resumen basado en el de la publicaci??n
Resumo:
Lobjectiu daquest article s fer una aproximaci al procs histric de creaci dels anomenats paisatges de laigua a la plana de lAlt Empord. En primer lloc, es presenten els principals elements que configuren els paisatges de laigua a la plana (els rius, les rieres, els aiguamolls, els estanys, les squies, canals de regadiu, etc.). A continuaci, sanalitza el procs histric de creaci dels paisatges de laigua a la plana de lAlt Empord a travs dun discurs que sha simplificat en dues grans etapes: una llarga etapa caracteritzada per la lluita mantinguda per la societat altempordanesa contra laigua i, una segona etapa, molt ms recent, on els esforos daquesta societat es concentren en lobtenci daquesta aigua. Per ltim, sanalitza en detall aquest procs a partir del cas concret del paisatge configurat per les closes
Resumo:
Estat de la qesti de les investigacions que s'han portat a terme sobre la continutat d'ocupaci en els poblats talaitics durant l'poca romana a Menorca. S'estudia la continutat en relaci al procs de romanitzaci que va patir l'illa
Resumo:
Sobre la modificaci de l'estructura urbana de la ciutat de Girona als segles XI i XII
Resumo:
La Universitat de Girona ha publicat el llibre Història, arquitectura i patrimoni que "no s un volum d'autocomplaena segons Anna Maria Geli, rectora de la Universitat sin una investigaci sobre tot all que ens ha fet ser com som"
Resumo:
Ressenya de l' edici de Ramon Daz i Villalonga sobre l' obra literria de l'escriptor mallorqu Albert Burguny i Castell (1707-1770)
Resumo:
[Ressenya del llibre de] Josep Alabau i Miquel Bosch, 'Les Escoles de Sant Jordi Desvalls : cent anys d'història'. Volum amb la història de les Escoles de Sant Jordi Desvalls
Resumo:
Ressenya del llibre del botnic Gabriel Mercadal i Corominas, 'Notes histriques i geogrfiques de lantic estany de Sils: lmits,termes i hidrnims', publicat per l' Ajuntament de Sils, l'any 2006. La primera gran aportaci del llibre s la delimitaci cartogrfica dels lmits de lestany a partir de diversa documentaci cartogrfica antiga i el recull dhidrnims originals dels cursos fluvials de lestany
Resumo:
La tesi contrasta les conseqncies filosfiques i la constellaci temtica de la Crítica del Judici, amb les manifestacions poeticofilosfiques de F. Hlderlin i S.T. Coleridge. La font principal de recerca sn aquelles tesis de la Crítica del Judici rellevants per comprendre l'esclat de l'idealisme all on aquest nou sistema involucra significativament art i experincia esttica. Hlderlin s'installa de manera genuna en la tensi entre l'idealisme i la filosofia crítica. Per la radicalitat dels seus plantejaments podrem presentar-lo tamb com a poeta romntic o precedent del romanticisme. Pel que fa a Coleridge estudiem la recepci immediata de la filosofia Kantiana en el medi cultural britnic per contrastar el paper del poeta en la importaci de la ideologia romntica alemanya. L'objectiu s presentar Coleridge com a poeta que assumeix els postulats del romanticisme alemany i investigar si aquests postulats poden relacionar-se amb el balan de la filosofia kantiana expressat a Crítica del Judici.
Resumo:
L'objectiu central de la tesi s estudiar els processos que permeten aconseguir un desenvolupament local a llarg termini de les ciutats mitjanes a partir de la implantaci d'una gran infrastructura com el Tren d'Alta Velocitat (TAV). Es parteix de la hiptesi que el desenvolupament local urb a partir del TAV depn de factors objectius i de factors subjectius (dels subjectes), uns factors que prenen una forma particular en el desenvolupament de les ciutats mitjanes. La tesi es divideix en una primera part terica i segona de ms aplicada. Diversos autors han arribat a la conclusi que la relaci tradicional que s'ha donat entre les infrastructures de transport i territori parteix d'uns paradigmes deterministes, que s'exemplifiquen amb una relaci de "causa-efecte". Per aquest motiu, s'han criticat els estudis sobre els efectes socioeconmics de les infrastructures de transport, aix com el mateix concepte d'"efecte". Aquesta crítica es repeteix els estudis sobre el TAV i les ciutats mitjanes, que arriben a la conclusi que el desenvolupament econmic no s un fet automtic i que no es poden predir les conseqncies a mig i llarg termini del TAV. El desenvolupament local a partir del TAV, doncs, estaria relacionat amb tres elements principals. En primer lloc, entendre que la ciutat -i el territori- s un fenomen complex i, com a tal, cal abordar-lo des de la teoria dels sistemes complexos. En segon lloc, la gran infrastructura ha de convertir-se en un recurs endogen (interconnexi amb la xarxa local d'actors i territorialitzaci en el milieu de la ciutat) per a que pugui contribuir al desenvolupament. En tercer lloc, la dinmica de governance dels actors s primordial, i es divideix en la gesti interna de la xarxa local (projecte local) i la gesti multinivell de les administracions. En base als referents terics, es construeix una metodologia per avaluar el grau de desenvolupament local que ha comportat el TAV en tres ciutats mitjanes de l'arc mediterrani europeu, Lleida, Aviny i Novara, situades respectivament a Espanya, Frana i Itlia. La metodologia preveu l'estudi d'aspectes tcnics de la ciutat com els de transport (Posici territorial de la ciutat a partir del TAV, Caracterstiques de l'estaci TAV), urbanstics (Model urbanstic a escala municipal/urbana, Model urbanstic a escala de l'estaci) i econmics (Diferents projectes econmics de la ciutat relacionats amb el TAV). Tamb preveu l'estudi d'aspectes organitzatius externs (Els agents supralocals i els seus projectes, Grau de conflictivitat i cooperaci en les relacions dels agents locals i supralocals) i interns (Capacitat de creaci d'un projecte de ciutat a partir del TAV, Agents que participen en el projecte local i la seva dinmica, mbit territorial dels projectes). Finalment s'efectua una avaluaci del procs i dels resultats del desenvolupament local. Com a conclusi es demostra que el procs de desenvolupament local a partir de les grans infrastructures de transport depn, en bon part, de la capacitat de governance. Depn, per un cant, de la capacitat dels agents locals d'elaborar un projecte de desenvolupament i liderar unes estratgies d'aprofitament i, de l'altre, de la capacitat dels agents del territori (estatals, regionals, locals) de crear aliances i cooperaci per planificar la infrastructura de transport. Finalment es presenten un seguit de recomanacions a les ciutats que volen planificar l'arribada del TAV per a que contribueixi a un desenvolupament amb les caracterstiques d'eficcia, sostenibilitat, productivitat i equitat.
