Transformations et influences dans «l'historiographie» juive de la fin du VIIe s. av. notre ère jusqu'à l'époque perse

The origins of biblical historiography may be dated to the end of the VIIth c. and linked to those of the deuteronomic school itself. In order to justify Josiah's politics, his scribes elaborated a collection of texts (Deut, Josh, Kings, a vita Mosis in Gen-Nb) which were widely inspired by Assyrian ideology. During the Babylonian exile, this literature underwent a transformation: the new created « Deuteronomistic History, (Deut-2 Kings) converted propaganda into theodicee. The Deuteronomists were still at work in the Persian period as can be seen in numerous texts in Deut-2 Kings, as well as in the edition of the prophetic corpus. From now on, dtr ideology was centered on three points: the restauration by law, the end of prophecy and the need to separate Israel from the « others » (cf. EsdNeh). But the Persian period was also the, time of compromise. The Pentateuch was made by putting together dtr and priestly ideologies, « autochtonous » and « exodic » views about the origins of Israel.

Disseny i implementació d'una web administrable i d'una aplicació per dispositius mòbils

En la societat en què vivim cada vegada agafen més importància les pàgines web, ja que és una eina d’informació molt útil i ràpida de consultar. Per això, no s’entén que una activitat empresarial sigui del tipus que sigui, no tingui representació a la xarxa. No és necessari que l’activitat en qüestió hagi de vendre productes a través d’Internet, sinó que simplement aquesta representació pot ajudar a donar a conèixer l’empresa i a ampliar la cartera de clients. De la mateixa manera, els dispositius mòbils també s’estan convertint en una eina important en la societat d’avui en dia i una bona aplicació pot aportar-te un avantatge en moltes de les feines diàries de les persones. D’aquestes idees sorgeix el projecte de fer la web i l’aplicació pel centre de fisioteràpia Fisioripoll. La web serviria per tenir un lloc a la xarxa on donar-se a conèixer i poder captar nous clients, i l’aplicació funcionaria com a eina pel propi centre, seria una espècie d’agenda electrònica per saber les hores que tens reservades els pròxims dies. Per aconseguir un bon funcionament de la web, s’ha demanat que la pàgina sigui administrable en els seus continguts. És a dir, que els propis gestors del centre puguin canviar els texts, les imatges dels diferents apartats i gestionar les reserves dels clients. En canvi, l’aplicació serà només una eina de consulta i no s’hauria de gestionar res. Per tal de dur a terme aquesta web s’ha tingut en compte utilitzar eines de programació de distribució lliure com és el llenguatge PHP, la base de dades MySQL, jQuery, el framework Phonegap per tal de poder construir una web i una aplicació amb cost de programari nul.

El Misterio de la biblioteca Mil.lènium o cómo promover relaciones colaborativas desde la participación del alumnado = The Mystery of the Mil.lènium Library: How to Promote Collaborative Relationships Through Student Participation

La pedagogía crítica acentúa la falta de neutralidad de la escuela respecto a las relaciones de poder que existen en la sociedad. Su propuesta consiste en modificar las relaciones de poder en el aula en el sentido de transformar las relaciones coercitivas –las que reproducen las relaciones existentes– en relaciones colaborativas partiendo del reconocimiento y la participación de los alumnos en las actividades escolares. Desde esta perspectiva, uno de los objetivos de las actividades es que los niños produzcan «textos identitarios», entendidos como artefactos que los alumnos se pueden apropiar para promover su desarrollo cognitivo. El artículo muestra el trabajo educativo integrado desde Educación Infantil hasta 6.º de Primaria de una escuela de la provincia de Girona en la que el 97% de los alumnos es de origen extranjero y cuyo propósito es incrementar las habilidades lingüísticas orales y escritas en la lengua escolar, así como la utilización de otros lenguajes multimedia. La unidad didáctica consiste en la elaboración de un cuento a lo largo de un curso escolar por parte de todo el alumnado con la ayuda de los profesores, de dos autores y de tres ilustradores. Cada ciclo escolar decide los personajes y el escenario y explicita textualmente el transcurso de la acción. Los ilustradores producen las imágenes y los autores posibilitan la transición de aquello que ha elaborado un ciclo al producto del siguiente. La actividad basada en la participación y la utilización de procedimientos democráticos de decisión se inserta en la propuesta educativa y lingüística de la escuela, así como en sus concreciones curriculares. Los resultados muestran que los textos construidos por los niños se apoyan en sus «fondos de conocimiento» sociales y familiares y constituyen una fuente de progreso en la consecución de las competencias básicas y en la construcción de valores democráticos

Emotion, Affect, Sentiment: The Language and Aesthetics of Feeling

Bringing together experts from linguistics, medieval and modern literary studies, this volume offers a transhistorical look at the language and cultural work of emotion in a variety of written, oral and visual texts. Contributors engage with the recent so-called affective turn, but also examine the language and use of emotion from a variety of perspectives, touching on issues such as Romantic and Modernist aesthetics, the history of emotions, melodramatic and the Gothic, reception aesthetics, rudeness, and medicine.

Translating from India and the Moving Space of Translation (Illustrated by the Works of Ajñeya)

The inadequacies and obsolescence of Eurocentric theories based on a binaryand static worldview have become a staple topic of postcolonial studies, and tosome extent also of translation studies. Nonetheless, the literary texts that arecalled upon in order to show the dynamism and hybridity of (post)modern worksbelong for the most part to the languages of the former colonial powers, especiallyEnglish, and remain inserted in a system that construes literatures interms of opposition. As a consequence, there is outside India a doubly misleadingunderstanding of Indian literatures other than those written in English:firstly, that translations of works in Hindi and in the Indian bhāṣā seem to belacking, if not inexistent, and secondly, that these "minor" literatures - as theyare regularly termed - are still often viewed as being highly dependent on theidea of "tradition," in opposition to the "postmodern" hybridity of the literatureswritten in the "dominant" languages, such as English or French. Againstthese views and supported by the analysis of Ajñeya's works in Hindi togetherwith their English translations, this paper aims to show: 1) that translationsfrom Hindi, which are not in fact non-existent, are mainly carried out in India,and 2) that Ajñeya's works, while representing a significant instance of the effectivehybridity present in Indian literatures, help to illustrate the moving spaceof translation. This demonstration effectively invalidates the above-mentionedoppositional standpoint.