1000 resultados para Morfología [Lingüística]


Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

La recerca, que ha durat quatre anys (2004-2008), s’ha centrat en l’estudi del parlar salat, un subdialecte del catal oriental que es caracteritza per una sola isoglossa: ls de larticle salat (es, sa), s a dir, l’element derivat del demostratiu llatipse”. Aquesta varietat ―poc estudiadano t un abast gaire definit. Se sol situar en una estreta franja del litoral de Girona, entre Blanes i Begur, i que, desprs, isoladament, reapareix a Cadaqus, on es mant amb ms vigncia. A banda que els estudis no estableixen els lmits geogrfics del fenomen de manera precisa, es tenen indicis que el tret que defineix i dna nom a la varietat es troba en un acusat procs de recessi i de prdua, ja que noms l’empren persones d’edat avanada (en general, pescadors). La tesi concreta l’estat actual del parlar salat. Tamb fixa la cronologia del canvi de larticle salat (s a dir, en quin moment s’ha substitut per larticle literari, el, la) i es decriuen els factors que l’han propiciat (migraci, turisme, la pressi de l’estndard, etc.). El parlar salat s un exemple de desdialectalitzaci del catal, ats que es verifica que el tret que el caracteritza va comenar a caure en dess en dels anys cinquanta del segle passat i que, avui dia, prcticament ja s’ha extingit (noms es mant en parlants de Cadaqus nascuts desprs de 1983). Per tant, s’evidencia que cal replantejar-se lactual divisi dialectal de la llengua catalana ja que el subdialecte estudiat no existeix.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

La nostra recerca, amb una clara visi prospectiva, t l’objectiu d’establir els fonaments per a futures investigacions en lmbit de la interpretaci social. A partir d’una revisi bibliogrfica, descrivim les perspectives des de les quals s’ha analitzat la interpretaci social, proposem una definici dels mbits d’estudi en aquesta recerca i hi situem el cas concret de la interpretaci amb el collectiu xins. A les conclusions, destaquem la importncia de la recerca des de marcs terics i metodolgics interdisciplinaris i apuntem certs buits investigadors que es podrien explorar en estudis futurs, sobretot quant a la recerca amb el collectiu xins

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

L’objectiu d’aquesta tesina s donar a conixer la tasca dels mediadors lingstico-culturals entre pares i mares xinesos i educadors catalans. La tesina s estructurada en tres parts: a la primera, presentem una panormica general de la immigraci xinesa a Catalunya; a la segona i a la tercera, analitzem els aspectes lingstics i culturals de la mediaci, emfasitzant els trets propis de lmbit escolar i els casos ms complexos de transferncia de referents culturals. A les conclusions descrivim el perfil del mediador i, finalment, adjuntem un glossari amb la terminologia prpia de lmbit educatiu.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

El Delta del Ebro se halla situado en el Mediterrneo, en NE de la Pennsula Ibrica (sur de Catalua). Su formacin ha sido resultado de la interaccin del mar y del Ebro, un ro que con sus 910 km de longitud drena una cuenca de unos 85.362 km2. Sus caractersticas dependen de los diferentes regmenes climticos de su extensa cuenca, lo que explica la complejidad de su rgimen. A lo largo del periodo estudiado el Delta fue siempre una realidad geolgica aunque experiment importantes cambios en su morfología. En consecuencia, sus recursos naturales siempre pudieron ser explotados, aunque estas actividades se hubieron de adaptar a su cambiante morfología y a sus peculiares condiciones naturales, diferentes de las zonas terrestres ms inmediatas.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

L'objectiu del present treball de recerca va ser avaluar les dues teories predominants (BORER & WEXLER 1987, WEXLER 2004; FOX & GRODZINSKY 1997) que miren d'explicar el tard desenvolupament de la forma passiva en la gramtica dels nens. Es van seleccionar tres grups de nens de ambds sexes d'edats compreses entre els 3,1 i els 5;9 i es va a dur a terme un experiment per verificar la competncia dels nens en les frases actives, passives curtes i passives llargues (amb el complement agentiu per...) . Mentre la comprensi de les actives s com l'adulta des del principi, la comprensi de las passives curtes s significativament ms dolenta que la de les actives i la comprensi de les passives llargues s molt deficient fins i tot per al grup ms gran d'edat. Les diferencies significatives trobades afavoreixen la hiptesi de la maduraci. Es discuteixen els resultats en relaci amb estudis similars i es suggereixen noves vies d'investigaci ms enll de les passives agentives.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Laccent nuclear ascendent-descendent de les oracions expressant desacord en occit consta de tres tons: LH+L*. En comptes de precedir el to asterisc (“starred tone”) a un interval fix en temps normalitzat (Pierrehumbert & Beckman 1989), els tons menadors (“leading tones”) L i H salineen amb determinats punts d’ancoratge de la cadena de segments: les fronteres dreta i esquerra de la sllaba pretnica, respectivament. El model de Grice (1995b) per a l’estructura dels accents tonals permet donar compte d’aquest patr d’alineaci incloent els tons menadors en un node diferent que precedeix el que domina to seguidor (“trailing tone”) i to asterisc.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

En aquest treball sanalitza la introducci d’abreviatures en el Diccionario de la Real Academia Espaola, especialment les relacionades amb el lxic especfic, en la 1ª edici d’Autoridades (1726), en la incompleta 2ª edici d’Autoridades (1770) i en la 1ª ed. del DRAE (1780). Desprs de lanlisi, es manifesta la modernitat de la 2ª edici d’Autoridades (1770), ja que institucionalitza un sistema amb abreviatures diatcniques que arriba fins ara i influeix en nombrosos diccionaris. A ms a ms, es comprova que la 1ª ed. del DRAE (1780) consolida i amplia aquest recurs.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009. El tema d'aquest treball s la llengua occitana, alhora dividit en un estudi sociolingstic (situaci actual de l'occit) i en un de dialectolgic (estudi fontic i morfolgic del nord-occit). Tot seguit d'una introducci en qu es parla de la relaci de l'autor del present estudi amb el mn de l'occi al llarg de quatre anys, es presenta la situaci de la llengua tenint sempre present el seu context: histria, estats on s prpia, situaci d'aquesta en les diferents regions en qu es parla, qesti del nom, problemtica de l'estandarditzaci, etc.. Es tracta de la greu situaci en qu es troba als tres estats en qu s parlada, tot intentant d'explicar-ne els motius. A ms a ms, es fa referncia a les distintes tendncies quant a la normativitzaci: estandarditzaci rgida o flexible a la mena de l'''euskara batua'' o basc unificat. D'altra banda, en consonncia amb l'objectiu de la preservaci i valoraci de la riquesa dialectal de l'occit, es fa una presentaci sobretot fontica (tot i que tamb es fa un tastet de morfologia) dels tres dialectes nord-occitans (alverns, llemos i vivaroalp), que sn els menys coneguts i estudiats, la qual cosa ha perms de ratificar la unitat del nord-occit.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Treball de recerca realitzat per alumnes d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cient¬fic del Jovent l'any 2009. El treball pretn aconseguir quatre objectius. En primer lloc, comprovar l’estat de la llengua catalana entre els immigrants catalans i cerdanyolencs. Per altra banda, conixer les institucions o serveis que vetllen per l’extensi de ls social del catal. Tamb determinar quins factors impulsen la poblaci immigrada a aprendre catal. I, per ltim, diferenciar ls del catal entre la poblaci immigrada dels anys 60 i l'actual. La recerca portada ha terme ha mostrat que hi ha un bon nombre de poblaci immigrada de pasos llatinoamericans i del Nord d’frica que sinteressa per laprenentatge del catal. El motiu sembla ser laboral i d’integraci cultural. En canvi, s’observa que la immigraci interna en fa un s ms oral i de relaci amb les noves generacions. Alhora, no consideren necessari ls del catal per a poder viure a Cerdanyola.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cient¬fic del Jovent l'any 2009. L’objectiu d’aquest treball s fer un recull de literatura de transmissi oral i reunir d’aquesta manera les histries, els contes, les llegendes. etc. que els avis de lautora li contaven. Un dels objectius era que servs alhora de mitj de coneixement per a tots els nens i nenes que, tenint un origen marroqu o berber, han nascut a Catalunya, per la qual cosa no han tingut accs a aquest tipus de literatura. Ja que, per una banda han estat sempre escolaritzats en catal, i per l altra la font de coneixement que suposen els avis s ha quedat al Marroc. Aquests nens tenen poc coneixement sobre la seva cultura d’origen i ms si aquesta gaudeix de poc valor.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009. El treball es divideix en tres grans blocs temtics, seguint una seqncia lgica: teoria dels refranys, recull de refranys catalans i els seus equivalents (inclou la creaci d un diccionari) i laplicaci prctica del treball en un lloc web. Dins del bloc teric es tracten amb profunditat mbits de la fraseologia i la paremiologia (cincia dels refranys i les unitats fraseolgiques) com ara la formaci dels refranys, la seva estructura, el seu significat i el seu s. Tamb s’hi inclou un criteri de comparaci de refranys de llenges diferents, tenint en compte aspectes com el seu grau d idiomaticitat (possibilitat d’establir el significat d’una unitat pel seu sentit figurat i a la vegada pel seu sentit literal). Cal destacar que l’estudi teric dels refranys s gaireb inexistent en llengua catalana, i que en conseqncia l’elaboraci d’aquesta part del projecte ha requerit un esfor suplementari. En el segon bloc, partint d’un recull de refranys pertanyent al besavi de lalumna, on hi constaven refranys catalans amb els seus equivalents en francs i castell, s’elabora un diccionari de refranys, explicant el significat d’aquests i afegint-hi l’equivalent en angls, i en alguns casos, fins i tot es comenta lantecedent llat del refrany. Per tal de trobar una dimensi prctica al nou recull, es procedeix a la creaci d’un lloc web, amb la intenci de difondre el contingut del diccionari. Aquest seria el tercer bloc que conforma el treball.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009. Aquest treball de recerca pretn situar el parlar catal de la localitat d’Ainet de Besan, situada a la comarca del Pallars Sobir, dins el marc geolingstic que li pertoca, tot analitzant-ne el trets principals que el caracteritzen. ‘El parlar d’Ainet de Besan (Vallfarrera)’ suposa, primerament, la realitzaci d’una anlisi lingstica del material obtingut a partir d’entrevistes realitzades a informants de la localitat, que permeten el recull de tots aquells aspectes relacionats amb els tres grans blocs bsics de la llengua: la fontica, la morfologia i el lxic. Tota la informaci recopillada es contrasta amb la bibliografia consultada. En segon lloc, s’extreuen totes aquelles conclusions que permeten assolir l’objectiu principal de la recerca, s a dir, situar el parlar en un dialecte i un subdialecte catalans. A ms a ms, amb la realitzaci d’aquest estudi s’ha pogut constatar el fenomen actual de la desaparici progressiva de molts trets de la varietat dialectal a la qual pertany el parlar analitzat, que s el pallars.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009. En aquest treball es vol trobar un vincle entre les cultures ms influents al llarg de la histria d’sia i Europa, prenent com a element bsic les seves llenges: el xins, langls i el llat. Ara b, la comparaci lingstica entre elles noms t veritable inters si es cerca all com sobretot semntica i sintcticament, posat que d'entrada, visual i fonticament, qualsevol prof pot observar-ne prou diferncies. Aquestes caracterstiques comunes, doncs, tenen valor independentment del temps i l'espai, ja que el que hi ha en joc aqu s, en el fons, el llenguatge verbal com a nervi del fet de ser hum. Els continguts s'estructuren mitjanant l's d'un mtode inductiu com a regla d’anlisi comparativa; no es pot, tanmateix, prescindir d'una introducci terica de lingstica, absolutament necessria per a un estudi comparatiu de gramtica. Una vegada concls el treball, es veu que els conceptes que totes tres expressen sn comuns i el canvi, quan es dna, afecta la forma i est relacionat amb les regles de la lgica: aquests casos, doncs, no fan sin confirmar la tesi, ja que esperar una equivalncia total seria no noms ingenu, sin gens natural ni realista. L'anhel del traductor s arribar a expressar, precisament, aquest univers.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

El presente trabajo trata de comparar distintos mtodos de enseanza del espaol con fines comerciales, utilizados en Espaa y Rusia, con el fin de aportar nuevos enfoques que permitan una orientacin ms eficaz de la enseanza del espaol comercial en un pas no hispanohablante. Despus del anlisis de la situacin actual en el mbito de la enseanza del espaol comercial y como lengua extranjera, se presenta un bloque dedicado al enfoque de la competencia comunicativa desde las diferentes tradiciones acadmicas (rusa y espaola). Finalmente, se realiza la comparacin entre dos manuales, uno editado en Espaa y el otro en Rusia.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

This PhD project aims to study paraphrasing, initially understood as the different ways in which the same content is expressed linguistically. We will go into that concept in depth trying to define and delimit its scope more accurately. In that sense, we also aim to discover which kind of structures and phenomena it covers. Although there exist some paraphrasing typologies, the great majority of them only apply to English, and focus on lexical and syntactic transformations. Our intention is to go further into this subject and propose a paraphrasing typology for Spanish and Catalan combining lexical, syntactic, semantic and pragmatic knowledge. We apply a bottom-up methodology trying to collect evidence of this phenomenon from the data. For this purpose, we are initially using the Spanish Wikipedia as our corpus. The internal structure of this encyclopedia makes it a good resource for extracting paraphrasing examples for our investigation. This empirical approach will be complemented with the use of linguistic knowledge, and by comparing and contrasting our results to previously proposed paraphrasing typologies in order to enlarge the possible paraphrasing forms found in our corpus. The fact that the same content can be expressed in many different ways presents a major challenge for Natural Language Processing (NLP) applications. Thus, research on paraphrasing has recently been attracting increasing attention in the fields of NLP and Computational Linguistics. The results obtained in this investigation would be of great interest in many of these applications.