Programa d'intervenció d'educació emocional i social per a l'etapa infantil: l'educació de la consciència emocional i l'autoestima

L’objectiu d’aquest treball és comprovar si l’aplicació d’un programa d’educació emocional i social millora el benestar emocional i social dels infants d’Educació Infantil. Per tal d’assolir aquest objectiu, primerament es va triar una mostra de 4 infants per realitzar el test PAI (Precepció de l’Autoconcepte Infantil) i així, mesurar el seu nivell d’autoestima. Després es va aplicar el programa d’educació emocional i social a l’aula, treballant la consciència emocional i l’autoestima. Seguidament es va tornar a realitzar el test PAI per poder observar i mesurar els canvis en el percentil dels mateixos 4 infants. S’han observat unes millores en el nivell d’autoestima dels nens i nenes de l’aula; s’ha adquirit una bona consciència emocional i s’han anat desenvolupant habilitats socioemocionals i, per tant, ha millorat el clima de l’aula. El treball de l’educació emocional i social a les aules és necessari per millorar el benestar emocional i social dels infants i així, ajudar en seu desenvolupament integral.

Anàlis d'una experiència d'integració de les TIC als projectes de treball global desenvolupada a l'aula d'educació infantil

Algunes de les investigacions desenvolupades en els últims temps fan cada cop més incidència en la importància de l’enfocament metodològic sota el qual s’integren les noves tecnologies a l’aula. L’estudi que es presenta a continuació parteix de l’anàlisi d’una experiència d’integració de les TIC en una proposta de projectes de treball global desenvolupada en dues aules d’educació infantil de l’escola la Sínia de Vic. El propòsit general del treball és mostrar quins són els efectes que aquestes tecnologies exerceixen sobre l’alumnat i el professorat implicat, així com la contribució d’un recurs com el bloc en la relació entre l’escola i la família, prenent com a fil conductor el projecte portat a terme. En aquest sentit, alguns dels resultats més rellevants de la investigació mostren com els rols desenvolupats per l’alumnat i el professorat de l’aula influeixen directament en les actituds i la motivació de l’alumnat envers les tasques, i finalment posen de manifest la importància dels plantejaments didàctics sota els quals s’utilitzen els recursos TIC a l’aula. D’altra banda, s’ha vist que el bloc no ha tingut les mateixes repercussions en totes les famílies per diversos motius particulars que requeriran d’un treball més a fons per potenciar-ho molt més entre els pares i mares.

L' Aprenentatge cooperatiu a l'educació infantil com a eina inclusiva a l'escola rural

El treball cooperatiu és una bona eina per a la inclusió a l’aula. La investigació parteix de l’educació inclusiva per afirmar que l’estructura de l’activitat de forma cooperativa afavoreix les relacions entre iguals i millora la participació de tot l’alumnat, tot fomentant la oportunitat d’igualtats. L’estudi té com a objectiu valorar la incorporació del treball cooperatiu en una aula amb infants de cinc anys, en un context rural per així, observar i analitzar els efectes que es produeixen amb aquest. Les dades de la investigació s’han recollir a partir d’una graella d’observació i un diari de camp que han permès afirmar que les tècniques cooperatives milloren la participació equitativa i la interacció simultània i esdevé una eina inclusiva a l’aula.

El treball cooperatiu com a mètode d'experimentació en l'art : treballar l'educació artística a l'educació infantil

Els objectius de l’estudi realitzat en aquest treball són: comprovar que l’educació artística també pot ser una eina d’inclusió a l’escola, conèixer els beneficis de l’experimentació/exploració en l’art, i observar com aquests influeixen en l’aprenentatge dels infants, i finalment veure els beneficis del treball cooperatiu com a mètode d’experimentació en l’art. L’estudi s’ha realitzat a partir d’ una recerca teòrica i duent a terme una part pràctica de vàries sessions amb la col·laboració dels infants de P4 de l’escola Joan XXIII d’Hostalets de Balenyà. La pràctica s’ha anomenat “Art amb pedres”, que com el seu nom indica, les pedres eren l’element natural que han utilitzat els infants per a convertir-se en verdaders artistes!

Les cançons a l'educació infantil. Com i per què s'utilitzen? Anàlisi d’un cas

Les cançons a l’Educació Infantil. Com i per què s’utilitzen? constitueix el títol del tema estudiat en aquest treball d’investigació qualitativa basada en la teoria constructivista de l’aprenentatge. Amb aquest procés de recerca hem volgut conèixer quina importància tenen les cançons en l’àmbit escolar, com cal treballar-les a l’aula i per a què es poden utilitzar. A partir d’aquesta informació extreta de la fonamentació teòrica hem realitzat l’aplicació pràctica basada en l’observació directa del treball de les cançons a l’aula de P5 de l’Escola Peranton de Granollers, centre que basa la seva metodologia en un Projecte Musical. Per últim, hem comparat, analitzat i extret conclusions entre el tractament de les cançons que defensen els teòrics i la realitat observada en el centre.

Autonomia i inclusió dels alumnes d'educació infantil a l'escola rural: les conferències a l'escola La Popa de Castellcir

El tema central d’aquest Treball Final de Grau és l’autonomia dels alumnes d’educació infantil a l’escola rural. Aquest projecte està organitzat a partir de dos grans blocs. En el primer bloc hi trobem el marc teòric, on es desglossen totes els aspectes importants i característics de l’escola rural i les seves estratègies didàctiques, a banda de definir i recercar en el concepte d’autonomia. En el segon bloc hi trobem la part pràctica i el treball de camp. Aquest apartat es desenvolupa al voltant de l’estratègia didàctica de les conferències a l’escola La Popa de Castellcir que s’analitzen i s’avaluen per tal de conèixer com aquesta estratègia potencia l’autonomia i la inclusió dels infants a l’etapa d’educació infantil.

Els beneficis de la música a l'aula inclusiva: les emocions a l'aula infantil

Aquest Treball de Final de Grau en Mestre d’Educació Infantil, i especialitat en menció inclusiva, té com a objectiu analitzar els beneficis de la música a les aules inclusives de parvulari de l’escola Jacint Verdaguer de Santa Eugènia de Berga. La música no només ajuda a desenvolupar el sentit de l’oïda, del tacte i el llenguatge, sinó que també millora la capacitat d’improvisació i la creativitat. A més, redueix barreres pel que fa a la participació i a l’aprenentatge de tots els alumnes i promou el treball en grup i d’una forma emocional. Podem dir, doncs, que la música és integradora, uneix cultures i crea noves formes d’expressió musical. El meu paper en el projecte és totalment actiu. Es porten a terme quatre activitats relacionades amb l’àmbit musical per tal de fer un anàlisi exhaustiu i de deduir quines són les emocions que provoca la música. Per tant, aquesta recerca pretén, d’una banda, donar coneixements més profunds sobre la relació entre música i educació emocional i, de l’altra, portar a terme algunes activitats per analitzar les reaccions d’infants de diferents edats. Per finalitzar aquest treball d’investigació, s’aporten unes conclusions sobre el paper de la música a l’aprenentatge.

Anàlisi del procés d'inclusió d'un alumne amb deficiència visual durant l'etapa d'educació infantil

L’objectiu d’aquest treball és analitzar la inclusió d’un infant amb deficiència visual durant l’etapa d’Educació Infantil, amb la finalitat d’establir propostes de millora al centre encaminades a potenciar mesures per a la inclusió de tot l’alumnat. Per a la realització d’aquest estudi primerament ha estat necessari conèixer la fonamentació teòrica del concepte de visió i d’inclusió escolar, així com també les implicacions per part del centre, la família i l’entorn. Per a realitzar aquest anàlisi hem utilitzat entrevistes i pautes d’observació validades, amb la finalitat de conèixer més a fons la trajectòria de l’infant a l’etapa d’Educació Infantil, sempre des d’una concepció interaccionista, és a dir, tenint en compte l’àmbit escolar, familiar i l’entorn. I ja per acabar, aquest anàlisi ha servit per a proposar propostes de millora per a la inclusió de futurs alumnes en el centre.

Aproximaciones teóricas conceptuales para una definición del estado del arte de la comunicación de los destinos turísticos

RESUMEN. El presente artículo pretende poner de relieve el cambio de registro experimentado por la comunicación de los destinos turísticos en los últimos diez años. Las posibilidades ofrecidas por las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC), en consonancia con un uso renovado de la estrategia comunicativa, señalan la necesidad de definir un nuevo estado del arte para el binomio comunicación y turismo. En efecto, el uso de soportes meramente informativos y/o promocionales ha evolucionado hacia nuevas lógicas de producción, más propias del ámbito corporativo, situando al turista en el centro de la estrategia de comunicación. Así las cosas, los términos “persuasión” y “emoción” pasan a definir las nuevas coordenadas de trabajo para la comunicación de los destinos turísticos.

Respeto o vampirización. El arte como"almacén" inagotable de ideas creativas al alcance de la publicidad

Since the begínning ofAdvertising, art has been a source ofinexhaustible inspiration for the advertising creative, who have used or misused it with any limits. With more or less direct references to artists, pieces or art movements, to references to the act ofart creation itself and certain aesthetic categories. Taking into account the various semantic versions that art offers, with multiple connotative lectures, this use has not been much profitable in many occasions, not as much as it could have been. However, in other circumstances, thís use has been vampirizing, only preoccupied for the audience impact ofa well knowll reference, but despising it and reducing it to a mere reclaim. In the case ofGiocconda by Leonardo da Vinci or the Birth ofVenus by Bottícelli are significant examples ofthis use, maybe popular, ofthe art productíon. That is to say that the depository was used as a source ofreferences to enrich the lectures ofthe advertising pieces (for instance, the excellent Citroen Xsara Picasso advertisement with the fordism mass production chain) or ¡ust to allow a higher t1Otoriety (like the Chupa-Chups advertisement where the Mona Lisa heartily sucks one ofthe mythical sweets with a stick). Thanks to a selected advertising pieces, graphical and audiovisual, we will be able to go through this kind ofadvertising creation logistics, from the moment that this one decided to call out these art references that were sleeping dreamingly Oll the fair in a depository until this strictly cultural moment came.

Estado del arte en soluciones de virtualización : Sistemas gestores de Cloud: OpenNebula

En el presente proyecto se ha abordado la tarea de acercar las tecnologías existentes de plataformas de gestión de infraestructuras ofrecidas en la nube (Cloud Management Platform, aka CMP) al mundo empresarial. En concreto, se ha desplegado una solución de explotación de infraestructuras privadas en la nube (IaaS) enfocada a la gestión de un datacenter virtualizado, utilizando para ello soluciones completamente basadas en software libre, en concreto, OpenNebula.

1.° Hilperici tractatus de arte calculatoria : praemittitur fragmentum de calendario. — 2.° Interrogationes et responsiones de computo. — 3.° Bedae liber de sex aetatibus mundi. — 4.° Adalbaldi, Episcopi Trajectensis, opusculum super illud Boëtii : O qui perpetua mundum ratione gubernas. — 5.° Anicii Manlii Severini Boëtii libri quinque de musica. — Hujusce codicis pars duodecimo, pars decimo tertio saeculo videtur exarata.

Colbertinus

1.° Hilperici tractatus de arte calculatoria : praemittitur calendarium ad usum Cisterciensium. — 2.° Ratio Gaii Caesaris de ordine anni per duodecim menses. — 3.° Bedae opusculum de loquela digitorum. — 4.° Expositio tabulae de luna quotidiè per rationem epactarum invenienda. — 5.° Excerptum ex etymologiis Isidori, de coelo ejusque luminaribus. — 6.° Carmen de temporibus anni. — 7.° Ratio epactarum. — 8.° Anonymi expositio super tabulam Dionysii Exigui, Abbatis. — 9.° Fragmentum Macrobii de mensura terrae. — 10.° Anonymi figurata expositio duodecim signorum zodiaci. — 11.° Scholium de temporibus et aetatibus mundi. — 12.° Alcuini opusculum de vita Antichristi. — 13.° Hieronymus de quindecim signis praecedentibus diem judicii. — 14.° Beda de die judicii. — 15.° Anonymi chronicon in epitomen contractum, et à mundi creatione ad Leonis III. imperium productum. — 16.° Provincialis Romanae Ecclesiae fragmentum.

Colbertinus

1.° Prisciani, Caesareensis, de arte grammatica libri octodecim. — 2.° Remi Favini tractatus de ponderibus et mensuris, versibus hexametris. — 3.° Prisciani liber de figuris numerorum. — 4.° Idem de metris Terentii et aliorum Comicorum. — 5.° Ejusdem praeexercitamina rhetorica, secundùm Hermogenem, vel Libanium. — 6.° Rufini, Antiochensis, commentarius in metra Terentiana. — 7.° Ejusdem libellus de metris Terentii, Plauti et aliorum Comicorum. — 8.° Ejusdem versus de compositione et de metris Oratorum. — 9.° Alphabetum graecum in quo, praeter litterarum formam, illarum significatio in numeris et pronuntiatio traditur. — 10.° Vocabulorum graecorum et latinorum quorumdam interpretatio. — 11.° Anonymi glossae in Prisciani grammaticae libros tredecim priores.

Puteanus