Priorities For Action 2001/02 (PDF 77.3 KB)

Priorities For Action 2001/02

Execució penal de sancions a conductors sota els efectes de drogues d’abús basats en estudi de saliva: ingerència i repercussió futura en el Codi penal

El consum de drogues no institucionalitzades té una important dimensió epidemiològica. En l'actualitat augmenta el consum de cocaïna i de cànnabis i s'estabilitza o disminueix el de opiacis. En la majoria dels països hi ha una relació entre la drogoaddicció i el delicte. Objectius: 1) Obtenir dades sociodemogràfiques en una població detinguda en els jutjats de guàrdia que passen a disposició judicial; 2) Obtenir dades sanitàries referents a infecció per VIH, VHC I VHB; 3) Obtenir dades de consums de cocaïna, haxis, heroïna, benzodiazepines i drogues de síntesis; 4) Conèixer la correlació o concordança clínico-analítica i, 5) Valorar la relació de l'addicció a drogues amb la delictologia. Subjectes i Mètodes: Estudi realitzat en una població de 151 subjectes consumidors de drogues il·legals detinguts a disposició judicial al Jutjat de guàrdia de la ciutat de Barcelona. Temps de l'estudi: 1,5 anys. Mètodes: Administració d'un qüestionari amb dades sociodemogràfiques, sanitàries i de consums de tòxics. Obtenció d'una mostra d'orina que es va analitzar per immunoassaig en l'analitzador AsXym (*Abbot). Els resultats es van interpretar com positius o negatius segons el punt de tall establert per al mètode. Resultats: El perfil de la mostra és un home solter, edat mitjana de 31.4 anys, amb estudis primaris i sense professió qualificada. La droga il·legal més consumida és la cocaïna, 77,5%, seguida dels opiacis 62,9%, del cànnabis 60,3% i benzodiazepines 61.6% (auto-medicades 40,9%). La prevalença de HIV va ser del 16,7%, VHC 37,9% i VHB 19,1%. La via intravenosa és utilitzada pel 46% dels cocainòmans i pel 53.8% del heroinòmans. Un 45.5% tenen signes compatibles amb UDVP. Només un 14.2% presentava signes de deteriorament físic i un 23.1% una clara síndrome d’abstinència. Existeix un 74.3% de correlació o concordança clínico-analítica. El delicte més relacionat amb el consum de drogues va ser els delictes contra la propietat. Conclusions i Discusió: Es detecta un alt consum de cocaïna i disminució de l'heroïna. El consum de cànnabis i benzodiazepines és elevat. Els delictes contra la propietat estan associats al consum de drogues il·legals. Propostes: L'estudi té aplicabilitat en medicina forense. El screening rutinari d'orina en població detinguda és una mesura d'utilitat. Permet obtenir dades objectives quan se sol·liciten informes de drogoaddicció als perits. Els detinguts poden beneficiar-se de circumstàncies modificadores de la responsabilitat criminal en cas de ser consumidors de tòxics, d’acord amb la legislació actual. Els lletrats i l'autoritat judicial tindran una prova objectiva en les seves actuacions per poder resoldre amb més coneixement els procediments on es troben implicats els consumidors de drogues d'abús.

Tractament amb EPOCH a dosi ajustada i Rituximab en pacients no tractats amb LNH-B de cèl.lula gran de mal pronòstic

Aquest estudi multicèntric, fase IV analitza l’eficàcia i la seguretat del tractament amb dosi ajustada d’EPOCH amb Rituximab en infusió continua, en pacients no tractats prèviament amb mal pronòstic diagnosticats de limfomes B de cèl.lula gran. Material i mètodes. S’inclogueren 81 pacients, 68 d’aquests diagnosticats de Limfoma B difús de cèl.lula gran, 7 de Limfoma fol.licular grau III i 6 de Limfoma B primari de mediastí. Eren pacients de mal pronòstic segons IPI≥2 o IPIae≥1, ECOG/PS 0-4, estadi II-IV (estadi I si malaltia voluminosa al diagnòstic). Resultats. La edat mitjana era de 52 anys (rang, 21-77 anys), 92,5% d’alt risc segons l’IPIae. Es va obtenir resposta completa (RC i RCi) en el 79% dels pacients, la supervivència global i la supervivència lliure d’esdeveniment, a la mediana del temps de seguiment (34,3 mesos) va ser de 68% i 63,2%, respectivament. La supervivència lliure de malaltia als 5 anys va ser de 72,2% pels pacients que van assolir RC/RCi. Cap dels factors de risc de l’IPI o IPIae, ni els índexs per ells mateixos van resultar amb associació estadísticament significativa a la OS o PFS. Només es va obtenir associació entre els nivells de ß2 microglobulina (&3,5mg/l) i la PFS i OS (p=0,075 i p=0,015, respectivament). Es van reportar 54 episodis de neutropènia febril (11,5% dels cicles); i es van morir 27 pacients, 15 (55,5%) degut a progressió de la malaltia i 9 (33,3%) degut a sepsi o infecció grau 4. Conclusions. Els resultats aconseguits amb la combinació de Rituximab i DA-EPOCH mostren uns resultats prometedors i amb nivells de toxicitat molt acceptables en els pacients d’alt risc diagnosticats de Limfomes B de cèl.lula gran no tractats prèviament.

Isolation and Identification of 9-methylgermacrene-B as the Putative Sex Pheromone of Lutzomyia cruzi (Mangabeira, 1938) (Diptera: Psychodidae)

Lutzomyia (Lutzomyia) cruzi has been named as a probable vector of Leishmania chagasi in Corumbá, Mato Grosso do Sul, Brazil. Taxonomically L. cruzi is closely related to the L. longipalpis species complex. Females of L. cruzi and L. longipalpis are morphologically indistinguishable and associated males must be examined carefully to confirm identifications. Chemical analysis hexane extracts of male L. cruzi has revealed the presence of a 9-methylgermacrene-B (C16), a homosesquiterpene (mw 218) previously shown to be the sex pheromone of one of the members of the L. longipalpis species complex.

Analysis of functional and anatomical success following endonasal dacryocystorhinostomy

RésuméLes sténoses des voies lacrymales sont fréquentes surtout chez les patients âgés et provoquent en général un epiphora avec parfois des dacryocystites aiguës ou chroniques. La dacryocystorhinostomie par voie externe (DCREX) a été la technique de choix pour traiter les sténoses post-canaliculaires au XXe siècle. Avec l'avènement de l'endoscopie nasale, l'abord endonasal est devenu facilement accessible et depuis une dizaine d'années, la dacryocystorhinostomie par voie endonasale (DCREN) est en train de supplanter la DCREX dans la majorité des cas.Le but de ce travail est de déterminer les étiologies des sténoses des voies lacrimales, d'évaluer le taux de succès et les complications de la DCREN et de détailler les gestes associés peropératoires.Cette étude rétrospective porte sur 98 patients ayant subi 104 DCREN entre janvier 1994 et février 2006. 78 patients (53 femmes et 25 hommes) présentant 84 sténoses post- canaliculaires remplissent les critères d'inclusion de l'étude. L'âge moyen est de 59 ans (4 - 89 ans).Les résultats obtenus montrent un taux de succès fonctionnel de 94.9% après une première intervention (59/84 DCREN) et de 63.6% pour les DCREN secondaires qui nous ont été référées après d'autres interventions des voies lacrymales (25/84 DCREN). Le suivi postopératoire est de 36,8 mois (12-77 mois). On dénombre 61 gestes rhino-sinusaux associés à la DCREN. Les complications per- et postopératoires sont rares, essentiellement liées aux drains bicanaliculaires. Une étiologie n'a été retrouvée que dans 28% des cas.En conclusion, la DCREN donne d'excellents résultats et peu de complications. En raison des nombreux avantages par rapport à la voie externe et la possibilité du traitement simultané de la pathologie ORL parfois associée, la DCREN est devenue le traitement de premier choix pour les sténoses postcanaliculaires. Le principal défi, quelque soit le type de DCR, est de poser la bonne indication opératoire et en cas d'échec opératoire savoir méticuleusement analyser ses causes

Efectividad de la Vacuna Neumocócica Polisacarida Polivalente en la prevención de enfermedad invasiva por neumococo en personas mayores de 60 años.

INTRODUCCIÓ La vacuna pneumocòccica polisacàrida polivalent (VPP-23) es recomana en ancians i persones d'alt risc. No obstant això, la seva efectivitat en la prevenció d'infeccions per pneumococ és controvertida. Aquest estudi avalua l'efectivitat de la vacunació en la prevenció de malaltia pneumocòccica invasiva (MPI) en persones majors de 60 anys. METODOLOGIA Estudi poblacional de casos i controls en el qual es van incloure 88 pacients majors de 60 anys amb MPI (Pneumònia bacteriana, meningitis o sepsis) confirmada per laboratori, i 176 controls que van ser assignats segons Centre d'Atenció Primària, edat, sexe i nivell de risc. La regressió logística condicional va ser usada per a estimar la odds ràtio (OR) segons cada condició clínica. L'efectivitat de la vacuna va ser estimada segons (1-OR) x100. RESULTATS L'efectivitat de la vacunació pneumocòccica va ser significativament mes baixa en casos que en controls (38.6% vs 59.1%; p=0.002). L'efectivitat ajustada va anar de 72% (OR: 0.28; 95% CI: 0.15-0.54) per a MPI i 77% (OR: 0.23; 95% CI: 0.08-0.60) per als serotips vacunals inclosos en la VPP-23. La vacunació va ser efectiva per a l'MPI tant en el grup d'edat de 60-79 anys (OR 0.32; 95% CI: 0.14-0.74) com en el grup de 80 anys o mes (OR: 0.29; 95% CI: 0.09-0.91). L'efectivitat vacunal va ser estadísticament significativa en persones d'alt risc inmunocompetents (OR: 0.29; 95% CI: 0.11-0.79) així com en persones inmunocompromeses (OR: 0.12; 95% CI: 0.03- 0.53). CONCLUSIÓ Aquestes troballes confirmen l'efectivitat de la vacuna pneumocòccia polisacàrida polivalent (VPP-23) en l'MPI, i el benefici en la prevenció d'infecció invasiva en persones de risc i en ancians.

Chronic bradykinin receptor blockade modulates neonatal renal function.

Recent data indicate that bradykinin participates in the regulation of neonatal glomerular function and also acts as a growth regulator during renal development. The aim of the present study was to investigate the involvement of bradykinin in the maturation of renal function. Bradykinin beta2-receptors of newborn rabbits were inhibited for 4 days by Hoe 140. The animals were treated with 300 microg/kg s.c. Hoe 140 (group Hoe, n = 8) or 0.9% NaCl (group control, n = 8) twice daily. Clearance studies were performed in anesthetized rabbits at the age of 8-9 days. Bradykinin receptor blockade did not impair kidney growth, as demonstrated by similar kidney weights in the two groups, nor did it influence blood pressure. Renal blood flow was higher, while renal vascular resistance and filtration fraction were lower in Hoe 140-treated rabbits. No difference in glomerular filtration rate was observed. The unexpectedly higher renal perfusion observed in group Hoe cannot be explained by the blockade of the known vasodilator and trophic effect of bradykinin. Our results indicate that in intact kallikrein-kinin system is necessary for the normal functional development of the kidney.

Origen biogeogràfic i risc de varicel.la entre la població immigrant adulta de Catalunya

Es tracta de un estudi observacional longitudinal durant 2 anys naturals (07/2004 - 06/2006) i multicèntric (4 centres d’atenció primària) on es van monitoritzar i comparar les incidències de varicel.la registrades en les diferents poblacions ateses segons una classificació basada en el seu origen biogeogràfic. Les taxes d’incidència obtingudes, estandaritzades x 1000/any van ser, en ordre creixent: holoàrtics 2,17 (IC 95%: 1,95-2,39); autòctons 2,25 (IC 95%: 2,02-2,47); immigrants 3,59 (IC 95%: 2,92-4,26); neotropicals 4,50 (IC 95%: 3,28-5,71); no-holoàrtics 5,38 (IC 95%4,27-6,14); paleotropicals asiàtics 7,03 (IC 95%: 4,77-9,28) i paleotropicals etiòpics 7,05 (IC 95%: 1,12-23,58). Les diferències obtingudes en relació a la població autòctona es van centrar en los immigrants d’origen neotropical (raó d’incidència estandaritzada = 2,07; o un excés de 4,5 casos x 1000 habitants) i paleotropical asiàtica =3,24; o un excés de 9,6 casos x 1000 habitants) En conclusió, la població d’origen indostànic i, en menor grau, la d’origen sud-americà poden tenir una vulnerabilitat a la varicel.la superior al de la població autòctona.

Mesurer la stigmatisaion perçue chez les personnes souffrant de troubles psychiques : traduction française, validation et adaptation de la Stigma Scale

L'objectif de l'étude présentée est d'adapter et de valider une version française de la Stigma Scale (King, 2007) auprès d'une population de personnes souffrant de troubles psychiques. Dans une première phase, la stabilité temporelle (fidélité test-retest), la cohérence interne et la validité convergente de l'instrument original à 28 items traduit en français ont été évaluées auprès d'un échantillon de 183 patients. Les résultats d'analyses factorielles confirmatoires ne nous ont pas permis de confirmer la structure originale de l'instrument. Nous avons donc proposé, sur la base des résultats d'une analyse factorielle exploratoire, une version courte de l'échelle de stigmatisation (9 items) qui conserve la structure en trois facteurs du modèle original. Dans une deuxième phase, nous avons examiné les qualités psychométriques et validé cette version abrégée de l'échelle de stigmatisation auprès d'un second échantillon de 234 patients. Les indices d'ajustements de notre analyse factorielle confirmatoire confirme la structure en trois facteurs de la version abrégée de la Stigma Scale. Les résultats suggèrent que la version française abrégée de l'échelle de stigmatisation constitue un instrument utile, fiable et valide dans l'autoévaluation de la stigmatisation perçue par des personnes souffrant de troubles psychiques. - Aim People suffering from mental illness are exposed to stigma. However, only few tools are available to assess stigmatization as perceived from the patient's perspective. The aim of this study is to adapt and validate a French version of the Stigma Scale (King, 2007). This self-report questionnaire has a three-factor structure: discrimination, disclosure and positive aspects of mental illness. Discrimination subscale refers to perceived negative reactions by others. Disclosure subscale refers mainly to managing disclosure to avoid discrimination and finally positive aspects subscale taps into how patients are becoming more accepting, more understanding toward their illness. Method In the first step, internal consistency, convergent validity and test-retest reliability of the French adaptation of the 28-item scale have been assessed on a sample of 183 patients. Results of confirmatory factor analyses (CFA) did not confirm the hypothesized structure. In light of the failed attempts to validate the original version, an alternative 9-item short-form version of the Stigma Scale, maintaining the integrity of the original model, was developed based on results of exploratory factor analyses in the first sample and cross- validated in a new sample of 234 patients. Results Results of CFA did not confirm that the data fitted well to the three-factor model of the 28-item Stigma Scale (χ2/άί=2.02, GFI=0.77, AGFI=0.73, RMSEA=0.07, CFI=0.77 et NNFI=0.75). Cronbach's α are excellent for discrimination (0.84) and disclosure (0.83) subscales but poor for potential positive aspects (0.46). External validity is satisfactory. Overall Stigma Scale total score is negatively correlated with score on Rosenberg's Self-Esteem Scale (r = -0.49), and each sub-scale is significantly correlated with a visual analogue scale that refers to the specific aspect of stigma (0.43 < |r| < 0.60). Intraclass correlation coefficients between 0.68 and 0.89 indicate good test- retest reliability. Results of CFA demonstrate that the items chosen for the short version of the Stigma Scale have the expected fit properties fa2/df=1.02, GFI=0.98, AGFI=0.98, RMSEA=0.01, CFI=1.0 et NNFI=1.0). Considering the small number (3 items) of items in each subscales of the short version of the Stigma Scale, a coefficients for the discrimination (0.57), disclosure (0.80) and potential positive aspects subscales (0.62) are considered as good. Conclusion Our results suggest that the 9-item French short-version of the Stigma Scale is a useful, reliable and valid self-report questionnaire to assess perceived stigmatization in people suffering from mental illness. The time of completion is really short and questions are well understood and accepted by the patients.

Report of the Consultation on the Health Act, 2004 (Part 9) - Complaints

Part 9 of the Health Act 2004 makes provision for the introduction of a statutory complaints system within the HSE. The purpose of this Department of Health and Children Consultation is to establish a shared understanding of the requirements and priorities attaching to this particular part of the Act as well as providing an opportunity for those experienced in complaints handling to contribute to and inform the Regulations which will specify how the HSE will establish a statutory framework for dealing with complaints received under Part 9 of the Health Act, 2004. Read the report (PDF, 387kb)  

Dental Treatment Services Scheme (DTSS) - Service Utilisation and Treatment Need (Lot 9)

Dental Treatment Services Scheme (DTSS) – Service Utilisation and Treatment Need (Lot 9) Since 2002, following agreement between the Department of Health and Children and the GMS Payments Board, data from the DTSS payments database has been transferred routinely to the Oral Health Services Research Centre (OHSRC), in University College, Cork for analysis. Queries have been developed in the OHSRC to provide individual level data on the treatments provided to patients, such as examinations, extractions, fillings, scale and polish, removal/amputation of roots, root treatment (upper and lower anterior teeth), radiographs, partial dentures and full dentures, and also data on the characteristics of the dentist providing services. Click here to download PDF 2.4mb

Seroprevalence of Hepatitis B virus infection among an afro-descendant community in Brazil

Furnas dos Dionísios is an Afro-Brazilian black community whose descendants were mainly fugitive slaves that established themselves in the State of Mato Grosso do Sul (MS), Brazil. The population is comprised mainly of low socioeconomic individuals who are engaged in agricultural activities. The objective of this study was to investigate the prevalence of hepatitis B (HB) and its correlation with epidemiological data obtained from the community. The studied population totaled 260 individuals with ages varying from 1 to 79 years (median 20). One hundred thirty-three (51.2%) were females and 127 (48.8%) were males. A high prevalence for anti-HBc was observed (42.7%), with present infection detected in 9.2% of the subjects who were also HB surface antigens (HBs Ag) positive; 27.3% were anti-HBc and anti-HBs reactive, and 6.2% had anti-HBc as only marker. The prevalence for anti-HBc was proportional to age, reaching its highest peak in age categories greater than 50. No serological marker was detected in children under the age of 2 years, however anti-HBc was present in 12 subjects with ages between 2 and 14 years, of these 8 (7.4%) were HBsAg positive. Among individuals over the age of 15 years, 99 were anti-HBc reactive, of these 16 (10.5%) were also HBsAg positive, thus suggesting an increased prevalence of HBV carriers among children and adolescents. The risk factors observed in this community that were significantly associated with anti-HBc positivity were age (over 20 years) and having an anti-HBc positive mother. Both HBeAg and anti-HBe were detected in 44.4% of the samples tested. HBsAg subtypes found in the studied population were adw2 (77.7%) and ayw2 (23.3%). While intrafamilial transmission was most likely responsible for HBV infection among children, other routes such as sexual contact might be considered for individuals with ages over 15 years.