IDENTITÉ, PROJET, CHANGEMENT : DES REPRÉSENTATIONS SOCIALES AUX LEVIERS DE L'ACTION PUBLIQUE. POUR UN MODE DE GOUVERNANCE AXÉ SUR LE DÉVELOPPEMENT TERRITORIAL. ETUDE DE CAS : CANTON DU JURA (SUISSE)

Thirty years after the Canton of Jura entered sovereignty, it has to be admited that the creation of the newly canton did't fullfill the hopes of economic and demografic growth that many could have expected from political independance. Through a plurality of complementary approaches, the research suggest a closer look at, on one hand, the position of the Canton in its territorial context as well as its structure and dynamics and on the other hand, the representations of the territory and its evolution by the social actors. This in order to formulate a set of social demands (of debate, of openness and of overcoming cleavages) which augurs for a new territoriality regime and testify of a requirement of reflexivity toward the state institutions and actions. The analysis allowed to set in evidence the central role of the couple identity-project in the dynamics of change, and to identifiy three main periods in the recent past of the Canton: a period of territorialization, during which grew a strong collective identity, coupled with a major project of society (the creation of the canton of Jura); then followed a period of deterritorialization, with the fragmentation of the collective identity and the lack of a project of society. Then, the third period, with a paradoxical event, the failure in public vote of the the project Jura open Land (Jura Pays ouvert), which was meant to give a second wind to the Canton. We consider this turning point as the start of a new period (of reterritorialization), with an issue linked with the outlines of a renewed "jurassian" identity and the elaboration of a shared territory project.Trente ans après l'entrée en souveraineté, force est de constater que la création du canton du Jura n'a pas permis de répondre aux espérances de développement économique et démographique que l'indépendance politique devait entraîner dans son sillage. Cette recherche se propose, à travers une pluralité d'approches complémentaires, d'examiner d'une part la position du Canton dans son contexte territorial ainsi que sa structure et sa dynamique; d'autre part, les représentations que se font les acteurs du territoire et de son évolution, pour déboucher sur une série de demandes sociales (de débat, d'ouverture et de dépassement des clivages) qui augurent de la transition vers un nouveau régime de territorialité et témoignent d'une exigence de réflexivité envers les institutions et les actions de l'Etat. L'analyse a permis de mettre en évidence le rôle central du couple identité-projet dans la dynamique de changement et d'identifier trois temps forts dans l'évolution récente du Canton, une phase de territorialisation au cours de laquelle s'est constituée une identité forte doublée d'un projet de société majeur, suivie d'une phase de déterritorialisation avec une fragmentation de l'identité collective et l'absence de projet mobilisateur. Enfin, un moment paradoxal, l'échec du projet Jura Pays ouvert, censé redonner un second souffle au Canton, qui amorce une nouvelle étape (de reterritorialisation) avec un questionnement lié aux contours d'une identité jurassienne renouvelée et à l'élaboration d'un projet de territoire partagé.Les ressorts de la production du territoire et de son développement sont analysés à travers le rôle des représentations sociales dans la constitution identitaire et le projet territorial, à l'exemple du canton du Jura. La mise en évidence du rôle central du couple identité-projet dans la dynamique de changement a permis d'identifier trois temps forts dans l'évolution récente du Canton. Une première phase (la création du canton du Jura), au cours de laquelle s'est constituée une identité forte doublée d'un projet de société majeur, suivie d'une phase au cours de laquelle l'identité collective s'est fragmentée en l'absence de projet mobilisateur (la phase de « gestion » de l'Etat). Puis un moment de rupture (l'échec du projet Jura Pays ouvert) et l'amorce d'une transition vers une nouvelle étape, avec un questionnement lié aux contours d'une identité jurassienne renouvelée, à l'élaboration d'un projet de territoire partagé, et à l'action des pouvoirs publics dans un contexte de repositionnement du Canton.

Getting to know about health and safety related to products used in painting, drawing and printmakin

Practicing art is not a high risk activity. This statement, along with the creative, expressive and intangible aims of this activity, as well as the lack of information, promotion of safety awareness and training of thepeople in charge of art studios, may have pushed the implications of practicing art as regards health, safety and environment into the background. Faced with this prospect, a comprehensive study of the facilities and the activities carried out in art studios becomes necessary. The study concerns experimental activities involving Health and Safety risks for both the artists and the teachers and students, especially those carried out in the studios located in educational institutions.

El portafoli electrònic com a procediment avaluador de l'aprenentatge per a la comprensió als centres de secundària de la xarxa school+

[cat] El projecte que s'ha dut a terme sota el nom "El portafoli electrònic com a procediment avaluador de l'aprenentatge per a la comprensió als centres de secundària de la Xarxa School +", s'ha desenvolupat a partir de tres eixos prioritaris que sintetitzen els objectius que ens havíem plantejat:1. Desenvolupar una experiència pedagògica que impliqués la perspectiva educativa delsprojectes de treball, i la utilització del sistema d¿ensenyament i aprenentatge virtualSchool+Microcosmos. 2. Afavorir una experiència de col·laboració entre el professorat de cada centre i entre elprofessorat dels diferents centres participants. 3. Realitzar una recerca sistemàtica, a partir de la utilització de diferents procediments de recollida d'evidències (observacions, entrevistes, anàlisis de materials, actes de reunió delgrup, informes finals,...) al voltant de les formes de comprensió que es poden produir per part dels estudiants, i com a camí per un replantejament de l'aprenentatge a l'educació secundària. La recerca desenvolupada ens ha mostrat com les possibilitats de promoure la comprensió des de la perspectiva educativa adoptada -els projectes de treball- són manifestes, però es troben limitades per les constriccions organitzatives -sobretot temporals i espacials- i curriculars que actualmentmediatitzen la capacitat innovadora dels centres de secundària. Aquest informe recull els processos i els resultats de la recerca i la innovació educativa realitzades, així com algunes de les seves conseqüències per a plantejar canvis en l'educació secundària.

El portafoli electrònic com a procediment avaluador de l'aprenentatge per a la comprensió als centres de secundària de la xarxa school+

[cat] El projecte que s'ha dut a terme sota el nom "El portafoli electrònic com a procediment avaluador de l'aprenentatge per a la comprensió als centres de secundària de la Xarxa School +", s'ha desenvolupat a partir de tres eixos prioritaris que sintetitzen els objectius que ens havíem plantejat:1. Desenvolupar una experiència pedagògica que impliqués la perspectiva educativa delsprojectes de treball, i la utilització del sistema d¿ensenyament i aprenentatge virtualSchool+Microcosmos. 2. Afavorir una experiència de col·laboració entre el professorat de cada centre i entre elprofessorat dels diferents centres participants. 3. Realitzar una recerca sistemàtica, a partir de la utilització de diferents procediments de recollida d'evidències (observacions, entrevistes, anàlisis de materials, actes de reunió delgrup, informes finals,...) al voltant de les formes de comprensió que es poden produir per part dels estudiants, i com a camí per un replantejament de l'aprenentatge a l'educació secundària. La recerca desenvolupada ens ha mostrat com les possibilitats de promoure la comprensió des de la perspectiva educativa adoptada -els projectes de treball- són manifestes, però es troben limitades per les constriccions organitzatives -sobretot temporals i espacials- i curriculars que actualmentmediatitzen la capacitat innovadora dels centres de secundària. Aquest informe recull els processos i els resultats de la recerca i la innovació educativa realitzades, així com algunes de les seves conseqüències per a plantejar canvis en l'educació secundària.

Veure Àfrica a través de la mirada de Riszard Kapuściʼnski

El profund i humaníssim interès i la defensa que va exercir Ryszard Kapuściński de la identitat cultural africana constitueix un model a seguir sobre la construcció i el tractament dels “altres” en els textos periodístics. El present treball analitza la vida i la obra del corresponsal polonès per tal de plantejar qüestions com l’etnocentrisme del discurs dels mitjans de comunicació, la importància d’un tractament de subjecte de les fonts, la identitat cultural o la comunicació intercultural. A través dels objectius amb els quals Kapuściński definia el periodisme –“traductor de cultures” i “advocat d’Àfrica”- i la manera com exercia la professió de corresponsal es planteja quina és la visió i la mirada que Occident i el periodisme tenen de les altres cultures –establint com a context la civilització africana en el procés de descolonització del continent- i la necessitat d’una pràctica periodística respectuosa amb la diversitat cultural.

L’Educació en valors a les classe d'educació física als instituts

l’educació física esdevé un excel·lent camp d’actuació per educar en valors a l’alumnat, sent aquesta una necessitat social existent segons els experts. El propòsit d’aquesta investigació és saber com i de quina manera s’educa en valors a les classes d’educació física, si és que es fa, i des d’un punt de vista del professorat. A través d’una recerca teòrica en l’àmbit, complementada amb 4 entrevistes a professorat d’educació física en actiu i amb més de 20 anys d’experiència, s’analitza qualitativament l’estat actual de l’educació en valors als instituts. L’anàlisi del marc teòric ressalta la importància que per desenvolupar aquests valors personals i socials, cal seguir un procés adequat, planificat i conscient per part del professorat. La part aplicada de l’estudi suggereix que en general es tenen en compte valors com el respecte i la cooperació durant el transcurs de les classes d’educació física, però que no es desenvolupen de forma eficient per manca de recursos i per infravalorar la seva importància. La investigació conclou que l’educació en valors als instituts, ha de ser una tasca transversal i coordinada amb d’altres agents fora d’aquest àmbit escolar, com són els entrenadors/es de clubs esportius, els pares i les mares i d’altres institucions implicades en el procés educatiu de l’alumnat. A partir d’aquesta anàlisi es vol promoure l’educació física com a eina per desenvolupar els valors en l’alumnat.

Transferència de bones pràctiques educatives amb TIC a una escola bressol de nova creació

L’escola bressol és el primer centre educatiu on els infants tenen accés a l’era digital després de l’entorn familiar que és el primer que reben després del seu naixement. Aquests centres educatius també han de donar resposta a la societat digital que hi ha actualment per tal d’aconseguir un desenvolupament integral de l’infant. Per realitzar aquesta integració de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) al centre és important una bona formació per part dels docents i tenir clar quins són els elements que fan una bona pràctica TIC. En el present treball final de grau s’aprofundeix en les bones pràctiques educatives en l’ús de les TIC i, posteriorment, es realitza una proposta de transferència de les mateixes a una escola de nova creació.

Anàlisi de l'atenció a la diversitat a les tres escoles rurals de la Zer Tramuntana

L’objectiu d’aquest estudi, de caire interpretatiu - qualitatiu, consisteix en l’anàlisi de l’Atenció a la Diversitat a les tres escoles rurals de la ZER Tramuntana. Una recerca que pretén descriure, analitzar i interpretar els principals aspectes d’inclusió de l’alumnat en el grup - classe, la resposta educativa que donen els docents a la diversitat en les aules i els documents normatius que recullen aquests dos aspectes. Professors, alumnes i grup - classe són els actors que nosaltres hem estudiat detalladament, a partir d’entrevistes, tests sociomètrics i l’anàlisi dels documents vigents de les tres escoles de referència d’aquesta ZER que tenen present l’Atenció a la Diversitat. A partir de l’estudi dels tres casos reals, l’escola Puig Segalar de Viladamat, l’escola de Ventalló i l’escola Els Valentins de Vilamacolum, ens centrem en la perspectiva curricular i model inclusiu, per poder donar resposta a la nostra hipòtesi plantejada inicialment: El model d’escola rural afavoreix les estratègies d’Atenció a la Diversitat.

L'aprenentatge cooperatiu a la ZER de Llierca

El treball cooperatiu és una metodologia important per aconseguir un model d’escola inclusiva. L’objectiu d’aquesta investigació qualitativa és conèixer quina percepció tenen els mestres i les mestres de la ZER del Llierca sobre el treball cooperatiu. L’instrument que s’ha utilitzat per recollir aquesta informació han estat els qüestionaris. A través del correu electrònic, s’han passat els qüestionaris a tot el professorat de la ZER, el qual de manera voluntària i anònima els han contestat. Després s’ha fet una anàlisi d’aquests i se n’ha extret com a conclusió principal que el professorat coneix, ha sentit parlar i són conscients que el treball cooperatiu és una metodologia interessant a treballar a l’aula i al centre, però fins al moment no s’ha adoptat com a eina constant al dia a dia a l’escola.

Quins són els factors que incrementen la motivació dels alumnes a les classes d'educació física?

L‟objectiu de l‟estudi és observar els diferents factors que fan incrementar la motivació dels alumnes a les classes d‟Educació Física. Aquesta recerca té com a finalitat descriure i interpretar el clima motivacional que envolta les sessions d‟Educació Física mitjançant l‟estudi de dos mestres de l‟especialitat. L‟estudi es centra en l‟observació de les diferents estratègies que utilitzen els docents per afavorir el clima motivacional a les sessions d‟Educació Física en els cursos de segon i tercer d‟Educació Primària. Aquesta recerca té com a base teòrica l‟estudi realitzat prèviament per diferents autors, com per exemple, Cecchini (2002), Cervelló (2005) i Pascual (2011). Paraules clau: Motivació, Educació Física, clima motivacional, entusiasme del docent, tasca, l‟autoritat del docent, el reconeixement del docent, grups de treball, l‟avaluació i el temps de treball.

La importància de l’educació emocional al parvulari. Anàlisi d’una pràctica educativa

En aquest treball, es presenta un marc teòric que té per finalitat mostrar la importància de l’educació emocional a parvulari. Es realitza un petit recorregut per els orígens del concepte, el context en que apareix i les dimensions. Posteriorment, s’ha realitzat l’anàlisi d’una pràctica educativa real (estudi d’un cas), concretament a l’aula de 5 anys, durant 9 setmanes amb l’objectiu d’identificar i relacionar els referents teòrics amb la pràctica educativa. L’objectiu principal del treball ha estat posar en relació les teories dels diferents autors amb la vida quotidiana d’una aula, poder analitzar la presència de l’educació emocional i poder reflexionar en profunditat sobre la tasca docent. S’ha investigat la consciència que té el professorat sobre la importància d’aquest treball amb els alumnes, les estratègies metodològiques utilitzades per el treball emocional, quines dimensions i moments són més presents en el dia a dia, i finalment, observar la formalitat o informalitat de la pràctica de l’educació emocional i analitzar-ne la seva eficàcia. Totes les dades s’han recollit a partir d’una pauta d’observació basada en els referents teòrics i finalment s’ha realit

In what ways a CLIL lesson planning different from an EFL course plan ?

Des del 1995 el Consell Europeu ha promogut l’aprenentatge d’una segona llengua a través d’una altra àrea en el que coneixem per CLIL (Contingut i Llengua Integrats en l’Aprenentatge) o en altres paraules: “una activitat en la qual l’aprenentatge d’una llengua estrangera és utilitzada com una eina per l’aprenentatge d’una àrea no linguística en la qual llengua i contingut tenen un mateix paper” (Marsh, 2002). Tot I així, “ensenyar una àrea a través d’una llengua estrangera no és el mateix que la integració de llengua i contingut”. CLIL comporta altres implicacions metodològiques pel que fa a la planificació, estratègies didàctiques i particularment al rol del docent. De fet, són aquests factors els que componen l’èxit o el fracàs en l’implementació de CLIL. i per aquest motiu pretenc analitzar i descriure les diferències entre una sessió de CLIL i una de llengua anglesa. Aquesta investigació és un estudi de cas que vol oferir una mirada a les diferències entre una unitat de CLIL i una de llengua anglesa portades a terme en un grup de 3r de primària a l’escola de Sant Miquel dels Sants (Vic) pel que fa a la planificació, les estratègies i actuacions del docent.

La Bressola: Percepcions, actituds i motivacions del professorat en l'ús de les TIC

El present estudi de cas se centra en la identificació de les actituds, motivacions i percepcions vers les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) que té el professorat de les escoles La Bressola. Existeix molta documentació del treball en la immersió lingüística de la llengua catalana que fan aquests centres, però no s’ha fet cap estudi que parli de l’ús de les TIC a La Bressola. El constant avenç tecnològic no només implica canvis en la societat, sinó també a nivell educatiu. Per aquest motiu, els docents han d’adaptar-se els nous canvis i saber com integrar els nous recursos digitals dins l’aula per continuar progressant en els processos d’ensenyament i aprenentatge. A través d’una enquesta dirigida al professorat de La Bressola, s’ha vist que els docents de La Bressola mostren una actitud optimista vers l’ús de les TIC, tot i que els principals factors que influeixen per a la bona integració de les eines és la falta de formació i de recursos digitals.

Anàlisi de les matemàtiques a les safates d’experimentació de la llar d’infants

Aquest treball és una anàlisi de les matemàtiques que poden aparèixer realitzant l’activitat de les safates d’experimentació a la llar d’infants. Inclou un marc teòric extens amb informació dels aspectes que apareixen en aquesta pràctica educativa, des del joc sensorial de forma general fins les matemàtiques que es treballen de la llar d’infants. Per altra banda també apareix la informació de què és i com es porta a terme l’activitat de les safates d’experimentació i de quina manera es poden observar els infants per analitzar les seves accions durant aquesta activitat. També conté una mostra de dues propostes d’activitats amb safates d’experimentació analitzades des del punt de vista matemàtic. Tot seguit inclou una graella d’observació i anàlisi creada a partir de l’activitat analitzada per tal que els mestres interessats en aquests tipus d’activitats puguin utilitzar-la i els faciliti la feina a l’hora d’analitzar una pràctica d’aquest tipus i extreure’n els continguts matemàtics que s’hi treballen.

Com treballar l'autoestima al parvulari mitjançant activitats d'aprenentatge

L’autoestima és un aspecte que influeix en el desenvolupament integral dels infants. Amb freqüència la nostra autoestima es veu afectada per les experiències i exigències que rebem del món exterior. Per tant, un infant necessita tenir una adequada autoestima, d’aquesta manera, tindrà més confiança en si mateix, més interès i serà més positiu en tots els aspectes. El treball que trobem a continuació està format per un marc teòric i un marc empíric. En el marc teòric els conceptes que es treballen són l’educació inclusiva i l’atenció a la diversitat com a àmbits on es desenvolupa l’autoestima dels alumnes. En relació a l’autoestima es tracten temes com les característiques bàsiques que presenten els infants segons el seu grau d’autoestima (excessiva, adequada, baixa, deficient), a més de la importància del paper del mestre en la formació d’aquesta. En el marc empíric s’exposen les tècniques que s’utilitzen per avaluar l’autoestima i les possibles activitats d’intervenció que es poden portar a terme a l’aula per tal de treballar-la.