Determinantes prognósticos em pacientes com síndrome coronariana aguda sem elevação do segmento ST

FUNDAMENTO: Em pacientes com Síndromes Coronarianas Agudas (SCA) sem Supradesnivelamento do Segmento ST (SST), sugere-se que uma série de marcadores (células inflamatórias, hiperglicemia e função renal) é capaz de identificar indivíduos com maior risco para eventos cardiovasculares. OBJETIVO: Avaliar o impacto desses parâmetros laboratoriais em desfechos intra-hospitalares de pacientes com SCA sem SST. MÉTODOS: Foram avaliados prospectivamente 195 pacientes admitidos consecutivamente com SCA sem SST. Foram registrados dados clínicos, demográficos e laboratoriais ao longo do período de internação no hospital, em relação à ocorrência ou não de eventos combinados. RESULTADOS: A idade média foi de 67 ± 12 anos, e 52% eram homens. Na análise da área sob a curva ROC, somente a razão neutrófilo/linfócito (AUC: 70%, IC95%: 56%-82%, p = 0,006) e a creatinina (AUC: 62%, IC95%: 50%-80%, p = 0,03) discriminaram aqueles pacientes com SCA sem SST que apresentaram algum desfecho. Os pacientes que sofreram algum evento adverso durante a internação apresentaram menores contagens de linfócitos (1502 ± 731 / mm³ vs. 2020 ± 862 / mm³; p = 0,002), menores taxas de filtração glomerular (51 ± 27 mL/min vs. 77±34 mL/min; p < 0,001) e maiores níveis séricos de creatinina (2,1 ± 2,7 mg/dL vs. 1,1 ± 1,3 mg/dL; p = 0,047) do que aqueles que tiveram uma hospitalização sem intercorrências. A análise de regressão logística demonstrou que as variáveis que permaneceram como preditores independentes e significativos foram: taxa de filtração glomerular (OR: 1,03; IC95%: 1,00-1,13; p = 0,002), e contagem de linfócitos (OR: 1,02; IC95%: 1,01-1,04; p = 0,03). CONCLUSÃO: A avaliação da função renal e a contagem de linfócitos fornecem uma informação potencialmente útil para a estratificação prognóstica em doentes com SCA sem SST.

Variables asociadas a la mortalidad en pacientes sometidos a técnicas continuas de depuración extrarrenal

El fracàs renal agut constitueix una de les complicacions més greus en els pacients de les unitats de cures intensives, amb una mortalitat segons publicacions del 42%. Un nombre important d’aquests pacients requereixen tècniques continues de depuració extrarrenal (TCDE). Hem realitzat un estudi en el que s’ha inclós 29 pacients ingressats durant l’any 2008 a la UCI del Hospital Germans Trias i Pujol, que foren sotmesos a TCDE. Analitzem les possibles variables associades a la mortalitat. Les variables relacionades amb la mortalitat són el tipus de patologia motiu d'ingrés en UCI, l'edat i els dies de tractament amb TCDE.

Síndrome compartimental abdominal en el paciente crítico con patología médica

Estudi observacional de 60 pacients ingressats a la UCI per patologia extraabdominal, que demostra alta incidència de HIA (90%) i que el valor de PIA màxima és marcador pronòstic del SCA però no prediu mortalitat. Els graus més elevats d’HIA s’associen amb VMI, shock, SDRA, insuficiència renal e ili. La PIA màxima del pacient crític no neurològic (sèptic, traumatològic i respiratori) és més elevada que la del no neurològic, 20 i 16 mmHg respectivament. El valor de PIA màxima que millor prediu insuficiència renal al pacient no neurològic és 18,5mmHg. La PIA màxima es correlaciona amb l’estada a UCI i hospitalària.

Epidemiologia de la Peritonitis Bacteriana Espontània en el nostre medi

Objectius: . Descriure l’epidemiologia de les PBE del nostre hospital. Material i Mètodes: S’analitzen les característiques de les PBE diagnosticades entre 2007-2010. Resultats: S’identificaren 44 episodis (73% extrahospitalàries). La taxa de cultius positius fou del 52% (52%BGN; 34%CGP). S’observà : 18% d’Escherichia coli amb resistència a quinolones; 57% de Klebsiella spp BLEA. Aparegué insuficiència renal en un 20%. La mortalitat fou del 27%. Conclusions: No s’observà una major proporció de CGP en el grup nosocomial. La resistència a quinolones i la producció de BLEA és inferior a la reportada. La mortalitat fou superior en el grup nosocomial.

Factores Asociados a Deficiencia de Vitamina D y a Niveles Elevados de PTH en Pacientes con Infección VIH Atendidos en Barcelona

Estudi transversal de pacients VIH en els que es va determinar colecalciferol (25-OH- Vit.D3) i PTH, excloint a pacients amb insuficiència renal, hepàtica i nivells plasmàtics anormals de calci i/o fósfor Es van incloure 566 pacients, amb una exposició a tenofovir del 56,4%. La prevalència de vitamina D insuficient va der del 71,2% i la deficiència del 39,6% . La PTH es va determinar en 228 casos, presentant nivells elevats 86 d’ells (37,7%). Els factors de risc ajustats de deficiència de vitamina D van ser, ésser de raza no blanca i la morbilitat psiquiàtrica, essent la lipoatròfia, un factor protector. Els factors de risc independents de nivells elevats de PTH van ser: Vitamina D&12 ng/ml: OR: 2,14 (IC95%: 1,19-3,82, p: 0,01) i l’ exposició a tenofovir: OR: 3,55 (IC95%: 1,62-7,7, p: 0,002).

Male vs Female Lupus. A comparison of ethnicity, clinical features, serology and outcome over a 30 year period

Un estudi observacional de pacients amb LES, atesos al University College de London Hospital entre 1976 i 2005, es va dur a terme per revisar les diferències entre homes i dones amb lupus pel que fa a les característiques clíniques, serologia i resultats. 439 dones i 45 homes van ser identificats. L'edat mitjana al diagnòstic va ser de 29,3 anys (12,6), sense diferències significatives entre homes i dones. El sexe femení es va associar significativament amb la presència d'úlceres orals i Ig M ACA. No hi va haver diferències significatives en la comparació de les altres variables. Durant aquest període de seguiment de trenta anys, relativament poques diferències han sorgit al comparar les freqüències de les característiques clíniques i serològiques en homes y dones amb lupus.

Factores asociados al desarrollo de hipocalcemia tras la cirugía de tiroides.

Es van estudiar els possibles factors de associats a l’aparició de hipocalcèmia en 46 subjectes després de ser sotmessos a cirurgia tiroidea en el nostre centre. Es va mostrar com a factor de risc la tiroidectomia total vs la hemitiroidectomia (OR: 11,9) i com a factor protector el pes (OR: 0,92). També es van evaluar els factors associats al desevolupament d’hipoparatiroidisme permanent resultant especialment rellevant la tiroidectomia total vs la hemitiroidectomia (p=0,05), i la malaltia renal crònica (p=0,1).

Cistatina C como nuevo marcador del Filtrado Glomerular en población seleccionada

Les fórmules que mesuren el filtrat glomerular basades en la creatinina sèrica son imprecises i infraestiman el FG en pacients ancians sense evidència d’ insuficiència renal. L’objectiu d’aquest treball es comparar les fórmules basades en creatinina amb la fórmula de Hoek basada en la cistatina C, molècula proposada com a nou marcador endogen d’insuficiència renal. S’estudiaren 40 individus amb una edat superior a 70 anys amb creatinina sèrica normal i sense evidència de malaltia renal, amb MDRD calculat & 60 ml/min, considerant el FG mesurat mitjançant TC 99m-DTPA com a prova gold estandad.

11.440 menús semanales para enfermos renales crónicos

Fichas combinables entre sí por días de la semana, divididas en dos bloques: Desayuno-Comida y Merienda-Cena

Diabetic nephropathy: changes after diabetes surgery?

Introduction: Obesity, as a central piece inside metabolic syndrome, is associated with early chronic kidney disease (CKD). In addition, several observational, cross sectional, and longitudinal studies have demonstrated that obesity is as an independent risk factor for the onset, aggravated course, and poor outcomes of CKD including diabetic nephropathy. This implies that when obesity is reversed, many CKD risk factors and CKD itself could be favorably influenced. So all measures aimed at weight loss are recommended to minimize risks from obesityrelated conditions and generate improvements in the metabolic profile. Recent evidence shows that bariatric surgery (BS) can revert or improve proteinuria and CKD in morbidly obese patients. Objectives and methods: The present review is aimed to provide the evidence regarding the beneficial effects of weight loss after BS in different stages of CKD including kidney transplant recipients, with an special focus on the beneficial effect in reducing or improving proteinuria and renal failure. Furthermore, this updated systematic review of the literature analyzes potential adverse effects that BS could induce not only on renal function but also on morbidity and mortality risk in perioperative and postoperative period. Conclusions: Results from the different case reports, meta analysis as well as systematic review of clinical trials show that obesity treatment by way of lifestyle changes, pharmacotherapies and BS can reduce proteinuria and help to prevent loss of renal function. Also BS may reduce complications, and allow obese patients with end-stage renal disease to undergo kidney transplantation with good results.

The development of anemia is associated to poor prognosis in NKF/KDOQI stage 3 chronic kidney disease

BACKGROUND: Anemia is a common condition in CKD that has been identified as a cardiovascular (CV) risk factor in end-stage renal disease, constituting a predictor of low survival. The aim of this study was to define the onset of anemia of renal origin and its association with the evolution of kidney disease and clinical outcomes in stage 3 CKD (CKD-3). METHODS: This epidemiological, prospective, multicenter, 3-year study included 439 CKD-3 patients. The origin of nephropathy and comorbidity (Charlson score: 3.2) were recorded. The clinical characteristics of patients that developed anemia according to EBPG guidelines were compared with those that did not, followed by multivariate logistic regression, Kaplan-Meier curves and ROC curves to investigate factors associated with the development of renal anemia. RESULTS: During the 36-month follow-up period, 50% reached CKD-4 or 5, and approximately 35% were diagnosed with anemia (85% of renal origin). The probability of developing renal anemia was 0.12, 0.20 and 0.25 at 1, 2 and 3 years, respectively. Patients that developed anemia were mainly men (72% anemic vs. 69% non-anemic). The mean age was 68 vs. 65.5 years and baseline proteinuria was 0.94 vs. 0.62 g/24h (anemic vs. non anemic, respectively). Baseline MDRD values were 36 vs. 40 mL/min and albumin 4.1 vs. 4.3 g/dL; reduction in MDRD was greater in those that developed anemia (6.8 vs. 1.6 mL/min/1.73 m2/3 years). These patients progressed earlier to CKD-4 or 5 (18 vs. 28 months), with a higher proportion of hospitalizations (31 vs. 16%), major CV events (16 vs. 7%), and higher mortality (10 vs. 6.6%) than those without anemia. Multivariate logistic regression indicated a significant association between baseline hemoglobin (OR=0.35; 95% CI: 0.24-0.28), glomerular filtration rate (OR=0.96; 95% CI: 0.93-0.99), female (OR=0.19; 95% CI: 0.10-0.40) and the development of renal anemia. CONCLUSIONS: Renal anemia is associated with a more rapid evolution to CKD-4, and a higher risk of CV events and hospitalization in non-dialysis-dependent CKD patients. This suggests that special attention should be paid to anemic CKD-3 patients.

Estudio caso-control de las cefalosporinas como tratamiento empírico de la peritonitis bacteriana espontánea en los receptores de trasplante hepático ortotópico. Epidemiología e impacto en la mortalidad

La peritonitis bacteriana espontánea consiste en la infección del líquido ascítico en ausencia de un foco evidente intraabdominal. Los microorganismos causales más frecuentes son bacilos Gram negativos y cocos Gram positivos. Son escasos los datos en los pacientes trasplantados hepáticos que evolucionan a cirrosis. Se diseñó un estudio caso-control con el objetivo de determinar la idoneidad del tratamiento empírico con ceftriaxona en dicha población. No se observaron diferencias etiológicas entre ambos grupos y la sensibilidad a cefalosporinas de tercera generación fue similar. Los trasplantados presentaron mayor incidencia de insuficiencia renal, y mayor mortalidad durante el episodio y a 6 meses.

Análisis del perfil de péptidos en sangre y orina en pacientes con nefropatía IgA y su asociación con las lesiones histológicas según la clasificación de Oxford

La nefropatía IgA (NIgA) es causa importante de insuficiencia renal crónica. Se propone estudiar el perfil proteómico en sangre/orina de pacientes con NIgA y su asociación con las lesiones histológicas según la clasificación de Oxford. Se incluyeron pacientes con NIgA entre 2006-2009, evaluando las lesiones histológicas según la Clasificación de Oxford. Se realizó análisis proteómico mediante microesferas magnéticas y espectrometría de masas (MALDI-TOF MS). Encontramos una asociación significativa entre péptidos en sangre/orina y las lesiones histológicas. Uromodulina, alfa-1-antitripsina y bradiquinina, mostraron una asociación significativa con la lesión tubulointersticial y glomerulosclerosis. Los péptidos m/z (1769,1898,1913,1945,2378,2491,2977,3004,3389,3406,4752,5337,9289) se asociaban con una peor función renal. Palabras claves: Clasificación de Oxford, Nefropatía IgA, perfil de péptidos.

Interferência do intervalo de administração da droga sobre a nefrotoxicidade da gentamicina em ratos

A insuficiência renal aguda (IRA) que apresenta índice de mortalidade em torno de 50%, pode ser definida como um abrupto declínio da filtração glomerular, resultante de isquemia ou toxicidade. A nefrotoxicidade por drogas é uma das etiologias mais freqüentes (27%) e sugere-se que o intervalo de administração da droga pode interferir neste efeito colateral, entretanto o melhor regime de administração ainda não está bem estabelecido. Este conhecimento proporcionaria uma atuação mais direcionada de enfermagem na prevenção desta IRA hospitalar. Os resultados obtidos nesta pesquisa, indicam que a infusão única de gentamicina determina menor nefrotoxicidade, provavelmente devido à redução da sua concentração plasmática nas 24hs, diminuindo o acúmulo intracelular deste fármaco, um dos principais mecanismos celulares deste tipo de lesão. Este regime de tratamento mostra portanto vantagens quanto ao custo, efeito nefrotóxico e segurança quanto à eficácia terapêutica.