Model d'adequació de l'hàbitat del llop a Catalunya

Des de l’any 2000 es té constància de la presencia del llop a Catalunya. Des de llavors, com a mínim 14 llops diferents han entrat i sortit del territori català, encara que cap d’ells s’ha assentat de manera permanent. L’estudi analitza l’entorn català utilitzant GIS, creant un model d’adequació de l’hàbitat tenint en compte les següents variables: la distància a la carretera més propera, la biomassa disponible a la zona, l’altitud i el tipus i tant per cent de recobriment. El model es basa en la informació obtinguda mitjançant la consulta a experts tant del llop com del territori català, així com en una recerca bibliogràfica sobre l’adequació de l’hàbitat del llop. L’enquesta que es dirigí als experts té en compte els valors que cada variable pot prendre dins l’àrea d’estudi, estableix rangs dels valors de cada variable i pregunta als experts com cada rang pot afectar a l’adequació de l’hàbitat pel llop. Els resultats mostren com bona part de la zona Nord de Catalunya té unes condicions adequades perquè el llop pugui arribar a reproduir-s’hi. Es desenvolupa també una anàlisi dels possibles punts de conflicte humà-llop i una superposició dels espais protegits amb les zones més adequades per l’establiment del llop.

Caracterització de la fibra Henequén per ser utilitzada com a reforç en materials compostos

La generació massiva de residus plàstics constitueix actualment un gravíssim problemamediambiental. Una de les estratègies desenvolupades per pal•liar-lo consisteix en el reciclatge delsresidus plàstics i la seva posterior utilització en diferents aplicacions en sectors com la construcció.La incorporació de reforços en el material reciclat millora les seves propietats mecàniques. Unpossible reforç són les fibres d'origen vegetal o biofibres, que, a més de millorar tècnicament elproducte, presenten avantatges econòmics i ambientals. Les biofibres són un bon competidor contrales fibres reforçants tradicionals com la fibra de vidre ja que presenten un baix cost, baixa densitat i,per tant, bones propietats específiques, menys equip de processament, alta suavitat,biodegradabilitat i són ecològicament sostenibles, ja que es produeixen a partir de recursos naturals.En aquest treball es fan servir fibres provinents de la pinya de Henequén. Aquestes fibres són unsubproducte del procés per a l’obtenció del licor de Henequén i es volen fer servir com a reforç enmaterials compostos.Ja s’han fet estudis sobre la fibra de Henequén que creix a Mèxic. Aquest projecte s’emmarca dinsuna col•laboració entre la Universitat de Girona i la Universitat Cubana de Holguin, per tal d’estudiarla fibra de Henequén que creix a Cuba

Disseny dels elements constitutius per adaptar un centre de mecanitzat de control numèric a la tecnologia Incremental Sheet Forming (ISF)

Un dels processos tradicionals de conformació de xapa més utilitzats a nivell industrial, degut a la seva rapidesa d’operació i la seva maduresa del procés, és l’embotició. Per a dur a terme aquest procés és necessària la construcció d’uns utillatges (matriu i punxó) per a cada tipus de producte. Aquests utillatges estan fabricats amb materials altament resistents ja que han de poder suportar càrregues molt importants durant la deformació. A més, s’han de garantir unes precisions dimensionals molt bones per tal d’evitar el xoc entre les dues parts de l’utillatge i per a assegurar que la peça obtinguda tingui les dimensions desitjades. Aquest fet implica que el procés d’obtenció de les matrius i punxons tingui un cost molt elevat i per a amortitzar-lo és necessari que la producció sigui en massa.L’objecte d’aquest projecte és adaptar el centre de mecanitzat Kondia HS1000 per tal de poder dur a terme recerca bàsica de la tecnologia de conformat incremental de xapa (ISF) en el Grup de Recerca en Enginyeria del Producte, Procés i Producció (GREP)

Comparison of polyethylene wear in anatomical and reversed shoulder prostheses.

Wear of polyethylene is associated with aseptic loosening of orthopaedic implants and has been observed in hip and knee prostheses and anatomical implants for the shoulder. The reversed shoulder prostheses have not been assessed as yet. We investigated the volumetric polyethylene wear of the reversed and anatomical Aequalis shoulder prostheses using a mathematical musculoskeletal model. Movement and joint stability were achieved by EMG-controlled activation of the muscles. A non-constant wear factor was considered. Simulated activities of daily living were estimated from in vivo recorded data. After one year of use, the volumetric wear was 8.4 mm(3) for the anatomical prosthesis, but 44.6 mm(3) for the reversed version. For the anatomical prosthesis the predictions for contact pressure and wear were consistent with biomechanical and clinical data. The abrasive wear of the polyethylene in reversed prostheses should not be underestimated, and further analysis, both experimental and clinical, is required.

A clinical prognostic model for the identification of low-risk patients with acute symptomatic pulmonary embolism and active cancer.

BACKGROUND: Physicians need a specific risk-stratification tool to facilitate safe and cost-effective approaches to the management of patients with cancer and acute pulmonary embolism (PE). The objective of this study was to develop a simple risk score for predicting 30-day mortality in patients with PE and cancer by using measures readily obtained at the time of PE diagnosis. METHODS: Investigators randomly allocated 1,556 consecutive patients with cancer and acute PE from the international multicenter Registro Informatizado de la Enfermedad TromboEmbólica to derivation (67%) and internal validation (33%) samples. The external validation cohort for this study consisted of 261 patients with cancer and acute PE. Investigators compared 30-day all-cause mortality and nonfatal adverse medical outcomes across the derivation and two validation samples. RESULTS: In the derivation sample, multivariable analyses produced the risk score, which contained six variables: age > 80 years, heart rate ≥ 110/min, systolic BP < 100 mm Hg, body weight < 60 kg, recent immobility, and presence of metastases. In the internal validation cohort (n = 508), the 22.2% of patients (113 of 508) classified as low risk by the prognostic model had a 30-day mortality of 4.4% (95% CI, 0.6%-8.2%) compared with 29.9% (95% CI, 25.4%-34.4%) in the high-risk group. In the external validation cohort, the 18% of patients (47 of 261) classified as low risk by the prognostic model had a 30-day mortality of 0%, compared with 19.6% (95% CI, 14.3%-25.0%) in the high-risk group. CONCLUSIONS: The developed clinical prediction rule accurately identifies low-risk patients with cancer and acute PE.

Automatització d'una aplicació per a la classificació de verres de diferents granges segons els seu potencial productiu

El projecte es basa en una aplicació d'escriptori que ha de realitzar una sèrie de tasques en que l'usuari hagi d'intervenir el mínim possible. Aquestes tasques es resumeixen en: importació de dades productives de camp de granges porcines, integració de models en R per al càlcul de paràmetres necessaris en etapes posteriors i resolució del model de reemplaçament de verres productives i emissió del llistat d'aquests animals classificats segons el seu potencial productiu.

Aplicació web per a la gestió de llicències de la Federació Catalana de Piragüisme

L'objectiu d'aquest treball és el disseny i implementació d'una aplicació web, sota una arquitectura "Model-Vista-Controlador", que permeti la gestió de llicències de la Federació Catalana de Piragüisme de tal manera que se n'obtinguin dues conseqüències: sustitució de l'actual aplicació d'escriptori amb la qual es realitza el control de les llicències, i permetre que els clubs tinguin participació activa sobre el control de les llicències de federat dels seus socis agilitant, d'aquesta manera, les tasques que fins ara realitzava íntegrament la Federació Catalana de Piragüisme.

Desenvolupament d'una aplicació d'escriptori per a la gestió de finques agràries

El món agrari, generalment no té gaire afinitat amb el món del software informàtic. La gent que es dedica a l'agricultura no confia en les solucions que li pot aportar un programa de gestió, en gran mesura pel fet que, segurament, si algun cop n'ha provat algun no l'ha satisfet. Un programa informàtic que satisfaci a un pagès ha de ser especialment amè. Amb una estructura que sigui un reflex del model mental de l'usuari, i que repercuteixi en el fet que li sigui completament intuïtiu dur a terme les tasques preteses. Per aconseguir aquest objectiu s'ha intentat seguir un model de procés centrat en l'usuari, que ha consistit en realitzar una sèrie de tasques específiques que marquen les pautes d'aquest model. El contacte amb l'usuari final de manera periòdica durant tot el desenvolupament, per comentar-li aspectes i demanar-li la opinió ha esdevingut un dels eixos de gir principal del TFC.

Disseny i implementació del lloc web www.stignasi-lleida.org seguint el model MPEu+a

Aquest projecte explica pas a pas tot el procés de creació del lloc web de la parròquia Sant Ignasi de Loiola de Lleida, mitjançant criteris d'usabilitat i accessibilitat i així fer possible un web pensada sobretot per a tots els tipus d'usuaris de la parròquia i totes les seves necessitats.

Anàlisi i disseny d'un entorn multimèdia per a la llar

En l'actualitat les nostres llars s'estan convertint cada cop més, gràcies a la tecnologia actual i capacitat de còmput dels ordinadors, en un entorn multimèdia. Aquest treball analitza les necessitats d'una llar multimèdia i en proposa una solució utilitzant un servidor que emmagatzema els fitxers multimèdia i realitza streaming amb els clients. Aquests últims, no faran importants feines de còmput, d'aquesta manera la solució empleada és de baix cost. S'ha fet una implementació amb dispositius reals i s'ha comprovat que es compleixen els objectius.

Disseny, implementació i optimització d'un algorisme per al càlcul de les constants d'isocronia

S'ha desenvolupat una eina de programari capaç de calcular les constants d'isocronia. S'obté també per pantalla dades referents al cost temporal de l'algorisme de càlcul. Les constants d'isocronia obtingudes són recuperables pel Mathematica per a la seva posterior utilització. El càlcul de les constants d'isocronia és molt més òptim temporalment que el càlcul realitzat pel Mathematica. S'ha tingut en compte també l'optimització en la utilització d'espai de memòria.

Unitat de Cures Intermitges per a Malats Crítics de Llarga Estada: Anàlisi de Minimització de Costos

Els primers indicis d’intentar crear àrees hospitalàries especialitzades a on agrupar malalts greus o postoperats per tenir una cura més estreta de la seva evolució, ja es troben a alguns hospitals, al segle XIX. Tanmateix, no és fins l’any 1952 arran de l’epidèmia de poliomielitis quan, aquesta idea d’aglutinar malalts que comparteixen una mateixa necessitat de cures, en aquest cas, la ventilació mecànica (VM), rep l’impuls definitiu i dóna lloc al naixement de les unitats actuals, conegudes com a unitats de cures intensives (UCIs). Durant la dècada dels seixanta, progressivament, comencen a agrupar-se als hospitals els recursos per a l’atenció dels malalts greus, particularment els que precisaven VM i malalts coronaris aguts creant-se, dins els diferents hospitals, les UCIs i les unitats coronàries. Des del seu inici, l’organització d’aquestes àrees i unitats ha estat diferent en els hospitals, i supeditada a la recerca permanent de criteris d’efectivitat i eficiència a causa del seu elevat cost respecte al total del pressupost hospitalari. Així, per una banda, el disseny s’ha centrat en concentrar els recursos disponibles buscant una millor capacitació i entrenament del personal per tal d’optimitzar la utilització dels recursos tecnològics però, d’altra banda, a causa de les diferències entre els diversos tipus de malalts crítics (mix de malalts), quan a les seves necessitats diagnostiques i terapèutiques, s’ha buscat també la seva concentració per patologies, creant unitats diferents en quant a organització, recursos tecnològics i personal (2). D’aquesta manera i depenent de les necessitats i recursos de cada hospital s’han creat unitats amb diferents objectius d’atenció i organització, en quant a recursos, formació i personal. Però aquestes unitats sempre han centrat la seva atenció en el pacient crític agut i no en les conseqüències de la seva assistència.

Projecte d'instal·lació d'un mòdul autònom per producció de calefacció amb caldera de biomassa

L’Ajuntament d’un municipi de la comarca de la Selva disposa d’un complex esportiuformat per un edifici amb piscines climatitzades i un pavelló d’esports. Actualment laproducció de calefacció es realitza mitjançant calderes amb cremador de gasoil. Degut al’antiguitat d’aquests equips, a l’elevat cost que suposa la producció amb aquest tipus decombustible i tenint en compte que el municipi no disposa de xarxa de distribució de gasciutat, l’ajuntament contempla la possibilitat d’instal•lar un sistema de producciócentralitzat amb caldera de biomassa.L’objecte d’aquest projecte és el disseny i definició de la instal•lació d’una caldera deproducció d’aigua calenta sanitària i de calefacció mitjançant l’ús de biomassa tipuspellets de fusta integrada dins un mòdul prefabricat que inclou la sitja d’emmagatzematgei tots els elements necessaris, formant un sistema compacte i autònom per alsubministrament i distribució de l’aigua calenta per als dos edificis que formen el complexesportiu de la población. L’àmbit d’aplicació d’aquest projecte és:- Disseny i implantació del Mòdul autònom de producció de calefacció- Dimensionat dels circuits hidràulics de distribució a punts deCom a punt de partida per dimensionar la nova instal•lació de producció s’han tingut encompte les potències instal•lades actuals però també s’han realitat els càlculs de lesnecessitats actuals tenint en compte les exigències del nou Reglament d’Instal•lacionsTèrmiques en els Edificis (RITE 2007) quant a condicions interiors i d’estalvi energètic

Algorismes per a la resolució de problemes de proximitat en terrenys

El modelatge, visualització i anàlisi de terrenys és de gran importància en els Sistemes d’Informació Geogràfica (GIS). Actualment és de gran interès per a aquesta comunitat disposar de software que permeti analitzar terrenys. L’objectiu principal del projecte és desenvolupar una aplicació per a la resolució de diversos problemes de proximitat en terrenys. Una part important ha d’ésser la de poder generar, visualitzar i modificar un model 3D d’un terreny a partir de dades introduïdes per l’usuari o obtingudes des d’un fitxer. Per tal de poder construir l’aplicació desitjada ha calgut dissenyar una interfície gràfica d’usuari que permetés realitzar de forma interactiva la introducció, modificació i esborrat de les diferents seus (punts, segments, polígons, poligonals...) o restriccions del terreny, així com la seva visualització

Creació d’un visor web basat en software lliure per al Consorci d’Ardenya-Cadiretes

En aquest treball es pretén explicar el procés metodològic que s'ha seguit per a crear una eina informàtica de visualització de dades "online" per al Consorci d'Ardenya – Cadiretes. Inicialment s'explica el context en el que es desenvolupa el projecte, com a conveni de col·laboració en pràctiques, per a realitzar el treball de final del Màster en Tecnologies de la Informació Geogràfica, en la seva tretzena edició. S'explica també la situació de l'entitat col·laboradora del projecte, el consorci d'Ardenya – Cadiretes. Els objectius que es fixen al projecte són els de generar aquest visor amb eines de software lliure, de manera que el cost de producció sigui el menor possible. També es pretén crear una aplicació de senzill ús i que resulti atractiva per al client web. Es repassen els diferents aspectes tècnics i funcionals que ha de tenir en compte el projecte, per tal que aquest es pugui desenvolupar de forma correcte. Es tracten temes com el tipus de programari que s'ha de fer servir i per que unes aplicacions es consideren més oportunes que d'altres per a treballar tasques concretes del propi projecte. A través de la metodologia seguida en el projecte es repassa el dia a dia que s'ha anat seguint durant el projecte, des de l'inici en el que s'instal·laven els diferents programes necessaris fins al final de l'escriptura del codi de programació, passant per l'edició de les dades geogràfiques o la càrrega d'aquestes al servidor de mapes