Els remences de l'Almoina del Pa de la Seu de Girona (segles XIV i XV)

L'objectiu d'aquesta tesi és estudiar el funcionament real de la servitud catalana medieval. Per això s'estudien els homenatges i els cobraments dels mals usos rebuts i aplicats per l'Almoina del Pa de la Seu de Girona sobre els seus remences al llarg dels segles XIV i XV i, més concretament, entre 1331 i 1458. Aquestes dates han estat determinades per la documentació generada per l'esmentada institució benèfica. El primer llibre de comptes conservat és de l'any 1331. En aquests llibres de comptes els pabordes encarregats de gestionar l'Almoina hi consignaven tots els seus ingressos i totes les despeses. La data final també ha estat fixada per la documentació, perquè a partir d'aquest moment deixem de trobar constància escrita del pagament dels mals usos i de la prestació d'homenatges. La importància dels mals usos, és a dir, aquells pagaments que gravaven als serfs pel fet de ser-ho, a la Catalunya de la baixa edat mitjana és una qüestió fora de discussió. Bona part dels historiadors -Hinojosa, Vicens Vives, Freedman, etc.- atribueixen als mals usos, als homenatges i a la seva continuada exigència els dos alçaments remences contra les senyories feudals a partir de l'any 1462. Segons aquestes hipòtesis, la lluita per suprimir els mals usos i aconseguir la llibertat individual és la raó de les guerres remences de finals del segle XV. Com és sabut van quedar resoltes amb la Sentència Arbitral de Guadalupe, dictada pel rei Ferran II, que va suprimir definitivament la servitud de les terres catalanes. Malgrat la importància que els historiadors han concedit a l'existència dels mals usos i, sobretot, a la manca de llibertat dels remences, no hi ha estudis sistemàtics sobre la seva aplicació a la pràctica. Per això, l'objectiu d'aquesta tesi és estudiar tots els mals usos i tots els homenatges aplicats i rebuts per una sola senyoria -l'Almoina del Pa de la Seu de Girona-, els remences de la qual van participar activament en ambdues guerres i que és representativa, sense cap mena de dubte, del que succeïa en la diòcesi gironina. A més a més, cal assenyalar que l'estudi comprèn un període de temps que inclou circumstàncies tan cabdals com la pesta negra i la resta de catàstrofes del segle XIV i el segle XV fins a la primera guerra remença. Com és sabut, els remences catalans estaven sotmesos a sis mals usos: la redempció de persones (mitjançant la qual aconseguien la seva llibertat), les firmes d'espoli forçades (que havien de pagar quan es casaven en determinades circumstàncies), la intèstia i l'eixòrquia (que gravaven la mort intestada i sense descendents), l'àrsia (que penalitzava la crema accidental del mas o la masada) i la cugúcia (exigida a les dones considerades adúlteres). Els remences confirmaven la seva dependència d'una senyoria en els corresponents homenatges o reconeixements de domini que havien de prestar quan n'eren requerits. Aquesta tesi consta de deu capítols a més d'una introducció (o primer capítol) i d'unes conclusions. El segon capítol és dedicat a la descripció de les fonts utilitzades, entre les que destaquen els llibres de comptes dels pabordes, i on queda prou palesa la importància del fet d'haver pogut disposar d'una excepcional font seriada, a més a més de pergamins. El tercer correspon a l'estudi de la institució tractada, que tenia terres a les actuals comarques del Gironès, La Selva, l'Alt i el Baix Empordà i el Pla de l'Estany. En el quart capítol hi analitzo els problemes generats a l'hora d' intentar conèixer el nombre de persones que eren pròpies de l'Almoina i saber de quins masos provenien. A continuació segueixen els quatre capítols que constitueixen el cos central de la tesi. Al seu torn, la seva anàlisi va ocasionar l'elaboració dels tres darrers. En el capítol cinquè s'estudien tots els homenatges rebuts per l'Almoina entre els anys 1300 i 1457, tant els que figuren en els manuals de comptes com els conservats en pergamí. En total, tenim documentats 1258 dels homenatges o reconeixements de domini rebuts per la institució. El capítol següent és dedicat a l'estudi de les firmes d'espoli forçades i als 424 cobraments fets per l'Almoina per aquest concepte, entre els anys 1331 i 1452. En els capítols setè i vuitè, s'analitzen els mals usos que gravaven les sortides del domini, tant les voluntàries com les involuntàries. El resultat obtingut és que entre 1331 i 1458, la institució va concedir la llibertat a 557 persones bona part de les quals van tornar a adscriure's de nou a una altra senyoria. El nombre d'aquests sortides contrasta amb el cobrament per part de l'Almoina, entre aquestes mateixes dates, de només 105 intèsties i eixòrquies; dit d'una altra manera, fins l'any 1445 va ingressar diners en concepte de 23 intèsties, fins el 1458 per 68 eixòrquies i fins el 1406 per 14 intèsties i/o eixòrquies. Els capítols 9 i 10 tracten del significat i les limitacions que comportaven els mals usos, com a trets definitoris de la pertinença a la servitud, sobre les persones que hi estaven sotmeses. Finalment, el darrer capítol analitza el compliment de la sentència dictada pel rei Alfons el Magnànim l'any 1457 en la que suspenia la servitud al Principat de Catalunya. Queda fora de dubte que pocs anys abans de la primera guerra remença els homenatges i els mals usos havien deixat d'aplicar-se.

Diversidade cultural e democracia

Trata-se de reflectir sobre a livre convivência multicultural, em todas as suas formas, mesmo as socialmente mais intensas, num memso espaço públlico, onde o Estado laico garanta diversidade, igualdade e liberdade de ritos sociais no plano da sociedade civil. Esta é uma questão vital em tempos de globalização e de migração generalizada de pessoas, culturas e processos numa só sociedade de fenómenos intensos de miscigenação cultural, nos seus diversos patamares. Pode uma sociedade democrática garantir equilíbrios, igualdade e liberdade lá onde convivem visões de mundo e ritos sociais aparentemente contrastantes? De que modo? Com que instrumentos políticos é possível regular esta multiculturalidade? E nesta vasta multiculturalidade existirá um mesmo fio condutor que a remeta à unicidade fundamental da existência humana nos seus nexos vitais primordiais?

Os Medicamentos Homeopáticos em Portugal

A homeopatia rege-se por princípios antagónicos relativamente à medicina clássica. Centra-se no doente e está apoiada em princípios como a cura pelos similares - ‹‹similia similibus curentur››, a utilização de pequenas doses de substância activa e na avaliação do doente como um todo. A introdução desta doutrina em Portugal, veio trazer um novo tipo de abordagem ao modo de tratar um paciente. Criada por Samuel Hahnemann, em 1796, e introduzida em Portugal por Manuel da Silva Passos, em meados dos anos 1830, a homeopatia assume-se como uma das principais medicinas alternativas complementares [MAC]. Apoia-se no rigor da formulação do medicamento, na qualidade das matérias-primas, em processos de diluição e controlo de qualidade descritos em farmacopeias oficiais e, disponíveis em várias formas farmacêuticas; o medicamento homeopático apresenta uma razoável cota de mercado, o que requer legislação adequada. A adopção dos conteúdos da Directiva 2001/83/CE no Decreto-Lei [DL] n.º 176/2006, de 30 de Agosto, permitiu a Portugal inserir-se num mercado com maior liberdade de circulação de produtos homeopáticos, mais seguro e previsível. Ferramentas como os procedimentos administrativos centralizados e descentralizados envolvendo os Estadosmembros da Comissão Europeia [CE] e a introdução de medicamentos homeopáticos via registo simplificado [RS], permitiram a Portugal aproximar-se de países como a Alemanha e França, os mercados mais significativos ao nível europeu.

Frente a negras pasiones… una pasión negra: claves para entender la vigencia del pensamiento (afro) latinoamericanista de Juan Montalvo (Estudios)

El autor relee algunas propuestas culturales de los ensayos de Montalvo. Comienza por defender el rasgo de la polémica, en cuanto una herramienta estética y ética: la emplea con afán literario –en el mismo estilo de Sarmiento, González Prada, entre otros– y también como escritor vinculado a la política militante, para incentivar así a una audiencia poco letrada. En su pensamiento, señala oscilaciones entre ideas europeizantes, hispanoamericanistas y claramente latinoamericanistas. Hay coincidencias entre Montalvo y Pedro Henríquez Ureña al pensar lo latinoamericano, su noción se mueve entre aquella de lo nacional y del sujeto popular (vínculos con Martí y Bello). Considera a la nación como una totalidad cooperativa, en una propuesta anticolonial, de carácter republicano: donde prevalecieran la libertad de opinión, la fraternidad, y la democracia. Analiza las ideas de Montalvo sobre las masas populares, destacando el rasgo humanista en las acepciones de civilización y barbarie (que sería lo opuesto a la paz que se obtiene por el respeto y no por el miedo a los gobernantes o a la Iglesia). Montalvo aboga por la creación de un pueblo virtuoso a partir del trabajo y de un equilibrio entre la razón y los placeres, justifica la necesidad de la ilustración popular y de que un héroe guíe al pueblo (no que lo esclavice). Sin embargo, al momento de definir las clases sociales significativamente no considera las nociones de casta. Al referirse al pueblo afro, vuelve a sostener que es la esclavitud la que los coloca en una situación inferior, insistiendo en que no existe una inferioridad innata.

Jurisprudencia de la Corte Interamericana sobre el derecho a la libertad de expresión

Esta es una compilación y transcripción de sentencias de la Corte Interamericana de Derechos Humanos, en las que se puede apreciar los argumentos de la Comisión Interamericana de Derechos Humanos y las consideraciones de la Corte para resolver violaciones al derecho a la libertad de expresión.

spotlight europe #2012/04, June 2012: Can mobility offset unemployment?

Almost a quarter of the young people in the EU are unemployed. And once again it is the crisis-ridden states that have been hit hardest. But in other countries such as France, Sweden, and Luxembourg, younger members of the workforce, far more than their older counterparts, are also finding it difficult to get a job. Freedom of movement within the EU could help to provide them with new opportunities. All that is needed is the right kind of support.

Nonlinear data assimilation in geosciences: an extremely efficient particle filter

Almost all research fields in geosciences use numerical models and observations and combine these using data-assimilation techniques. With ever-increasing resolution and complexity, the numerical models tend to be highly nonlinear and also observations become more complicated and their relation to the models more nonlinear. Standard data-assimilation techniques like (ensemble) Kalman filters and variational methods like 4D-Var rely on linearizations and are likely to fail in one way or another. Nonlinear data-assimilation techniques are available, but are only efficient for small-dimensional problems, hampered by the so-called ‘curse of dimensionality’. Here we present a fully nonlinear particle filter that can be applied to higher dimensional problems by exploiting the freedom of the proposal density inherent in particle filtering. The method is illustrated for the three-dimensional Lorenz model using three particles and the much more complex 40-dimensional Lorenz model using 20 particles. By also applying the method to the 1000-dimensional Lorenz model, again using only 20 particles, we demonstrate the strong scale-invariance of the method, leading to the optimistic conjecture that the method is applicable to realistic geophysical problems. Copyright c 2010 Royal Meteorological Society

Amor intellectualis diaboli

An essay on love and liberty in the writings of Gillian Rose, Marquis de Sade, Max Horkheimer and Theodor W. Adorno, written in response to the following provocation: "Encore un effort. A banderole publicitaire carries the breathless descriptions of the new fashions for 1968, when anything goes and details place the accent on this or that part of the body and its adornment: a pair of shoes that come off in a struggle, for example, the heel of one snapped off; a striking checked shirt, with two buttons undone; a light-coloured trench coat (perfect for a May day); a blouson-style jacket that allows easy freedom of movement; place casual slacks worn with an ankle boot. Beauty is in the streets as fashion becomes democratic (or so say the houses of haute couture), while the philosopher of the boudoir extorts us once again to make an effort if we wish to be republicans. Here, to an assembled crowd of sensitive men and women, which petit-maitre or dangerous man of principles would suggest that the only moral system to reinforce political revolution is that of libertinage, the revenge of nature's course against the aberrations of society?"

Mode, senmodernitet, identitet

Fashion, late modernity and identity A common discussion in the late modern era is the role that tradition plays concerning individual identity. This forms a background to our article that focuses on consumer culture and one of its characteristics – fashion. To what extent does consumer culture and fashion contribute to the undermining of traditions, and how does this affect individual identity? We discuss two interpretations of consumption in shaping individual identity: the first interpretation maintains that by consumption individuals obtain an increasing freedom of choicemaking them free from the power of tradition, and thereby responsible for their lifestyle choices. According to the second interpretation, the free choice is illusory. This choiceis strongly influenced by factors such as social class and producers’ manipulative skills. Contrasting classical social theorists with contemporary fashion theory we argue that late modern fashion is characterized by quick changes and pluralism that often stand in contrast to tradition. We further discuss the increased importance of taste and new diffusion patterns as signs of a more individualized fashion, and discuss neo-tribalism as a post-traditional kind of community.

Motstånd och stöd : en studie av svenska muslimska församlingar

Opposition and Support: A Study of Swedish Muslim Congregations Anti-Islamic attitudes are deeply rooted in Western Europe, and Muslims have, especially in the post-September 11 context, experienced discrimination and demonization. But how do anti-Islamic attitudes affect practicing Muslims and their congregations? The aim of this study, the first of its kind in Europe, is to present a statistically representative view of how Muslim congregations in Sweden experienced the reactions from the surrounding community. The results of the survey carried out show that according to the representatives of the local congregations (n=105) half of the congregations have experienced opposition from the local community and in 40 percent of the congregations criminal offences have been committed against active Muslims or their places of worship.  This opposition is closely connected with two types of situations: either international occurrences (i.e. terrorist bombings in, for example, London, Madrid) or local events that have emphasized the presence of Islam in the public sphere. A multivariate analysis of the results of the study shows that the strongest opposition has taken place in small municipalities with a large proportion of immigrants. However, opposition does not preclude support. On the contrary, opposition appears to have a mobilizing effect on those who support the right of Muslims to exercise freedom of religion. However, neither opposition nor support are the key factors affecting whether congregations see themselves as established in the local community. The degree of anchorage depends on the demographic composition of the congregation and on the degree of contact that the members have with the surrounding community.

Nationella minoriteter i historieundervisningen : bilder av romer i Utbildningsradions program under perioden 1975-2013

In 2000 when Sweden signed the Framework Convention for the Protection of National Minorities the Roma minority became one of the acknowledged national minorities in the country. It meant that the rights of the Roma mi-nority would be safeguarded and the knowledge of its history and culture would be spread. In that context, the Swedish school, with its founded as-signment of democracy, was given an important role. The education was to communicate the multicultural values of the society and to make visible the history and culture of the Roma minority. The school books used in teaching today do not meet these demands. The view of the Roma minority given in school books is often inadequate and simplified. The present study will therefore examine a different type of edu-cational material used in schools and teaching, The Swedish Educational Broadcasting Company‟s programs of history and social studies regarding the Roma minority. Starting in postcolonial theory as well as critical dis-course analysis the study examines how the picture of the Roma cultural and ethnic identity in the Swedish Educational Broadcasting Company‟s material has been displayed and possibly changed during the period of 1975 to 2013. The results show a picture of Roma which, both in form and content, con-sists of some clearly demarcated discursive categories. The obvious continui-ty of the categories gives a picture of static and invariable Roma identity. At the same time this unambiguous picture is broken both by giving the existing discourses new meaning and also adding new discourses. The complexity and nuances become more prominent and the Roma identity is integrated in common Swedish history telling. The changes in the view of Roma, given by the Swedish Educational Broadcasting Company, can mainly be explained by the change of the Swedish immigration and minority policy and, as a conse-quence of this, the change of the school‟s mission regarding knowledge communication of Sweden as a multicultural country.