1000 resultados para Morfología [Lingüística]
Resumo:
En este trabajo se presentan dos experimentos sobre la percepcin del acento lxico en espaol y en italiano como lenguas extranjeras, considerando, en ambos casos, tres grupos de sujetos con diferente nivel de conocimiento de la LE. Nuestra investigacin sugiere que las semejanzas estructurales entre el espaol y el italiano no implican necesariamente el mismo comportamiento de las dos lenguas, ni en el nivel acstico ni en el perceptivo. Los datos experimentales ponen de relieve que no se emplean las estrategias perceptivas propias de la L1, aunque tampoco se llegan a asumir completamente las de los nativos de la LE.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per un alumne d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l’any 2008. Es presenta una introducci a l’esperanto: l’histria d’aquesta llengua, el moviment esperantista i com ha afectat la mera lingstica de l’esperanto en la seva evoluci.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per un alumne d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l’any 2008. El municipi de Canovelles s compost per gent provinent d’etnies i llenges diverses que en arribar es barregen amb les autctones. L’objectiu de l’estudi ha estat esbrinar quines llenges s’hi parlen, com es distribueixen per barris i per edats, i per a quines comunicacions les utilitzen els parlants. Es parteix de la histria de Canovelles: des de l’poca medieval fins a l’actualitat, i com ha anat canviant la poblaci. Posteriorment s’han fet enquestes a cent habitants de Canovelles amb quatre preguntes de resposta quasi tancada sobre la llengua familiar, la llengua de relaci amb els amics, la llengua de lectura i la llengua de comunicaci per Internet. Els resultats mostren que respecte al global de Catalunya, Canovelles t un elevat dficit d’s del catal. L’s del castell i de llenges no oficials hi s molt superior.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per un alumne d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l’any 2008. La palatitzaci de la lateral s un tret lingstic propi del parlar de la Ribagora (Catalunya ). S’analitza des d’una perspectiva terica aquest fenomen fontic delimitant-lo a aquesta rea geogrfica d’estudi i caracteritzant-lo. Aquest corpus ha servit posteriorment per realitzar un treball de camp basat en el mtode l’enquesta, cercant una bona representaci de les localitats i de les edats i els sexes entre els enquestats. La conclusi s que la palatalitzaci de la lateral mant una vitalitat notable, especialment entre els majors de 40 anys. Sembla que les zones properes al lleidat sn ms conservadores. Entre els menors de 40 anys la palatalitzaci pateix ioditzaci o no-palatalitzaci, soluci general en molts mots que tenen un referent castell (veiem que el castell influeix la fontica local). Hi ha tamb casos de ioditzaci generalitzada i alguns d’ultracorrecci amb la palatal.
Resumo:
Estudi realitzat a partir d’una estada al departament de Sciences du langage de la Universit Lumire Lyon 2, Frana, des de setembre fins desembre del 2006. Els predicats que expressen estats morbosos (amb ser, estar, tenir i fer, en catal) presenten molta variaci, tant entre diferents llenges com dins d’una mateixa llengua. La comparaci del comportament gramatical dels enunciats que expressen estats morbosos en catal i en altres llenges pot ajudar a entendre i a explicar el seu funcionament. Per fer la comparaci interlingstica, s’ha escollit la llengua mandinga perqu s una llengua tipolgicament, genticament i geogrficament molt diferent del catal: de la famlia nigerocongolesa i del grup mand que es parla sobretot a Senegal, Gmbia i Guinea-Bissau i, des de fa uns anys, tamb a Catalunya. Es presenta un estudi de transcripci i anlisi d’enunciats que expressen estats patolgics (com tinc una ferida al bra o em fan mal les cames) en mandinga.
Resumo:
Se presenta una bibliografia seleccionada sobre la representacin de al lectura femenina en el siglo XVI espaol a travs de cuatro mbitos: la iconografa de la mujer lectora; el discurso preceptivo de los tratados morales y libros devotos sobre las lecturas femeninas; la aparicin de mujeres como destinatarias del libro en los prlogos y de lectora o narradora como personaje literario y los documentos histricos como testamentos y cartas misivas en los que se puede verificar la huella de estos idearios que se establecen entre la mujer y la lectura.
Resumo:
Aquest treball pretn analitzar l’s de manlleus relacionats amb el mn de la moda en la premsa escrita. En el vocabulari que utilitzen els periodistes espanyols hi ha centenars de paraules i expressions extranjeres, ben escrites, mal escrites, entre cometes, sense cometes, etc. Aquest estudi analitza el perqu del seu s i l‘estat de l’espanyol davant l’acceptaci d’aquests termes.
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a l’Universit d’Ottawa, Canad, entre abril i juliol 2007. El treball de recerca constitueix un estudi del dret comparat. L’objectiu principal s explorar les possibilitats i fer propostes per tal que l’Estat reconegui amb ms amplitud i assumeixi en les seves institucions centrals la protecci de la diversitat lingstica que reconeix la Constituci Espanyola de 1978. Amb aquesta finalitat, s’estudia el cas del Canad, com a pas que reconeix en el pla constitucional i legal dues llenges oficials de l’Estat, amb una igualtat d’estatus. L’anlisi es focalitza en la regulaci i s del francs i l’angls, com a llenges oficials, en els smbols de l’Estat, les institucions federals i els sectors subjectes a la competncia de la Federaci. La metodologia es fonamenta en l’estudi de la normativa constitucional i legal, les sentncies dels tribunals i l’observaci directa de la prctica de les institucions. Els resultats permeten observar les tcniques jurdiques i els mecanismes institucionals utilitzats per a aplicar el plurilingisme en les institucions centrals de l’Estat.
Resumo:
L’escola catalana t plantejats un seguit de reptes pel que fa a l’educaci lingstica de tots els infants, siguin nascuts a Catalunya, siguin vinguts d’altres regions, s a dir, la tasca d’augmentar i millorar tant els seus repertoris lingstics com els usos socials de les llenges que els componen, molt especialment el catal, la llengua de l’escola i del pas. Calen canvis substancials en els plantejaments didctics per ensenyar- aprendre les llenges de l’escola. Els docents tenen, en aquest sentit, un paper crucial. Han de disposar de nous repertoris didctics adequats als nous contextos i, per introduir progressivament innovacions ms profundes, han de poder construir representacions renovades de la llengua i la comunicaci, del plurilingisme i de l’esdevenir plurilinge, de l’ensenyament a grups d’aprenents tan diversos. Les experincies viscudes com aprenents i, ms tard, com a professors, les histries de vida lingstica i educativa, tenen sovint ms pes en les decisons i actuacions dels docents que la formaci que han rebut o reben. En alguns aspectes les seves prctiques sn resistents al canvi i poc poroses front a les accions de formaci clssiques, basades en models transmissors, gens favorables a la desestabilitzaci de les velles creences. El projecte presentat pel grup PLURAL s'ha centrat en l'estudi dels processos de formaci de professors de llenges de diferents nivells del sistema educatiu, per tal de trobar vies de canvi i innovaci del seu pensament i de les seves actuacions a fi de ajustar els seus gestos professionals als nous contextos plurilinges escolars a Catalunya.
Resumo:
La modificaci de les caracterstiques d'una part de l'alumnat del sistema educatiu de Catalunya manifesta la necessitat de trobar eines organitzatives i pedaggiques per treballar en el marc de l'escola inclusiva. Una de les caracterstiques que provoquen ms inquietud entre el professorat es refereix als diferents nivells lingstics de l'alumnat a les aules en relaci al coneixement de la llengua de l'escola. La recerca ha treballat amb el professorat de dues escoles d'infantil i primria amb un nombre elevat d’alumnat d’origen estranger, nascut a Catalunya i d’incorporaci tardana, i amb l'aula d'acollida d'un IES. L'objectiu de la recerca consistia en desenvolupar un model organitzatiu que fes possible una major individualitzaci de la prctica educativa i formes de treball cooperatiu a les aules, aix com trobar indicadors pel trnsit de l'aula d'acollida a l'aula ordinria. La recerca comptava amb el suport del professorat-tutor i dels equips directius dels centres escolars. La metodologia utilitzada ha estat de caire etnogrfic i ha consistit en observar setmanalment a les aules les modificacions de la prctica de les persones tutores que es derivaven d’un nou marc organitzatiu. Igualment, hem observat especialment les condicions d’ensenyament-aprenentatge de l’alumnat d’incorporaci tardana tant a l’aula ordinria com a l’aula d’acollida. Els resultats manifesten que la modificaci de l’estructura organitzativa sobre la base d’implicar tots els recursos humans d’un cicle en un projecte com que permet el treball amb petits grups heterogenis transforma la prctica educativa del professorat. Aquest treball es recolza en la llengua oral, independentment de la tasca que ha de realitzar l’alumne, i s’adapta individualment a les diferents capacitats de comprensi i expressi oral de l’alumnat. A la vegada, aquesta prctica educativa facilita la coordinaci del professorat de l’aula ordinria i d’acollida, aix com el trnsit d’una a l’altra.
Resumo:
La comunicaci de les idees grcies a l's de llenguatges diversos permet l'emergncia de nous coneixements, tant en les cincies com a les classes de cincies. La condici s que correspongui a un dileg en el qual es plantegin preguntes, i s'expressin les idees, les quals han d'evolucionar per tal d'elaborar una resposta raonable a la pregunta inicial. L'ensenyament de les cincies a l'escola necessita aquest dileg, que noms ser possible si els estudiants i els professors desenvolupen les competncies lingstiques prpies de l'activitat cientfica, tal com es presenten avui en els diferents mitjans de comunicaci. Amb aix, els alumnes i els professors han d'interaccionar amb informacions presentades amb formats diversos i poder 'navegar' per internet de manera intencionada; a ms a ms han de ser capaos de mantenir un dileg comproms i intel•ligent que els permeti intervenir en experiments propis dels coneixements escolars, construir evidncies amb un s adequat del llenguatge multimodal (signes, imatges, grfics….) i donar significat a nous esdeveniments que siguin rellevants per a les cincies
Resumo:
El projecte pretn de fer un diagnstic del tractament de la reflexi gramatical a les rees de llengua catalana, castellana, anglesa i francesa de 2n d'ESO a partir de les anlisis dels llibres de text, de la visi que en t el professorat que els usa i de les representacions dels escolars sobre l'ensenyament de la gramtica. Els referents bsics per al desenvolupament de la recerca sn: a) les propostes per a una renovaci de l'ensenyament de la gramtica que a partir de referents de la psicologia de l'educaci, la lingstica i la psicolingstica atenen la promoci de l'activitat reflexiva com a inductora de la construcci de coneixement, i l'establiment de continutats entre la gramtica de la frase i la del text; b) els estudis que, des de la perspectiva de la planificaci de l'ensenyament, les caracterstiques del coneixement lingstic dels multilinges i l'anlisi contrastiva, advoquen per un tractament integrat de les rees de llengua a l'educaci obligatria. L'objectiu general que es pretn assolir s ajudar a renovar les concepcions sobre el rol de la gramtica en la formaci lingstica dels escolars i millorar la planificaci del seu ensenyament a partir del seu tractament coordinat des de les diferents llenges del currculum.(...)
Resumo:
Estudi realitzat a partir d’una estada al Computer Science and Artificial Intelligence Lab, del Massachusetts Institute of Technology, entre 2006 i 2008. La recerca desenvolupada en aquest projecte se centra en mtodes d'aprenentatge automtic per l'anlisi sintctica del llenguatge. Com a punt de partida, establim que la complexitat del llenguatge exigeix no noms entendre els processos computacionals associats al llenguatge sin tamb entendre com es pot aprendre automticament el coneixement per a dur a terme aquests processos.
Resumo:
CODEX SEARCH es un motor de recuperacin de informacin especializado en derecho de extranjera que est basado en herramientas y conocimiento lingsticos. Un motor o Sistema de Recuperacin de Informacin (SRI) es un software capaz de localizar informacin en grandes colecciones documentales (entorno no trivial) en formato electrnico. Mediante un estudio previo se ha detectado que la extranjera es un mbito discursivo en el que resulta difcil expresar la necesidad de informacin en trminos de una consulta formal, objeto de los sistemas de recuperacin actuales. Por lo tanto, para desarrollar un SRI eficiente en el dominio indicado no basta con emplear un modelo tradicional de RI, es decir, comparar los trminos de la pregunta con los de la respuesta, bsicamente porque no expresan implicaciones y porque no tiene que haber necesariamente una relacin 1 a 1. En este sentido, la solucin lingstica propuesta se basa en incorporar el conocimiento del especialista mediante la integracin en el sistema de una librera de casos. Los casos son ejemplos de procedimientos aplicados por expertos a la solucin de problemas que han ocurrido en la realidad y que han terminado en xito o fracaso. Los resultados obtenidos en esta primera fase son muy alentadores pero es necesario continuar la investigacin en este campo para mejorar el rendimiento del prototipo al que se puede acceder desde &http://161.116.36.139/~codex/&.
Resumo:
En esta investigacin me propuse contribuir al anlisis de la lectura femenina durante el siglo XVI. En concreto, la difusin de las lecturas de entretenimiento y las lecturas devotas entre las mujeres de esta centuria. Para ello he revisado la representacin de la mujer en una gran variedad de textos como los tratados de medicina, de filosofa, teologa y finalmente, las obras literarias para recoger los principales estereotipos de los que dependi el discurso didctico-moral femenino que defini las “buenas” y las “malas” lecturas. Tambin me he servido del examen de epstolas, crnicas, anotaciones y, excepcionalmente, documentos notariales, que abordaban la cuestin de la lectura femenina, casi siempre desde una ptica masculina. Mi aproximacin a la lectura femenina como una representacin pretende no solamente examinar las circunstancias que determinaban la recepcin de ciertas obras en mujeres, cuestin que ya ha sido examinadsima por la crtica, sino la experiencia misma de la lectura femenina en el siglo XVI. La hiptesis que propongo es que estas poticas de la lectura en el Renacimiento se adhieren a unas corrientes ideolgicas articuladas por los humanistas y moralistas, respecto al “deber ser” de la lectura y a su funcin “social”. La lectura como fuente de virtud tiene la capacidad de influir en la subjetividad del lector, sentencia que se lleva hasta las ltimas consecuencias para el caso de la mujer, sin importar la naturaleza del libro que ejerza este dominio. Por ello, la lectura se convierte en un asunto de orden social, pues tienen la capacidad de alterar las instituciones polticas y religiosas, y por ello, requiere de una regulacin precisa, especialmente para la mujer.
