Fractura de radio distal como predictor de fractura de cadera en mayores de 65 años de un hospital universitario de alta complejidad en Bogotá

La osteoporosis es una de las condiciones patológicas en mayor crecimiento a medida que la población de tercera edad aumenta, esto se traduce en fracturas por fragilidad como lo son las fracturas de radio distal y las fracturas de cadera, actualmente no se cuentas con datos de la población a estudio que correlacione este tipo de fracturas. Es un estudio retrospectivo de casos y controles donde se obtuvo un grupo de pacientes con fractura de cadera que consultaron a un hospital universitario de alta complejidad en la ciudad de Bogotá, se evaluó la presencia de antecedente de fractura de radio distal y se comparó con un grupo control de trauma en cadera. Se obtuvo un total de 325 casos (72,5%) y 123 (25%) controles. El promedio de edad fue de 81 años, el 70% de los pacientes en ambos grupos correspondió a mujeres. No hubo diferencia en cuanto a la prevalencia de tabaquismo, hipertensión arterial o diabetes en los grupos. No se encontraron diferencias significativas en cuanto a niveles de glicemia, calcio, vitamina D. La presencia de antecedente de fractura de radio distal en grupo con fractura de cadera fue del 7,1% encontrando un OR de 3,91 IC 95%(1,17– 13,10). La presencia de fractura de radio distal como antecedente es un predictor para la fractura de cadera en pacientes mayores. Se necesitan más estudios que correlacionen otras variables que pueden influir en la asociación para fractura de cadera y radio, para así identificar una población específica que se beneficie de un tratamiento temprano.

Comportamiento del desprendimiento del vítreo posterior en los pacientes expuestos a cirugía de catarata

Objetivo: Describir el comportamiento del desprendimiento del vítreo posterior (DVP) en pacientes expuestos a cirugía de catarata mediante la biomicroscopia, la ecografía ocular y la tomografía de coherencia óptica macular. Materiales y métodos: Se realizó un estudio descriptivo, una serie de casos clínicos de 13 pacientes expuestos a cirugía de catarata en la Fundación Oftalmológica Nacional entre febrero a julio de 2015, con seguimiento a 12 meses. Durante 6 visitas se les realizó toma de agudeza visual mejor corregida y biomicroscopía. Tambíen se les realizó ecografia ocular y tomografia de coherencia óptica macular. Resultados: El porcentaje de DVP por biomicroscopia cambió desde un 7.7% a un 38.4%. El porcentaje de DVP por ecografía en el área nasal cambió de 92.3% a 76.9%. En el área temporal la tasa de DVP cambió de 84.6% y a 76.9%. En al área superior se mantuvo en un 61.5%. En el área inferior varió de un 69.2% a un 76.9%. Y por último, en el área macular de un 53.8% a un 76.9%. El porcentaje de DVP por OCT cambio desde un 69.2% a un 76.9%, en la visita cero y la visita cuatro, respectivamente. Conclusiones: La cirugía de catarata acelera el proceso del DVP. Hubo una progresión del DVP según la biomicroscopia y el OCT, la ecografía no la consideramos una herramiento eficaz para describir la progresión del DVP. 


Perfil epidemiológico de la prevalencia de hipoacusia en un grupo de empleados que trabaja en el ambiente urbano, 2015

El propósito de este estudio es determinar la relación entre la exposición ocupacional y los niveles de audición en trabajadores urbanos en espacio abierto (aseo urbano en general). Se realizó un estudio de corte transversal con 491 personas que incluyen hombres y mujeres, cuyo ambiente laboral es el espacio abierto de la ciudad. Los datos se obtuvieron durante los exámenes médicos periódicos realizados en el año 2014 a los empleados de una empresa cuya actividad económica es el aseo urbano, que incluye recolección de basuras, cuidado forestal y de prados de uso común, y limpieza del borde de los andenes. Se realizó estadística descriptiva para las características demográficas y razón de disparidad u Odds Ratio (OR) para buscar la relación de antecedentes y hábitos personales con el riesgo de desarrollar pérdida auditiva. De las 491 personas expuestas a niveles altos de ruido ocupacional, 62% presentó pérdida auditiva, de los cuales la mayoría se desempeña como guadañadores y cortadores de césped, y son personas que llevan trabajando entre 1-5 años en la empresa. Se encontró un aumento estadísticamente significativo entre la baja escolaridad y el riesgo de sufrir hipoacusia (p=0.0001) y un efecto protector del uso de motocicleta y audífonos. La enfermedad vascular periférica, la práctica de tejo y la diabetes mostraron una fuerte tendencia a aumentar el riesgo. La pérdida auditiva encontrada en este grupo no se puede relacionar directamente con la exposición ocupacional a ruido, a pesar de ser trabajos que se llevan a cabo en el espacio urbano. Sin embargo, la baja escolaridad favorece la lesión auditiva y puede verse acelerada por enfermedades de alta prevalencia como diabetes y practicas recreacionales locales.

Pulsioximetría de pacientes en hemodiálisis, de la unidad de terapia renal – fundación cardioinfantil, análisis para establecer recomendaciones

Introducción. En Colombia, el 80% de los pacientes con enfermedad renal crónica en hemodiálisis tienen fístula arteriovenosa periférica (FAV) que asegura el flujo de sangre durante la hemodiálisis (1), la variabilidad en el flujo de sangre en el brazo de la FAV hacia la parte distal, puede afectar la lectura de la oximetría de pulso (SpO2) (2), llevando a la toma de decisiones equivocadas por el personal de salud. El objetivo de este estudio es aclarar si existe diferencia entre la SpO2 del brazo de la FAV y el brazo contralateral. Materiales y métodos. Se realizó un estudio de correlación entre los valores de SpO2 del brazo con FAV contra el brazo sin FAV, de 40 pacientes que asistieron a hemodiálisis. La recolección de los datos se llevó a cabo, con un formato que incluyó el resultado de la pulsioximetria y variables asociadas, antes, durante y después de la hemodiálisis. Se comparó la mediana de los deltas de las diferencias con pruebas estadísticas T Student – Mann Whitney, aceptando un valor significativo de p < 0,05. Resultados. No se encontraron diferencias estadísticamente significativas de la SpO2 entre el brazo con FAV y el brazo sin FAV, antes, durante y después de la diálisis, sin embargo si se apreció una correlación positiva estadísticamente significativa. Conclusiones. Se encontró correlación positiva estadísticamente significativa, donde no hubo diferencias en el resultado la pulsioximetría entre el brazo con FAV y brazo sin FAV, por lo tanto es válido tomar la pulsioximetría en cualquiera de los brazos.

Estudi de mètodes de classificació borrosa i la seva aplicació a l'agrupació de zones geogràfiques en base a diverses característiques incertes

Aquesta memòria està estructurada en sis capítols amb l'objectiu final de fonamentar i desenvolupar les eines matemàtiques necessàries per a la classificació de conjunts de subconjunts borrosos. El nucli teòric del treball el formen els capítols 3, 4 i 5; els dos primers són dos capítols de caire més general, i l'últim és una aplicació dels anteriors a la classificació dels països de la Unió Europea en funció de determinades característiques borroses. En el capítol 1 s'analitzen les diferents connectives borroses posant una especial atenció en aquells aspectes que en altres capítols tindran una aplicació específica. És per aquest motiu que s'estudien les ordenacions de famílies de t-normes, donada la seva importància en la transitivitat de les relacions borroses. La verificació del principi del terç exclòs és necessària per assegurar que un conjunt significatiu de mesures borroses generalitzades, introduïdes en el capítol 3, siguin reflexives. Estudiem per a quines t-normes es verifica aquesta propietat i introduïm un nou conjunt de t-normes que verifiquen aquest principi. En el capítol 2 es fa un recorregut general per les relacions borroses centrant-nos en l'estudi de la clausura transitiva per a qualsevol t-norma, el càlcul de la qual és en molts casos fonamental per portar a terme el procés de classificació. Al final del capítol s'exposa un procediment pràctic per al càlcul d'una relació borrosa amb l'ajuda d'experts i de sèries estadístiques. El capítol 3 és un monogràfic sobre mesures borroses. El primer objectiu és relacionar les mesures (o distàncies) usualment utilitzades en les aplicacions borroses amb les mesures conjuntistes crisp. Es tracta d'un enfocament diferent del tradicional enfocament geomètric. El principal resultat és la introducció d'una família parametritzada de mesures que verifiquen unes propietats de caràcter conjuntista prou satisfactòries. L'estudi de la verificació del principi del terç exclòs té aquí la seva aplicació sobre la reflexivitat d'aquestes mesures, que són estudiades amb una certa profunditat en alguns casos particulars. El capítol 4 és, d'entrada, un repàs dels principals resultats i mètodes borrosos per a la classificació dels elements d'un mateix conjunt de subconjunts borrosos. És aquí on s'apliquen els resultats sobre les ordenacions de les famílies de t-normes i t-conormes estudiades en el capítol 1. S'introdueix un nou mètode de clusterització, canviant la matriu de la relació borrosa cada vegada que s'obté un nou clúster. Aquest mètode permet homogeneïtzar la metodologia del càlcul de la relació borrosa amb el mètode de clusterització. El capítol 5 tracta sobre l'agrupació d'objectes de diferent naturalesa; és a dir, subconjunts borrosos que pertanyen a diferents conjunts. Aquesta teoria ja ha estat desenvolupada en el cas binari; aquí, el que es presenta és la seva generalització al cas n-ari. Més endavant s'estudien certs aspectes de les projeccions de la relació sobre un cert espai i el recíproc, l'estudi de cilindres de relacions predeterminades. Una aplicació sobre l'agrupació de les comarques gironines en funció de certes variables borroses es presenta al final del capítol. L'últim capítol és eminentment pràctic, ja que s'aplica allò estudiat principalment en els capítols 3 i 4 a la classificació dels països de la Unió Europea en funció de determinades característiques borroses. Per tal de fer previsions per a anys venidors s'han utilitzat sèries temporals i xarxes neuronals. S'han emprat diverses mesures i mètodes de clusterització per tal de poder comparar els diversos dendogrames que resulten del procés de clusterització. Finalment, als annexos es poden consultar les sèries estadístiques utilitzades, la seva extrapolació, els càlculs per a la construcció de les matrius de les relacions borroses, les matrius de mesura i les seves clausures.

Procés de destintatge del paper per flotació. Avaluació de l'eficàcia de l'eliminació de tinta

La tesi doctoral presentada té com a objectius principals l'estudi de les etapes fonamentals de desintegració i flotació en un procés de destintatge de papers vell de qualitats elevades per a poder millorar l'eficàcia d'aquestes etapes clau. Conté una revisió teòrica completa i molt actualitzada del procés de desintegració i flotació tant a nivell macroscòpic com microscòpic. La metodologia de treball en el laboratori, la posada a punt dels aparells, així com les anàlisis efectuades per a valorar la resposta del procés (anàlisi de blancor, anàlisi d'imatge i anàlisi de la concentració efectiva de tinta residual) estan descrites en el capítol de material i mètodes. La posada en marxa permet obtenir unes primeres conclusions respecte la necessitat de treballar amb una matèria primera homogènia i respecte la no significació de la temperatura de desintegració dins l'interval de treball permès al laboratori (20-50°C). L'anàlisi de les variables mecàniques de desintegració: consistència de desintegració (c), velocitat d'agitació en la desintegració (N) i temps de desintegració (t), permet de discernir que la consistència de desintegració és una variable fonamental. El valor de consistència igual al 10% marca el límit d'existència de les forces d'impacte mecànic en la suspensió fibrosa. A consistències superiors, les forces viscoses i d'acceleració dominen l'etapa de desintegració. Existeix una interacció entre la consistència i el temps de desintegració, optimitzant-se aquesta darrera variable en funció del valor de la consistència. La velocitat d'agitació és significativa només per a valors de consistència de desintegració inferiors al 10%. En aquests casos, incrementar el valor de N de 800 a 1400 rpm representa una disminució de 14 punts en el factor de destintabilitat. L'anàlisi de les variables químiques de desintegració: concentració de silicat sòdic (% Na2SiO3), peròxid d'hidrogen (% H2O2) i hidròxid sòdic (% Na2OH), proporciona resultats força significatius. El silicat sòdic presenta un efecte altament dispersant corroborat per les corbes de distribució dels diàmetres de partícula de tinta obtingudes mitjançant anàlisi d'imatges. L'hidròxid sòdic també presenta un efecte dispersant tot i que no és tant important com el del silicat sòdic. Aquests efectes dispersants són deguts principalment a l'increment de les repulsions electrostàtiques que aporten a la suspensió fibrosa aquests reactius químics fent disminuir l'eficàcia d'eliminació de l'etapa de flotació. El peròxid d'hidrogen utilitzat generalment com agent blanquejant, actua en aquests casos com a neutralitzador dels grups hidroxil provinents tant del silicat sòdic com de l'hidròxid sòdic, disminuint la repulsió electrostàtica dins la suspensió. Amb l'anàlisi de les variables hidrodinàmiques de flotació: consistència de flotació (c), velocitat d'agitació durant la flotació (N) i cabal d'aire aplicat (q), s'aconsegueix la seva optimització dins el rang de treball permès al laboratori. Valors elevats tant de la velocitat d'agitació com del cabal d'aire aplicat durant la flotació permeten eliminar majors quantitats de tinta. La consistència de flotació assoleix valors òptims depenent de les condicions de flux dins la cel·la de flotació. Les metodologies d'anàlisi emprades permeten obtenir diferents factors de destintabilitat. Entre aquests factors existeix una correlació important (determinada pels coeficients de correlació de Pearson) que permet assegurar la utilització de la blancor com a paràmetre fonamental en l'anàlisi del destintatge de papers vells, sempre i quan es complementi amb anàlisis d'imatge o bé amb anàlisi de la concentració efectiva de tinta residual. S'aconsegueixen expressions empíriques tipus exponencial que relacionen aquests factors de destintabilitat amb les variables experimentals. L' estudi de les cinètiques de flotació permet calcular les constants cinètiques (kBlancor, kERIC, kSupimp) en funció de les variables experimentals, obtenint un model empíric de flotació que relacionant-lo amb els paràmetres microscòpics que afecten realment l'eliminació de partícules de tinta, deriva en un model fonamental molt més difícil d'interpretar. Mitjançant l'estudi d'aquestes cinètiques separades per classes, també s'aconsegueix determinar que l'eficàcia d'eliminació de partícules de tinta és màxima si el seu diàmetre equivalent és superior a 50 μm. Les partícules amb diàmetres equivalents inferiors a 15 μm no són eliminades en les condicions de flotació analitzades. Es pot dir que és físicament impossible eliminar partícules de tinta de diàmetres molt diferents amb la mateixa eficiència i sota les mateixes condicions de treball. El rendiment del procés analitzat en funció de l'eliminació de sòlids per l'etapa de flotació no ha presentat relacions significatives amb cap de les variables experimentals analitzades. Únicament es pot concloure que addicionar quantitats elevades de silicat sòdic provoca una disminució tant de sòlids com de matèria inorgànica presents en les escumes de flotació.

Els límits i les relacions entre els peixos acanthopterygii: filogènia molecular de mugilomorpha i atherinomorpha

Sovint, la sistemàtica, basada principalment en caràcters morfològics, no es correspon amb els processos evolutius relacionats amb l'aparició dels grups d'organismes. En l'actualitat, la utilització de les dades moleculars es fa indispensable per a una revisió i millora de la classificació biològica de diversos organismes, com els peixos Acanthopterygii. A la sèrie Mugilomorpha la incongruència entre la taxonomia i la filogènia sorgeix de l'elevada semblança morfològica trobada per part dels seus membres. Pel que fa referència a la sèrie Atherinomorpha, la problemàtica principal resideix en determinar la seva proximitat evolutiva respecte a la sèrie anterior i en establir les relacions filogenètiques dins de la mateixa. Per tant, s'hi ha volgut estimar tant la divergència genètica dins de cada sèrie com inferir les relacions filogenètiques entre ambdues mitjançant la seqüenciació directa del DNA de les regions mitocondrials corresponents al tRNA-Phe, 12S rRNA, COI, cytb, tRNA-Thr, tRNA-Pro i regió control.

On the long-term interannual variability of the east Asian winter monsoon

The East Asian Winter Monsoon (EAWM) and Siberian High (SH) are inherently related, based on prior studies of instrumental data available for recent decades (since 1958). Here we develop an extended instrumental EAWM index since 1871 that correlates significantly with the SH. These two indices show common modes of variation on the biennial (2-3 year) time scale. We also develop an index of the pressure gradient between the SH and the Aleutian Low, a gradient which critically impacts EAWM variability. This difference series, based on tree-ring reconstructions of the SH and the North Pacific Index (NPI) over the past 400 years, shows that the weakening of this gradient in recent decades has not been unusual in a long-term context. Correlations between the SH series and a tree-ring reconstruction of the El Nino-Southern Oscillation (ENSO) suggest a variable tropical-higher latitude teleconnection.

Heat tolerance in groundnut

Tolerance to high soil and air temperature during the reproductive phase is an important component of adaptation to and and semi-arid cropping environments in groundnut. Between 10 and 22 genotypes were screened for tolerance to high air and soil temperature in controlled environments. To assess tolerance to high soil temperature, 10 genotypes were grown from start of podding to harvest at ambient (28 degrees) and high (38 degreesC) soil temperatures, and crop growth rate (CGR), pod growth rate (PGR) and partitioning (ratio PGR:CGR) measured. To assess tolerance to high air temperature during two key stages-microsporogenesis (3-6 days before flowering, DBF) and flowering, fruit-set was measured in two experiments. In the first experiment, 12 genotypes were exposed to short (3-6 days) episodes of high (38 degreesC) day air temperature at 6 DBF and at flowering. In the second experiment, 22 genotypes were exposed to 40 degreesC day air temperature for I day at 6 DBF, 3 DBF or at flowering. Cellular membrane thermostability (relative injury, RI) was also measured in these 22 genotypes. There was considerable variation among genotypes in response to high temperature, whether assessed by growth rates, fruit-set or RI. Pod weight at high soil temperature was associated with variation in CGR rather than partitioning. Flowering was more sensitive to high air temperature than microsporogenesis. Genotypes tolerant to high air temperature at microsporogenesis were not necessarily tolerant at flowering, and nor was tolerance correlated with RI. Six genotypes (796, 55-437, ICG 1236, ICGV 86021, lCGV 87281 and ICGV 92121) were identified as heat tolerant based on their performance in all tests. These experiments have shown that groundnut genotypes can be easily screened for reproductive tolerance to high air and soil temperature and that several sources of heat tolerance are available in groundnut germplasm. (C) 2003 Elsevier Science B.V. All rights reserved.

Chlorophyll fluorescence technique as a rapid diagnostic test of the effects of the photosynthetic inhibitor chlorotoluron on two winter wheat cultivars

A modified chlorophyll fluorescence technique was evaluated as a rapid diagnostic test of the susceptibility of wheat cultivars to chlorotoluron. Two winter wheat cultivars (Maris Huntsman and Mercia) exhibited differential response to the herbicide. All of the parameters of chlorophyll fluorescence examined were strongly influenced by herbicide concentration. Additionally, the procedure adopted here for the examination of winter wheat cultivar sensitivity to herbicide indicated that the area above the fluorescence induction curve and the ratio F-V/F-M are appropriate chlorophyll fluorescence parameters for detection of differential herbicide response between wheat cultivars. The potential use of this technique as an alternative to traditional methods of screening new winter wheat cultivars for their response to photosynthetic inhibitor herbicide is demonstrated here.

Chlorophyll fluorescence technique as a rapid diagnostic test of the effects of the photosynthetic inhibitor chlorotoluron on two winter wheat cultivars

A modified chlorophyll fluorescence technique was evaluated as a rapid diagnostic test of the susceptibility of wheat cultivars to chlorotoluron. Two winter wheat cultivars (Maris Huntsman and Mercia) exhibited differential response to the herbicide. All of the parameters of chlorophyll fluorescence examined were strongly influenced by herbicide concentration. Additionally, the procedure adopted here for the examination of winter wheat cultivar sensitivity to herbicide indicated that the area above the fluorescence induction curve and the ratio F-V/F-M are appropriate chlorophyll fluorescence parameters for detection of differential herbicide response between wheat cultivars. The potential use of this technique as an alternative to traditional methods of screening new winter wheat cultivars for their response to photosynthetic inhibitor herbicide is demonstrated here.

Evaluation of data for atmospheric models: master equation/RRKM calculations on the combination reaction, BrO+NO2 -> BrONO2, a conundrum

Experimental data for the title reaction were modeled using master equation (ME)/RRKM methods based on the Multiwell suite of programs. The starting point for the exercise was the empirical fitting provided by the NASA (Sander, S. P.; Finlayson-Pitts, B. J.; Friedl, R. R.; Golden, D. M.; Huie, R. E.; Kolb, C. E.; Kurylo, M. J.; Molina, M. J.; Moortgat, G. K.; Orkin, V. L.; Ravishankara, A. R. Chemical Kinetics and Photochemical Data for Use in Atmospheric Studies, Evaluation Number 15; Jet Propulsion Laboratory: Pasadena, California, 2006)(1) and IUPAC (Atkinson, R.; Baulch, D. L.; Cox, R. A.: R. F. Hampson, J.; Kerr, J. A.; Rossi, M. J.; Troe, J. J. Phys. Chem. Ref. Data. 2000, 29, 167) 2 data evaluation panels, which represents the data in the experimental pressure ranges rather well. Despite the availability of quite reliable parameters for these calculations (molecular vibrational frequencies (Parthiban, S.; Lee, T. J. J. Chem. Phys. 2000, 113, 145)3 and a. value (Orlando, J. J.; Tyndall, G. S. J. Phys. Chem. 1996, 100,. 19398)4 of the bond dissociation energy, D-298(BrO-NO2) = 118 kJ mol(-1), corresponding to Delta H-0(circle) = 114.3 kJ mol(-1) at 0 K) and the use of RRKM/ME methods, fitting calculations to the reported data or the empirical equations was anything but straightforward. Using these molecular parameters resulted in a discrepancy between the calculations and the database of rate constants of a factor of ca. 4 at, or close to, the low-pressure limit. Agreement between calculation and experiment could be achieved in two ways, either by increasing Delta H-0(circle) to an unrealistically high value (149.3 kJ mol(-1)) or by increasing , the average energy transferred in a downward collision, to an unusually large value (> 5000 cm(-1)). The discrepancy could also be reduced by making all overall rotations fully active. The system was relatively insensitive to changing the moments of inertia in the transition state to increase the centrifugal effect. The possibility of involvement of BrOONO was tested and cannot account for the difficulties of fitting the data.

Selective separation of beta-lactoglobulin from sweet whey using CGAs generated from the cationic surfactant CTAB

The selective separation of whey proteins was studied using colloidal gas aphrons generated from the cationic surfactant cetyl trimethyl ammonium bromide (CTAB). From the titration curves obtained by zeta potential measurements of individual whey proteins, it was expected to selectively adsorb the major whey proteins, i.e., bovine serum albumin, alpha-lactalbumin, and beta-lactoglobulin to the aphrons and elute the remaining proteins (lactoferrin and lactoperoxidase) in the liquid phase. A number of process parameters including pH, ionic strength, and mass ratio of surfactant to protein (M-CTAB/M-TP) were varied in order to evaluate their effect on protein separation. Under optimum conditions (2 mmol/l CTAB, M-CTAB/M-TP = 0.26-0.35, pH 8, and ionic strength = 0.018 mol/l), 80-90% beta-lactoglobulin was removed from the liquid phase as a precipitate, while about 75% lactoferrin and lactoperoxidase, 80% bovine serum albumin, 95% immunoglobulin, and 65% alpha-lactalbumin were recovered in the liquid fraction. Mechanistic studies using zeta potential measurements and fluorescence spectroscopy proved that electrostatic interactions modulate only partially the selectivity of protein separation, as proteins with similar surface charges do not separate to the same extent between the two phases. The selectivity of recovery of beta-lactoglobulin probably occurs in two steps: the first being the selective interaction of the protein with opposite-charged surfactant molecules by means of electrostatic interactions, which leads to denaturation of the protein and subsequent formation and precipitation of the CTAB-beta-lactoglobulin complex. This is followed by the separation of CTAB-beta-lactoglobulin aggregates from the bulk liquid by flotation in the aphron phase. In this way, CGAs act as carriers which facilitate the removal of protein precipitate. (c) 2005 Wiley Periodicals, Inc.

Finding the smallest eigenvalue by the inverse Monte Carlo method with refinement

Finding the smallest eigenvalue of a given square matrix A of order n is computationally very intensive problem. The most popular method for this problem is the Inverse Power Method which uses LU-decomposition and forward and backward solving of the factored system at every iteration step. An alternative to this method is the Resolvent Monte Carlo method which uses representation of the resolvent matrix [I -qA](-m) as a series and then performs Monte Carlo iterations (random walks) on the elements of the matrix. This leads to great savings in computations, but the method has many restrictions and a very slow convergence. In this paper we propose a method that includes fast Monte Carlo procedure for finding the inverse matrix, refinement procedure to improve approximation of the inverse if necessary, and Monte Carlo power iterations to compute the smallest eigenvalue. We provide not only theoretical estimations about accuracy and convergence but also results from numerical tests performed on a number of test matrices.

Constraint release in entangled binary blends of linear polymers: a molecular dynamics study

We present extensive molecular dynamics simulations of the dynamics of diluted long probe chains entangled with a matrix of shorter chains. The chain lengths of both components are above the entanglement strand length, and the ratio of their lengths is varied over a wide range to cover the crossover from the chain reptation regime to tube Rouse motion regime of the long probe chains. Reducing the matrix chain length results in a faster decay of the dynamic structure factor of the probe chains, in good agreement with recent neutron spin echo experiments. The diffusion of the long chains, measured by the mean square displacements of the monomers and the centers of mass of the chains, demonstrates a systematic speed-up relative to the pure reptation behavior expected for monodisperse melts of sufficiently long polymers. On the other hand, the diffusion of the matrix chains is only weakly perturbed by the diluted long probe chains. The simulation results are qualitatively consistent with the theoretical predictions based on constraint release Rouse model, but a detailed comparison reveals the existence of a broad distribution of the disentanglement rates, which is partly confirmed by an analysis of the packing and diffusion of the matrix chains in the tube region of the probe chains. A coarse-grained simulation model based on the tube Rouse motion model with incorporation of the probability distribution of the tube segment jump rates is developed and shows results qualitatively consistent with the fine scale molecular dynamics simulations. However, we observe a breakdown in the tube Rouse model when the short chain length is decreased to around N-S = 80, which is roughly 3.5 times the entanglement spacing N-e(P) = 23. The location of this transition may be sensitive to the chain bending potential used in our simulations.