Estetización de la política. Una aproximación al establecimiento y control de las Autodefensas Unidas de Colombia (AUC) en el municipio de San Onofre, Sucre (1997 – 2005)

Este estudio de caso se propone analizar, a partir de dos usos de estetización de la política, la manera en que las prácticas y métodos de las AUC, usados para establecer su proyecto político y social, afectaron el desarrollo de la política en el municipio de San Onofre entre los años 1997 y 2005. Basado en la convicción de que las prácticas de estetización política conducen a la negación de la política en términos arendtianos, este escrito intenta explorar, cómo los elementos esenciales de la política: pluralidad, libertad, acción y discurso, se ven alterados por las estrategias de estetización que buscan dominar y organizar la sociedad como masa pasiva y homogénea

Factores asociados a la asistencia al control prenatal en gestantes del municipio de Yopal Casanare, Colombia – 2011

Introducción: Según OMS en 2011, 536.000 mujeres murieron en el mundo por causas relacionadas al embarazo y el parto; obteniendo Colombia índices altos de mortalidad materna (Fondo de Población de las Naciones Unidas, 2010); mientras Casanare reportó cuatro casos en 2009, y Yopal en 2010 alcanzó una tasa de 66,5 por 100.000 NV (Plan de desarrollo municipio de Yopal); por tanto se busca identificar factores que afectan la adherencia al control prenatal. Metodología: Estudio observacional de prevalencia analítica realizado con datos de gestantes de Yopal (Casanare) canalizadas por Intervenciones Colectivas 2011, con una muestra de 621 gestantes en las semanas de gestación 8,12,16,20,24,28,32,36,38 y 40.. Resultados: La adherencia al control prenatal fue del 15% y los factores que mostraron asociación estadísticamente significativa con adherencia al control prenatal fueron: régimen de salud (P=0.010); semana de gestación (p=0.000); trimestre del embarazo, antecedentes de abortos, apoyo económico (OR=1.738; IC=95%; 1.026-2.945); embarazo planeado, soporte familiar, satisfacción de compartir tiempo y espacio con el cónyuge (p=0.009, 0.001, 0.006); convivencia con familia materna (P=0.032), razón de verosimilitud 0.046, y valor OR=0.444; IC=95%; 0.208 – 0.948; y se identificaron barreras como inoportunidad de citas e insatisfacción por los servicios, donde el 98,9% de gestantes que no las encontraron tuvieron adherencia al control prenatal. Conclusión: Es necesario fortalecer programas de promoción de salud materna, control prenatal, prevención del embarazo adolescente y derechos de la mujer; reforzando acciones de vigilancia para disminuir las barreras de aseguramiento y calidad de los servicios.

Relación entre el desarrollo de sistemas de control de gestión y los recursos y capacidades caso : Teleperformance Colombia

Siguiendo un marco teórico integrado por varios autores entorno a los sistemas de control de gestión a lo largo de varias décadas, este trabajo pretende estudiar y contrastar la relación entre el desarrollo de dichos sistemas y los recursos y capacidades. Para tal fin, se desarrolló un estudio de caso en Teleperformance Colombia (TC), una empresa dedicada a prestación de servicio de tercerización de procesos o business process outsourcing. En el estudio se establecieron dos variables para evaluar el desarrollo de sistema de control de gestión: el diseño y el uso. A su vez, para cada uno de ellos, se definieron los indicadores y preguntas que permitieran realizar la observación y posterior análisis. De igual manera, se seleccionaron los recursos y capacidades más importantes para el desarrollo del negocio: innovación, aprendizaje organizacional y capital humano. Sobre estos se validó la existencia de relación con el SCG implementado en TC. La información obtenida fue analizada y contrastada a través de pruebas estadísticas ampliamente utilizadas en este tipo de estudios en las ciencias sociales. Finalmente, se analizaron seis posibles relaciones de las cuales, solamente se ratificó el relacionamiento positivo entre uso de sistema de control gestión y el recurso y capacidad capital humano. El resto de relacionamientos, refutaron los planteamientos teóricos que establecían cierta influencia de los sistemas de control de gestión sobre recursos y capacidades de innovación y aprendizaje organizacional.

El control geopolítico de los recursos naturales en Colombia: El caso del carbón en el Departamento del Cesar

El interés de este trabajo de investigación es explicar el tema del control geopolítico de los recursos naturales en Colombia en el periodo 2002-2011. Se analiza y explica cómo a partir del control territorial y el régimen de extracción desarrollados por la Drummond Company Inc. en el Departamento del Cesar se puede establecer su índice de poder geopolítico. Siguiendo los postulados de Michael Klare, respecto al desarrollo de una carrera internacional por los recursos energéticos mundiales, y los postulados de Kepa Sodupe, respecto a la posibilidad de reconfigurar los métodos de cálculo del poder, se avanza hacia los resultados de la investigación. Estos resultados permiten identificar de forma documentada el índice de poder geopolítico de una multinacional extranjera en el territorio colombiano.

Aplicació en línia d'un sistema variable de control multivariable en un Reactor ..

L’objecte del present treball és la realització d’una aplicació que permeti portar a terme el control estadístic multivariable en línia d’una planta SBR. Aquesta eina ha de permetre realitzar un anàlisi estadístic multivariable complet del lot en procés, de l’últim lot finalitzat i de la resta de lots processats a la planta. L’aplicació s’ha de realitzar en l’entorn LabVIEW. L’elecció d’aquest programa ve condicionada per l’actualització del mòdul de monitorització de la planta que s’està desenvolupant en aquest mateix entorn

Control basat en lògica difusa per sistemes de fangs activats. Disseny, implementació i validació en EDAR reals

En aquesta tesi es presenten dues propostes de Sistemes de Control basats en Lògica Difusa (SCLD), des del seu disseny fins a la seva implementació i validació en dues instal·lacions: l'EDAR Granollers i l'EDAR Taradell. El capítol 1 explica els conceptes bàsics per comprendre el desenvolupament dels dos SCLD i el resum d'una revisió d'articles que relacionen la lògica difusa amb aigües residuals. A continuació, s'estableixen els objectius. En el capítol 3 es presenten els materials i mètodes. Els capítols 4 i 5 exposen el treball realitzat per arribar a la implementació dels dos SCLD. Ambdós capítols presenten la mateixa estructura: presentació, definició dels objectius del SCLD, descripció de l'EDAR on s'implementa el SCLD, desenvolupament d'índexs d'avaluació, explicació del disseny del SCLD i la seva avaluació mitjançant estudis de simulació, implementació i validació del SCLD a l'EDAR i, finalment discussió del treball realitzat. En el capítol 6 s'enumeren les conclusions obtingudes.

Enhanced fault recovery methods for protected traffic services in GMPLS networks

Les noves tecnologies a la xarxa ens permeten transportar, cada cop més, grans volums d' informació i trànsit de xarxa amb diferents nivells de prioritat. En aquest escenari, on s'ofereix una millor qualitat de servei, les conseqüències d'una fallada en un enllaç o en un node esdevenen més importants. Multiprotocol Lavel Switching (MPLS), juntament amb l'extensió a MPLS generalitzat (GMPLS), proporcionen mecanismes ràpids de recuperació de fallada establint camins, Label Switch Path (LSPs), redundants per ser utilitzats com a camins alternatius. En cas de fallada podrem utilitzar aquests camins per redireccionar el trànsit. El principal objectiu d'aquesta tesi ha estat millorar alguns dels actuals mecanismes de recuperació de fallades MPLS/GMPLS, amb l'objectiu de suportar els requeriments de protecció dels serveis proporcionats per la nova Internet. Per tal de fer aquesta avaluació s'han tingut en compte alguns paràmetres de qualitat de protecció com els temps de recuperació de fallada, les pèrdues de paquets o el consum de recursos. En aquesta tesi presentem una completa revisió i comparació dels principals mètodes de recuperació de fallada basats en MPLS. Aquest anàlisi inclou els mètodes de protecció del camí (backups globals, backups inversos i protecció 1+1), els mètodes de protecció locals i els mètodes de protecció de segments. També s'ha tingut en compte l'extensió d'aquests mecanismes a les xarxes òptiques mitjançant el pla de control proporcionat per GMPLS. En una primera fase d'aquest treball, cada mètode de recuperació de fallades és analitzat sense tenir en compte restriccions de recursos o de topologia. Aquest anàlisi ens dóna una primera classificació dels millors mecanismes de protecció en termes de pèrdues de paquets i temps de recuperació. Aquest primer anàlisi no és aplicable a xarxes reals. Per tal de tenir en compte aquest nou escenari, en una segona fase, s'analitzen els algorismes d'encaminament on sí tindrem en compte aquestes limitacions i restriccions de la xarxa. Es presenten alguns dels principals algorismes d'encaminament amb qualitat de servei i alguna de les principals propostes d'encaminament per xarxes MPLS. La majoria dels actual algorismes d'encaminament no tenen en compte l'establiment de rutes alternatives o utilitzen els mateixos objectius per seleccionar els camins de treball i els de protecció. Per millorar el nivell de protecció introduïm i formalitzem dos nous conceptes: la Probabilitat de fallada de la xarxa i l'Impacte de fallada. Un anàlisi de la xarxa a nivell físic proporciona un primer element per avaluar el nivell de protecció en termes de fiabilitat i disponibilitat de la xarxa. Formalitzem l'impacte d'una fallada, quant a la degradació de la qualitat de servei (en termes de retard i pèrdues de paquets). Expliquem la nostra proposta per reduir la probabilitat de fallada i l'impacte de fallada. Per últim fem una nova definició i classificació dels serveis de xarxa segons els valors requerits de probabilitat de fallada i impacte. Un dels aspectes que destaquem dels resultats d'aquesta tesi és que els mecanismes de protecció global del camí maximitzen la fiabilitat de la xarxa, mentre que les tècniques de protecció local o de segments de xarxa minimitzen l'impacte de fallada. Per tant podem assolir mínim impacte i màxima fiabilitat aplicant protecció local a tota la xarxa, però no és una proposta escalable en termes de consum de recursos. Nosaltres proposem un mecanisme intermig, aplicant protecció de segments combinat amb el nostre model d'avaluació de la probabilitat de fallada. Resumint, aquesta tesi presenta diversos mecanismes per l'anàlisi del nivell de protecció de la xarxa. Els resultats dels models i mecanismes proposats milloren la fiabilitat i minimitzen l'impacte d'una fallada en la xarxa.

New Methods for Triangulation-based Shape Acquisition using Laser Scanners

Tradicionalment, la reproducció del mon real se'ns ha mostrat a traves d'imatges planes. Aquestes imatges se solien materialitzar mitjançant pintures sobre tela o be amb dibuixos. Avui, per sort, encara podem veure pintures fetes a ma, tot i que la majoria d'imatges s'adquireixen mitjançant càmeres, i es mostren directament a una audiència, com en el cinema, la televisió o exposicions de fotografies, o be son processades per un sistema computeritzat per tal d'obtenir un resultat en particular. Aquests processaments s'apliquen en camps com en el control de qualitat industrial o be en la recerca mes puntera en intel·ligència artificial. Aplicant algorismes de processament de nivell mitja es poden obtenir imatges 3D a partir d'imatges 2D, utilitzant tècniques ben conegudes anomenades Shape From X, on X es el mètode per obtenir la tercera dimensió, i varia en funció de la tècnica que s'utilitza a tal nalitat. Tot i que l'evolució cap a la càmera 3D va començar en els 90, cal que les tècniques per obtenir les formes tridimensionals siguin mes i mes acurades. Les aplicacions dels escàners 3D han augmentat considerablement en els darrers anys, especialment en camps com el lleure, diagnosi/cirurgia assistida, robòtica, etc. Una de les tècniques mes utilitzades per obtenir informació 3D d'una escena, es la triangulació, i mes concretament, la utilització d'escàners laser tridimensionals. Des de la seva aparició formal en publicacions científiques al 1971 [SS71], hi ha hagut contribucions per solucionar problemes inherents com ara la disminució d'oclusions, millora de la precisió, velocitat d'adquisició, descripció de la forma, etc. Tots i cadascun dels mètodes per obtenir punts 3D d'una escena te associat un procés de calibració, i aquest procés juga un paper decisiu en el rendiment d'un dispositiu d'adquisició tridimensional. La nalitat d'aquesta tesi es la d'abordar el problema de l'adquisició de forma 3D, des d'un punt de vista total, reportant un estat de l'art sobre escàners laser basats en triangulació, provant el funcionament i rendiment de diferents sistemes, i fent aportacions per millorar la precisió en la detecció del feix laser, especialment en condicions adverses, i solucionant el problema de la calibració a partir de mètodes geomètrics projectius.

Quantified real constraint solving using modal intervals with applications to control

Les restriccions reals quantificades (QRC) formen un formalisme matemàtic utilitzat per modelar un gran nombre de problemes físics dins els quals intervenen sistemes d'equacions no-lineals sobre variables reals, algunes de les quals podent ésser quantificades. Els QRCs apareixen en nombrosos contextos, com l'Enginyeria de Control o la Biologia. La resolució de QRCs és un domini de recerca molt actiu dins el qual es proposen dos enfocaments diferents: l'eliminació simbòlica de quantificadors i els mètodes aproximatius. Tot i això, la resolució de problemes de grans dimensions i del cas general, resten encara problemes oberts. Aquesta tesi proposa una nova metodologia aproximativa basada en l'Anàlisi Intervalar Modal, una teoria matemàtica que permet resoldre problemes en els quals intervenen quantificadors lògics sobre variables reals. Finalment, dues aplicacions a l'Enginyeria de Control són presentades. La primera fa referència al problema de detecció de fallades i la segona consisteix en un controlador per a un vaixell a vela.

The modelling of electrical current NDT methods and its application to weld testing

Control by voltage drop DC. Contrôle par chute de potentiel de courant alternatif. Control by voltage drop AC.

Strategies, effectiveness and rationale of vector-borne disease control in the pastoralist system of south-western Uganda

In Uganda, control of vector-borne diseases is mainly in form of vector control, and chemotherapy. There have been reports that acaricides are being misused in the pastoralist systems in Uganda. This is because of the belief by scientists that intensive application of acaricide is uneconomical and unsustainable particularly in the indigenous cattle. The objective of this study was to investigate the strategies, rationale and effectiveness of vector-borne disease control by pastoralists. To systematically carry out these investigations, a combination of qualitative and quantitative research methods was used, in both the collection and the analysis of data. Cattle keepers were found to control tick-borne diseases (TBDs) mainly through spraying, in contrast with the control of trypanosomosis for which the main method of control was by chemotherapy. The majority of herders applied acaricides weekly and used an acaricide of lower strength than recommended by the manufacturers. They used very little acaricide wash, and spraying was preferred to dipping. Furthermore, pastoralists either treated sick animals themselves or did nothing at all, rather than using veterinary personnel. Oxytetracycline (OTC) was the drug commonly used in the treatment of TBDs. Nevertheless, although pastoralists may not have been following recommended practices in their control of ticks and tick-borne diseases, they were neither wasteful nor uneconomical and their methods appeared to be effective. Trypanosomosis was not a problem either in Sembabule or Mbarara district. Those who used trypanocides were found to use more drugs than were necessary.

Field evaluation of systemic inducing resistance chemicals at different growth stages for the control of apple (Venturia inaequalis) and pear (Venturia pirina) scab

Two field trials were conducted using established apple (Malus cv. Golden Delicious) and pear (Pyrus communis 'Williams' Bon Chretien') to assess the efficacy of three commercially available systemic inducing resistance (SIR) products, Messenger (a.i. Harpin protein), Phoenix (a.i. Potassium phosphite) and Rigel (a.i. Salicylic acid derivative) applied at four different growth stages of tree development (bud break, green cluster, 90% petal fall, early fruitlet) against the foliar pathogens Venturia inaequalis and Venturia pirina which cause apple and pear scab respectively. A conventional synthetic fungicide (penconazole) used within the UK for apple and pear scab control was included for comparison. Little efficacy as scab protectants was demonstrated when each SIR product and penconazole was applied at only two growth stages (bud break, green cluster). However when the above compounds were applied at three or more growth stages efficacy as scab protectants was confirmed. The synthetic fungicide penconazole provided greatest protection against apple and pear scab in both the 2006 and 2007 field trials. There was little difference in the magnitude of scab protection conferred by each SIR agent. Results suggest application of at least three sprays during bud break to early fruitlet formation with an appropriate SIR agent may provide a useful addition to existing methods of apple and pear scab management under field conditions. (C) 2009 Published by Elsevier Ltd.

Evaluation of film forming polymers to control apple scab (Venturia inaequalis (Cooke) G. Wint.) under laboratory and field conditions

A detached leaf bioassay was used to determine the influence of several film forming polymers and a conventional triazole fungicide on apple scab (Venturia inaequalis (Cooke) G. Wint.) development under laboratory in vitro conditions, supported by two field trials using established apple cv. Golden Delicious to further assess the efficacy of foliar applied film forming polymers as scab protectant compounds. All film forming polymers used in this investigation (Bond, Designer, Nu-Film P, Spray Gard, Moisturin, Companion PCT12) inhibited germination of conidia, subsequent formation of appressoria and reduced leaf scab severity using a detached leaf bioassay. Regardless of treatment, there were no obvious trends in the percentage of conidia with one to four appressoria 5 days after inoculation. The synthetic fungicide penconazole resulted in the greatest levels of germination inhibition, appressorium development and least leaf scab severity. Under field conditions, scab severity on leaves and fruit of apple cv. Golden Delicious treated with a film forming polymer (Bond, Spray Gard, Moisturin) was less than on untreated controls. However, greatest protection in both field trials was provided by the synthetic fungicide penconazole. Higher chlorophyll fluorescence Fv/Fm emissions in polymer and penconazole treated trees indicated less damage to the leaf photosynthetic system as a result of fungal invasion. In addition, higher SPAD values as measures of leaf chlorophyll content were recorded in polymer and penconazole treated trees. Application of a film forming polymer or penconazole resulted in a higher apple yield per tree at harvest in both the 2005 and 2006 field trials compared to untreated controls. Results suggest application of an appropriate film forming polymer may provide a useful addition to existing methods of apple scab management. (C) 2008 Elsevier Ltd. All rights reserved.

Agronomic techniques to control Lobesia botrana

The grapevine moth Lobesia botrana (Denis & Schiffermuller) (Lepidoptera: Tortricidae) is a key pest of grapevines in Greece. As part of a broader study on integrated pest management, the effects were investigated of different cultural methods on the establishment and survival of L. botrana, specifically: application of different nitrogen levels (30 and 100 units of ammonium sulfate or 70 units of Agrobiosol); summer leaf and shoot pruning; application of growth regulators (Regalis, probexadione-calcium; or Falgro, gibberellic acid). There were significant differences among the three levels of N application. The lowest L. botrana infestation rates were found in plots treated with 30 units of (NH4)(2)SO4 and plots that received some summer pruning. Following the application of plant growth regulators, the lowest L. botrana infestation levels occurred in the plots treated with Regalis or Falgro at the manufacturers' recommended concentrations. On vines where growth regulators had been applied, the clusters had fewer berries than those not treated with growth regulators.

Studies on weed infestation and tea growth under various weed management methods in a young Tea (Camellia sinensis [L.] kuntze) plantation

A field experiment was conducted in the low country of Sri Lanka, during the period 1994–1995 to investigate the severity of weed infestation and tea growth in relation to weed management methods in newly established tea (Camellia sinensis[L.] Kuntze). Manual weeding (hand and slash weeding) at various intervals was compared with various herbicides, with or without mulching. Weed control with herbicides was superior to that of hand weeding at 6-week intervals or more. Weed control with oxyfluorfen at 0.29 kg ai ha−1 + paraquat at 0.17 kg ai ha−1 or glyphosate at 0.99 kg ai ha−1 + kaolin at 3.42 kg ha−1 were superior. Plots unweeded for 12 weeks or more produced significantly greater (P < 0.05) weed biomass than plots unweeded for 6 weeks. Although the least weed dry weight (P < 0.05) and the greatest number of weed species were recorded with hand weeding at 2 week intervals, there was no particular benefit on tea growth when compared with hand weeding at 6 and 12 week intervals. Inter row mulching in chemically treated plots was more favorable for tea growth than no mulching, while living weed cover in unmulched slash weeded plots suppressed tea growth. A combination of mulching and herbicides, particularly oxyfluorfen and paraquat, followed by hand weeding at least every 6–8 weeks was considered the most appropriate weed management system for young tea.