1000 resultados para Bíblia. A.T. Cantar dels Cantars-Comentaris
Resumo:
Descripci de les prctiques de pedagogia i entrevistes realitzades a lIES Montilivi. Lobjectiu s donar eines als professors per poder atendre als alumnes nouvinguts a laula ordinria. Sha detectat que els professors necessiten laula dacollida per a poder derivar alumnes nouvinguts perqu no tenen recursos per ajudar-los dins laula. En conseqncia, lautora ha planificat una acci formativa dirigida als professors del centre, per a conscienciar-los sobre la necessitat dimpulsar nous corrents adaptats a la societat actual, com ara leducaci intercultural i inclusiva
Resumo:
El masss de les Gavarres s un espai que forma part del Pla dEspais Naturals dInters Natural de Catalunya i es caracteritza per ser un espai molt ric en patrimoni cultural, sobretot etnolgic. s per aix que des de lentitat del Consorci de les Gavarres sorgeix la proposta delaborar un conjunt de senders ecoturstics sobra la Zona dInters Etnolgic de la Gavarres. Lobjectiu principal s impulsar la posta en valor i crear instruments de gesti dels principals elements del patrimoni cultural que es troben presents arreu del masss de les Gavarres, a partir del disseny dun conjunt de senders ecoturstics que, de manera respectuosa amb el medi ambient, serveixin dinstruments de dinamitzaci i de gesti per a la conservaci de lespai i els seu elements patrimonials.
Resumo:
Descripci dels passos a seguir per realitzar un pla de conservaci de la flora vascular a Girona, ms concretament es tracten les rees del Parc Natural dels Aiguamolls de lEmpord i de les basses de lAlbera, i que sigui atribuble a daltres indrets de Catalunya per aix obtenir una major consolidaci i coordinaci entre la xarxa despais protegits i no protegits. La metodologia seguida ha estat la realitzaci duna baremaci dels txons prioritzats segons els espais escollits, lelaboraci de les actuacions de conservaci per a les espcies prioritries, lestabliment de la distribuci geogrfica dels txons prioritzats dels quals es crear un cronograma que recollir totes les actuacions que es realitzaran durant un perode de temps determinat, depenent dels impactes que els hi afectin i, per ltim, es pressupostar el cost genric de les actuacions realitzades durant el programa
Resumo:
Els graus de Medicina i Relacions Pbliques, les primeres titulacions de la UdG que van implantar les directrius de Bolonya, sn a punt de desplegar el quart curs. El setembre vinent la majoria dels altres graus arribaran al tercer
Resumo:
Adaptaci dels peixos de la Mediterrnia al seu ambient
Resumo:
L'Agncia per a la Qualitat del Sistema Universitari Catal i les set universitats pbliques catalanes analitzen regularment la inserci dels graduats universitaris en el mn laboral. La darrera avaluaci s'ha fet en forma d'enquesta, realitzada durant el 2005 als graduats el curs 2000-2001
Resumo:
Aquest estudi posa a debat tant els nivells com les formes de participaci dels estudiants en el funcionament de la universitat amb la finalitat daprofundir en els models i les dinmiques que afavoreixen la participaci dels estudiants. Parteix de lestudi del cas de la Universitat de Girona i recull, des de diferents punts de vista, quina s la situaci actual pel que fa a la participaci dels estudiants en aquesta universitat, i es proposen algunes lnies dactuaci per promoure-la. A la base daquest estudi se situa el convenciment que la participaci dels estudiants en el funcionament de la universitat s un objectiu desitjable per part de la comunitat universitria, i que, com a centre de formaci que s la universitat, cal que es plantegi la participaci com un objectiu daprenentatge propi ja que, a ms de formar cientfi cs i professionals en diferents mbits, la universitat tamb contribueix (o hauria de contribuir) a la formaci de ciutadans. Es tracta dun treball fi nanat per la convocatria 20 de la UdG dajuts a projectes cooperatius dR+D en els mbits humanstic i de les cincies socials i que sha desenvolupat en la seva major part durant lany 2008 i inicis del 2009. Les dades de participaci que es presenten sobre la UdG sn de lany 2008
Resumo:
Lestudi analitza alguns aspectes clau per entendre les diferncies entre els joves i adults pel que fa al consum de mitjans de comunicaci i als consums culturals a Catalunya. Aquest tipus destudi semmarca habitualment en els estudis de mercat, i sn motivats principalment per la prpia indstria de la comunicaci i la cultura, que veu en els joves un gran pblic objectiu i el pblic que mostra les noves tendncies del mercat. Aquest estudi es basa precisament en les dades del Barmetre de la Comunicaci i la Cultura, que s un gran estudi de mercat, per busca una interpretaci ms social de les dades per analitzar alguns aspectes que han estat dinters social els darrers anys. Entre aquests temes, lestudi mostra que el centre del problema no s si els joves ja no llegeixen, si els consums culturals dels joves sn baixos en general, o si entre els joves ja no es consumeix cultura i comunicaci en catal. El veritable problema s que darrera aquests tpics i aquests estereotips, samaga una realitat ms crua. I s que ja entrats en el segle XXI i desprs de 30 anys de democrcia, encara es mantenen fortes diferncies daccs a la cultura i a la comunicaci per motius de gnere, nivell destudis i classe social. I lexclusi cultural s una crua forma dexclusi social
Resumo:
Anlisi sobre lactivitat enoturstica dels cellers adscrits a la Denominaci dOrigen Empord. Es pretn saber quina s la realitat dels cellers de lEmpord que pertanyen a aquesta denominaci dorigen, en quant al seu nivell i model de desenvolupament en matria turstica
Qu saben els pares dels infants de 0-3 anys, sobre l's del rentat nasal i els inhaladors amb cambra?
Resumo:
Aquest estudi insisteix en la importncia de leducaci sanitria dirigida als pares per tal dassegurar leficcia del tractament a administrar i consolidar els coneixements i habilitats del progenitors per tal de que aquests puguin dur a terme les tcniques requerides de forma adequada. Destacar la necessitat de conscienciar a tots els professionals de la salut, sobretot els que passen ms temps amb els familiars, de la importncia que t la seva competncia com educador en lmbit de la salut. Evidenciar la importncia de fer una avaluaci continuada dels coneixements i les habilitats adquirides pels cuidadors principals, sobre com dur a terme les tcniques del rentat de nas i administraci de la medicaci inhalada amb cambra i mascareta, per detectar-ne els possibles errors i poder posar-hi mesures correctores per palliar-los. Constatar la utilitat de preguntar i esbrinar in situ qu saben els progenitors sobre les tcniques a avaluar (rentat de nas i administraci de la medicaci inhalada amb cambra i mascareta), abans de donar qualsevol explicaci o iniciar leducaci sanitria per detectar les necessitats especfiques de cada pare o mare i poder individualitzar el procs educatiu
Resumo:
Aquest article pretn analitzar els principals valors espirituals i simblics que presenten els arbres de la riba mediterrnia europea en relaci amb la religi cristiana. Article que es centra en les relacions entre arbres i cristianisme i, en conseqncia, s en els textos cristians on es capbussa per trobar referncies simbliques dels arbres mediterranis
Resumo:
La majoria dels alumnes actuals del grau deducaci primria que esdevinguin mestres es jubilaran als voltants de lany 2050. Aquest fet, i la constataci que vivim en una societat canviant, fa cada vegada ms necessari esenvolupar la competncia daprendre a aprendre, no noms per ser un ensenyant competent, sin tamb per afrontar la realitat amb tota la seva complexitat. Les exigncies del pla Bolonya, els suggeriments del Lifelong Learning Programme 2007-2013 de la Comissi Europea i els nostres propis programes educatius, ja incorporen lautoregulaci dels aprenentatges com una de les fites a assolir en el procs densenyament aprenentatge. En aquests context, la prctica que presentem persegueix dos objectius: per una part dotar als alumnes de grau deines per a la seva autoregulaci dels aprenentatges, i per altra, comprovar fins a quin punt la introducci de la coavaluaci era acceptada per lestudiantat del grau deducaci primria i si es reconeixien els beneficis de la funci reguladora de la coavaluaci en el procs lensenyament aprenentatge, en especial en els aspectes que feien referncia a la competncia lingstica i la capacitat crtica.
Resumo:
La Xarxa dInnovaci Docent dAvaluaci est formada per un grup de vuit professores i professors de diferents estudis i departaments de la UdG. s una xarxa formada el curs 2009/10 i t com a objectiu fonamental implementar innovacions a lavaluaci de les assignatures dels membres per tal de millorar-les. Els objectius de la present comunicaci es poden resumir en: - Presentar els canvis en els sistema davaluaci de 3 assignatures de membres de la Xarxa i lanlisi dels resultats obtinguts. - Plantejar els principals impactes en la docncia fruit de la participaci a la Xarxa dInnovaci Docent dAvaluaci dels diferents membres. - Plantejar la proposta de treball de la XID dAvaluaci pel curs 2011-2012.
Resumo:
Dins de la disciplina de Cincia i Enginyeria dels Materials, en la qual sestudia la interrelaci entre lestructura, el processament, les propietats i les aplicacions dels materials, aquest llibre intenta descriure com les tcniques de processament industrial afecten lestructura dels materials. Lenfocament del text se centra en el material, no pas en les tcniques emprades, temtica ms propera a les tecnologies de fabricaci. El temari sha organitzat en cinc grans temes. Els quatre primers intenten donar els fonaments duna tecnologia de processament (colament dels metalls, conformaci per deformaci, conformaci per sinteritzaci, tractaments trmics) mentre que el cinqu es dedica a la corrosi. El temari no inclou la tecnologia dels materials polmers que mereixeria un temari especfic
Resumo:
En les sessions daprenentatge basat en problemes (ABP) amb grups de treball molt nombrosos (al voltant de 60 estudiants), s difcil fer un seguiment observacional del procs de treball que els alumnes sorganitzen de manera independent. Aquesta comunicaci parteix del model dacta de reunions de grup (ARG) implementat a lassignatura Educaci artstica i la seva didctica: Msica (curs 2009/2010) i a lassignatura Fonaments de Psicobiologia (curs 2010/2011). A partir daquestes experincies, la comunicaci fa dues aportacions. Primer, mostra la significaci que ha tingut lARG com a eina de seguiment i davaluaci, tant per part dels estudiants com dels professors. Segon, detalla els punts forts i febles que aquesta eina aporta en els entorns dABP
