Activem la filosofia del llenguatge

En el projecte de millora de la qualitat docent “Activem al filosofia del llenguatge” hi han participat 11 professors i professores de la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Girona i la Universitat Rovira i Virgili. Aquest grup de docents constitueixen la pràctica totalitat del professors que imparteixen regularment matèries de filosofia del llenguatge en les universitats catalanes. Aquest projecte ha consistit en dissenyar, elaborar i aplicar diferents eines que tenen per objectiu ajudar als alumnes a passar d’una actitud passiva de receptors de classes, a una actitud activa vers els continguts dels cursos troncals de filosofia del llenguatge. La contribució al canvi d’actitud del “rebre” al “fer” s’ha buscat amb la combinació de diferents propostes: la selecció de textos clàssics breus, importants i clars que els estudiants tenien que llegir i rellegir amb deteniment relacionats amb cadascun dels temes tractats en el curs i, vinculat a això, l’elaboració de “preguntes per a guiar la lectura” que ajuden als estudiants a centrar la atenció en els aspectes més pertinents i importants de cadascun d’aquests textos, l’elaboració de dossiers electrònics vinculats a cadascun dels diferents temes que es tracten en aquests cursos, l’elaboració per a cadascun dels temes de diferents exercicis i “preguntes de discussió”, la creació d’un fòrum de discussió electrònic, i la celebració de “jornades de debat” que es centraven en algunes de les “preguntes de discussió”. Hem pogut constatar la necessitat de trobar en el futur maneres d’aplicar les diferents eines que hem dissenyat de forma que els estudiants facin ús de forma encara més general d’aquestes eines.

Action Plan For Health Research 2009 - 13

The purpose of this overviews to set the scene so as to assist with a fuller understanding of the Action Plan. It begins by outlining the purpose and objectives of the Action Plan. This is followed by the identificaton of the changes that the Action Plan will bring about over its time frame. The overview concludes by elaborating the structure and philosophy of the Action Plan.

Hominització versus humanització : Cal un nou paradigma?

Treball de recerca amb uns objectius definits per a una possible anàlisi crítica dels estudis sobre hominització que, de manera emblemàtica, representa la figura d'Eudald Carbonell. Es considera més idoni per a jutjar el valor de la seva aportació pel fet de no centrar-se en el camp de la prehistòria, sinó el de la sociologia, la filosofia de la tecnologia i la filosofia de la història.

La música de Beethoven en el pensament estètic d'Adorno

Aquest treball té com a finalitat una reconstrucció interpretativa del pensament estètic d'Adorno sobre la música de Beethoven i una valoració de la pretensió adorniana de fer de la interpretació estètica de Beethoven el punt de partida de la seva filosofia de la música.

La dinàmica de les práctiques científiques des del punt de vista de l'experiencialisme

La tesi doctoral titulada "La Dinàmica de les Pràctiques Científiques des d'un punt de vista experiencialista" té com a objectiu oferir una alternativa a les tesis de Kuhn defensades a l'"Estructura de les Revolucions Científiques". En aquest sentit, s'utilitzaran diferents experiments i models teòrics actuals en l'àmbit de les ciències cognitives per tal de superar la teoria estructuralista de la cognició, quee Kuhn proposa com la base de la seva filosofia de la ciència. Contràriament a aquesta teoria, l'experiencialisme se situa lluny de les tesis estructuralistes, en la mesura en què assumeix que la cognició humana emergeix des de la dinàmica interactiva dels agents cognitius humans entre ells en un entorn material, en tant que agents corporals. A partir d'aquesta interacció dinàmica, l'ésser humà genera un horitzó de sentit. Ja que la interacció entre els éssers humans en un entorn cultural i material és complex, dinàmic i canviant, la generació de sentit emergent no és com una estructura semàntica, coherent i sistemàtica, sinó que ha de ser considerada com un conjunt asistemàtic de perspectives exploratòries que se succeeixen en el temps, en funció dels diferents contextos i propòsits que un agent corporal porta a terme al llarg de la seva interacció dinàmica i temporal amb l'entorn. Com a resultat de tot això, els èssers humans apliquen diferents criteris interactius que donen lloc a diferents perspectives per categoritzar o estructurar el món material i cultural. Aquest punt de vista és completament diferent del kuhnià, donat que el segon argumenta que cada èsser humà té la seva pròpia Gestalt o estructura semàntica que projecta "a priori" sobre la realitat. Aquesta diferència serà molt important no només des d'un punt de vista teòric, sinó també des d'un punt de vista pràctic. Per exemple, s'argumentarà que en l'àmbit de la didàctica de les ciències empíriques, es poden produir canvis beneficiosos significatius si s'utilitzen tesis extretes del model experiencialista de la cognició humana, i es deixen de banda el cognitivisme i el teoreticisme, que són actualment les bases teòriques de la manera en qué funciona l'educació científica. Finalment, conclourem afirmant que la visió experiencialista de la cognició implica assumir una forta relació entre l'ètica i la ciència, puix que els èssers humans són capaços d'utilitzar diferents criteris interactius per explorar la realitat i, per tant, sempre poden buscar millors estragègies per entendre's els uns amb els altres.

Guía para el desarrollo de Programas de intercambio de Jeringuillas (PIJ) desde la consulta de triage de los Dispositivos de Cuidados Críticos y Urgencias (DCCU)

There are exceptional situations where emergency services are required Primary Care in the application of material used by drug-dependent patients, being the response to this demand is something that many of the cases, to individual discretion and the randomness and variability every situation leads to an answer. It calls for a response commensurate to public services and preventive health philosophy in most cases will be carried out by the nurse to perform assistance Devices Critical Care (DCCU), often this first contact these patients and slots at the supply of resources diminishes the possibilities of acquisition of such material to them. That is why, and in the absence in this area of patient safety and professional, a workflow model and according to the prevailing philosophy of working in primary care in terms of prevention policies and recruitment of patients concerned, this project raises guidance for the development of a needle exchange program from the triage consultations DCCU.

Els marges del pensament polític contemporani

La crisi i esfondrament del pensament metafísic heretat de la modernitat deixa la filosofia contemporània davant d'un nou paradigma on el coneixement s’ha de construir prescindint de tota identitat i fonamentació. El meu projecte s’estableix com un recorregut descendent que parteix d’un àmbit concret, com és el del problema de la manca de fonamentació en la filosofia política contemporània, per arribar a la veritable arrel del problema general que no és altre que la mateixa naturalesa del llenguatge filosòfic. El punt de partida és la pregunta sobre la possibilitat d’una filosofia política en termes postmetafísics. La filosofia política, atrapada entre les forces de la tirania unitària del concepte metafísic i la dissolució pràctica en pro de la realitat instrumental, traça ponts cap a l’estètica i la deconstrucció, que tenen com a corol•lari final qüestionar-nos els propis límits del pensament polític. El concepte d’impolític és una sortida deconstructiva a aquest atzucac. Des d’Esposito, Rancière, Nancy, però sobretot Massimo Cacciari, he aprofundit en el paradigma postmetafísic que origina aquesta negació política de la pròpia política, política com els seus límits, relació com a distància i identitat com a silenci. És evident que la clau de volta és l’herència i recepció contemporània de Nietzsche i la seva crítica a la transcendentalitat moderna en el sí de l’elaboració d’un coneixement en un naufragi constant pel fracàs de la síntesi que anhela. És aquesta herència la que ha possibilitat aquest pensament negatiu contemporani, el del joc wittgensteinià, la deconstrucció del valor que queda convertit en el seu propi marge (Derrida). Definim així no només una comunitat política basada en la incommensurabilitat dels seus membres alhora buits de contingut (Musil), sinó un model de llenguatge que és el seu propi silenci, un llenguatge en contínua lluita contra sí mateix. El meu projecte és una relectura d’aquesta veritat no identitària on el concepte de diàleg pren una importància cabdal. La filosofia de la música aquí es presenta com un terreny fèrtil d’eines conceptuals a l’hora de desenvolupar-ho. La música és el llenguatge negatiu que només troba possibilitat en la seva pròpia impossibilitat de contingut sintètic. Més enllà de les referències obligatòries a chönberg i Adorno entre altres, el camí iniciat per Bergson amb la introducció de la temporalitat a la discussió obra la porta al paper de l’esdveniment en aquest discurs sobre la impossibilitat. Tornant a la filosofia, on el propi llenguatge filosòfic es defineix ja com a impossible, l’esdeveniment reobre l’antiga tensió entre l’escriptura i la paraula viva, veritable fonament del problema, i vèrtex de la possibilitat d’aquesta filosofia impossible.

Blood pressure and cognitive function: a prospective analysis among adolescents in Seychelles.

OBJECTIVE: An inverse relationship between blood pressure (BP) and cognitive function has been found in adults, but limited data are available in adolescents and young adults. We examined the prospective relation between BP and cognitive function in adolescence. METHODS: We examined the association between BP measured at the ages of 12-15 years in school surveys and cognitive endpoints measured in the Seychelles Child Development Study at ages 17 (n = 407) and 19 (n = 429) years, respectively. We evaluated multiple domains of cognition based on subtests of the Cambridge Neurological Test Automated Battery (CANTAB), the Woodcock Johnson Test of Scholastic Achievement (WJTA), the Finger Tapping test (FT) and the Kaufman Brief Intelligence Test (K-BIT). We used age, sex and height-specific z-scores of SBP, DBP and mean arterial pressure (MAP). RESULTS: Six out of the 21 cognitive endpoints tested were associated with BP. However, none of these associations were found to hold for both males and females or for different subtests within the same neurodevelopmental domain or for both SBP and DBP. Most of these associations disappeared when analyses were adjusted for selected potential confounding factors such as socio-economic status, birth weight, gestational age, BMI, alcohol consumption, blood glucose, and total n-3 and n-6 polyunsaturated fats. CONCLUSIONS: Our findings do not support a consistent association between BP and subsequent performance on tests assessing various cognitive domains in adolescents.

Cognitive features in euthymic bipolar patients in old age.

OBJECTIVES: Studies of cognition in bipolar disorder (BD) have reported impairments in processing speed, working memory, episodic memory, and executive function, but they have primarily focused on young and middle-aged adults. In such studies, the severity of cognitive deficits increases with the duration of illness. Therefore, one would expect more pronounced deficits in patients with longstanding BD. The first aim of the present study was to determine the pattern and the magnitude of cognitive impairment in older euthymic BD patients. The second aim was to explore the interrelationship between these cognitive deficits and determine whether they reflect a single core impairment or the co-occurrence of independent cognitive deficits. METHODS: Twenty-two euthymic elderly BD patients and 22 controls, matched for gender, age, and education, underwent a comprehensive neuropsychological assessment. RESULTS: Compared to controls, BD patients had significantly reduced performance in processing speed, working memory, verbal fluency, and episodic memory, but not in executive function. Hierarchical regression analyses showed that verbal fluency and working memory impairments were fully mediated by changes in processing speed. This was not the case for the episodic memory dysfunction. CONCLUSION: The cognitive profile in older euthymic BD cases is similar to the one described in younger BD cohorts. Our results further suggest that impaired processing speed plays a major role in the cognitive changes observed in BD patients except for deficits in episodic memory, thus providing strong evidence that processing speed and episodic memory are two core deficits in elderly BD patients.

Human-Computer Interaction with older people through ethnographical lenses: everyday interactions with ICT

Report for the scientific sojourn carried out at the School of Computing of the University of Dundee, United Kingdom, from 2010 to 2012. This document is a scientific report of the work done, main results, publications and accomplishment of the objectives of the 2-year post-doctoral research project with reference number BP-A 00239. The project has addressed the topic of older people (60+) and Information and Communication Technologies (ICT), which is a topic of growing social and research interest, from a Human-Computer Interaction perspective. Over a 2-year period (June 2010-June 2012), we have conducted classical ethnography of ICT use in a computer clubhouse in Scotland, addressing interaction barriers and strategies, social sharing practices in Social Network Sites, and ICT learning, and carried out rapid ethnographical studies related to geo-enabled ICT and e-government services towards supporting independent living and active ageing. The main results have provided a much deeper understanding of (i) the everyday use of Computer-Mediated Communication tools, such as video-chats and blogs, and its evolution as older people’s experience with ICT increases over time, (ii) cross-cultural aspects of ICT use in the north and south of Europe, (iii) the relevance of cognition over vision in interacting with geographical information and a wide range of ICT tools, despite common stereotypes (e.g. make things bigger), (iv) the important relationship offline-online to provide older people with socially inclusive and meaningful eservices for independent living and active ageing, (v) how older people carry out social sharing practices in the popular YouTube, (vi) their user experiences and (vii) the challenges they face in ICT learning and the strategies they use to become successful ICT learners over time. The research conducted in this project has been published in 17 papers, 4 in journals – two of which in JCR, 5 in conferences, 4 in workshops and 4 in magazines. Other public output consists of 10 invited talks and seminars.

13

In this paper, I reframe the long-standing controversy between 'psychological egoism', which argues that human beings never perform altruistic actions, and the opposing thesis of 'psychological altruism', which claims that human beings are, at least sometimes, capable of acting in an altruistic fashion. After a brief sketch of the controversy, I begin by presenting some representative arguments in favour of psychological altruism before showing that they can all be called into question by appealing to the idea of an unconscious self-directed motive. I will then point out that this argumentative strategy not only debunks the reasons for favouring psychological altruism, but also those for favouring psychological egoism; hence it is no use in settling the dispute between the two views. In the second part of the paper, I will try to break this deadlock by reframing the whole controversy, shifting it away from the concept of motive, towards the broader notion of motivation. As it turns out, this shift enables the debate to centre on altruistic emotions and their motivational power, thereby allowing evolutionary arguments to enter the debate and settle the dispute in favour of psychological altruism.