Monoamine oxidase A down-regulation contributes to high metanephrine concentration in pheochromocytoma.

CONTEXT: The high diagnostic performance of plasma-free metanephrines (metanephrine and normetanephrine) (MN) for pheochromocytoma (PHEO) results from the tumoral expression of catechol-O-methyltransferase (COMT), the enzyme involved in O-methylation of catecholamines (CAT). Intriguingly, metanephrine, in contrast to epinephrine, is not remarkably secreted during a stress in hypertensive or normotensive subjects, whereas in PHEO patients CAT and MN are both raised to high levels. Because epinephrine and metanephrine are almost exclusively produced by the adrenal medulla, this suggests distinct CAT metabolism in chromaffin cells and pheochromocytes. OBJECTIVE: The objective of the study was to compare CAT metabolism between adrenal medulla and PHEO tissue regarding related enzyme expression including monoamine oxidases (MAO) and COMT. DESIGN: A multicenter comparative study was conducted. STUDY PARTICIPANTS: The study included 21 patients with a histologically confirmed PHEO and eight adrenal glands as control. MAIN OUTCOME MEASURES: CAT, dihydroxyphenol-glycol, 3,4-dihydroxyphenylacetic acid, and MN were measured in adrenal medulla and PHEO tissue. Western blot, quantitative RT-PCR and immunofluorescence studies for MAOA, MAOB, tyrosine hydroxylase, dopamine β-hydroxylase, L-amino acid decarboxylase, and COMT were applied on tissue homogenates and cell preparations. RESULTS: At both the protein and mRNA levels, MAOA and COMT are detected less often in PHEO compared with adrenal medulla, conversely to tyrosine hydroxylase, L-amino acid decarboxylase, and dopamine β-hydroxylase, much more expressed in tumor tissue. MAOB protein is detected less often in tumor but not differently expressed at the mRNA level. Dihydroxyphenol-glycol is virtually absent from tumor, whereas MN, produced by COMT, rises to 4.6-fold compared with adrenal medulla tissue. MAOA down-regulation was observed in 100% of tumors studied, irrespectively of genetic alteration identified; on the other hand, MAOA was strongly expressed in all adrenal medulla collected independently of age, gender, or late sympathetic activation of the deceased donor. CONCLUSION: High concentrations of MN in tumor do not only arise from CAT overproduction but also from low MAOA expression, resulting in higher substrate availability for COMT.

Estudi d'adipoquines com a marcadors plasmàtics de síndrome metabòlica

La síndrome metabòlica s’associa amb un risc elevat de desenvolupar diabetis tipus 2 i malaltia cardiovascular. La síndrome metabòlica es defineix com un clúster d’anormalitats metabòliques i, d’entre totes, l’obesitat abdominal constitueix el factor de risc més prevalent i crític en el desenvolupament de la síndrome metabòlica, el risc cardiovascular augmentat i la resistència a la insulina. La prevalença augmentada de l’obesitat en la població a nivell mundial ha portat el teixit adipós al primer pla dels estudis epidemiològics. Anteriorment es considerava el reservori energètic de l’organisme, actualment es parla del teixit adipós com un òrgan endocrí, metabòlicament molt actiu, implicat en diferents vies i processos metabòlics. L’etiologia de l’obesitat és complexa i multifactorial, però es fa evident en la disfuncionalitat del teixit adipós. Un teixit adipós disfuncional veu superada la seva capacitat d’emmagatzemar lípid i respon amb la hipersecreció de diferents molècules (adipoquines, citoquines i mediadors inflamatoris) a favor de la resistència a la insulina, proinflamatòries i proaterogèniques. La fatty acid-binding protein 4 (FABP4) i la retinol-binding protein 4 (RBP4) són dues adipoquines que en circulació, es desconeix la funció exacta que duen a terme. Estudis recents han suggerit la FABP4 com a marcador d’adipositat, síndrome metabòlica i diabetis tipus 2. I, RBP4, malgrat que les dades de diferents estudis en humans desperten certa controvèrsia, s’ha associat amb la resistència a la insulina i el desenvolupament de la diabetis tipus 2. En aquesta memòria es recullen els treballs en què es va estudiar el paper d’aquestes adipoquines en relació a malalties de base metabòlica amb afectació del teixit adipós com són la síndrome metabòlica, la diabetis tipus 2, la hiperlipèmia familiar combinada i la, lipodistrofia associada a tractament combinat antiretroviral de la infecció pel virus de la immunodeficiència humana (VIH).

Progesterone down-regulates the open probability of the amiloride-sensitive epithelial sodium channel via a Nedd4-2-dependent mechanism.

Activation of the mitogen-activated protein (MAP) kinase cascade by progesterone in Xenopus oocytes leads to a marked down-regulation of activity of the amiloride-sensitive epithelial sodium channel (ENaC). Here we have studied the signaling pathways involved in progesterone effect on ENaC activity. We demonstrate that: (i) the truncation of the C termini of the alphabetagammaENaC subunits results in the loss of the progesterone effect on ENaC; (ii) the effect of progesterone was also suppressed by mutating conserved tyrosine residues in the Pro-X-X-Tyr (PY) motif of the C termini of the beta and gamma ENaC subunits (beta(Y618A) and gamma(Y628A)); (iii) the down-regulation of ENaC activity by progesterone was also suppressed by co-expression ENaC subunits with a catalytically inactive mutant of Nedd4-2, a ubiquitin ligase that has been previously demonstrated to decrease ENaC cell-surface expression via a ubiquitin-dependent internalization/degradation mechanism; (iv) the effect of progesterone was significantly reduced by suppression of consensus sites (beta(T613A) and gamma(T623A)) for ENaC phosphorylation by the extracellular-regulated kinase (ERK), a MAP kinase previously shown to facilitate the binding of Nedd4 ubiquitin ligases to ENaC; (v) the quantification of cell-surface-expressed ENaC subunits revealed that progesterone decreases ENaC open probability (whole cell P(o), wcP(o)) and not its cell-surface expression. Collectively, these results demonstrate that the binding of active Nedd4-2 to ENaC is a crucial step in the mechanism of ENaC inhibition by progesterone. Upon activation of ERK, the effect of Nedd4-2 on ENaC open probability can become more important than its effect on ENaC cell-surface expression.

¿Son el síndrome de Asperger y el autismo de alto funcionamiento, entidades clínicas distintas?

Aquest treball intenta diferenciar el síndrome d’Asperger i l’autisme d’alt funcionament, com entitats clíniques diferents, mitjançant l’anàlisi de les variables: etiologia, curs del desenvolupament, pronòstic i tractament, així com determinar quina és la ubicació del síndrome d’Asperger dins dels Trastorns Generalitzats del Desenvolupament.

Down-regulation of NOSII gene expression by iontophoresis of anti-sense oligonucleotide in endotoxin-induced uveitis.

Transcorneoscleral iontophoresis was used to enhance ocular penetration of a 21-bp NH(2) protected anti-NOSII oligonucleotides (ODNs) (fluorescein or infrared-41 labeled) in Lewis rats. Both histochemical localization and acrylamide sequencing gels were used. To evaluate the potential to down-regulate NOSII expression in the rat model of endotoxin-induced uveitis (EIU), anti-sense NOSII ODN, scrambled ODN or saline were iontophorezed into these animals' eyes. Iontophoresis facilitated the penetration of intact ODNs into the intraocular tissues of the rat eye and only the eyes receiving ODNs and electrical current demonstrated intact ODNs within the ocular tissues of both segments of the eye. Iontophoresis of anti-NOSII ODN significantly down-regulated the expression of NOSII expression in iris/ciliary body compared to the saline or scrambled ODN treated eyes. Nitrite production was also significantly reduced in the anti-NOSII applied eyes compared to those treated with saline. Using this system, intraocular delivery of ODNs can be significantly enhanced increasing the potential for successful gene therapy for human eye diseases.

Fenilefrina intracamerular en el síndrome del iris flácido intraoperatorio

La incidència d’hipertròfia benigna de pròstata és aproximadament d’un 50 % en pacients majors de 50 anys. La Tamsulosina és el medicament més prescrit per aquesta dolència i la principal causa del síndrome d’iris flàccid intraoperatori a la cirurgia de cataractes. Els nostres dos estudis han sigut; per una banda, avaluar la toxicitat corneal i afectació cardíaca de Fenilefrina intracamerular a una concentració de 2,5% respecte la pauta de dilatació tòpica estàndard al nostre centre, i per l’altra, comparar l’ efectivitat i diferència al recompte endotelial de Fenilefrina intracamerular a una concentració de 2,5% respecte a una altra concentració del 1,66 %, mesurant els seus efectes en diverses variables.

Síndrome compartimental abdominal en el paciente crítico con patología médica

Estudi observacional de 60 pacients ingressats a la UCI per patologia extraabdominal, que demostra alta incidència de HIA (90%) i que el valor de PIA màxima és marcador pronòstic del SCA però no prediu mortalitat. Els graus més elevats d’HIA s’associen amb VMI, shock, SDRA, insuficiència renal e ili. La PIA màxima del pacient crític no neurològic (sèptic, traumatològic i respiratori) és més elevada que la del no neurològic, 20 i 16 mmHg respectivament. El valor de PIA màxima que millor prediu insuficiència renal al pacient no neurològic és 18,5mmHg. La PIA màxima es correlaciona amb l’estada a UCI i hospitalària.

Procés d'adaptació als canvis en els estils alimentaris en individus que han debutat de Síndrome Coronari Agut

La Malaltia Cardiovascular (MCV), representa la primera causa de mortalitat arreu del món i el principal problema de salut pública, que repercuteix a la situació econòmica del món, augmentant el cost dels sistemes sanitaris. Al llarg dels anys, s’han anat identificant diferents Factors de Risc Cardiovascular (FRCV), entre els quals podem trobar la Hipertensió Arterial (HTA), l’obesitat, el sedentarisme, els nivells elevats de colesterol i l’hàbit tabàquic, entre altres. Molts d’aquests poden ser controlats per mitjà d’una dieta adequada o bé, per mitjà d’un canvi conductual, entre d’altres estils de vida i hàbits alimentaris. La percepció que tenen els malalts amb MCV, en referència als estils de vida, depèn del propi individu, però sovint es veu influenciada per l’entorn i el nivell sociocultural de la persona. Per aquest motiu, resulta necessari conèixer els estils de vida dels malalts amb MCV i la seva adaptació al canvi si és que existeix. Objectiu: L’objectiu principal del present estudi és conèixer l’experiència viscuda en relació al procés de canvi i d’adaptació en relació als estils alimentaris, en els individus que han tingut un Síndrome Coronari Agut (SCA). Metodologia: Es realitzarà un estudi fenomenològic descriptiu, que ens permetrà conèixer l’experiència dels malalts en el procés d’adaptació al nou estil de vida. Els individus participants seran seleccionats mitjançant un mostreig de conveniència a l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa. Resultats esperats: Es preveu que a partir de la realització del present estudi, podrem detectar les diferents dimensions que intervenen en la dieta dels malalts amb SCA, per tal de poder realitzar un intervenció educativa eficaç, que podria ajudar a millorar la qualitat de vida d’aquests individus

Prevenció de riscs cardiovasculars en l’esportista. La Síndrome de Sobreentrenament.

L’adaptació a l’entrenament aeròbic prolongat provoca a nivell cardíac modificacions estructurals i electrocardiogràfiques que es poden considerar parafisiològiques. Una planificació incorrecta de las càrregues de treball i factors externs estressants poden provocar una desadaptació a l’entrenament i de forma crònica en la Síndrome de Sobreentrenament. Aquesta síndrome es reflex d’un desequilibri del sistema autònom, podent presentar en les seves formes més desenvolupades manifestacions cardiovasculars greus. No es disposen actualment d’un marcador diagnòstic definitiu, sent la anamnesis dirigida el “gold standard”. El tractament consisteix en un descans actiu la durada del qual dependrà de la gravetat clínica.

Development of Public Health Nursing within Public Health Nursing in the Poleglass Twinbrook and Lagmore Areas of Down Lisburn Trust (PDF 424 KB)

Project evaluation report on the development of public health nursing within children's services in areas of Down Lisburn Trust. Part of the Department's redesign of community nursing project

Anàlisi de l’adherència a les guies de pràctica clínica i de la qualitat dels documents assistencials a la Síndrome Coronària Aguda Sense Elevació del Segment ST a l’Hospital de Sant Pau.

El nivell d’acompliment de les recomanacions de les GPC de la ESC (European Society of Cardiology) per la SCASEST a l’Hospital de Sant Pau als mesos d’octubre a desembre del 2010 és subòptim, similar al d’altres centres americans i europeus, i roman invariable respecte les dades de 2006-2007. El servei de Cardiologia destaca en les recomanacions d’hàbits i control de factors de risc cardiovascular. Existeixen diferències poc rellevants entre els serveis de Cardiologia i Medicina Interna en les recomanacions farmacològiques. No s’ha objectivat una relació significativa entre la qualitat de la informació dels documents assistencials i l’adherència a les GPC.