999 resultados para Propietat industrial -- Aspectes ètics i morals
Resumo:
El present article se centra en la situaci del professorat d'Educaci Fsica i les seves necessitats formatives per actuar adequadament en entorns d'escola multicultural. Amb aquesta finalitat es presenta la importncia de l'educaci fsica com a agent socialitzador per a l'alumnat immigrant, les diferents tendncies de les investigacions especfiques sobre formaci del professorat d'Educaci Fsica en temes d'immigraci, i les dades obtingudes a travs d'una investigaci especfica realitzada amb una mostra de 230 centres escolars de tot Catalunya. Com a aspectes ms remarcables, cal assenyalar que encara que l'educaci fsica i l'esport poden representar un espai de trobada molt valus per a la interculturalitat, s important no deixar de banda una educaci orientada cap a la convivncia, i que la formaci del professorat sigui coherent amb les necessitats reals que s'observen en i des dels centres escolars.
Resumo:
La Teoria Econmica est construda sobre la hiptesis de racionalitat dels agents econmics. La racionalitat de lhomo economicus consisteix en qu maximitza la seva utilitat tractant dobtenir els majors beneficis amb el menor esfor, si b laplicaci daquesta hiptesi a lsser hum no s plena ja que la seva motivaci no sempres biolgica i de vegades actua emps per aspectes culturals difcils dassociar a un benefici1. Tanmateix, la hiptesi de racionalitat sha considerat una bona representaci dels aspectes essencials del comportamenteconmic de lsser hum. El problema es presenta quan la Teoria Econmica no s capa dexplicar ni resoldre satisfactriament problemes tan rellevants com les bombolles especulatives i la causa daquesta mancana satribueix a una construcci inadequada daquesta Teoria...
Resumo:
L'atenci domiciliria s el sector de salut que ha experimentat un major increment en els darrers anys al nostre pas. No obstant aix, la recerca en atenci domiciliria est encara poc desenvolupada. Objectiu: identificar els punts forts i els punts febles de la recerca infermera en l'mbit domiciliari. Mtode: Un primer anlisi realitzat per la investigadora principal permet conixer les necessitats de les persones que sn ateses per l'atenci domiciliria aix com els aspectes de cures lligats a una major qualitat de vida. En un segon anlisi es va realitzar un grup de discussi sobre els punts febles i els punts forts de la investigaci infermera. Resultats: els punts forts estan relacionats amb la satisfacci professional, el millor coneixement de l'entorn i necessitats del pacient, els punts febles estan vinculats a la manca de recursos, a la manca de temps i formaci, i a la falta de grups i lnies d" investigaci. Conclusions: Les dades obtingudes mitjanant l'anlisi dels aspectes que envolten la investigaci infermera en l'mbit de l'atenci primria suggereixen una srie de propostes amb l'objectiu de disminuir les dificultats observades a ms de potenciar la recerca. Les propostes sn: en l'mbit de la formaci universitria, en l'mbit de la gesti sanitria i en l'mbit professional. Pensem que aix pot servir de punt de reflexi a futures investigacions, de manera que augmenti el nombre d'infermeres que investiguin en els seus camps de treball.
Resumo:
Up until now, analyses of the international distribution of pollutant emissions have not paid sufficient attention to the implications that, in terms of social welfare, the combined evolution of the global world average entails. In this context, this paper proposes the use of environmental welfare indices, taken and adapted from the literature on social welfare and inequality, in order to make a comprehensive examination of the international equity factor and the mean factor in this field. The proposed methodology is implemented empirically in order to explore the evolution in distributive-based environmental welfare on a global level for the three main pollutants with greenhouse gas effects: CO2, CH4 and NO, both globally and for selected years during the period of 1990- 2005. The main results found are as follows: firstly, typically, the environmental welfare associated with the overall greenhouse gases decreased significantly over the period, due primarily to the role of CO2; secondly, in contrast, the global welfare associated with CH4 and NO improved; and thirdly, typically, the evolutions can be attributed to a greater extent to the mean component than to the distributive component, although there are exceptions. These results would seem to be relevant in policy terms. JEL codes: D39; Q43; Q56. Keywords: environmental welfare: greenhouse gases; environmental equity.
Resumo:
This paper analyses the international inequalities in CO2 emissions intensity for the period 19712009 and assesses explanatory factors. Multiplicative, group and additive methodologies of inequality decomposition are employed. The first allows us to clarify the separated role of the carbonisation index and the energy intensity in the pattern observed for inequalities in CO2 intensities; the second allows us to understand the role of regional groups; and the third allows us to investigate the role of different fossil energy sources (coal, oil and gas). The results show that, first, the reduction in global emissions intensity has coincided with a significant reduction in international inequality. Second, the bulk of this inequality and its reduction are attributed to differences between the groups of countries considered. Third, coal is the main energy source explaining these inequalities, although the growth in the relative contribution of gas is also remarkable. Fourth, the bulk of inequalities between countries and its decline are explained by differences in energy intensities, although there are significant differences in the patterns demonstrated by different groups of countries. JEL codes: D39; Q43; Q56. Key words: CO2 international distribution, inequality decomposition, CO2 emissions intensity
Resumo:
Acabada la guerra civil de 1936 l"esglsia catlica elabor una enquesta per totes les dicesis espanyoles amb l"objectiu de conixer de primera m l"estat de les parrquies i dels bisbats. En ella s"interroga sobre els aspectes fonamentals de la seva organitzaci. En aquest article s"analitzen els resultats referents al Bisbat de Vic i es posa especial atenci en les respostes referents a l"estat del patrimoni cultural, com ara prdues en obres d"art (altars, retaules, imatges, orgues i harmniums, campanes, creus, objectes del culte, mobles, reliquiaris, pintures o tapissos
Resumo:
1. SINISTRE DUNA NAU INDSTRIAL A GAV 2. ANLISI DE SINISTRES DE PRTICS ENTRE MITGERES 3. CONTROL DE LA FALLADA DE LES ESTRUCTURES AMB MESURES PASSIVES 3.1 Definici del model simulats 3.2 Parmetres de clcul amb OZONE 3.3 Corbes dincendi resultants del model de zones 1D 3.4 Control trmic de lestructura amb sistemes de ventilaci 3.5 Control trmic de lestructura amb allament 3.6 Taula de resultats 3.7 Conclusions 1D 4. SIMULACI DELS INCENDIS AMB FIRE DYNAMICS SIMULATOR
Resumo:
Aquest treball ofereix lestudi sobre laportaci que va fer el dramaturg angls del segle XVIXVII William Shakespeare en la filosofia poltica. El principal objectiu del treball consisteixen analitzar la seva obra teatral Macbeth destacant els element rellevants per la teoria poltica del seu perode, s a dir lpoca Moderna. El desenvolupament de les noves concepcions del mn i de lordre social daquell moment va marcar un abans i un desprs enel pensament poltic. En lestudi, els aspectes poltics tractats en Macbeth es comparen amb les idees de Hobbes i Maquiavel per demostrar que malgrat Shakespeare mai ha sigut considerat com a un filsof poltic, les seves visions de la societat eren innovadores i sovint semblants a les visions de pensadors ms illustres de la teoria poltica.
Resumo:
Les comarques del Segri i les Garrigues disposen dun elevat potencial energtic de la biomassa procedent del residu de poda de lolivera. No obstant, aquesta biomassa agrcola no sest valoritzant energticament a la zona. Per tal daprofitar aquest recurs s necessari realitzar un estudi de viabilitat econmica i ambiental per conixer quines podrien ser les diferents alternatives per a laprofitament energtic, aix com, conixer com shauria de gestionar el residu per tal que esdevingus un recurs energtic disponible.
Resumo:
En aquest article es pretn explicar breument la viabilitat de la futura gesti i utilitzaci de la biomassa forestal de Bellver de Cerdanya mitjanant un district heating al futur barri del Pla de Tomet. Les particularitats per les quals aquest poble s ideal per a aquest projecte sn que l'ajuntament s propietari de gaireb un 90% dels boscos situats en aquest municipi; i que alhora ja ha realitzat diverses installacions que utilitzen la biomassa forestal per a calefacci i ACS. La situaci econmica de la comarca s bastant complicada, ja que s'ha basat en el sector turstic i la construcci, per ambds no passen pel millor moment. El projecte serviria per donar un valor a la biomassa forestal que fins ara no s'ha donat, i alhora s'intenta buscar nous inputs econmics per a la Cerdanya. En aquest treball tamb s'analitza quins haurien de ser els futurs tractaments que s'haurien d'aplicar a la forest, tenint en compte les activitats que es realitzen actualment, i evitant en tot moment possibles efectes negatius, com podria ser la sobreexplotaci. Tamb es dedica una part del projecte a explicar els sistemes per obtenir i gestionar de forma correcta la biomassa. A continuaci es tracta la part ms tcnica, realitzant una estimaci del possible futur consum energtic del barri del Pla de Tomet, encara no construt; i decidint quins sistema de calderes seria el ms adequat, el tipus demmagatzematge ms apropiat i els passos a seguir per millorar el rendiment del procs de la gesti i extracci de la biomassa. Seguint tots aquests passos s'arriba a la conclusi que aprofitar la biomassa forestal s millor soluci que utilitzar combustibles fssils. A part dels obvis beneficis medi ambientals, tamb s millor a nivell econmic, tant pels futurs vens com per l'ajuntament.
Resumo:
El propsit del Treball de Fi de Grau s dissenyar un document que serveixi als usuaris del Chronojump Boscosystem per aprendre a utilitzar-lo i treuren el mxim rendiment. Previ a lelaboraci daquest, sha requerit un treball de documentaci terica, fet a travs de la revisi bibliogrfica i entrevistes a experts en preparaci fsica dintre del mn de lentrenament esportiu, procs que ha servit per a establir les bases i els fonaments del dossier didctic. Aquest ltim est compost per deu prctiques on, en cadascuna delles, es treballen aspectes concrets del programa Chronojump. Cada una daquestes consta duna primera part ms terica on es defineixen els aspectes a tractar, seguit de la seqncia de passos a fer per a portar a terme la prctica i, finalment, deu preguntes tipus test per a saber si sha comprs la informaci donada i el funcionament del programa. En les prctiques on sha de passar algun test, safegeix tamb un suport audiovisual per tal de deixar clar lexecuci i la tcnica correcta de la prova en qesti.
Resumo:
En aquest Treball de Final de Grau sexposen els resultats de lanlisi de les dades gentiques del projecte EurGast2 "Genetic susceptibility, environmental exposure and gastric cancer risk in an European population, estudi cascontrol niat a la cohort europea EPIC European Prospective lnvestigation into Cancer and Nutrition, que t per objectiu lestudi dels factors genètics i ambientals associats amb el risc de desenvolupar cncer gstric (CG). A partir de les dades resultants de lestudi EurGast2, en el qu es van analitzar 1.294 SNPs en 365 casos de cncer gstric i 1.284 controls en lanlisi Single SNP previ, la hiptesi de partida del present Treball de Final de Grau s que algunes variants amb un efecte marginal molt feble, per que conjuntament amb altres variants estarien associades al risc de CG, podrien no haverse detectat. Aix doncs, lobjectiu principal del projecte s la identificaci dinteraccions de segon ordre entre variants gentiques de gens candidats implicades en la carcinognesi de cncer gstric. Lanlisi de les interaccions sha dut a terme aplicant el mtode estadstic Modelbased Multifactor Dimensionality Reduction Method (MBMDR), desenvolupat per Calle et al. lany 2008 i shan aplicat dues metodologies de filtratge per seleccionar les interaccions que sexploraran: 1) filtratge dinteraccions amb un SNP significatiu en el Single SNP analysis i 2) filtratge dinteraccions segons la mesura Sinrgia. Els resultats del projecte han identificat 5 interaccions de segon ordre entre SNPs associades significativament amb un major risc de desenvolupar cncer gstric, amb pvalor inferior a 104. Les interaccions identificades corresponen a interaccions entre els gens MPO i CDH1, XRCC1 i GAS6, ADH1B i NR5A2 i IL4R i IL1RN (que sha validat en les dues metodologies de filtratge). Excepte CDH1, cap altre daquests gens shavia associat significativament amb el CG o prioritzat en les anlisis prvies, el que confirma linters danalitzar les interaccions gentiques de segon ordre. Aquestes poden ser un punt de partida per altres anlisis destinades a confirmar gens putatius i a estudiar a nivell biolgic i molecular els mecanismes de carcinognesi, i orientades a la recerca de noves dianes teraputiques i mtodes de diagnosi i pronstic ms eficients.
Resumo:
Un dels aspectes ms importants en iniciaci esportiva s la motivaci. Si aconseguim que els nostres jugadors estiguin motivats per realitzar la prctica esportiva obtindrem per part seva una major implicaci per les tasques dentrenament i evitarem labandonament prematur de la prctica esportiva per falta de motivaci. Els jugadors en les seves primeres etapes sinicien en lesport per motius intrnsecs i hem desbrinar que s el que vol el nostre grup al principi de temporada. El qestionari de motius de prctica esportiva ens servir per saber que s el que volen els nostres jugadors i com hem de plantejar les tasques dentrenament per adequar-les a les seves motivacions. La interacci entrenador jugadors s laltre punt a tractar en aquest treball ja que la motivaci extrnseca produda per lentrenador durant els partits i els entrenaments tindr una repercussi en la motivaci intrnseca del nen. El CBAS s un mtode adequat per identificar les conductes de lentrenador quan interactua amb els seus jugadors durant els partits i quins aspectes shan de millorar. Lobjectiu daquest treball s plantejar estratgies per conixer i millorar la motivaci dels jugadors incidint sobre la motivaci intrnseca i extrnseca daquests mitjanant la interacci que tenen lentrenador i els jugadors.
Resumo:
El debat sobiranista catal est a lordre del dia i actualment no passa desapercebut en cap mitj de comunicaci ni tampoc en el mn poltic, econmic i empresarial. El fet destar tan viva una temtica aix de delicada est ocasionant controvrsies dins lempresariat catal o que t la seva empresa ubicada a Catalunya perqu tot plegat provoca moltes incerteses, que sn el pitjor enemic dels empresaris i dels negocis. Tanmateix, per, les informacions publicades o emeses venen marcades per les opinions poltiques i periodstiques, que es troben censurades en certa mesura perqu segueixen una determinada lnia poltica i/o editorial. Per aix sha elaborat un reportatge digital focalitzat en lempresariat catal i lencaix Catalunya-Espanya que pretn aportar noves valoracions entorn a aquest debat donant veu a empresaris i professionals, entre altres. La part terica de la memria defineix els conceptes bsics que sn de forat coneixement per realitzar una part prctica que ha de ser entesa per qualsevol persona i que sha de tractar amb la major objectivitat possible. Per aix, el web http://laquestiocatalana.cat aporta un llenguatge planer i les eines bsiques per donar a conixer una matria molt criticada per alguns sectors. A travs dentrevistes a personatges rellevants, el web introdueix nous punts de vista sobre una qesti marcada, a simple vista, per la preocupaci dun possible boicot per part dEspanya. Per aquesta no sembla ser la principal inquietud dels entesos, i s que hi ha altres aspectes encara ms alarmants que poden influir en lempresariat i que no sn tractats per cap mitj de comunicaci convencional.
Resumo:
El propsit daquest estudi s fer un anlisi de la importncia de leducaci emocional en el desenvolupament social i cognitiu dels alumnes deducaci primria. Per aix, en primer lloc es presenta un marc teric basat en les aportacions i els descobriments de diferents autors sobre diversos aspectes relacionats amb les emocions. En segon lloc, es presenta un estudi de cas, fet a una aula de cinqu de primria, que mostra quin tractament es fa de les emocions a laula i com aquest influeix en diferents aspectes com les relacions socials i laprenentatge. Per ltim, es fa un anlisi de les dades recollides en aquest estudi i sen mostren els resultats, a partir dels quals es va considerar fer una possible proposta de millora que es presenta al final.
