[Ressenya del llibre Els nous horitzons culturals a Mallorca al final de l'Edat Mitjana, de Maria Barceló i Gabriel Ensenyat]

Ressenya del llibre Els nous horitzons culturals a Mallorca al final de l'Edat Mitjana, de Maria Barceló i Gabriel Ensenyat. L’obra tracta sobre l’humanisme a Mallorca, la conclusió de la qual és que, tenint en compte que l’humanisme en estat pur no va existir ni tan sols a Itàlia, es pot parlar de l’humanisme català comptant amb les seves reminiscències de l’Edat Mitjana de les que no se sostreuen enlloc

Benet Sanxes Galindo, pintor i poeta del segle XVI a Catalunya

Estudi de l’obra de Benet Sanxes Galindo, conegut en castellà com Benito Sánchez Galindo. Poeta i pintor del s. XVI, ha estat poc conegut i estudiat. L’autor aprofita per fer un repàs de les obres que l’han tractat. L’article s’emmarca en un número monogràfic amb el títol “Miscel•lània d’homenatge a Modest Prats”

El Dr. Pericot, mestre de l'arqueologia gironina

Aquest article forma part d’un homenatge al Dr. Lluís Pericot, mort el 12 d’octubre de 1978, en què es fa una breu descripció de la seva participació en la arqueologia i l’estudi de la prehistòria gironina i catalana

Els Naturals i el rei natural en la Catalunya de la Guerra dels Segadors: a propòsit d´un sermó de Gaspar Sala (1641)

La guerra dels Segadors (1640-1652/59) va ser també una guerra d'idees o arguments polítics. A diferència, però, d'altres conflictes anteriors (com ara l'anomenada guerra civil catalana de mitjan segle xv), aquests arguments antagònics conegueren (al Principat i fins i tot mes enllà) una difusió sense precedents; sobretot pel fet que s'expressaren tot sovint per la via impresa

Noves llums sobre la Guerra de Successió [Ressenya del llibre Els catalans i Felip V: De la conspiració a la revolta, 1700-1705, de Joaquim Albareda i Salvadó]

Historiografia de la guerra catalana de Successió. El llibre que ressenya va obtenir el IV Premi Internacional Jaume Vicens Vives de Ciències Socials

Funcionamiento diferencial de los items en una situaci??n de contacto de lenguas

Resumen tomado de la publicaci??n

Una Lliçó d'història de la llengua literària: El pròleg a l'Atheneo de Grandesa, de Josep Romaguera

Text de la lliçó que Francesc Feliu va pronunciar en les seves oposicions. S’estudia el pròleg de l’Atheneo de Grandesa. S'hi pretén establir la lectura correcta i exhaustiva d'un text difícil, que ha estat prou conegut i citat pels estudiosos de la llengua i la literatura catalanes del Setcents, però que gairebé sempre ha estat també mal entès, o entès de manera incompleta

El centenari de Joan Coromines

Comentari de les fites més rellevants dutes a terme dintre l’any 2005 en commemoració del centenari del naixement de Joan Coromines

[Ressenya del llibre Francesc Fontanella: una obra, una vida, un temps, de Pep Valsalobre i Gabriel Sansano (eds.)]

Comentari del llibre Francesc Fontanella: una obra, una vida, un temps. Es tracta d’una obra miscel•lània en la que es recullen, partits en dos àmbits temàtics, un històric i un literari, 14 assaigs sobre temes que van des dels fets centrals de la Guerra dels Segadors fins a una proposta per a la realització d’una obra teatral fontanelliana

El Cancionero del Barón de Claret: fama de Lope de Vega y Calderón de la Barca en la Cataluña de la segunda mitad del siglo XVII

Comentari del llibre Cancionero del Barón de Claret, compilat a Catalunya. El comentari es centra en la influència de Lope de Vega i de Calderón de la Barca sobre aquesta obra. Resulta més influent Lope de Vega, malgrat que en el moment de la compilació de la obra ja no estava de moda, que Calderón de la Barca

Els Nostres clàssics

Introducció als Fulls de la Revista de Girona de la primavera 2002, dedicats a la traducció de poetes grecs i llatins. L’autora és la coordinadora d’aquests fulls

La Universitat a l'estiu 2010: comencen els cursos d'estiu a la UdG

Una cercavila pel centre de Girona, música, poesia i dansa és l’aperitiu que inicia els Cursos d’Estiu, el dia 1 de juliol; la matrícula és oberta des del 10 de maig

Aprendre llengua : estratègies coordinades per als continguts comuns. 'Aprender lengua : estrategias coordinadas para los contenidos comunes'.

De forma reiterada se plantea entre el profesorado la necesidad de probar alternativas pedagógicas y organizativas que contribuyan a mejorar el resultado académico de las sesiones de clase. Este resultado no siempre responde al grado de funcionalidad o eficacia que se espera de los aprendizajes, y sobre el que intervienen factores muy diversos, se mensura de forma diferente según quien hace el análisis, según el contexto y sobre todo según las expectativas iniciales. En cualquier caso, aún así, se coincide en la necesidad de mejorar aspectos organizativos en general y coordinar de forma unívoca iniciativas y estrategias. Entre los diferentes aprendizajes hay algunos especialmente lentos, progresivos, continuados visibles a largo plazo, difíciles de valorar de forma fragmentada y que afectan al resto de aprendizajes: son los aprendizajes lingüísticos, no vinculados directamente al aprendizaje de la gramática como disciplina sino al lenguaje, la comunicación y la pragmática; aquellos aprendizajes que tienen que ver con el desarrollo de las capacidades cognitivas. El artículo habla de las iniciativas que se ponen en marcha para coordinar el profesorado que comparte centro, área o nivel, especialmente la coordinación entre la enseñanza de la lengua catalana y de la castellana.

Qu?? feim amb la llengua? : el dossier de dubtes. '??Que hacemos con la lengua? : el dossier de las dudas'

Los maestros est??n muy ocupados entre clases, tutor??as y obligaciones burocr??ticas, por eso que la formaci??n permanente impuesta est?? abocada al fracaso. De ah?? que la demanda de formaci??n deba surgir de los propios docentes. As?? que en el CP Es Puig (Lloseta, Mallorca) con el tiempo se ha ido consolidando lo que sus docentes llaman 'el dossier de las dudas'. Consta de un conjunto de folios con explicaciones escritas y visuales que dan respuesta a dudas de car??cter ling????stico que han nacido en el uso cotidiano de la lengua catalana en la escuela. As??, con este dossier se pretende procurar el uso correcto de la lengua catalana en el ??mbito escolar, de una forma f??cil y pr??ctica, y sobretodo adaptada a las necesidades del colegio.

El seminari d'especialitat científicotècnic. 'El seminario de especialidad científicotécnico'.

En el campo de las ciencias y teniendo en cuenta la enseñanza de las ciencias en particular, la infiltración de la lengua castellana y el proceso asociado de sustitución lingüística han estado y siguen estando muy manifiestos. La inmensa mayoría de profesores y profesoras en activo nunca han tenido una formacíón científica y profesional en lengua catalana. Para vencer dicha laguna se creó en el curso académico 88-89 un curso de perfeccionamiento de lengua catalana específico para este profesorado. Dos años después y gracias a esta iniciativa, el ICE organizó seminarios de lenguaje específico enmarcados en el Plan de Reciclaje y formación lingüística y cultural. Desde entonces el Seminario de Especialidad se ha impartido cada año. El artículo hace un repaso a los fundamentos del Seminario, sus objetivos y algunas áreas de trabajo: el léxico científico, las particularidades del lenguaje científico (los neologismos), los latinismos, las nomenclaturas y abreviaturas, la precisión semántica, cuestiones ortográficas y morfológicas, técnicas y recomendaciones de estilo para textos científicos, así como la terminología y consulta terminológica.