Discursos de gènere, nacionalisme i respostes col•lectives de les dones a Catalunya i Irlanda

El projecte realitzat se situa en el marc de la història contemporània, i s’ha centrat en primer lloc, en l’anàlisi, des d’una perspectiva comparativa, del desenvolupament dels discursos de gènere a Catalunya durant la Dictadura Franquista i a la Irlanda postcolonial. Mitjançant l’anàlisi del discurs, s’han estudiat els models de feminitat imposats pel Franquisme i les seves bases ideològiques com són el valors catòlics i l’antindividualisme. En el cas irlandès, s’ha analitzat com, a través de determinades institucions gestionades per l’Església Catòlica, es controlaven aquelles dones que es desviaven del model de gènere que propugnava l’Estat Irlandès, molt similar al proposat pel Franquisme i també basat en els catolicisme. De la mateix manera, s’ha estudiat com el feminisme Català i irlandès dels anys 1970 i 1980 van contrarestar aquests models de gènere imposats, a través de l’anàlisi d’un conjunt d’expressions culturals produïdes per ambdós moviments feministes. La perspectiva comparativa del projecte ha permès: El coneixement dels mecanismes culturals de repressió de les dones així com la seva institucionalització. Revelant els paral•lelismes pel que fa a les polítiques de gènere entre els dos casos estudiats malgrat diferències significatives entre els dos contextos (Catalunya es troba sota una dictadura, Irlanda és un Estat democràtic). La importància de l’agència de les dones i les seves diverses estratègies de resistència, especialment a través d’expressions culturals més efímeres o considerades frívoles que, malgrat el poc reconeixement que han obtingut, són molt eficaces en la deconstrucció de discursos de gènere repressius envers les dones. Ha posat de manifest, també, la importància de l’experiència i les pràctiques personals i íntimes com a pràctiques de resistència. Així mateix, ha visibilitzat les dinàmiques pròpies de moviments feministes.

O Projecto Educativo de Escola no Contexto da Globalização

No processo de globalização hegemónica da educação, com repercussões ao nível das políticas educativas nacionais, são evidentes as pressões no sentido da uniformização dos currículos escolares. Todavia, o currículo não envolve apenas a dimensão instituída ou prescritiva, havendo, pelo contrário, ao nível das escolas, um espaço de apropriação, recriação e inovação no âmbito da realização do currículo (dimensão instituinte). Desta sorte, o processo de globalização não exclui, antes exige, que a escola, no quadro da autonomia que lhe conferem os normativos, assuma os desafios da promoção da qualidade, tendo em conta a sua especificidade institucional e contextual, através de projectos educativos e curriculares, concebidos e realizados mediante um amplo envolvimento dos agentes educativos e da comunidade.

Painovapauslain muutos, Lk

Puhe

Insurrection de Naples en 1647. T. 1 / étude historique de Don Angel de Saavedra, duc de Rivas,... ; ouvrage trad. de l'espagnol et précédé d'une introd. par le baron Léon d'Hervey de Saint-Denys

Comprend : Diverses réflexions touchant les révolutions de Naples,...

Insurrection de Naples en 1647. T. 2 / étude historique de Don Angel de Saavedra, duc de Rivas,... ; ouvrage trad. de l'espagnol et précédé d'une introd. par le baron Léon d'Hervey de Saint-Denys

Comprend : Diverses réflexions touchant les révolutions de Naples,...

Appartenances en fête: entre l'ordinaire et le spectaculaire

Résumé Alors que les pratiques religieuses régulières diminuent et que les groupes religieux majoritaires perdent des membres formellement enregistrés, une évènementisation de l'appartenance religieuse peut être observée depuis environ deux décennies. Dans un premier exemple, l'auteure montre que le réseau transnational de la confrérie soufie des Mourides resserre les liens entre adeptes dans un contexte migratoire qui tend à fragiliser les relations sociales. La confrérie y fait face à travers une spectacularisation de la pratique religieuse, occupant l'espace public à Harlem ou, dans une moindre mesure, à Paris. Le second exemple traite du pèlerinage aux Saintes et Saints d'Afrique dans la ville valaisanne de Saint Maurice. Ce dernier fut inventé par l'Église catholique suisse afin d'attirer des migrants africains, mais aussi afin de redynamiser une pratique religieuse ordinaire en perte de vitesse. L'évènement a lieu en même temps que le pèlerinage de Namugongo en Ouganda, réunissant plus d'un demi-million de personnes. Les communautés évènementielles ainsi créées sont-elles durables ou plutôt liquides ? Abstract While regular religious practice is decreasing and the major religious groups are losing formally registered members, a 'spectacularization' of religious belonging can be observed over the last two decades. The author presents two examples to support this argument. In the first, the transnational network of the Murids, a Sufi brotherhood, has tried to reinforce the relations between its members, which become fragile during migration. The brotherhood occupies a public space in Harlem, and, to a lesser extent, in Paris, in a spectacularization of religious belonging, in order to remain attractive to migrants. The second example deals with the pilgrimage dedicated to African Saints in the Swiss town of Saint Maurice. This event was invented by the missionary service of the Swiss Catholic Church in order to attract African migrants, but also in order to make ordinary religious practice more appealing. The event takes place at the same time as the Ugandan pilgrimage of Namugongo, which assembles more than half a million people. However, are these 'event communities' sustainable or ephemeral?