Une carte des zones de cisaillement ductiles des Alpes Centrales

The main deformation structures due to the Tertiary continental collision in the Western Swiss Alps are ductile shear zones. Four main shear zones can be recognized on the structural map, each characterised by a different shear direction. The first D I shear zone with a X I, SE (transverse) stretching direction has been created during the under-thrusting towards the SE of the European plate under the Adriatic plate. This took place mainly by ductile deformation of the upper part of the European continental basement with the formation of the external massifs basement folds and the Penninic foldnappes. The second D II shear zone (Simplon ductile shear zone) is characterized by a XII stretching, dipping from 0 to 30-degrees to the SW (longitudinal stretching). It is approximately 10 km wide, and crosses the Alpine nappes in an oblique direction. It corresponds to a relative SW transport direction of the upper units together with the Adriatic plate. This dextral transpression zone is also responsible for the stretching parallel to the elongation of the Alpine belt. The third D III shear zone is made of mylonites with a steep stretching direction and corresponds to the hanging wall of the Canavese reverse fault. The D IV shear zones, dextral wrench zones combined with underthrusting movement, are characterised by a W and SW stretching direction. They were formed during and after the S facing backfolding which for instance made the Mischabel fold and the Boggioleto fold. Actually it occupies two narrow areas of more ductile rocks between the Mischabel backfold to the N and the Monte Rosa nappe to the S and allong the Canavese Line. These dextral shear zones represent probably the western continuation of the Tonale Line dextral wrench fault. The D I to IV ductile shear zone were formed under greenschist and amphibolite facies conditions during the Tertiary orogenic metamorphism. Their regional distribution is limited to the metamorphic ductile zone representing the deep part of the Alpine belt, between 10 and 30 km depth. The emplacement and orientation of the shear zones was also directed by the geometry of the boundaries of the European and Adriatic plates. The analysis of the superposed Central Alpine shear zones permits thus to propose a model of the history of the relative convergent and wrench movements which took place between the European and Adriatic plates during the Alpine Tertiary continental collision.

The Role of Magnesium in Concrete Deterioration, HR-355, Appendix, 1994

In the main report concerning the role that magnesium may have in highway concrete aggregate, over 20,000 electron microprobe data were obtained, primarily from automated scans, or traverses, across dolomite aggregate grains and the adjacent cement paste. Representative traverses were shown in figures and averages of the data were presented in Table II. In this Appendix, detailed representative and selected analyses of carbonate aggregate only are presented. These analyses were not presented in the main report because they would be interesting to only a few specialists in dolomite· rocks. In this Appendix, individual point analyses of mineral compositions in the paste have been omitted along with dolomite compositions at grain boundaries and cracks. Clay minerals and quartz inclusions in the aggregate are also not included. In the analyses, the first three column headings from left to right show line number, x-axis, and y-axis (Line number is an artifact of the computer print-out for each new traverse. Consecutive line numbers indicate a continuous traverse with distances between each point of 1.5 to a few μ-m. X-axis and y-axis are coordinates on the electron microscope stage). The next columns present weight percent oxide content of FeO, K20, CaO, Si02, Al203, MgO, SrO, BaO, MnO, Na20, and C02 (calculated assuming the number of moles of C02 is equal to the sum of moles of oxides, chiefly CaO and MgO), TOTAL (the sum of all oxides), and total (sum of all oxides excluding COi). In many of the analyses total is omitted.

Progress in front propagation research

We review the progress in the field of front propagation in recent years. We survey many physical, biophysical and cross-disciplinary applications, including reduced-variable models of combustion flames, Reid's paradox of rapid forest range expansions, the European colonization of North America during the 19th century, the Neolithic transition in Europe from 13 000 to 5000 years ago, the description of subsistence boundaries, the formation of cultural boundaries, the spread of genetic mutations, theory and experiments on virus infections, models of cancer tumors, etc. Recent theoretical advances are unified in a single framework, encompassing very diverse systems such as those with biased random walks, distributed delays, sequential reaction and dispersion, cohabitation models, age structure and systems with several interacting species. Directions for future progress are outlined

Cross-species analysis of the replication complex of Old World arenaviruses reveals two nucleoprotein sites involved in L protein function.

Lassa virus (LASV) causing hemorrhagic Lassa fever in West Africa, Mopeia virus (MOPV) from East Africa, and lymphocytic choriomeningitis virus (LCMV) are the main representatives of the Old World arenaviruses. Little is known about how the components of the arenavirus replication machinery, i.e., the genome, nucleoprotein (NP), and L protein, interact. In addition, it is unknown whether these components can function across species boundaries. We established minireplicon systems for MOPV and LCMV in analogy to the existing LASV system and exchanged the components among the three systems. The functional and physical integrity of the resulting complexes was tested by reporter gene assay, Northern blotting, and coimmunoprecipitation studies. The minigenomes, NPs, and L proteins of LASV and MOPV could be exchanged without loss of function. LASV and MOPV L protein was also active in conjunction with LCMV NP, while the LCMV L protein required homologous NP for activity. Analysis of LASV/LCMV NP chimeras identified a single LCMV-specific NP residue (Ile-53) and the C terminus of NP (residues 340 to 558) as being essential for LCMV L protein function. The defect of LASV and MOPV NP in supporting transcriptional activity of LCMV L protein was not caused by a defect in physical NP-L protein interaction. In conclusion, components of the replication complex of Old World arenaviruses have the potential to functionally and physically interact across species boundaries. Residue 53 and the C-terminal domain of NP are important for function of L protein during genome replication and transcription.

Evaluation of the Iowa Department of Transportation's Compensatory Wetland Mitigation Program, TR-500, 2004

The purpose of this investigation was to evaluate the Compensatory Wetland Mitigation Program at the Iowa Department of Transportation (DOT) in terms of regulatory compliance. Specific objectives included: 1) Determining if study sites meet the definition of a jurisdictional wetland. 2) Determining the degree of compliance with requirements specified in Clean Water Act Section 404 permits. A total of 24 study sites, in four age classes were randomly selected from over 80 sites currently managed by the Iowa DOT. Wetland boundaries were delineated in the field and mitigation compliance was determined by comparing the delineated wetland acreage at each study site to the total wetland acreage requirements specified in individual CWA Section 404 permits. Of the 24 sites evaluated in this study, 58 percent meet or exceed Section 404 permit requirements. Net gain ranged from 0.19 acre to 27.2 acres. Net loss ranged from 0.2 acre to 14.6 acres. The Denver Bypass 1 site was the worst performer, with zero acres of wetland present on the site and the Akron Wetland Mitigation Site was the best performer with slightly more than 27 acres over the permit requirement. Five of the 10 under-performing sites are more than five years post construction, two are five years post construction, one is three years post construction and the remaining two are one year post construction. Of the sites that meet or exceed permit requirements, approximately 93 percent are five years or less post construction and approximately 43 percent are only one year old. Only one of the 14 successful sites is more than five years old. Using Section 404 permit acreage requirements as the criteria for measuring success, 58 percent of the wetland mitigation sites investigated as part of this study are successful. Using net gain/loss as the measure of success, the Compensatory Wetland Mitigation Program has been successful in creating/restoring nearly 44 acres of wetland over what was required by permits.

Development of LRFD Procedures for Bridge Pile Foundations in Iowa, Volume I: An Electronic Database for PIle LOad Tests (PILOT), TR-573, 2011

For well over 100 years, the Working Stress Design (WSD) approach has been the traditional basis for geotechnical design with regard to settlements or failure conditions. However, considerable effort has been put forth over the past couple of decades in relation to the adoption of the Load and Resistance Factor Design (LRFD) approach into geotechnical design. With the goal of producing engineered designs with consistent levels of reliability, the Federal Highway Administration (FHWA) issued a policy memorandum on June 28, 2000, requiring all new bridges initiated after October 1, 2007, to be designed according to the LRFD approach. Likewise, regionally calibrated LRFD resistance factors were permitted by the American Association of State Highway and Transportation Officials (AASHTO) to improve the economy of bridge foundation elements. Thus, projects TR-573, TR-583 and TR-584 were undertaken by a research team at Iowa State University’s Bridge Engineering Center with the goal of developing resistance factors for pile design using available pile static load test data. To accomplish this goal, the available data were first analyzed for reliability and then placed in a newly designed relational database management system termed PIle LOad Tests (PILOT), to which this first volume of the final report for project TR-573 is dedicated. PILOT is an amalgamated, electronic source of information consisting of both static and dynamic data for pile load tests conducted in the State of Iowa. The database, which includes historical data on pile load tests dating back to 1966, is intended for use in the establishment of LRFD resistance factors for design and construction control of driven pile foundations in Iowa. Although a considerable amount of geotechnical and pile load test data is available in literature as well as in various State Department of Transportation files, PILOT is one of the first regional databases to be exclusively used in the development of LRFD resistance factors for the design and construction control of driven pile foundations. Currently providing an electronically organized assimilation of geotechnical and pile load test data for 274 piles of various types (e.g., steel H-shaped, timber, pipe, Monotube, and concrete), PILOT (http://srg.cce.iastate.edu/lrfd/) is on par with such familiar national databases used in the calibration of LRFD resistance factors for pile foundations as the FHWA’s Deep Foundation Load Test Database. By narrowing geographical boundaries while maintaining a high number of pile load tests, PILOT exemplifies a model for effective regional LRFD calibration procedures.

A Swiss neighbourhood index of socioeconomic position: Development and Association with Mortality

Background Area-based measures of socioeconomic position (SEP) suitable for epidemiological research are lacking in Switzerland. The authors developed the Swiss neighbourhood index of SEP (Swiss-SEP). Methods Neighbourhoods of 50 households with overlapping boundaries were defined using Census 2000 and road network data. Median rent per square metre, proportion households headed by a person with primary education or less, proportion headed by a person in manual or unskilled occupation and the mean number of persons per room were analysed in principle component analysis. The authors compared the index with independent income data and examined associations with mortality from 2001 to 2008. Results 1.27 million overlapping neighbourhoods were defined. Education, occupation and housing variables had loadings of 0.578, 0.570 and 0.362, respectively, and median rent had a loading of −0.459. Mean yearly equivalised income of households increased from SFr42 000 to SFr72 000 between deciles of neighbourhoods with lowest and highest SEP. Comparing deciles of neighbourhoods with lowest to highest SEP, the age- and sex-adjusted HR was 1.38 (95% CI 1.36 to 1.41) for all-cause mortality, 1.83 (95% CI 1.71 to 1.95) for lung cancer, 1.48 (95% CI 1.44 to 1.51) for cardiovascular diseases, 2.42 (95% CI 1.94 to 3.01) for traffic accidents, 0.93 (95% CI 0.85 to 1.02) for breast cancer and 0.86 (95% CI 0.78 to 0.95) for suicide. Conclusions Developed using a novel approach to define neighbourhoods, the Swiss-SEP index was strongly associated with household income and some causes of death. It will be useful for clinical- and population-based studies, where individual-level socioeconomic data are often missing, and to investigate the effects on health of the socioeconomic characteristics of a place.

Thermostatistical description of small systems in nonequilibrium conditions: Energy conversion and harvesting

Hysteresis cycles are very important features of energy conversion and harvesting devices, such as batteries. The efficiency of these may be strongly affected by the physical size of the system. Here, we show that in systems which are small enough, the existence of physical boundaries which produce nonhomogeneities of the interaction potential gives rise to inflections and barriers in the associated free energy. This in turn brings on irreversible processes which can be triggered under suitable external conditions imposed by a heat bath. As an example, by controlling the temperature, the state of a small system may be impelled to oscillate between two different structural configurations or aggregation states avoiding equilibrium coexistence and therefore dissipating energy. This cyclical behavior associated with a hysteresis cycle may be prototypical of energy conversion, storage, or generating nanodevices, as exemplified by Li-ion insertion batteries.

Entropic transport: kinetics, scaling, and control mechanisms

We show that transport in the presence of entropic barriers exhibits peculiar characteristics which makes it distinctly different from that occurring through energy barriers. The constrained dynamics yields a scaling regime for the particle current and the diffusion coefficient in terms of the ratio between the work done to the particles and available thermal energy. This interesting property, genuine to the entropic nature of the barriers, can be utilized to effectively control transport through quasi-one-dimensional structures in which irregularities or tortuosity of the boundaries cause entropic effects. The accuracy of the kinetic description has been corroborated by simulations. Applications to different dynamic situations involving entropic barriers are outlined.

Entropic stochastic resonance

We present a novel scheme for the appearance of stochastic resonance when the dynamics of a Brownian particle takes place in a confined medium. The presence of uneven boundaries, giving rise to an entropic contribution to the potential, may upon application of a periodic driving force result in an increase of the spectral amplification at an optimum value of the ambient noise level. The entropic stochastic resonance, characteristic of small-scale systems, may constitute a useful mechanism for the manipulation and control of single molecules and nanodevices.

Kinetic equations for difussion in the presence of entropic barriers

We use the mesoscopic nonequilibrium thermodynamics theory to derive the general kinetic equation of a system in the presence of potential barriers. The result is applied to a description of the evolution of systems whose dynamics is influenced by entropic barriers. We analyze in detail the case of diffusion in a domain of irregular geometry in which the presence of the boundaries induces an entropy barrier when approaching the exact dynamics by a coarsening of the description. The corresponding kinetic equation, named the Fick-Jacobs equation, is obtained, and its validity is generalized through the formulation of a scaling law for the diffusion coefficient which depends on the shape of the boundaries. The method we propose can be useful to analyze the dynamics of systems at the nanoscale where the presence of entropy barriers is a common feature.

Poètiques del desig. Alteritat i escriptura a l’obra de Gabriel Ferrater, Maria-Mercè Marçal i Enric Casasses

[cat] La present investigació parteix de la urgència de revisar la poesia catalana contemporània des dels paràmetres de la teoria literària que abracen la representació del desig. Partint de l’estreta vinculació entre aquest marc teòric i les noves formulacions del subjecte líric postmodern, hem proposat l’estudi de tres grans poètiques que han marcat, cada una d’elles en el seu context socioliterari, un punt d’inflexió a la poesia catalana des d’aquest quadre teòric: Gabriel Ferrater, Maria-Mercè Marçal i Enric Casasses. Per aquest motiu, l’objectiu central de la tesi és demostrar, a través de la categoria del desig, com l’alteritat eroticoamorosa és un dels centres de representació i experimentació dels límits del subjecte poètic i quins efectes té en la construcció de la identitat textual i en el que hem anomenat matèria-emoció. La tesi no pretén ser un estudi comparatiu dels tres autors, sinó que, capturant les tres trajectòries en paral•lel, situa cada poètica en un punt de no retorn respecte al desig i la seva representació. Atès això, és, metafòricament, el signe desig, en els seus tres plans, el que unifica els tres paradigmes que hem sotmès a anàlisi: Gabriel Ferrater com a referent, Maria-Mercè Marçal en qualitat de significat i Enric Casasses, portador del significant. El primer capítol va més enllà de la ruptura moderna entre escriptura i exaltació d’una subjectivitat única i monolítica, per comprendre en què consisteix la dissolució del jo líric en tant que fonament de l’enunciació del subjecte en el vers. És una proposta metodològica que, prenent com a centre l’intent de construcció d’una teoria del poema basada en l’expansió del jo cap a l’Altre, analitza algunes de les variables retòriques i ontològiques que coparticipen en la formulació teòrica de subjecte líric incomplet o fragmentat en el moment d’enunciar-se. D’aquesta manera, amb una voluntat de teixir uns ítems teòrics per on circuli el concepte de jo líric versus l’Altre (poesia de l’alteritat, “llei de l’assentiment”, “apropiació” de l’enunciat o, sobretot, matèria-emoció), l’escriptura poètica es concep com un joc de forces entre la performativitat del subjecte líric i la recerca de la seva pròpia subjectivitat. Aquesta crisi del subjecte i la impossibilitat de restituir una relació unilateral respecte a l’Altre, cobren una especial rellevància quan el motor o força que activa la relació d’alteritat és el moviment que impulsa el jo fora de les seves pròpies estructures per atènyer l’altre/a (subjecte desitjat) o absorbir-lo: el desig. La segona part del primer capítol està destinada a definir les aproximacions teòriques sobre la representació del desig —encercades en un posicionament postestructuralista conjuminat amb la crítica literària feminista—, que ens permeten assentar les coordenades interpretatives per portar a terme l’estudi de la formalització de tres subjectes lírics que cerquen en l’escriptura el seu propi esdevenir com a subjectes desitjants. Així és que al llarg del segon capítol hem interrogat les tres poètiques resseguint els espais comuns erigits en la nostra proposta de marc interpretatiu. Per fer-ho, ens hem centrat en Les dones i els dies de Gabriel Ferrater, amb especial èmfasi a “Teoria dels cossos”. En el cas de Maria-Mercè Marçal, hem estudiat exhaustivament el primer poemari que inaugura l’escriptura del desig lèsbic, Terra de Mai, tot establint una contigüitat temàtica amb “Sang presa” (dins de La germana, l’estrangera). I, finalment, hem resseguit la poesia d’Enric Casasses d’una forma transversal, a partir de les obres més significatives entorn al subjecte de recerca, com ara La cosa aquella, “Alquímia d’amor” (dins de Començament dels començaments i ocasió de les ocasions), D’equivocar-se així, Calç i, sobretot, Do’m. Drama en tres actes. Primer de tot, hem definit les coordenades del subjecte desitjant en relació amb el subjecte del desig, la qual cosa ens ha exigit l’anàlisi de l’enunciació del jo líric, respectivament. La recerca de les directrius fundacionals de les subjectivitats líriques —actives des del moment en què sorgeix la demanda del desig (implícita o explícita)―, han fet palesa, progressivament, la problemàtica suficiència ontològica del subjecte que deriva, al seu torn, de l’encontre amb l’altre/a. Així hem arribat a mesurar la distància inexorable que separa el jo del tu, amb resultats ben diferents. Ferrater, que anihila sorprenentment el subjecte líric, ha estat el primer port d’una singladura que, en arribar a Marçal, ens ha permès conèixer la continuïtat del ser: el despertar del desig és l’origen de la individuació dels subjectes agents del plaer en detriment de la compleció identitària. I hem navegat, finalment, fins a Casasses, qui defensa al llarg de la seva obra una individuació com a centre ètic de l’acte amorós. En una segona part, hem estudiat la representació de l’altre/a en cada corpus poètic. En el cas de Ferrater, les dones no només activen l’alteritat eroticoamorosa concreta en cada poema, sinó que, des d’un punt de vista metapoètic, esdevenen constitutives de la subjectivitat lírica en la recerca de la identitat que té lloc al llarg de Les dones i els dies. Partint de la figura de “Teseu”, poema que emmiralla i significa el procés d’escriptura poètica, hem explorat la formalització del desig en funció de les diferents representacions de la dona en paral•lel amb les posicions enunciatives del jo líric. Al llarg d’aquest recorregut, la representació del cos del desig (la fragmentació, la carícia, la mirada, etc.) i l’espai on aquest cos s’esdevé (la cambra), han estat els dos epicentres mitjançant els quals hem conclòs que la dona es presenta com un cos resistent que guia el jo líric a negar, paradoxalment, el mateix desig. La impossibilitat de satisfer el desig es manifesta, així, amb una reformulada pèrdua dels límits del subjecte desitjant. En els versos marçalians el desig emergeix com un gran torrent que arrossega al jo líric a mesurar-se en la distància que la separa de l’altra. A partir de l’altra especular, les primeres sextines de Terra de mai obren un nou ordre del jo i del tu en el discurs amorós: l’equivalència física dels cossos amants/amats extrema la fusió tant física com amorosa que es convertirà en l’acció transformadora i afirmativa de la identitat. Amb això, Marçal desarticula la gestió fal•logocèntrica del desig i l’ubica com una categoria des de la qual emprèn la construcció d’una subjectivitat lírica femenina i lèsbica. En aquest sentit, mitjançant la presència nítida d’una exploració i reconstrucció del cos de dona albirat des del desig homoeròtic, la poeta desplega la renovació d’una simbologia eròtica que configura un cosmos corporal totalment nou: cossos d’aigua i sang. Marçal busca en els fluids corporals femenins (l’aigua, la sang menstrual, la sang del trau o, fins i tot, el vòmit), la transposició dels marges corporals als textuals, convertint el poema no en un paral•lel verbal de l’experiència del desig sinó en un paral•lel corporal. En un primer moment, la representació de l’altra és indissociable de les imatges especulars (aigua o mirall). Aquesta és la fase de continuïtat, de la compleció identitària a través de l’experiència de la jouissance, i està constituïda per tres eixos: la confusió dels límits entre el jo i la seva altra, la fusió de les dues subjectivitats i l’afirmació de la unicitat amb el verb “som”. A continuació, hem resseguit com aquest “ser u” es trenca a mesura que el jo poètic es va singularitzant. Aquest segon moment és on el desig irromp al llenguatge del plaer i es converteix en una passió altament destructiva. La dissimilació amb el tu i la nostàlgia de la “fal•laç utopia d’una fusió absoluta” bolquen el poema cap a un jo poètic mutilat, que cerca un cos absent i l’espai de plenitud d’un subjecte líric que es troba irreparablement ferit (“Sang presa”). La poesia de Casasses trava la representació de l’altre amorós en la modalitat dialògica dels versos (el parlar). El fenomen de l’enunciació poètica casassiana s’emmarca en unes estructures poemàtiques que invoquen, des de l’origen, el Tu, apel•lant, així, al problema estrictament postmodern de la unicitat del jo líric i de la identitat en el procés d’escriptura. Atès això, el poema es convertirà en un dir ofert a l’Altre com a demanda del llenguatge, motiu pel qual el desig emergeix com a motor de l’escriptura poètica. Abans d’endinsar-nos específicament a l’eclosió del Tu en tant que altre amorós, ha calgut esclarir les coordenades generals del Tu en majúscules per esbossar els trets fonamentals de la significació poètica. Així, doncs, hem analitzat com es despleguen els diferents tu en l’enunciació, ja sigui quan aquest refereix al lector o a la poesia (recursos metapoètics), quan correspon a l’amor/desig (governador del subjecte de l’escriptura) i, finalment, quan el tu condensa l’altre amorós (amor particular). En aquest darrer cas, hem proposat una possible escala de transcendència del tu respecte al jo líric: d’un tu amorós totalitzador (la lluna) fins al subjecte del desig, la dona. Paral•lelament, la representació de l’amada és indissociable del concepte d’emoció lírica creada a través de la modelització del dir del jo poètic. Per aquest fet, hem classificat la irrupció del subjecte desitjat en diferents graus de referencialitat: el “tu” present, el “tu” absent i el “tu” de destinació. En un tercer apartat, hem intentat respondre a una de les grans problemàtiques que giren entorn a les escriptures del desig: és possible la seva representació? Ferrater ens enfronta davant de l’indicible. La poètica ferrateriana se situa en un distanciament deliberat de les emocions, la qual cosa circumscriu l’expressió del desig en el marc d’allò incomunicable de l’experiència. Consegüentment, hem abordat la formalització del desig a través del concepte d’imaginació tot analitzant com el poeta aconsegueix elevar l’energia emotiva del llenguatge a partir de les relacions entre la paraula i els seus absents, i com això ens permet parlar del poema en tant que matèria-emoció. Així mateix, hem conclòs que Ferrater captura l’indicible en el text jugant amb els límits representatius del llenguatge. Per abordar les escriptures del desig marçaliana i casassiana hem recorregut als plecs de la matèria-emoció encarats a l’écart: la fractura de l’epidermis del poema causada per l’erupció de la vida corporal, pulsional i afectiva del subjecte de l’escriptura. El ritme pulsional del desig (escena d’escriptura i escena amorosa) i la veu (poiesis) es converteixen en els fonaments de la construcció d’unes subjectivitats líriques que s’inscriuen en una posició femenina, allà on el cos amb estat d’apetència cerca la continuïtat en l’escriptura. Concretament, hem resseguit la formalització de l’absència de l’altra en els versos de Marçal, la qual recorre a figuracions com l’espera, el buit, la desfeta del mirall, l’assassinat dels cossos en plenitud, entre altres imatges que activen el salt de l’eros al thanatos; així com, també, les estructures interrogatives que signifiquen la impossibilitat d’experimentar el desig del desig de l’altra. Respecte a l’obra de Casasses, el poeta troba en la forma dramàtica el mitjà idoni per experimentar les possibilitats de la representació del desig: Do’m. Mitjançant una exegesi detallada del drama, hem pogut concloure que, tal com postula Barthes, l’única construcció textual possible d’allò amorós es troba en formular el que té d’intractable, i això només es pot representar a partir de l’acció mateixa. Talment, Casasses porta a l’extrem la modalitat dialògica pròpia de la seva poesia per escenificar l’encontre amorós i la construcció in progress del subjecte desitjant a través del dir-se l’amor. Finalment, la investigació intenta oferir una resposta al voltant de la conjunció desig, subjectivitat lírica i identitat. Aquestes tres coordenades ens permeten elevar les diferents representacions del desig a l’alçada de les millors poètiques contemporànies. L’ètica i l’estètica ferrateriana es congreguen en l’espai de l’erotisme moral. Ferrater concep el vers com un mètode fenomenològic a través del qual inscriu una actitud poètica que no es pot pensar sense la formalització del subjecte desitjant. Atès això, amb Les dones i els dies s’inaugura la categoria del desig en relació amb els límits d’expressió del subjecte líric. Marçal obre les portes a l’espai literari femení i lèsbic amb una escriptura poètica creadora de nous àmbits per a l’expressió del desig. La cerca d’un nou ordre simbòlic en el llenguatge poètic està estretament vinculada amb la construcció d’una subjectivitat tant política com poètica, un dels trets principals de la qual és la reivindicació i afirmació del plaer sexual femení. D’aquesta manera, el desig a l’obra de la poeta és portador d’una actitud i praxi política que troba la seva màxima expressió en la conquesta d’una llengua abolida. Per acabar, Casasses invoca l’espai de la paraula viva per articular l’acompliment de la funció poètica. A través de la poesia recitada, ja sigui des d’un punt de vista teòric com en la seva performance escènica, construeix una nova i fundacional experiència poètica que troba el seu paral•lel amb l’experiència amorosa. En aquest nou espai de circulació de la paraula poètica hi situa una subjectivitat lírica fundada en el moviment ètic cap a l’altre encarnat en el cos, la veu i el ritme.

Use of LIDAR-based Elevation Data for Highway Drainage Analysis: A Qualitative Assessment, 2003

US Geological Survey (USGS) based elevation data are the most commonly used data source for highway hydraulic analysis; however, due to the vertical accuracy of USGS-based elevation data, USGS data may be too “coarse” to adequately describe surface profiles of watershed areas or drainage patterns. Additionally hydraulic design requires delineation of much smaller drainage areas (watersheds) than other hydrologic applications, such as environmental, ecological, and water resource management. This research study investigated whether higher resolution LIDAR based surface models would provide better delineation of watersheds and drainage patterns as compared to surface models created from standard USGS-based elevation data. Differences in runoff values were the metric used to compare the data sets. The two data sets were compared for a pilot study area along the Iowa 1 corridor between Iowa City and Mount Vernon. Given the limited breadth of the analysis corridor, areas of particular emphasis were the location of drainage area boundaries and flow patterns parallel to and intersecting the road cross section. Traditional highway hydrology does not appear to be significantly impacted, or benefited, by the increased terrain detail that LIDAR provided for the study area. In fact, hydrologic outputs, such as streams and watersheds, may be too sensitive to the increased horizontal resolution and/or errors in the data set. However, a true comparison of LIDAR and USGS-based data sets of equal size and encompassing entire drainage areas could not be performed in this study. Differences may also result in areas with much steeper slopes or significant changes in terrain. LIDAR may provide possibly valuable detail in areas of modified terrain, such as roads. Better representations of channel and terrain detail in the vicinity of the roadway may be useful in modeling problem drainage areas and evaluating structural surety during and after significant storm events. Furthermore, LIDAR may be used to verify the intended/expected drainage patterns at newly constructed highways. LIDAR will likely provide the greatest benefit for highway projects in flood plains and areas with relatively flat terrain where slight changes in terrain may have a significant impact on drainage patterns.

Entropic transport in confined media: a challenge for computational studies in biological and soft-matter systems

Transport in small-scale biological and soft-matter systems typically occurs under confinement conditions in which particles proceed through obstacles and irregularities of the boundaries that may significantly alter their trajectories. A transport model that assimilates the confinement to the presence of entropic barriers provides an efficient approach to quantify its effect on the particle current and the diffusion coefficient. We review the main peculiarities of entropic transport and treat two cases in which confinement effects play a crucial role, with the appearance of emergent properties. The presence of entropic barriers modifies the mean first-passage time distribution and therefore plays a very important role in ion transport through micro- and nano-channels. The functionality of molecular motors, modeled as Brownian ratchets, is strongly affected when the motor proceeds in a confined medium that may constitute another source of rectification. The interplay between ratchet and entropic rectification gives rise to a wide variety of dynamical behaviors, not observed when the Brownian motor proceeds in an unbounded medium. Entropic transport offers new venues of transport control and particle manipulation and new ways to engineer more efficient devices for transport at the nanoscale.