A bacterial artificial chromosome library for Biomphalaria glabrata, intermediate snail host of Schistosoma mansoni

To provide a novel resource for analysis of the genome of Biomphalaria glabrata, members of the international Biomphalaria glabrata Genome Initiative (biology.unm.edu/biomphalaria-genome.html), working with the Arizona Genomics Institute (AGI) and supported by the National Human Genome Research Institute (NHGRI), produced a high quality bacterial artificial chromosome (BAC) library. The BB02 strain B. glabrata, a field isolate (Belo Horizonte, Minas Gerais, Brasil) that is susceptible to several strains of Schistosoma mansoni, was selfed for two generations to reduce haplotype diversity in the offspring. High molecular weight DNA was isolated from ovotestes of 40 snails, partially digested with HindIII, and ligated into pAGIBAC1 vector. The resulting B. glabrata BAC library (BG_BBa) consists of 61824 clones (136.3 kb average insert size) and provides 9.05 × coverage of the 931 Mb genome. Probing with single/low copy number genes from B. glabrata and fingerprinting of selected BAC clones indicated that the BAC library sufficiently represents the gene complement. BAC end sequence data (514 reads, 299860 nt) indicated that the genome of B. glabrata contains ~ 63% AT, and disclosed several novel genes, transposable elements, and groups of high frequency sequence elements. This BG_BBa BAC library, available from AGI at cost to the research community, gains in relevance because BB02 strain B. glabrata is targeted whole genome sequencing by NHGRI.

Cobertura sanitaria en zonas de catástrofes

El objetivo de este trabajo es conseguir crear un Sistemas de Información Geográfica (SIG), adquiriendo por el camino todos los conocimientos necesarios para su realización. Este trabajo está estructuradoen 4 partes bien diferenciadas.

A mi què m'expliques?

Els alumnes i les alumnes de primer cicle d'ESO s'enfronten amb les dificultats de la nova etapa i la necessitat de demostrar les seves competències lingüístiques, quant al redactat i la correcció en l'elaboració de textos diversos. Les noves tecnologies de la informació i la comunicació poden ajudar (i han de propiciar-ho) a desenvolupar aquestes capacitats, i han de ser un element motivador perquè els nois i les noies sentin la necessitat de crear produccions escrites pròpies, adequades lingüísticament, coherents i amb les idees ben organitzades.És necessari, a més, que l'avaluació d'aquestes tasques els serveixi per millorar l'expressió en llengua catalana, gramaticalment i ortogràficament, tot ajudant-los a establir sistemes d'autocorrecció i rectificació d'errors.L'exposició pública (en un mitjà com el d'internet) de les seves obres hauria de reblar l'aspecte de la motivació en la creació d'escrits, de manera que els aporti noves expectatives de comunicació i els animi a participar de l'espai virtual que els ofereix aquesta finestra oberta al món. El meu treball té la intenció de ser un projecte educatiu per aconseguir una millora en l'expressió escrita dels alumnes del primer curs d'ESO amb l'ajuda de les eines de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació.

Business Models in OER, a Contingency Approach

We will present an analysis of data from a literature review and semi-structured interviews with experts on OER, to identify different aspects of OER business models and to establish how the success of the OER initiatives is measured. The results collected thus far show that two different business models for OER initiatives exist, but no data on their success or failure is published. We propose a framework for measuring success of OER initiatives.

Proposta de criteris per la integració d¿alumnes amb NEE greus i permanents. Una distribució mes eficaç a les USEE com a eina d¿inclusió.

Les pràctiques desenvolupades a l¿EAP (Equip Assessorament Psicopedagògic) m¿han permès un apropament a les activitats que realitzen fora i dintre dels Centres Escolars i mes concretament la intervenció que es fa mitjançant les USEE (Unitats de Suport a l¿Educació Especial. Aquestes Unitats tenen com a finalitat afavorir la inclusió dels alumnes amb Necessitats Especials (NEE) amb dictamen. Mitjançant aquest treball podrem analitzar com la proposta de uns criteris clars i ben definits permet millorar la distribució d¿aquest alumnat i a la vegada aprofitar millor els recursos de suport dels Centres Educatius. De la mateixa manera aquesta proposta de criteris pot servir d¿oportunitat per establir nous escenaris de cooperació entre les unitats de suport i el sistema docent de l¿aula ordinària.

The Role of Information in Contemporary Migration. More Sources but Less Informed

La migració internacional contemporània és integrada en un procés d'interconnexió global definit per les revolucions del transport i de les tecnologies de la informació i la comunicació. Una de les conseqüències d'aquesta interconnexió global és que les persones migrants tenen més capacitat per a processar informació tant abans com després de marxar. Aquests canvis podrien tenir implicacions inesperades per a la migració contemporània pel que fa a la capacitat de les persones migrants per a prendre decisions més informades, la reducció de la incertesa en contextos migratoris, el desdibuixament del concepte de distància o la decisió d'emigrar cap a llocs més llunyans. Aquesta recerca és important, ja que la manca de coneixement sobre aquesta qüestió podria contribuir a fer augmentar la distància entre els objectius de les polítiques de migració i els seus resultats. El paper que tenen els agents de la informació en els contextos migratoris també podria canviar. En aquest escenari, perquè les polítiques de migració siguin més efectives, s'haurà de tenir en compte la major capacitat de la població migrant de processar la informació i les fonts d'informació en què es confia. Aquest article demostra que l'equació més informació equival a més ben informat no es compleix sempre. Fins i tot en l'era de la informació, les fonts no fiables, les expectatives falses, la sobreinformació i els rumors encara són presents en els contextos migratoris. Tanmateix, defensem l'argument que aquests efectes no volguts es podrien reduir complint quatre requisits de la informació fiable: que sigui exhaustiva, que sigui rellevant, que s'hi confiï i que sigui actualitzada.

Patrimonis fràgils: la fragilitat dels refugis pirinencs

Els refugis d’alta muntanya per a excursionistes i alpinistes construïts durant les primeres dècades del segle XX són, sens dubte, un dels patrimonis arquitectònics més fràgils de les comarques pirinenques. Les ruïnes del vell refugi d’Ulldeter que projectà el 1907 Jeroni Martorell per al Centre Excursionista de Catalunya (CEC) en són una prova ben punyent