State-dependent volume isotope shifts of low-lying states of group-IIa and -IIb elements

Results of relativistic multiconfiguration Dirac-Fock calculations with an extended nucleus are used to analyze the volume isotope shifts of the resonance transitions in the group-IIa and -IIb elements as well as in Yb. This is done together with a review of the isotope shift theory, including a critical evaluation and comparison of the semiempirical calculation of volume isotope shifts commonly used today. Electronic factors F_i, proportional to differences of electronic densities over the nuclear volume, are discussed within various approximations and compared with experimental results.

Identification of Problem-based learning components and their effects on graduates' competencies

This study investigated the relationship between higher education and the requirement of the world of work with an emphasis on the effect of problem-based learning (PBL) on graduates' competencies. The implementation of full PBL method is costly (Albanese & Mitchell, 1993; Berkson, 1993; Finucane, Shannon, & McGrath, 2009). However, the implementation of PBL in a less than curriculum-wide mode is more achievable in a broader context (Albanese, 2000). This means higher education institutions implement only a few PBL components in the curriculum. Or a teacher implements a few PBL components at the courses level. For this kind of implementation there is a need to identify PBL components and their effects on particular educational outputs (Hmelo-Silver, 2004; Newman, 2003). So far, however there has been little research about this topic. The main aims of this study were: (1) to identify each of PBL components which were manifested in the development of a valid and reliable PBL implementation questionnaire and (2) to determine the effect of each identified PBL component to specific graduates' competencies. The analysis was based on quantitative data collected in the survey of medicine graduates of Gadjah Mada University, Indonesia. A total of 225 graduates responded to the survey. The result of confirmatory factor analysis (CFA) showed that all individual constructs of PBL and graduates' competencies had acceptable GOFs (Goodness-of-fit). Additionally, the values of the factor loadings (standardize loading estimates), the AVEs (average variance extracted), CRs (construct reliability), and ASVs (average shared squared variance) showed the proof of convergent and discriminant validity. All values indicated valid and reliable measurements. The investigation of the effects of PBL showed that each PBL component had specific effects on graduates' competencies. Interpersonal competencies were affected by Student-centred learning (β = .137; p < .05) and Small group components (β = .078; p < .05). Problem as stimulus affected Leadership (β = .182; p < .01). Real-world problems affected Personal and organisational competencies (β = .140; p < .01) and Interpersonal competencies (β = .114; p < .05). Teacher as facilitator affected Leadership (β = 142; p < .05). Self-directed learning affected Field-related competencies (β = .080; p < .05). These results can help higher education institution and educator to have informed choice about the implementation of PBL components. With this information higher education institutions and educators could fulfil their educational goals and in the same time meet their limited resources. This study seeks to improve prior studies' research method in four major ways: (1) by indentifying PBL components based on theory and empirical data; (2) by using latent variables in the structural equation modelling instead of using a variable as a proxy of a construct; (3) by using CFA to validate the latent structure of the measurement, thus providing better evidence of validity; and (4) by using graduate survey data which is suitable for analysing PBL effects in the frame work of the relationship between higher education and the world of work.

Papel de la Organización de Naciones Unidas ONU (MINUGUA) en el proceso de reconstrucción posconflicto guatemalteco en materia de justicia transicional (1994-2004). Un estado del arte

Estado del arte que recopila pronunciamientos de diversos autores sobre el papel de la Organización de Naciones Unidas, específicamente la Misión MINUGUA, en el proceso de reconstrucción posconflicto en Guatemala comprendido entre el año 1994 y 2004. Se basa en algunas dimensiones de la democratización como son el Estado de Derecho, la democracia representativa, la preeminencia del poder civil, y el fortalecimiento de la cultura democrática. Así mismo, tiene en cuenta los elementos de la justicia transicional, a saber: verdad, justicia y reparación.

Structural Crystallography Development in the 20th Century. Impact in the Biomedical Sciences and Perspectives in this Field

--

El trabajo en equipo en el Proceso Administrativo y de Compras en OPL Carga de Bucaramanga

El proceso administrativo y de compras de OPL Carga tiene algunas falencias entre ellas: fallas en la Comunicación entre el personal operativo, no se realizan llamadas internas usando con frecuencia el email, produciendo la saturación de solicitudes las cuales terminan sin ser resueltas en cuanto a roles se refiere, no hay enfoque de procesos en vista que no se tiene claras las tareas de cada cargo, adicionalmente no hay claridad en los subprocesos, perjudicando el proceso con el aumento de costos, pérdida de tiempo, las responsabilidades de los funcionario no todas las veces se ejecutan en el tiempo asignado, el liderazgo compartido presenta ambigüedades. Objetivos: Definir el trabajo en equipo en el proceso administrativo y de compras en OPL carga de Bucaramanga. La investigación que a realizar es de tipo descriptivo, busca descubrir las falencias o características que permiten diseñar y desarrollar un modelo de solución para los problemas del equipo de OPL Carga S.A.S. Materiales y métodos: La investigación efectuada es de tipo descriptivo, el objetivo es definir el modelo del trabajo en equipo y describir las falencias en el proceso administrativo y de compras en OPL carga de Bucaramanga, que permitan obtener un diagnóstico integral que conlleve a la implementación de estrategias de solución. Resultados: Se identificaron las falencias en los siguientes aspectos: Variable comunicación, rendimiento, destrezas complementarias, propósito significativo y meta específicas de los funcionarios en OPL carga sección administrativa. Conclusiones: El modelo de trabajo en equipo que OPL aplica es jerárquico, en el que se ofrece estabilidad, seguridad, se toman decisiones en forma piramidal, mediante la planeación de tareas, la colaboración, igualdad y respeto por los miembros, trabajando en pro de la solución de problemas. Se construyó un plano conceptual que permitió exponer la interpretación que la estudiante tiene de las teorías, investigaciones y antecedentes válidos para la comprensión del problema investigado. Área comunicacional: Coordinar acciones tendientes para que los funcionarios respondan a tiempo los emails atenientes a su trabajo. Área condiciones de trabajo: Clarificar y diseñar las reglas de comportamiento al interior de los equipos de trabajo que redunden en el mejoramiento del mismo y la búsqueda de soluciones oportunas. Área metas específicas: Procurar mediante auditorías el cumplimiento de las metas y objetivos propuestos por cada equipo de trabajo.

Antecedents of the attitude towards inter-group reconciliation in a setting of armed conflict

Resumen tomado de la publicación

Política i legislació educativa a l'entorn de l'escola unitària i cíclica. Evolució i situació actual a les comarques gironines (1970-1998)

Aquesta tesi doctoral té quatre objectius fonamentals: 1) analitzar la legislació espanyola i catalana referent a l'escola unitària i cíclica -altrament dita escola rural, escola incompleta o escola petita- des de final del segle XIX fins avui; 2) analitzar la política educativa teòrica i real que s'ha aplicat a aquest tipus d'escola des del final del segle XIX fins avui; 3) analitzar l'evolució del mapa escolar de les comarques gironines -i més concretament l'evolució de l'escola unitària i cíclica- durant el període 1970-1998; i 4) copsar les característiques bàsiques de les escoles unitàries i cícliques de les comarques gironines que impartien docència durant el curs 1997-98. L'aconseguiment d'aquest objectius han estat precedits i condicionats a la vegada per l'emmarcament teòric que hem elaborat i per la metodologia que hem aplicat. Pel que fa als aspectes pròpiament teòrics hem establert a grosso modo dues reflexions bàsiques: a) l'escola unitària i cíclica ha experimentat un procés de transformació notable des del final de la dècada dels 70 fins avui dia, i b) l'escola unitària i cíclica té un gran potencial pedagògic, relacional i humà arran dels "límits" objectius que té. En l'emmarcament teòric afirmem que l'escola "petita" ha evolucionat -sempre en termes generals- d'una manera positiva gràcies a la confluència de diversos factors. D'una banda cal parlar del paper assumit per bona part dels "mestres rurals", els pares i mares, els moviments de renovació pedagògica, el Secretariat d'Escola Rural de Catalunya, els sindicats i alguns partits politics, l'administració educativa i darrerament, el Grup Interuniversitari d'Escola Rural. D'altra banda, no podem oblidar que la millora de l''escola unitària i cíclica també es deu, segons el nostre parer, a l'emergència d'un discurs positivitzador així com a la revalorització social dels pobles "petits" (amb pocs habitants) i especialment dels que tenen una estructura rural. En l'emmarcament teòric també afirmem que l'escola unitària i cíclica compta amb un escenari educatiu privilegiat per impartir una educació més flexible i més oberta. Això es deu, entre altres aspectes, a allò que durant molt de temps s'ha considerat límits estructurals o dèficits: nombre reduït d'alumnes, nombre reduït d'unitats o aules, pocs mestres, espai escolar escàs i a més, molt poc fragmentat, etc. Tots aquests elements, que constitueixen els trets bàsics i més essencials de les escoles unitàries i no tant de les cícliques més grans, propicien allò que B. Bemstein anomena: un text pedagògic integrador, una classificació feble del currículum, un emmarcament dèbil de les relacions socials i una pedagogia invisible. La metodologia que s'ha utilitzat per aconseguir els objectius que hem esmentat es caracteritza per ser plural i per combinar els mètodes quantitatius i els qualitatius. L'objectiu nº1 s'ha aconseguit a través del buidatge i de la interpretació de la normativa referida al nostre objecte d'estudi. L'objectiu nº2 s'ha aconseguit mitjançant l'anàlisi global de la normativa anteriorment comentada i a través de dades estadístiques que provenen de diversos censos escolars. L'objectiu nº3 s'ha acomplert mitjançant el buidatge de les Fulls d'Estadística i dels Fulls d'organització pedagògica (elaborats pel MEC pel Departament d'Ensenyament respectivament). I el darrer objectiu s'ha aconseguit mitjançant l'elaboració d'un qüestionari adreçat a tots els directors i als mestres en plantilla de les escoles unitàries i cícliques. També s'ha elaborat una entrevista semiestructurada que s'ha passat a vuit persones relacionades amb l'escola que aquí ens ocupa. I per últim, també s'ha practicat l'observació participant en una dotzena de centres. Les principals conclusions que hem obtingut -seguint l'orde dels objectius i considerant el que hem exposat en parlar de l'emmarcament teòric són les següents: 1) La política educativa teòrica sobre l'escola unitària i cíclica s'estructura, pel que fa a l'àmbit de l'Estat Espanyol, a l'entorn de set períodes: i) 1838-1910. Des de les instancies governamentals s'accepta aquest tipus d'escola per bé que s'estableixen diferències notables entre les escoles "petites" del món rural i les del món urbà. ii) 1910-1931. S'inicia una política educativa poc favorable perquè s'insta a la graduació de les escoles unitàries i cícliques, malgrat ho facin d'una manera poc ortodoxa. iii) 1931-1939. La política de construccions escolars de la República contempla i fins i tot discrimina d'una manera positiva les escoles incompletes. iv) 1939-1955. EI franquisme de la postguerra tolera, almenys de manera oficial, la presencia i la construcció de noves escoles "petites" per bé que a mesura que s'avança només preveu que es construeixin en el medi rural. v) 1955-1970. S'inicia un procés d'asfíxia que acaba prohibint la construcció d'escoles incompletes. vi) 1971-1982. S'aguditza la política del període anterior. vii) 1982-1995. S'enceta . una política educativa sensible amb l'escola unitària I cíclica. Pel que fa a Catalunya, la política educativa teòrica s'estructura en dos períodes: a) 1981-1987. Es projecta una política més aviat grisa i poc ambiciosa, i b) 1987 fins als nostres dies. Desenvolupament d'una política que, en alguns aspectes, es mostra a favor de l'escola "petita". 2) Malgrat que durant molt temps l'escola unitària cíclica, tant en l'àmbit espanyol com en el català, no hagi tingut una política teòrica favorable ha perdurat fins el dia d'avui. Per fer-nos una idea del que ha representat aquest tipus de centres pensem que són significatives les afirmacions següents: i) L'escola unitària i cíclica és l'única escola pública que existeix a l'Estat espanyol fins al final del segle XIX, ii) L'escola unitària i cíclica augmenta de manera progressivament dades absolutes- fins el 1935, iii) L'escola unitària i cíclica és el tipus de centre més representat -considerant la resta de centres- fins al final de la dècada dels 60. 3) Durant el període 1970-1998 constatem que el mapa escolar de les comarques gironines s'ha transformat notablement arran, tal com succeeix en el conjunt de l'Estat espanyol, de l'expansió progressiva de l'escola graduada o completa. Al curs 1970-71 les comarques gironines tenien 34 escoles graduades (que representaven el 10,9% dels centres públics gironins) i 279 escoles incompletes (149 escoles cícliques 1130 d'unitàries que representaven el 89,1% del total). Al curs 1997-98, en canvi, hem comptabilitzat 111 escoles completes (54,7% dels centres públics) i 92 d'incompletes (72 escoles cícliques i 20 d'unitàries que representen el 45,3%). Malgrat aquesta davallada cal fer pal·lès que avui dia l'escola unitària i cíclica és majoritària (representa el 50% o més dels centres públics) en quatre de les comarques gironines: l'Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa i el Pla de l'Estany. 4) Pel que fa al darrer objectiu, així com els dos aspectes principals que hem plantejat en el marc teòric arribem a les conclusions següents: L'escola unitària i cíclica de les comarques gironines si bé és cert que en termes generals ha millorat notablement -ha millorat la infraestructura, ha incrementat el material didàctic, ha incorporat mestres especialistes, etc.- no ha assolit encara la plena normalització. Avui dia encara trobem escoles que per deixadesa de l'ajuntament no tenen telèfon, l'edifici no es troba en bones condicions, el pati no reuneix les condicions mínimes, etc. D'altra banda, més del 90% d'aquests centres no disposen de mestre d'educació especial. També considerem important remarcar el fet que una part considerable dels centres estudiants no tenen serveis paraescolars de primera necessitat: el 50% no té menjador, el 72,7% no té llar d'infants i el 76,2% no té transport escolar. Per acabar, només cal dir que si bé l'escola incompleta de les comarques gironines imparteix una educació de qualitat i renovadora, no totes les escoles exploten al màxim les potencialitats educatives i relacionals que els atribuïm en l'emmarcament teòric. Conseqüentment no totes apliquen una pedagogia invisible en el sentit Bemstenià del terme. Si bé el 75% dels centres utilitzen, de manera parcial, una modalitat de transmissió difusa perquè utilitzen una pedagogia activa, no podem oblidar que només una minoria -que no arriba al 3%- s'atreveix a prescindir -i només en determinades circumstàncies- dels llibres de text. Les relacions de poder, de jerarquia, i control només són difuses en unes poques escoles ja que l'elaboració de les normes i l'aplicació de les sancions corre a càrrec del mestre en el 75,7% i en el 58% dels centres respectivament. Les regles de seqüència són flexibles en el 68% dels centres perquè adapten el ritme d'aprenentatge a l'especificitat de cada alumne, però molt poques escoles, el 12,4%, són les que alteren amb certa assiduïtat l'ordre del currículum.

Spatial offset of test field elements from surround elements affects the strength of motion aftereffects

Static movement aftereffects (MAEs) were measured after adaptation to vertical square-wave luminance gratings drifting horizontally within a central window in a surrounding stationary vertical grating. The relationship between the stationary test grating and the surround was manipulated by varying the alignment of the stationary stripes in the window and those in the surround, and the type of outline separating the window and the surround [no outline, black outline (invisible on black stripes), and red outline (visible throughout its length)]. Offsetting the stripes in the window significantly increased both the duration and ratings of the strength of MAEs. Manipulating the outline had no significant effect on either measure of MAE strength. In a second experiment, in which the stationary test fields alone were presented, participants judged how segregated the test field appeared from its surround. In contrast to the MAE measures, outline as well as offset contributed to judged segregation. In a third experiment, in which test-stripe offset wits systematically manipulated, segregation ratings rose with offset. However, MAE strength was greater at medium than at either small or large (180 degrees phase shift) offsets. The effects of these manipulations on the MAE are interpreted in terms of a spatial mechanism which integrates motion signals along collinear contours of the test field and surround, and so causes a reduction of motion contrast at the edges of the test field.

9,10-Dimetallatriptycenes of group 14: a structural study

From ortho-phenylenemagnesium (1), 9-phenyl-9-germa-10-silatriptycene (5) was prepared via a simple one pot procedure. The previously prepared 9-methyl-10-phenyl-9,10-digermatriptycene (4) and 5 are the first germanium-containing 9,10-dimetallatriptycenes to be structurally characterised. The availability of these structural data allows a comparative discussion of 9,10-dimetallatriptycenes of Group 14.

Dimer formation by symbiotic donor–acceptor interaction between two molecules of a specially designed dioxomolybdenum(VI) complex containing both donor and acceptor centers – A structural, spectroscopic and DFT study

This work presents a model study for the formation of a dimeric dioxomolybdenum(VI) complex [MoO2L]2, generated by simultaneous satisfaction of acceptor and donor character existing in the corresponding monomeric Mo(VI) complex MoO2L. This mononuclear complex is specially designed to contain a coordinatively unsaturated Mo(VI) acceptor centre and a free donor group, (e.g. –NH2 group) strategically placed in the ligand skeleton [H2L = 2-hydroxyacetophenonehydrazone of 2-aminobenzoylhydrazine]. Apart from the dimer [MoO2L]2, complexes of the type MoO2L·B (where B = CH3OH, γ-picoline and imidazole) are also reported. All the complexes are characterized by elemental analysis, spectroscopic (UV–Vis, IR, 1H NMR) techniques and cyclic voltammetry. Single crystal X-ray structures of [MoO2L]2 (1), MoO2L·CH3OH (2), and MoO2L.(γ-pic) (3) have been determined and discussed. DFT calculation on these complexes corroborates experimental data and provides clue for the facile formation of this type of dimer not reported previously. The process of dimer formation may also be viewed as an interaction between two molecules of a specially designed complex acting as a monodentate ligand. This work is expected to open up a new field of design and synthesis of dimeric complexes through the process of symbiotic donor–acceptor (acid–base) interaction between two molecules of a specially designed monomer.

On the generalized eigenvalue method for energies and matrix elements in lattice field theory

We discuss the generalized eigenvalue problem for computing energies and matrix elements in lattice gauge theory, including effective theories such as HQET. It is analyzed how the extracted effective energies and matrix elements converge when the time separations are made large. This suggests a particularly efficient application of the method for which we can prove that corrections vanish asymptotically as exp(-(E(N+1) - E(n))t). The gap E(N+1) - E(n) can be made large by increasing the number N of interpolating fields in the correlation matrix. We also show how excited state matrix elements can be extracted such that contaminations from all other states disappear exponentially in time. As a demonstration we present numerical results for the extraction of ground state and excited B-meson masses and decay constants in static approximation and to order 1/m(b) in HQET.

Structural effects and hydrogen bonds on N,N `-di(methoxycarbonylsulfenyl)urea, [CH(3)OC(O)SNH](2)CO, studied by experimental and theoretical methods

Pure N,N`-di(methoxycarbonylsulfenyl)urea, [CH(3)OC(O)SNH](2)CO, is quantitatively prepared by the hydrolysis reaction of CH(3)OC(O)SNCO and characterized by (1)H NMR, GC-MS and FTIR spectroscopy techniques. Structural and conformational properties are analyzed using a combined approach with data obtained from X-ray diffraction, vibrational spectra and theoretical calculation methods. The IR and Raman spectra for normal and deuterated species are reported. The crystal structure of [CH(3)OC(O)SNH](2)CO was determined by X-ray diffraction methods. The substance crystallizes in the orthorhombic P2(1)2(1)2 space group with a = 9.524(2), b = 12.003(1), c = 4.481 (1) angstrom, and Z = 2 moieties in the unit cell. The molecule is sited on a twofold crystallographic axis (C(2)) parallel to c and shows the anti-anti conformation (S-N single bonds antiperiplanar with respect to the opposite C-N single bonds in sulfenyl-urea-sic group). Neighboring molecules are arranged in a chain motif that extends along the C(2)-axis and is held by bifurcated NH center dot center dot center dot O center dot center dot center dot HN intermolecular bonds. A local planar symmetry is observed in the crystal for the central -SN(H)C(O)N(H)S- skeleton. Experimental and calculated data allow to trace this structural feature to the occurrence of N-H center dot center dot center dot O=C hydrogen bonding interactions. Calculated vibrational and structural properties are in good agreement with the experimentally determined features. (C) 2008 Elsevier B.V. All rights reserved.

Tectono-sedimentary evolution of the Neoproterozoic BIF-bearing Jacadigo Group, SW-Brazil

The Jacadigo Group contains one of the largest sedimentary iron and associated manganese deposits of the Neoproterozoic. Despite its great relevance, no detailed sedimentological study concerning the unit has been carried out to date. Here we present detailed sedimentological data and interpretation on depositional systems, system tracts, external controls on basin evolution, basin configuration and regional tectonic setting of the Jacadigo Basin. Six depositional systems were recognized: (I) an alluvial fan system; (II) a siliciclastic lacustrine system; (III) a fan-delta system; (IV) a bedload-dominated river system; (V) an iron formation-dominated lacustrine or marine gulf system; and (VI) a rimmed carbonate platform system. The interpreted depositional systems are related to three tectonic system tracts. The first four depositional systems are mainly made of continental siliciclastics and refer to the rift initiation to early rift climax stage; the lake/gulf system corresponds to the mid to late rift climax stage and the carbonate platform represents the immediate to late post rift stage (Bocaina Formation deposits of the Ediacaran fossil-bearing Corumba Group). The spatial distribution of the depositional systems and associated paleocurrent patterns indicate a WNW-ESE orientation of the master fault zone related to the formation of the Jacadigo Basin. Thus, the iron formations of the Jacadigo Group were deposited in a starved waterbody related to maximum fault displacement and accommodation rates in a restricted continental rift basin. The Fe-Si-Mn source was probably related to hydrothermal plume activity that reached the basin through the fault system during maximum fault displacement phases. Our results also suggest a restricted tectono-sedimentary setting for the type section of the Puga Formation. The Jacadigo Group and the Puga Formation, usually interpreted as glacial deposits, are readdressed here as basin margin gravitational deposits with no necessary relation to glacial processes. (C) 2011 Elsevier B.V. All rights reserved.