1000 resultados para programari lliure
Resumo:
El projecte pretn conceptualitzar, dissenyar, aplicar i avaluar l's de determinades eines tecnolgiques (weblogg, wiki, WebQuest) en els processos d'ensenyament-aprenentatge d'assignatures que es desenvolupen, total o parcialment, en entorns virtuals d'educaci superior. Avaluar els resultats d'aquesta aplicaci des del punt de vista dels objectius docents, l'adquisici de competncies dels estudiants i de l'adequaci d'aquest tipus d'eines segons la doble perspectiva d'estudiants i docents. Les aportacions del projecte sn, d'una banda, la innovaci i la millora d'un nombre determinat d'assignatures per mitj de la introducci d'aquestes eines en la seva docncia. D'altra banda, l'obtenci d'una srie de criteris per a l's apropiat d'aquestes eines, amb finalitats educatives i, en tercer lloc, una relaci contrastada de beneficis que es poden obtenir mitjanant el seu s.
Resumo:
Laprenentatge basat en problemes est en fase experimental en tot el mn i s objecte danlisi i reflexi en moltes reunions internacionals. Tanmateix, no hi ha massa feina feta en aquesta direcci en el nostre camp ms proper. Hem elaborat problemes per laprenentatge de la Regulaci del Metabolisme i els hem incorporat a un porta virtual (http://www.ub.edu/GID-BBM). La finalitat daquesta estratgia s que mitjanant laprenentatge basat en problemes reals o simulacions de problemes reals saconsegueixi motivar lalumnat a treballar de forma continuada durant tot el curs. La millora dels resultats acadmics haur de ser la conseqncia lgica daquest treball. La finalitat ltima del projecte que hem desenvolupat s preparar lalumnat per la seva futura activitat professional a on ser molt important i valorat la seva capacitat de resposta davant de diferents problemes
Resumo:
En aquest Projecte de Millora de la Qualitat Docent es descriu el disseny, la construcci i la utilitzaci dun robot mbil com a eina docent en titulacions dEnginyeria. El robot mbil t com a element de control un PC porttil convencional per tal de facilitar el procs daprenentatge de lalumnat estigui centrat en lobjectiu de les prctiques i no en el funcionament i control del robot. A ms a ms, el robot disposa dun elevat nombre de sensors i actuadors per tal doferir un elevat grau dinterdisciplinaritat.
Resumo:
Aquest projecte MQD va servir per crear nou material docent amb un suport digital per a dues assignatures Poltica Comparada i Avaluaci de la Gesti Pblica en dues llicenciatures diferents Cincia Poltica i Periodisme Un element clau va ser la participaci dels estudiants. En ambds casos, la forma densenyar va canviar de forma substantiva ja que es va dedicar fora temps a fer que els estudiants treballessin en el producte final. La principal idea al darrera daquesta experincia era que aprengussin fent. Una altra idea fonamental s que el seu treball es pugui ensenyar per internet a tothom que tingui inters. La utilitzaci duna pgina web va donar visibilitat externa al seu treball. Els resultats es poden consultar a http://cpdp.uab.cat/politica/ i http://cpdp.uab.cat/evaluacio/. Aquesta experincia va ser inclosa en el llibre "Cap a lEEES. Experincies docents innovadores a cincies socials i a cincies humanes" publicat per la UAB.
Resumo:
Biotecnologia Vegetal de materials de treball que incorporin les TICs. El material elaborat ha estat un llibre electrnic utilitzable tant on-line (web) com off-line (CD). Els materials generats com a resultes daquest projecte han estat situats en un servidor de la UdL accessible des de lexterior de la Universitat. Aquest llibre electrnic s daccs obert i es pot consultar on-line a lURL (http://sakai.udl.es/cursos/76304/indexC.htm). El llibre electrnic cont un total de 98 Mb dinformaci hipermdia i hipertexual distribuda en ms de 380 arxius dels quals 50 sn pgines html, 10 arxius doc, 10 arxius pdf, 258 imatges fixes i 8 arxius de vdeo en format flash (swf). Laccs al llibre electrnic es realitza a travs duna pantalla inicial que dna pas a un men que distribueix els materials en 7 apartats. Els textos estan acompanyats de gran quantitat dimatges fotogrfiques, grfics, esquemes, imatges infogrfiques i videoclips generats de novo per aquest projecte. En dissenyar la web shan tingut en compte criteris de confiabilitat, accessibilitat i usabilitat. El primer disseny de la web ha estat validat per un panel dusuaris i utilitzat posteriorment amb alumnes durant el curs 2007-2008. Les observacions i suggeriments fets per aquests ja han estat incorporats en aquest document final. Una primera enquesta de satisfacci realitzada amb aquest alumnat permet concloure, a ttol provisional donat lo redut de la poblaci enquestada, que lalumnat mostra un grau de coneixement de les eines TIC suficient i que consideren positiva la incorporaci de materials multimdia com a recurs educatiu. A ms a ms, la realitzaci daquest projecte i la seva aplicaci a laula ha estat presentada en dues ponncies al Congreso Internacional de Docencia y Innovacin Universitaria.
Resumo:
En el projecte de millora de la qualitat docent Activem al filosofia del llenguatge hi han participat 11 professors i professores de la Universitat de Barcelona, la Universitat Autnoma de Barcelona, la Universitat de Girona i la Universitat Rovira i Virgili. Aquest grup de docents constitueixen la prctica totalitat del professors que imparteixen regularment matries de filosofia del llenguatge en les universitats catalanes. Aquest projecte ha consistit en dissenyar, elaborar i aplicar diferents eines que tenen per objectiu ajudar als alumnes a passar duna actitud passiva de receptors de classes, a una actitud activa vers els continguts dels cursos troncals de filosofia del llenguatge. La contribuci al canvi dactitud del rebre al fer sha buscat amb la combinaci de diferents propostes: la selecci de textos clssics breus, importants i clars que els estudiants tenien que llegir i rellegir amb deteniment relacionats amb cadascun dels temes tractats en el curs i, vinculat a aix, lelaboraci de preguntes per a guiar la lectura que ajuden als estudiants a centrar la atenci en els aspectes ms pertinents i importants de cadascun daquests textos, lelaboraci de dossiers electrnics vinculats a cadascun dels diferents temes que es tracten en aquests cursos, lelaboraci per a cadascun dels temes de diferents exercicis i preguntes de discussi, la creaci dun frum de discussi electrnic, i la celebraci de jornades de debat que es centraven en algunes de les preguntes de discussi. Hem pogut constatar la necessitat de trobar en el futur maneres daplicar les diferents eines que hem dissenyat de forma que els estudiants facin s de forma encara ms general daquestes eines.
Resumo:
El projecte sha desenvolupat, en quatre etapes: a) recollida de dades: competncies professionals, caracterstiques de la titulaci en diferents universitats i tasses dxit avaluacions dels estudiants; b) anlisi i reflexi sobre la informaci recollida; c) realitzaci duna enquesta als diferents entorns professionals i sobre les millores que, a ttol experimental, shan introdut durant aquest perode, en la docncia i d) formulaci duna proposta de pla docent. Cal dir que superada la meitat de la durada del projecte, es va fer pblica la fitxa corresponent a la titulaci i per tant els seus criteris i indicacions ja shan incls en la proposta. Quan als tres primers apartats i com a aspectes mes destacables, sobserva: dificultat per configurar lensenyament atesa la seva dualitat individu aliment, lexistncia dun cert grau de discrepncia quant a continguts, entre les propostes del professorat i els interessos analitzats des dels mbits professionals, en funci de lrea de treball. Daltra banda, i ja concretament en relaci amb la matria analitzada (Bromatologia i Tecnologia dels aliments), sobserva una evident inadequaci de la distribuci de la matria en assignatures en el vigent pla destudis, tant pel que fa a la seva ubicaci temporal com dalguns dels seus continguts. Quan a lapartat d), es proposen els segents aspectes de tipus general: definir 4 blocs temtics (qumica i bioqumica dels aliments, bases de tecnologia dels aliments, control daliments, integraci i descriptiva daliments). Amb aquests blocs, shaurien de poder configurar alguna/es assignatura/es, fins i tot conjuntament amb blocs generats a partir daltres mduls. Es proposen competncies a assolir per a cadascun, metodologies docents aplicables i tamb, el disseny dactivitats de treball individual o en grup. Quant a les prctiques, shan de centrar especialment en el bloc corresponent al control de qualitat daliments, a un nivell adequat per als objectius de la titulaci.
Resumo:
El projecte ha estat dedicat a lelaboraci duna srie de recursos didctics en format digital per a lensenyament de les matries de Geologia Estructural i Tectnica en titulacions universitries relacionades amb les Cincies de la Terra. Lobjectiu s la millora de la formaci i del rendiment dels estudiants mitjanant lelaboraci dactivitats de suport no presencials que fomentin lautoaprenentatge i lautoregulaci per part de lestudiant. Les activitats intenten aprofitar les noves eines informtiques disponibles i fomentar laccs mitjanant la xarxa. El material que selabora en el marc del projecte consisteix en: 1) un fons documental dimatges relacionades amb la Geologia Estructural i la Tectnica amb explicaci, disponibles en xarxa i accessibles per motors especfics de cerca, 2) un conjunt dexercicis i casos prctics, alguns dells resolts, i 3) sortides de camp virtuals duna regi geolgica que permeten proposar activitats prvies a una prctica presencial de camp o desenvolupar la prctica a nivell completament autnom. Per aconseguir aquests objectius, les tasques realitzades sn: la compilaci i digitalitzaci de la base d'imatges d'exemples naturals d'estructures geolgiques de deformaci de que disposvem, junt amb la redacci de material explicatiu (text i figures), la selecci d'un conjunt d'exercicis de la disciplina, i la preparaci de dades de camp per a la realitzaci de les sortides virtuals. Parallelament, aquest material s'ha estat processant per a la seva disposici en xarxa com un recurs lliure y obert, accessible en una website i domini especfics (plataforma REDITEC).
Resumo:
Per tal de millorar l'aprenentatge, actualment deficitari de les habilitats clniques i dels procediments prctics, la facultat va decidir implementar un laboratori dhabilitats. La Facultat de Medicina ha fet una important inversi per tal dadequar un espai fsic i adquirir diferents materials. En parallel es van identificar quines habilitats havien de ser ensenyats en el laboratori dacord amb les dficits observats prviament. Es va dissenyar un curs optatiu sobre habilitats clniques pels nostres estudiants de medicina i es van seleccionar i entrenar els diferents professors. El curs sha desenvolupat durant els tres ltims anys. S'ha investigat el grau dacceptaci daquesta eina pels estudiants i professors utilitzant diferents tipus denquestes. Ms de 300 estudiants de medicina per any han estat formats en el laboratori en diferents activitats, participant 20 professors i havent-se oferit diferents tallers sobre habilitats clniques i procediments prctics. Pels estudiants el laboratori es una excellent eina per incrementar la seva competncia individual en habilitats clniques i que es necessari estendre-la a tots els estudiants. Pels professors, el laboratori es una eina molt til per millorar lensenyament clnic L'experincia ha estat molt positiva i molt til en el procs de canvi curricular que es desenvolupa actualment a la nostra facultat. La nostra experincia pot servir de model per altres facultats de medicina de lestat.
Resumo:
Aquest projecte de MQD ha perms realitzar una srie dexperincies diverses i valuoses que han apuntat formes alternatives en la docncia de la Biologia Cellular i laprenentatge de l'estudiant de la llicenciatura o del grau de medicina. En base a la valoraci qualitativa del grau de satisfacci dels usuaris i en un estudi antitatiu de la seva opini, considerem que ha estat experincies molt vlides que afavoreixen que lalumne participi de forma ms activa en la seva formaci. La principal dificultat observada ha estat o millor dit ser, laplicaci de les experincies desenvolupades, de forma obligatria i generalitzada, a tots els alumnes, sobretot als de 1er curs, donat que es tracta dun grup molt nombrs (ms de 300 alumnes). De totes maneres lexperincia adquirida ha estat molt favorable. Les activitats desenvolupades es continuen aplicant i es continuaran aplicant en el nou pla de medicina. Una aplicaci perllongada en cursos successius afavorir poder extreuren conclusions de tipus ms quantitatiu a ms de les apreciacions qualitatives.
Resumo:
El projecte est associat a l'assignatura de Disseny Microelectrnic I, Troncal de 2on cicle d'Enginyeria en Electrnica a la Universitat de Barcelona. A l'actualitat aquesta assignatura incorpora tant d'estudiants de Fsica com d'Enginyeries Tcniques d'altres universitats. El seu enfoc s de caire formador prctic. Temporalment l'assignatura correspon al primer quadrimestre en una carrera que a l'actualitat s noms de segon cicle. Per tant correspon a un moment en el qual l'estudiant t el primer contacte amb aquest ensenyament. La introducci de nous conceptes i continguts s constant. Durant els dos anys de durada del projecte, aquest ha perms lelaboraci de material didctic digital que ha estat incorporat satisfactriament (ben avaluat per lalumnat) al material didctic i les activitats del curs. Un dels objectius principals a aconseguir amb el projecte, combatre el fracs escolar associat a lalt ndex dabsentisme, sassoleix amb aquest material. Daltra banda, els alumnes que opten per un seguiment continuat, seguint la metodologia activa del curs, veuen en aquest material el recolzament necessari per afrontar les activitats que sels plantegen. En ambds casos i juntament amb la resta d'activitats presencials del curs, s'aconsegueix incentivar l'autoaprenentatge i motivar lalumne de forma continuada. El material digital comprn apunts de l'assignatura i problemes resolts de referncia. Durant lexecuci del projecte sha mesurat contnuament lesfor de lestudiant. Aquest era el segon principal objectiu del projecte, sense el qual una adaptaci a la metodologia ECTS i a lEEES s impossible. S'ha mesurat l'esfor que provoquen les diferents activitats, especialment aquelles activitats cooperatives que motiven ms l'alumnat per que tamb el carreguen ms. Com a eina per a l'estudiant s'ha desenvolupat un aplicatiu que permet que ell mateix conegui el seu esfor enfront de la resta d'alumnes com a mesura de la seva qualitat d'estudi.
Resumo:
Aquest projecte ha aplicat algunes noves metodologies docents que seran imprescindibles per a la integraci en l'EEES i, en particular, sistemes d'avaluaci alternatius que puguin formar la base d'un sistema d'avaluaci continuada per als continguts i adquisici d'habilitats que fins ara s'han aplegat en l'assignatura "Geografia Humana" de la llicenciatura de Geografia de la Universitat de Barcelona. A partir de la reflexi conjunta entre els membres de lequip integrant del projecte sobre les competncies i continguts que es desitja que adquireixi l'estudiant s'han dissenyat un conjunt de recursos per a lavaluaci: 1. exercicis individuals, destinats a valorar la capacitat destructurar idees, expressi escrita i grfica, presentaci etc. 2. treballs en equip, destinats a fomentar lesperit de divisi del treball i de cooperaci entre els estudiants i a mostrar el guany individual del treball collectiu. 3. proves objectives (tipus test), destinades a valorar ladquisici de conceptes i de continguts bsics. 4. preguntes d'autoavaluaci, amb la finalitat que lestudiant pugui fer el seu propi seguiment de ladquisici de Coneixements. 5. qestionaris dautovaloraci dels exercicis individuals i dels treballs en equip, amb lobjectiu que els alumnes reflexionin sobre el treball realitzat i que serveixin de base per a contrastar amb la valoraci del professor. Lobjectiu final s que lestudiant pugui ser avaluat de manera contnua en el portafoli que recull el treball acumulat al llarg del curs. Tot i que el projecte sha basat en ls de leina dels dossiers electrnics de la UB, en el futur immediat els resultats obtinguts passaran a integrar-se en el Campus Virtual de la UB que utilitza la plataforma Moodle, les posibilitats tcniques de la qual permetran afegir una dimensi cooperativa ms gran al treball avaluable (accs al treball dels grups, cooperaci en la construcci de bases de dades, wikis editades pel conjunt de la classe etc.)
Les TIC a l'ensenyament de la modelitzaci matemtica en Cincies Econmiques i en Cincies Experimentals
Resumo:
Aquest projecte proposa materials didctics per a un nou plantejament de les assignatures de Matemtiques dels primers cursos de Cincies Empresarials i d'Enginyeria Tcnica, ms acord amb el procs de convergncia europea, basat en la realitzaci de projectes que anomenem Tallers de Modelitzaci Matemtica (TMM) en els quals: (1) Els alumnes parteixen de situacions i problemes reals per als quals han de construir per s mateixos els models matemtics ms adients i, a partir de la manipulaci adequada daquests models, poden obtenir la informaci necessria per donar-los resposta. (2) El treball de construcci, experimentaci i avaluaci dels models es realitza amb el suport de la calculadora simblica Wiris i del full de clcul Excel com a instruments normalitzats del treball matemtic destudiants i professors. (3) Sadapten els programes de les assignatures de matemtiques de primer curs per tal de poder-les associar a un petit nombre de Tallers que parteixen de situacions adaptades a cada titulaci. Lassignatura de Matemtiques per a les Cincies Empresarials sarticula entorn de dos tallers independents: Matrius de transici pel que fa a llgebra lineal i Previsi de vendes per a la modelitzaci funcional en una variable. Lassignatura de Matemtiques per a lEnginyeria sarticula entorn dun nic taller, Models de poblacions, que abasta la majoria de continguts del curs: successions i models funcionals en una variable, lgebra lineal i equacions diferencials. Un conjunt dexercicis interactius basats en la calculadora simblica WIRIS (Wiris-player) serveix de suport per al treball tcnic imprescindible per al desenvolupament de les dues assignatures. Lexperimentaci daquests tallers durant 2 cursos consecutius (2006/07 i 2007/08) en dues universitats catalanes (URL i UAB) ha posat en evidncia tant els innegables avantatges del nou dispositiu docent per a laprenentatge dels estudiants, aix com les restriccions institucionals que actualment dificulten la seva gesti i difusi.
Resumo:
La incorporaci del Moodle com a eina de docncia, i laugment de hores no presencials a les diverses assignatures fa que calgui incorporar les noves tecnologies perqu els alumnes disposin de ms material docent al seu abast. Per lacumulaci de material fa que noms sigui til aquell material que es guanyi a lalumne. En aquest sentit, creiem que les animacions i les eines interactives poden ser materials atractius pels alumnes. En aquest projecte hem creat una eina danimaci interactiva perqu lestudiant de Bioqumica practiqui i aprengui una de les rutes metabliques principals: la gluclisi. Aquesta eina consta duna pantalla separada en 3 zones: 1) una zona lateral que inclou la ruta metablica completa, i en la que lalumne pot prmer sobre cada un dels passos que estructuren la ruta (finestra del metabolisme); 2) una zona inferior que presenta la reacci individual de la ruta metablica, en la que sobserva lestructura qumica de les molcules i informaci de lenzim implicat en la reacci (finestra de lenzim); i 3) una zona central en la que a travs duna animaci amb Macromedia Flash MX, lalumne observa el mecanisme qumic de la reacci (finestra del mecanisme qumic). Les tres zones sn interactives i en prmer sobre elles donen informaci, respectivament sobre la ruta completa, lenzim de cada pas en particular i el mecanisme dacci. A ms, la finestra del mecanisme qumic permet aturar en qualsevol moment la animaci, tornar enrere i veure els intermediaris. Durant el segon semestre del curs 2006-2007 hem avaluat leina amb alumnes de Bioqumica de la Llicenciatura de Qumica, incorporant-la als dossier electrnics. Creiem que hem assolit els objectius que es proposaven: aprendre una ruta metablica, de manera divertida; aprendre el mecanisme de cada un dels passos de la ruta i aprendre lestructura qumica dels metablits intermediaris de la ruta.
Resumo:
La Clnica Jurdica Ambiental constitueix una experincia dinnovaci docent desenvolupada en el marc del Mster Oficial en Dret Ambiental i de la Llicenciatura en Dret de la Universitat Rovira i Virgili des del curs 2005-2006. El mtode clnic, que parteix dels principis de la contextualitzaci de laprenentatge en escenaris reals, el model de learning by doing i la redefinici dels rols de lalumne i del professor en el procs densenyament-aprenentatge, s una estratgia que permet a lalumne una formaci integral orientada a la capacitaci professional, dacord amb el canvi de paradigma educatiu que suposa la creaci de lEEES. Es pretn aix assolir una millor qualitat dels titulats a partir duna formaci en competncies genriques i especfiques assolibles noms amb estratgies daprenentatge actiu que facilitin lautonomia i la responsabilitzaci en la construcci del propi aprenentatge. Parallelament, la metodologia obliga a establir mecanismes de coordinaci entre el professorat de diverses rees de coneixement jurdiques. Els alumnes treballen en petits grups, durant el curs acadmic, sobre un cas real subministrat per un client extern (administracions pbliques, fiscalia, ONG,s). Els alumnes tenen un tutor intern, professor, i un tutor extern, que pertany a la instituci que ha subministrat el cas. El tutor intern avalua de manera contnua i individual el procs daprenentatge de lalumne (60% de la qualificaci final); l'extern avalua el resultat final (40 % de la qualificaci final), que sha de presentar com a treball de grup quan finalitza el curs acadmic. El finanament atorgat per lAGAUR, en el marc de la convocatria MQD 2006, ha perms introduir millores significatives en aquest projecte: la introducci de la figura dels practitioners (advocats en exercici) en lequip docent; lorganitzaci dun Seminari Internacional sobre Clinical Legal Education, i la realitzaci de sessions plenries formatives pels professors i els alumnes de la Clnica.
