Educating second language children : the wole child, the whole curriculum, the whole community.

Reúne el trabajo de varios expertos en educación elemental para dar un enfoque integrador a la educación de los niños en una segunda lengua. El estudio se ocupa no sólo del desarrollo del lenguaje sino también del desarrollo integral del niño, es decir, se examina el papel de la escuela, la familia y la comunidad. La edad de estos niños está comprendida entre cuatro y doce años,y durante sus años preescolares han aprendido un idioma o idiomas distintos del inglés, viven en comunidades o países de habla inglesa y están siendo educados en este idioma. Lo importante es que para ellos, el aprendizaje de esta nueva lengua es una necesidad para su integración social en la vida de la escuela y de la comunidad, pero también, para el éxito académico, la supervivencia económica y subienestar en edad adulta.

The National Literacy Strategy. Phonics : progression in phonics : materials for whole-class teaching.

Es un hecho ampliamente aceptado que el éxito de la lectura depende de aprender a utilizar una serie de estrategias, y el Programa Nacional de Estudios (National Currículo) ya las establece. La mayoría de maestros de primaria conocen la importancia de enseñar a los niños a predecir y controlar la lectura, en relación con el contexto, así como,la gramática del texto.Tienen que comprobar si ésta tiene sentido y, si no es así, volver a comprobarlo, identificar los errores y tratar de corregirlos. Estas estrategias son esenciales para la comprensión,al igual que también lo es aprender a decodificar palabras.

The most stupendous atlas of the whole wide world by the Brainwaves.

Este atlas combina la información con el entretenimiento. No solo tiene mapas, sino que también abarca una amplia gama de temas, en particular de la estructura de la Tierra, los pueblos del mundo, los océanos, el tiempo y el clima. Se presenta cada continente y, a continuación, se despliegan dos páginas para revelar más en profundidad diversos aspectos de él, incluido el clima, sucesos importantes y los habitantes. Diminutos personajes encapuchados llamados Brainwaves visitan los seis continentes y conducen a los lectores a través de laberínticas páginas. En cada una de ellas no sólo hay Brainwaves haciendo cosas diferentes, sino que hay uno vestido de azul que sólo aparece una vez cada dos páginas. Para encontrarlo hay que hacer una minuciosa inspección de la ilustración con decenas de detalles que despistan al lector.

Your life. Student book 4 : the whole-school solution for citizenship and PSHE.

Recurso para la asignatura de la Ciudadanía para alumnos entre once y dieciséis años. Está estructurado en cuatro secciones: las dos primeras se centran en el conocimiento de sí mismo y en la capacidad para manejar las emociones y las relaciones. Las unidades de la sección tres están diseñadas para ayudar a entender cómo desarrollar un estilo de vida saludable, más seguro, a pensar en las alternativas al tomar decisiones sobre sanidad personal y las consecuencias de tales decisiones. En la sección cuatro se trata la comprensión del mundo del trabajo y la capacidad financiera.

Effective teaching in gifted education : using a whole school approach.

La enseñanza eficaz de estudiantes superdotados y talentosos es una prioridad en la agenda de los sistemas escolares de todo el mundo. En este manual, escrito por destacados especialistas internacionales en este campo, se hace un análisis en profundidad de la práctica de las escuelas juzgando como pendiente la enseñanza efectiva de estos estudiantes. El libro se divide en tres partes: política, teoría y práctica de la educación para superdotados y talentosos; estudios de casos donde se examinan una gama de entornos educativos y sus circunstancias; conclusiones.

Your life KS4 co-ordinator's file : the whole-school solution for citizenship and PSHE.

Libro dirigido a profesores que tengan que impartir la asignatura de 'Educación para la ciudadanía' en relación con 'Educación personal, social y de la salud' en el nivel KS4 (Key Stage 4), enseñanza secundaria. Presenta sugerencias de planificación y materiales adicionales para acompañar a los libros del alumno 'Your life 4' y 'Your life 5'. Cubre los siguientes temas: desarrollo como ciudadano, bienestar personal (comprenderse a si mismo y saber relacionarse), bienestar personal (mantener la salud), bienestar económico y capacidad financiera.

La consolidació de la propietat pagesa a Catalunya (el Baix Empordà, 1850-1940)

Aquesta tesi estudia algunes de les transformacions agràries enregistrades en un àmbit comarcal (la comarca catalana del Baix Empordà) entre mitjan segle XIX i mitjan segle XX. EI fil conductor és la distribució de la propietat del sol agrícola. Però per a la seva comprensió es considera necessari integrar moltes altres variables. EI treball també es proposa assajar alguns procediments metodològics poc habituals en l'anàlisi de la distribució de la propietat del sòl agrícola i la seva evolució en època contemporània. Com a hipòtesi central, es sosté que, al Baix Empordà i al llarg del període comprès entre 1850 i 1940, els canvis que varen produir-se en l'estructura de la propietat i, també, en I'estructura social rural, varen apuntar genèricament a favor dels grups pagesos. En particular, es sosté : ( I) Que la situació de partida (de mitjan segle XIX) ja es caracteritzava per un notable pes de la petita propietat pagesa sobre I'estructura de la propietat agrícola i sobre el conjunt del sistema agrari. (2) Que, amb posterioritat a la crisi agrària finisecular, els problemes de rendibilitat de la producció agrària i l'erosió soferta per alguns mecanismes d'extracció de renda varen tendir a allunyar els sectors rendistes que tradicionalment havien exercit la seva hegemonia -econòmica i social- en la societat rural. (3) I, finalment, que al llarg del període va produir-se un avenç de la propietat pagesa com a conseqüència del fet que una porció significativa de famílies pageses aconseguissin ampliar el seu patrimoni territorial a través de compres realitzades en el mercat de terres, alhora que un nombre significatiu de vells grans patrimonis es fraccionava i desfeia. La magnitud d'aquests canvis va ser moderada i no va pas estar exempta d'ambigüitats, però posa de relleu la capacitat de resistència i adequació de l'explotació pagesa a les condicions d'un capitalisme evolvent, malgrat els pronòstics en sentit contrari de molts teòrics. La tesi està articulada en dues parts. En la primera es duu a terme una descripció detallada de les característiques del sistema agrari baixempordanès de mitjan segle XIX amb l'objectiu final de determinar el significat econòmic de les terres posseïdes per cada patrimoni familiar (més enllà de la simple consideració de les superfícies). EI primer pas consisteix en l'anàlisi dels usos del sòl, dels conreus principals i la seva ordenació en rotacions, dels rendiments físics, de les practiques de reposició de la fertilitat i de la dotació ramadera. A continuació es descriuen les tècniques i el procés de treball agrari amb l'objectiu de formular un model d'organització del treball agrícola que permeti mesurar les exigències en treball d'aquesta activitat. Es conclou que, des de la perspectiva de l'ocupació i de la demanda de treball generades pel sistema agrari, les localitats rurals es caracteritzaven per un fort excedent de mà d'obra en relació a les demandes laborals dels conreus tant des d'una perspectiva macroeconòmica com microeconòmica. EI tercer capítol es centra en l'avaluació de les necessitats de consum i reproducció de les UFP. Les estimacions realitzades permeten proposar un model flexible, que és contrastat amb els ingressos potencialment obtenibles per cada patrimoni. S'arriba a la conclusió que només una ínfima part de la població arribava a obtenir, amb l'explotació directa del seu patrimoni, l'ingrés necessari per a la seva reproducció econòmica simple. Paral·lelament però, es posa de relleu la importància econòmica i social dels petits patrimonis pagesos. S'estima que entorn una mitjana del 45% del sòl agrícola estava posseït per aquest segment de propietaris i, en el quart capítol, s'estudien les implicacions d'aquest fet. EI retrat de la situació de partida finalitza amb l'estudi dels règims de no-propietat predominants a la comarca. En la segona part, aquesta visió estàtica deixa pas a una anàlisi dinàmica. A mitjan segle XIX, al Baix Empordà, s'estava arribant a la fi d'una llarga etapa expansiva iniciada una centúria abans. Els primers signes d'esgotament varen ser la intensa pèrdua de població rural entre 1860 i 1880, la paralització de l'expansió dels conreus i el fort desenvolupament de la industria surera, eix del nou motor econòmic comarcal. Amb posterioritat a 1860 els canvis en l'estructura distributiva de la propietat varen tendir a apuntar cap a la consolidació de la propietat pagesa. Es va produir un procés de transferència de terres des dels sectors rendistes cap a sectors pagesos que va realitzar-se a través de compravendes en el mercat de la terra més que a través d'establiments i subestabliments emfitèutics. Va tenir com a conseqüència última el retrocés dels vells patrimonis rendistes, que, en general, no varen ser substituïts per l'aparició de nous grans patrimonis, com havia pogut passar fins aleshores. Paral·lelament, un bon nombre d'unitats familiars rurals també varen anar abandonant el camp i les seves propietats, produint-se una altra línia de transferència de terres entre sectors pagesos. La depreciació sostinguda dels preus agrícoles, la caiguda de la renda agrària, la superior rendibilitat de les inversions en valors mobiliaris i la incidència d'una creixent conflictivitat agrària són els factors que es destaquen per explicar la reculada dels grans patrimonis territorials. Des de la perspectiva pagesa es proposen tres elements explicatius per interpretar el procés d'acumulació patrimonial observat en un determinat segment de població: (1) el manteniment d'estratègies de producció per a l'autoconsum (un aspecte sempre polèmic i de difícil demostració); (2) l'existència d'un flux important d'ingressos salarials i extra-agrícoles en la composició de l'ingrés familiar pagès; i (3) el canvi en les orientacions tècniques i productives de les explotacions pageses. La combinació dels tres, alhora que hauria limitat els efectes directes dels moviments dels preus agraris, hauria possibilitat l'estratègia acumulativa observada.

Crop type influences edge effects on the reproduction of songbirds in sagebrush habitat near agriculture

Extensive fragmentation of the sagebrush shrubsteppe of western North America could be contributing to observed population declines of songbirds in sagebrush habitat. We examined whether habitat fragmentation impacts the reproduction of songbirds in sagebrush edge habitat near agriculture, and if potential impacts vary depending on the adjacent crop type. Specifically, we evaluated whether nest abundance and nest survival varied between orchard edge habitat, vineyard edge habitat, and interior habitat. We then examined whether the local nest predator community and vegetation could explain the differences detected. We detected fewer nests in edge than interior habitat. Nest abundance per songbird was also lower in edge than interior habitat, although only adjacent to vineyards. Nest predation was more frequent in orchard edge habitat than vineyard edge or interior habitat. Predators identified with nest cameras were primarily snakes, however, reduced nest survival in orchard edge habitat was not explained by differences in the abundance of snakes or any other predator species identified. Information theoretic analysis of daily survival rates showed that greater study plot shrub cover and lower grass height at nests were partially responsible for the lower rate of predation-specific daily nest survival rate (PDSR) observed in orchard edge habitat, but additional factors are likely important. Results of this study suggest that different crop types have different edge effects on songbirds nesting in sagebrush shrubsteppe, and that these reproductive edge effects may contribute to observed declines of these species. Habitat managers should avoid the creation of new orchard-sagebrush habitat edges to avoid further impacts on already declining songbird populations.