Who are Cerverí's worst enemies?

Those who heard the piece sung at the royal court of Aragon, where it was composed, were more than likely familiar with its author, the troubadour Cerverí de Girona, one of the most significant poets of the time. If later readers knew the poem from a compilation similar to the only chansonnier that has preserved it until present times, they would have had access to at least one hundred and three other pieces by the same troubadour, which give useful clues to understand this self-referential piece

Models d'interpretació de la cançó tradicional catalana per part dels mestres especialistes de música a l'escola primària

Aquest treball de recerca, realizat amb mestres especialistes de música de l'etapa primària, exposa diversos models d'interpretació de la cançó, prèvia exposició dels diversos elements que en configuren el caràcter.

Genetic vulnerability factor for schizophrenia: association with glutamate cysteine ligase modifier gene and abnormal enzyme activity

Background: We previously reported in schizophrenia patients a decreased level of glutathione ([GSH]), the principal non-protein antioxidant and redox regulator, both in cerebrospinal-fluid and prefrontal cortex. To identify possible genetic causation, we studied genes involved in GSH metabolism. Methods: Genotyping: mass spectrometry analysis of polymerase chain reaction (PCR) amplified DNA fragments purified from peripheral blood. Gene expression: real-time PCR of total RNA isolated from fibroblast cultures derived from skin of patients (DSM-IV) and healthy controls (DIGS). Results: Case-control association study of single nucleotide polymorphisms (SNP) from the GSH key synthesizing enzyme glutamate-cysteine-ligase (GCL) modifier subunit (GCLM) was performed in two populations: Swiss (patients/controls: 40/31) and Danish (349/348). We found a strong association of SNP rs2301022 in GCLM gene (Danish: c2=3.2; P=0.001 after correction for multiple testing). Evidence for GCLM as a risk factor was confirmed in linkage study of NIMH families. Moreover, we observed a decrease in GCLM mRNA levels in patient fibroblasts, consistently with the association study. Interestingly, Dalton and collaborators reported in GCLM knock-out mice an increased feedback inhibition of GCL activity, resulting in 60% decrease of brain [GSH], a situation analogous to patients. These mice also exhibited an increased sensitivity to oxidative stress. Similarly, under oxidative stress conditions, GCL enzymatic activity was also decreased in patient fibroblasts. Conclusions: These results at the genetic and functional levels, combined with observations that GSH deficient models reveal morphological, electrophysiological, and behavioral anomalies analogous to those observed in patients, suggest that GCLM allelic variant is a vulnerability factor for schizophrenia.

C'est la plume qui fait le conte : "Die sechs Schwäne" des frères Grimm et "De vilde Svaner" de Hans Christian Andersen

Dans De vilde Svaner (Les cygnes sauvages), conte des Eventyr, fortalte for Børn (Contes, racontés aux enfants), H. C. Andersen raconte une histoire très proche de celle de Die sechs Schwäne (Les six cygnes), des Kinder- und Hausmärchen (Contes de l'enfance et du foyer) des Grimm. On peut fort justement se demander si l'auteur danois ne réécrit pas le Märchen de 1812 lorsqu'il publie son eventyr, en 1838. Mais l'étude de plusieurs récits d'enfants transformés en cygnes - de l'histoire du septième sage du Dolopathos de Jean de Haute-Seille, à la fin du xiie siècle, et Die sieben Schwäne, un Feen-Märchen de 1801, à De elleve Svaner de Winther, en 1823 - montre qu'Andersen réécrit vraisemblablement ce dernier texte danois et que le dialogue intertextuel avec les Grimm s'effectue sur un autre mode. L'auteur des Eventyr, fortalte for Børn se positionne par rapport aux Kinder- und Hausmärchen, développant ainsi une nouvelle conception du genre qui ressort de la comparaison des manières de raconter propres à chaque auteur, leur plume. It is the pen which makes the tale. the Grimm brothers' Die sechs Schwäne and Christian Andersen's De vilde Svaner In De vilde Svaner, a tale from Eventyr, fortale for Børn, H. C. Andersen tells a story that is very close to that of Die sechs Schwäne from the Grimms' Kinder- und Hausmärchen. One could legitimately wonder whether the Danish author was inspired by the 1812 Märchen when he published his own eventyr in 1838. The study of other narratives about children transformed into swans (including the story of the seventh wise man in Jean de Haute-Seille's Dolopathos at the end of the twelth century; Die sieben Schwäne, a Feen-Märchen from 1801; and Winther's 1823 De elleve Svaner) shows that Andersen rewrote this last Danish text and that the intertextual dialogue with the Grimms takes place at another level. Andersen distinguishes himself from the Grimms by developing a new conception of the genre, which becomes clear in his very different way of telling a tale.

Image Analysis for Evaluating Air Void Parameters of Concrete, HR-396, 1998

This research project investigated the use of image analysis to measure the air void parameters of concrete specimens produced under standard laboratory conditions. The results obtained from the image analysis technique were compared to results obtained from plastic air content tests, Danish air meter tests (also referred to as Air Void Analyzer tests), high-pressure air content tests on hardened concrete, and linear traverse tests (as per ASTM C-457). Hardened concrete specimens were sent to three different laboratories for the linear traverse tests. The samples that were circulated to the three labs consisted of specimens that needed different levels of surface preparation. The first set consisted of approximately 18 specimens that had been sectioned from a 4 in. by 4 in. by 18 in. (10 cm by 10 cm by 46 cm) beam using a saw equipped with a diamond blade. These specimens were subjected to the normal sample preparation techniques that were commonly employed by the three different labs (each lab practiced slightly different specimen preparation techniques). The second set of samples consisted of eight specimens that had been ground and polished at a single laboratory. The companion labs were only supposed to retouch the sample surfaces if they exhibited major flaws. In general, the study indicated that the image analysis test results for entrained air content exhibited good to strong correlation to the average values determined via the linear traverse technique. Specimens ground and polished in a single laboratory and then circulated to the other participating laboratories for the air content determinations exhibited the strongest correlation between the image analysis and linear traverse techniques (coefficient of determination, r-squared = 0.96, for n=8). Specimens ground and polished at each of the individual laboratories exhibited considerably more scatter (coefficient of determination, r-squared = 0.78, for n=16). The image analysis technique tended to produce low estimates of the specific surface of the voids when compared to the results from the linear traverse method. This caused the image analysis spacing factor calculations to produce larger values than those obtained from the linear traverse tests. The image analysis spacing factors were still successful at distinguishing between the frost-prone test specimens and the other (more durable) test specimens that were studied in this research project.

Análisis del doblaje de Alicia en el País de las Maravillas

Resum: En estas páginas se recogen y analizan los fragmentos más interesantes del doblaje al castellano de Alicia en el País de las Maravillas desde una perspectiva teórica y descriptiva. Se descubren así la domesticación y adaptación como principales técnicas de traducción y la ausencia de un único método de traducción.

Les cançons a l'educació infantil. Com i per què s'utilitzen? Anàlisi d’un cas

Les cançons a l’Educació Infantil. Com i per què s’utilitzen? constitueix el títol del tema estudiat en aquest treball d’investigació qualitativa basada en la teoria constructivista de l’aprenentatge. Amb aquest procés de recerca hem volgut conèixer quina importància tenen les cançons en l’àmbit escolar, com cal treballar-les a l’aula i per a què es poden utilitzar. A partir d’aquesta informació extreta de la fonamentació teòrica hem realitzat l’aplicació pràctica basada en l’observació directa del treball de les cançons a l’aula de P5 de l’Escola Peranton de Granollers, centre que basa la seva metodologia en un Projecte Musical. Per últim, hem comparat, analitzat i extret conclusions entre el tractament de les cançons que defensen els teòrics i la realitat observada en el centre.

Rakenne, konteksti ja merkitys

Luettua

Les cançons en els contes de tradició oral. Metanàlisi del repertori tradicional català

Aquest article pretén analitzar les cançons presents en contes tradicionals catalans recollides a les antologies més importants de cançó i conte a Catalunya. Inicialment es fa un repàs de la importància del conte en el desenvolupament de l'infant i del simbolisme associat, per passar a fer un resum dels principals trets diferencials de la cançó tradicional i en concret de la cançó tradicional catalana. A continuació es procedeix a una metanàlisi dels continguts musicals presents a les divuit cançons que figuren dins dels contes, en els aspectes melòdics, rítmics, textuals, formals i mètrics. Per acabar es presenten els resultats obtinguts de l'anàlisi efectuada, i una bibliografia d'aprofundiment del tema.

L’envers du miroir: le verlan, une histoire d’ouf!

Des de ja fa uns quants anys existeix un fenomen lingüístic a França que encara avui dia no deixa de sorprendre ni de cridar l'atenció; es tracta d'una parla, o més aviat d’un argot que s’anomena verlan. El verlan, doncs, és un argot que troba el seu origen als barris marginals dels afores de les ciutats (les banlieues), i per la qual cosa s’associa normalment a la classe baixa i marginal d’aquestes. Així, aquest argot es va convertir en un autèntic “art del parlar” del sector juvenil del segle XX, el qual era utilitzat bàsicament per marcar una diferència de classe social i que els seu parlants es poguessin comunicar entre ells sense que ningú altre que no formés part del seu entorn pugui entendre el què deien. El verlan és un argot que es caracteritza per fer una inversió de les paraules, però tot i que sembli inventada, aquesta inversió de fonemes es fa segons unes regles i en funció del nombre de síl•labes del terme. Els mitjans de comunicació van contribuir molt en l’expansió d’aquest argot, però el moviment hip-hop va ser un dels principals mitjans d’expansió, ja que va "vulgaritzar" el verlan i va difondre’l a totes les capes de la societat a partir de les seves peculiars cançons. Així doncs, la pregunta que molts ens plantegem és la de si el verlan és realment una amenaça per al francès estàndard o no.