1000 resultados para Societat civil -- Participació dels joves
Resumo:
Estudi realitzat a partir duna estada al Institut National de la Recherche Agronomique (INRA), a Frana, entre 2006 i 2008. En el ultims anys, estudis realitzats en diferents tipus cellulars han pogut determinar limportncia de lorganitzaci nuclear en el control i regulaci gnica. Shan realizat diferents experiments per tal de determinar si la posici dels gens de les protenes lcties en el nucli interfsic de cellules epitelials mamaries s important per regular la seva expressi. Els gens de les protenes de la llet sexpressen a la glndula mamaria durant la lactaci en resposta a les hormones lactogniques (majoritriament prolactina i glucocorticoids). Mitjanant la tcnica de FISH (fluorescent in situ hibridization) en 3D sha caracteritzat la localitzaci nuclear del gens WAP (whey acidic protein) i les casenes en cllules epitelials mamaries de ratol (HC11) cultivades en labsncia i presencia dhormones lactogniques. En absncia dhormones, els dos gens estan distributs dins del nucli de forma no aleatria, el gen WAP es troba localitzat en linterior del nucli, mentre que les casenes es troben localitzades prop de la perifria nuclear. Lestimulaci hormonal indueix un canvi significatiu en la distncia dels dos gens a la perifria nuclear. Aix mateix, la posici del locus de la casena en relaci al seu territori cromosmic (CT) 5 est correlacionada amb la inducci hormonal i per tant amb la seva activaci transcripcional, mentre que la posici del gen WAP amb relaci al seu CT11 sembla ms determinada pel context cromosmic del gen. Per ltim, no shan trobat diferencies en la localitzaci dels gens en relaci a l'heterocromatina del centrmer, descrit com a compartiment repressiu, entre les cllules estimulades amb hormones i les que no. En els dos casos sha trobat un gran percentatge de gens que no estan associats als centrmers.
Resumo:
Estudi realitzat a partir duna estada a la School of Chemistry de la University of Bristol, Gran Bretanya, entre 2006 i 2008. La reacci dactivaci del pre-catalitzador CH3-Fe(P(iPr)2CH2)3B-Ph, que es dna en presncia de H2 i P(CH3)3, s una reacci spin-prohibida ja que els reactius i els productes tenen diferents estat despn en el seu estat fonamental: el pre-catalitzador s quintet, mentre que el producte format desprs de leliminaci de met, PMe3(H3)-Fe[(P(iPr)2CH2)3B-Ph, s singlet. Un dels intermedis daquesta reacci s despecial inters ja que catalitza la hidrogenaci dolefines. Intermedi que experimentalment sha proposat com a H-Fe[(P(iPr)2CH2)3B-Ph] o el Hx-Fe[(P(iPr)2CH2)3B-Ph]. Aquestes espcies han estat estudiades computacionalment, mitjanant la combinaci de mtodes del funcional de la densitat calibrats mitjanant clculs ab initio. Els resultats obtinguts mostren que les superfcies denergia potencial singlet, triplet i quintet es creuen al llarg de les reaccions descrites. La reacci dactivaci del pre-catalitzador s una reacci multi spin-prohibida (ms dun canvi despn), en la que el mecanisme preferit addiciona primer hidrogen i desprs la fosfina, el pas determinant de la velocitat s el creuament de la superfcie denergia potencial quintet a la triplet a la geometria del reactiu, que es produeix amb una barrera daproximadament 18 kcal/mol. La reacci dhidrogenaci dolefines en canvi pot ser o no una reacci espn prohibida depenent de les condicions en que es dugui a terme. En cas de que la reacci es dugui a terme en un excs dhidrogen, en el mecanisme principal lespcie activa seria el (H2)H-Fe[(P(iPr)2CH2)3B-Ph] singlet en el seu estat fonamental que hidrogenaria lolefina sense cap pas espn prohibit. Aquest mecanisme s el de barrera ms baixa per sespera que estigui ms desafavorit entropicament. Si les condicions no sn dun important excs dhidrogen, llavors lespcie activa sespera que sigui H-Fe[(P(iPr)2CH2)3B-Ph], la reacci llavors seria multi espn prohibida amb una barrera de unes 13 kcal/mol corresponents al creuament entre la superfcie quintet i triplet a la geometria del H-Fe[(P(iPr)2CH2)3B-Ph].
Resumo:
El propsit d'aquest article s revisar l'estat actual dels llibres electrnics, descrivint el seu abast potencial, destacant informaci de les recents enquestes d'ebrary tot relacionant-la amb l'experincia sobre el terreny de l'autora amb els estudiants i parlant dels reptes en aquestes obres en evoluci.
Resumo:
Report for the scientific sojourn carried out at the University of St. Andrews, United Kingdom, from November 2007 until January 2008. Therapeutic transgene expression is a valuable strategy to counteract the limitations associated with oncolytic adenoviruses. Late phase expression is desirable to avoid early cell death for proper virus production. In this 3 months-collaboration, we have constructed a late expression system based on ribosome skipping downstream fiber protein and compared it with a splicing-based method of late gene expression. Despite expressing high amounts of the transgene when utilizing the ribosome skipping-system, flow cytomety assays indicate a delayed transgene-expression kinetics compared with the splicing-based one. Furthermore, when using the ribosome skipping system not only fiber protein expression is more altered but also viral production. These results suggest splicing-based expression strategy as a more suitable system for expression of transgenes late in the viral life cycle of an oncolytic adenovirus.
Resumo:
La identificaci i caracteritzaci de l'estat de salut dels diversos collectius d'immigrants que resideixen a la Regi Sanitria Girona (RSG), a la Regi Sanitria Lleida (RSL) i a la ciutat de Barcelona permetr determinar quines sn les seves necessitats, tot comparant-ho amb la poblaci autctona, i quin cost suposen per l'administraci pblica. El principal objectiu s el d'apuntar a poltiques sanitries i socials ms adients amb la situaci migratria actual. Per tal d'identificar el collectiu immigrant a la RSG es va procedir a la modificaci del sistema d'informaci primria de l'ICS, ECAP, a travs de l'activaci de variables existents. La tasca realitzada ha perms la identificaci dels usuaris dels serveis sanitaris de les rees Bsiques de Salut (ABS ) i obtenir una referncia poblacional fiable. Per detectar l'estat de salut i la necessitat i utilitzaci de serveis s'ha elaborat una enquesta ad-hoc prenent com a referncia l'enquesta ESCA i s'ha administrat a una mostra aleatria dels usuaris (immigrants i autctons). Lextracci de la mostra, amb un total de 900 efectius s'ha realitzat per estratificaci segons origen del pacient ats, obtenint 637 qestionaris vlids. A Barcelona s'ha treballat el districte de Ciutat Vella amb un percentatge d'immigrants superior a la mitjana de la ciutat. Lanlisi de la casustica de l'Hospital del Mar va evidenciar que la major utilitzaci dels serveis hospitalaris per part dels immigrants estava centrada en l'atenci materno-infantil. Per aprofundir-hi es plantej un estudi de freqentaci d'immigrants i autctons als serveis d'urgncies de l'Hospital del Mar i Peracamps. A la RSL es realitz un estudi sobre 1699 pacients d'origen immigrant (agrupats per regi d'origen), atesos a l'Atenci Primria de cinc ABS de la ciutat de Lleida tot comparant-ho amb un total de 4156 pacients autctons. D'altra banda es van estudiar les urgncies hospitalries ateses a l'Hospital Arnau de Vilanova.
Resumo:
Amb lestabliment de grups dimmigrants a Catalunya, labast de les poltiques socials sha vist ampliat per tal dafrontar els reptes d'integraci i cohesi social. Tot i que la Generalitat de Catalunya i la Diputaci de Barcelona identifiquen t lesport com a vehicle positiu per a la integraci dels immigrants, el desenvolupament de poltiques en aquest mbit encara est en una fase preliminar. La manca de recerca i labsncia daproximaci poltica dificulten aquest procs. Comprendre la realitat de la participació esportiva entre la poblaci adulta immigrant pot servir per millorar els processos de formulaci i implementaci de poltiques per part de les administracions pbliques catalanes. Sha realitzat una aproximaci exploratria a aquesta necessitat. La recollida de dades sha fet mitjanant observaci i entrevistes semi-estructurades sobre experincies esportives organitzades o semi-organitzades rellevants. Els resultats revelen la importncia de lesport per a limmigrant en el procs destabliment de xarxes socials, i per al manteniment, la reproducci i la negociaci de les identitats culturals i, en particular, nacionals. Hi ha una divisi entre el sistema esportiu formal catal i els sistemes informals i fragmentats que utilitzen els immigrants per organitzar activitats esportives. Les entrevistes realitzades a actors clau en els diferents nivells de ladministraci pblica i el cas destudi dun municipi han proporcionat una visi general de la resposta poltica. Es proposen un conjunt de recomanacions referents a la necessitat de gestionar les xarxes socials de forma ms sistemtica, la necessitat dincrementar les accions de transversalitat horitzontal i vertical entre els actors pblics i destablir un conjunt dindicadors socials per mesurar lefectivitat de la intervenci poltica en aquest mbit, aix com la identificaci de bones prctiques i activitats per compartir coneixements.
Resumo:
Introducci: La dieta mediterrnia s considerada un dels patrons alimentaris ms saludables ja que diversos estudis epidemiolgics mostren que protegeix front diverses malalties crniques com ara les malalties cardiovasculars, la diabetis i alguns cncers. Malauradament al nostre pas els patrons alimentaris estan canviant a conseqncia de la modernitzaci de la societat i estan portant a lallunyament del patr de dieta mediterrnia. Aix s especialment crtic entre la poblaci infantil i juvenil, fet que predisposa a que en un futur augmenti la prevalena de malalties crniques entre la poblaci adulta. Objectiu: avaluar els hbits alimentaris i lestat nutricional descolars de 8 a 12 anys de la comarca dOsona. Mtodes: estudi de disseny observacional i transversal. La mostra estava constituda per 191 escolars de 4rt i 5 densenyana primria descoles de la comarca dOsona. La informaci sobre la dieta es va recollir a travs duna enquesta alimentria, un recordatori de 24 hores, un qestionari de freqncia de consum alimentari i el test KIDMED. Les determinacions antropomtriques que es van realitzar van ser talla, pes, IMC (ndex de Massa Corporal), plec tricipital, permetre braquial i permetre abdominal. Lanlisi estadstica de totes les dades es va portar a terme mitjanant el programa estadstic SPSS per Windows versi 12.0. Resultats: quan es valora la qualitat de lesmorzar, sobserva que noms en el 16.8% dels casos la qualitat era bona, en el 68.6% dels casos la qualitat havia de millorar i en el 12.6% era de qualitat insuficient i en el 2.1% era de mala qualitat. Tamb sobserva que la dieta que segueixen s desequilibrada quantitativament, concretament s baixa en hidrats de carboni, rica en greixos i lleugerament elevada en protenes. Lanlisi qualitativa mostra que hi ha un molt baix consum de verdures i hortalisses i de fruita, mentre que sarriba a les racions recomanades de carnis i dolis i greixos. El test KIDMED mostra una puntuaci mitjana de 7.211.96 punts, el que indica que la dieta de la poblaci s de qualitat millorable. Pel que fa a lestat nutricional sobserva que un 24,6% presenta valors de baix pes i un 17,8% sobreps o obesitat, el que indica que un 42,4% de la poblaci estudiada presenta un estat nutricional incorrecte. Conclusions: La dieta del collectiu estudiat sallunya de les recomanacions de la SENC (Sociedad Espaola de Nutricin Comunitaria). Els resultats del test KIDMED indiquen que noms un 44% de la poblaci segueix un patr ptim de Dieta mediterrnia i lanlisi de lestat nutricional mostra que un 42,4% presenta un estat nutricional incorrecte, sigui per excs o per defecte de pes. Per tant, es fa necessari dissenyar estratgies deducaci alimentria adequades per millorar els hbits alimentaris dels escolars i aconseguir en un futur un estat ptim de salut.
Resumo:
En aquest estudi sha determinat la deposici atmosfrica de metalls pesants a partir dels bioindicadors Xanthoria parietina (liquen) i Hypnum cupressiforme (molsa), en 16 punts de mostreig repartits per la zona on subicar el futur parc natural de les Muntanyes de Prades (Tarragona). A partir de la comparaci de les concentracions obtingudes en aquest treball amb les daltres estudis de plantejament equiparable, es va comprovar que la majoria de valors de concentraci dels metalls eren similars als daltres zones geogrfiques estudiades, a excepci del crom i el nquel, que presentaven valors clarament ms elevats. A partir de proves estadstiques (ANOVA, regressions mltiples) es va determinar que existien diferncies significatives entre les concentracions de metalls dels diferents punts de mostreig. Tamb es van detectar correlacions significatives entre les concentracions dels punts de mostreig i la distncia daquests respecte els focus potencials de contaminaci que shavien considerat prviament. Amb les dades obtingudes a partir un petit anlisi de la riquesa liqunica dels punts de mostreig, es va disposar dinformaci extra per poder avaluar les fonts i el patr de distribuci daquests contaminants.
Resumo:
La tesi en projecte aborda lestudi multiescala de la relaci entre la variabilitat de la turbulncia i els nutrients, i lestructura i la dinmica de lecosistema costaner en el Mediterrani noroccidental. A partir dexperiments al laboratori i de diferents campanyes al mar, es pretn generar indicadors de funcionament de lecosistema planctnic sensibles a variacions hidrodinmiques. Lefecte conjunt de la turbulncia i els nutrients es preveu condicionat no nicament per la magnitud dambdues variables, sino tamb per la relaci temporal entre els episodis de turbulncia i els aports de nutrients. Per tal de tenir una casustica ms mplia de validaci dels indicadors, shan seleccionat tres rees destudi properes a les desembocadures de rius amb aports de nutrients de concentracions relatives molt variables. La finalitat ltima del treball s millorar la comprensi del funcionament de lecosistema costaner en la interfase terra-mar per a una gesti ms efica dels recursos.
Resumo:
En el periodo 2005-2008 hemos publicado tres artculos sobre las alteraciones de los astrocitos reactivos en el cerebro durante el envejecimiento. En el primer estudio, evaluamos la capacidad neuroprotectora de los astrocitos en un modelo experimental in vitro de envejecimiento. Los cambios en el estrs oxidativo, la captacin del glutamato y la expresin proteica fueron evaluados en los astrocitos corticales de rata cultivados durante 10 y 90 das in vitro (DIV). Los astrocitos envejecidos tenan una capacidad reducida de mantener la supervivencia neuronal. Estos resultados indican que los astrocitos pueden perder parcialmente su capacidad neuroprotectora durante el envejecimiento. En el segundo estudio el factor neurotrfico derivado de la lnea glial (GDNF) fue probado para observar sus efectos neurotrficos contra la atrofia neuronal que causa dficits cognitivos en la vejez. Las ratas envejecidas Fisher 344 con deficiencias en el laberinto de Morris recibieron inyecciones intrahippocampales de un vector lentiviral que codifica GDNF humano en los astrocitos o del mismo vector que codifica la protena fluorescente verde humana como control. El GDNF secretado por los astrocitos mejor la funcin de la neurona como se muestra por aumentos locales en la sntesis de los neurotransmisores acetilcolina, dopamina y serotonina. El aprendizaje espacial y la prueba de memoria demostraron un aumento significativo en las capacidades cognitivas debido a la exposicin de GDNF, mientras que las ratas control mantuvieron sus resultados al nivel del azar. Estos resultados confirman el amplio espectro de la accin neurotrfica del GDNF y abre nuevas posibilidades de terapia gnica para reducir la neurodegeneracin asociada al envejecimiento. En el ltimo estudio, examinamos cambios en la fosforilacin de tau, el estrs oxidativo y la captacin de glutamato en los cultivos primarios de astrocitos corticales de ratones neonatos de senescencia acelerada (SAMP8) y ratones resistentes a la senescencia (SAMR1). Nuestros resultados indican que las alteraciones en cultivos del astrocitos de los ratones SAMP8 son similares a las detectadas en cerebros enteros de los ratones SAMP8 de 1-5 meses de edad. Por otra parte, nuestros resultados sugieren que esta preparacin in vitro es adecuada para estudiar en este modelo murino el envejecimiento temprano y sus procesos moleculares y celulares.
Resumo:
L'objectiu d'aquest projecte ha estat l'estudi de la interacci entre el sistema cannabinoide i lxtasi. En primer lloc es va observar l'efecte de l'xtasi sobre la dependncia fsica que produeixen els cannabinoides, en concret el Delta9-Tethahidrocannabinol, principal principi actiu de la marihuana. Per aix vam administrar crnicament ratolins amb THC fins que es van fer depenents a la droga i sels hi va desencadenar una sndrome dabstinncia. Els signes fsics que mostra un individu quan se li retira una droga indiquen la dependncia que l'individu t per aquesta droga. Vam observar que l'xtasi era capa de disminuir els efectes de la sndrome d'abstinncia a cannabinoides. En segon lloc vam estudiar la participació del sistema cannabinoide endogen, en concret el receptor CB1 en les propietats farmacolgiques i addictives de lxtasi. Per aix vam fer servir ratolins sense el receptor CB1 i vam observar les diferncies en els efectes de lxtasi respecte animals normals. Per aix vam observar lactivitat locomotora, la temperatura, lansietat i els efectes reforants de lxtasi en tots dos genotips. En animals normals lxtasi produeix un augment tant en la locomoci com en la temperatura, tanmateix, aquest augment es veu disminut en els animals sense receptor CB1. Tamb vam observar els efectes ens els efectes de recompensa primria de lxtasi en ambds genotips. La recompensa primria es refereix a quant li agrada un individu un estmul. No vam observar diferncies entre animals knockout pel receptor CB1 i animals normals. Tamb vam analitzar els efectes reforants de lxtasi en tots dos genotips. Els efectes reforants duna droga indiquen quant vol un individu aconseguir al droga. Vam observar que malgrat els efectes de recompensa primria resten intactes en els animals CB1 knockout, aquest animals no estan reforats per lxtasi. Aix, als animals CB1 knockout els hi agrada lxtasi per no fan cap esfor per aconseguir-lo. Per tant, el receptor CB1 regula els efectes sobre la locomoci, la temperatura i el refor produts per lxtasi.
Resumo:
Els fitoesterols sn components importants de la dieta Mediterrnia. La seva ingesta augmenta les concentracions en sang i les concentracions elevades shan relacionat amb un augment de risc cardiovascular. Per el sndrome metablic (SMet) sassocia a concentracions baixes de fitoesterols. Sha investigat la relaci entre fitoesterols del plasma i la dieta amb la presncia de factors de risc cardiovascular, incloent el SMet, i malaltia cardiovascular. Tamb shan avaluat factors socioeconmics que influencien els hbits diettics. Per dur-ho a terme sha realitzat un anlisi retrospectiu en lestudi Prevencin con Dieta Mediterrnea (PREDIMED) amb dades basals i a lany duna intervenci diettica per avaluar la influncia dels fitosterols de la dieta en el perfil lipdic dels participants. En lestudi European Prospective Investigation into Cancer and Nutrition (EPIC) dEspanya sha realitzat una anlisi transversal per analitzar factors socials i dieta, i un estudi cas-control per avaluar el risc de desenvolupar malaltia cardiovascular segons les concentracions plasmtiques de fitoesterols. Resultats: el consum de fitoesterols amb la dieta habitual sha relacionat amb la ingesta daliments saludables, amb una millora del perfil lipdic en els participants del PREDIMED i amb un increment dels fitoesterols plasmtics. Aquest increment es va associar en lestudi EPIC amb una millora dels factors de risc cardiovascular, una disminuci del risc de patir malaltia cardiovascular o qualsevol component del SMet o el propi sndrome. Fa 10 anys la poblaci espanyola seguia un patr de dieta mediterrnia i era accessible a tothom independentment de la posici socioeconmica. Conclusions. Les concentracions de fitoesterols plasmtics semblen ser marcadors fiables dun risc cardiometablic menor i un menor risc de patir malaltia cardiovascular. Ja que aquests elements sn abundants en els aliments que caractersticament es consumeixen a Espanya, s necessari evitar que siguin difcils daconseguir per un encariment en el mercat i es generin desigualtats en salut a causa de lalimentaci.
Resumo:
Al llarg dels ltims anys lxid ntric (NO) i el monxid de carboni (CO) han estat investigats com dos neurotransmissors gasosos del tracte gastrointestinal. Algunes dades demostren que el sulfur dhidrogen (H2S) podria ser el tercer neurotransmissor gasos a nivell central i perifric. Objectiu: valorar si el H2S compleix els requisits per ser considerat com el tercer neurotransmissor gasos a nivell del sistema nervis entric. Mtodes: la motilitat espontnia de preparacions de mscul llis circular de mostres de clon sigma hum i clon mig de rata es van determinar in vitro mitjanant la tcnica de banys drgans. El hidrogensulfur de sodi (NaHS) va ser utilitzat com donador de H2S. Resultats: 1- El NaHS va inhibir de forma concentraci depenent la motilitat espontnia en presncia de bloqueig neural amb Tetrodotoxina (TTX 1 M) (IC50 10118 M rata n=10; 32986 M hum n=18). 2- Aquesta relaxaci es va veure reduda per ODQ 10 M, un inhibidor de la guanilat ciclasa, en clon mig de rata (n=5). En hum a ms de ser reduda per ODQ 10M (n=6), tamb ho va ser per SQ 22,536 100 M (n=10), un inhibidor de ladenilat ciclasa, i per L-NNA 1 mM (n=8), un inhibidor de la sintesi de NO. 3- En clon de rata la incubaci amb D,L-Propargilglicina 2 mM (PAG), un inhibidor de la sntesi de H2S, va incrementar la motilitat tant en situaci control (10,052,06 vs 17,463,37 gmin-1 AUC, P&0,001, n=10) com en presncia de TTX 1M (14,457,28 vs 21,6710,05 gmin-1 AUC, P&0,01, n=7). Conclusi: el H2S compleix part dels criteris per ser considerat un neurotransmissor gasos inhibitori en el tracte gastrointestinal: la inhibici de la seva sntesi incrementa la motilitat intestinal i la seva addici exgena produeix relaxaci de la musculatura llisa intestinal.
Resumo:
Una de les contribucions de la recerca sobre concepcions prvies dels estudiants en cincies durant els darrers 25 anys ha estat mostrar la influncia del context sociocultural dels nois i noies en les idees i concepcions que desenvolupen i mantenen des de la seva infncia. Hi ha lacord que algunes diferncies en les concepcions poden dependre de la cultura social en la qual sintegren. Alguns investigadors tamb pensen que els esquemes argumentatius tamb poden ser influenciats per la cultura de les comunitats. Els contextos Catal i Angls semblen similars, ambds formen part del context cultural de les societats desenvolupades; per tant, podem pensar que els esquemes argumentatius que els estudiants apliquen, poden tenir moltes similituds, per tamb importants diferncies. Les dades analitzades provenen de les respostes escrites dels estudiants individuals i de les transcripcions de 8 grups de discussi sobre quatre tasques. Lanlisi es fa a tres nivells: 1)comparaci del nombre darguments entre tasques i entre pasos, 2) qualitativa i descriptiva comparaci entre tipus desquemes argumentatius per tasques i per pasos i 3) explicaci de tipus desquemes argumentatius que es donen molt, i identificaci destructures argumentatives complexes que lliguen diversos esquemes en un argument ms gran i que poden caracteritzar largumentaci dalguns grups (aplicant Toulmin) i que poden ser indicadors daspectes cooperatius i de canvis de punts de vista en les discussions. Els resultants ens indiquen que encara que els estudiants Catalans dediquen ms temps a les discussions, la ratio nombre desquemes per unitat de temps s similar als dos pasos. Shan trobar algunes diferncies entre tipus d'esquemes per pasos i per tasques, tamb que molts arguments es basen en valors i idees preconcebudes. Shan pogut identificar tamb algunes estructures argumentatives complexes no gaire comunes.
Resumo:
En aquest estudi analitzem la complexa relaci que actualment existeix entre Organitzacions No Governamentals de Desenvolupament (ONGD) i mitjans de comunicaci per a arribar a concretar les causes i unes possibles solucions. Veiem que la falta d'inters per part dels mitjans s deguda, en part, a les prioritats temtiques establertes pel sistema globalitzat dels grans grups de comunicaci. Igualment, no hem d'oblidar que els mitjans poseixen, a ms de la funci d'entretenir, el deure informar, d'actuar com el Quart poder, d'educar i d'orientar a la societat. Aquesta funci educativa i orientativa dels mitjans, curiosament, coincideix amb un dels objectius bsics de les ONGD encara que, en aquest segon cas, dirigida cap a la conscienciaci social per a la resoluci dels problemes dels pasos en vies de desenvolupament. Una vegada establerts el tipus de relaci que mantenen els dos collectius i determinades les causes que ho provoquen proposem algunes de les solucions que, a poc a poc, comencen a implantar les grans ONGD espanyoles com alternatives als mitjans tradicionals. Encara que s'aconsella una estreta collaboraci amb els mitjans de comunicaci volem remarcar la idea que una saturaci informativa comporta una insensibilizaci cap als problemes, justament l efecte contrari del desitjat per les ONGD.
