El dret dels infants a participar: condicions i condicionants

Aquest article sorgeix d'una tesi doctoral titulada Els infants com a ciutadans, defensada el 2005. L'estudi s'inscriu en el canvi de paradigma que ha representat la Convenció Internacional dels Drets de l'Infant (1989) al situar els infants com a subjectes de drets. Els objectius han estat identificar un fet complex com és la participació dels infants en la vida social; analitzar com els infants poden influir en la generació de noves formes de participació i en nous posicionaments socials, i relacionar aquesta participació dels infants amb la noció de ciutadania. Un altre element important a identificar ha estat la confrontació que aquesta participació planteja en el món dels adults. De fet, l'article fa una breu síntesi de la tesi doctoral en la seva totalitat i exposa amb major extensió una de les parts corresponents a l'anàlisi de les dades obtingudes en què es relaten les condicions i condicionants de la participació infantil.

Escala d’orientació de xarxa

En el marc d'una investigació més àmplia sobre transicions escolars i el paper de les xarxes socials et demanem que contestis les preguntes següents sobre les teves relacions personals. Et preguem que llegeixis amb atenció les preguntes i contestes amb sinceritat. Agraïm molt la teva col·laboració.

Cuestionario de redes personales. Red amplia

En el marco de una investigación más amplia sobre transiciones escolares y el papel de las redes sociales te pedimos que contestes las preguntas siguientes acerca de tus relaciones personales. Te rogamos que leas con atención las preguntas y contestes con sinceridad. Agradecemos mucho tu colaboración.

Cuestionario de redes personales. Redes entre iguales

Proyecto de investigación (EDU2011-25960) Ministerio de Economía y Competitividad

Qüestionari sociocèntric. Escola i xarxes socials

Projecte de recerca (EDU2011-25960) Ministerio de Economía y Competitividad

Kinship, ritual kinship and political milieus in an alpine Valley in 19th century

In my paper I will present some results about ritual kinship and political mobilization of popular groups in an alpine Valley: the Val de Bagnes, in the Swiss canton of Valais. There are two major reasons to choose the Val de Bagnes for our inquiry about social networks: the existence of sharp political and social conflicts during the 18th and the 19th century and the availability of almost systematic genealogical data between 1700 and 1900. The starting point of my research focuses on this question: what role did kinship and ritual kinship play in the political mobilization of popular groups and in the organization of competing factions? This question allows us to shed light on some other uses and meanings of ritual kinship in the local society. Was ritual kinship a significant instrument for economic cooperation? Or was it a channel for patronage or for privileged social contacts? The analysis highlights the importance of kinship and godparentage for the building of homogeneous social and political networks. If we consider transactions between individuals, the analysis of 19th century Val de Bagnes gives the impression of quite open networks. Men and women tried to diversify their relations in order to avoid strong dependency from powerful patrons. Nevertheless, when we consider the family networks, we can notice that most relations took place in a structured social space or a specific "milieu", were intense contacts enhanced trust, although political allegiances and social choices were not fully predictable on the basis of such preferential patterns. In a politically conflictual society, like 19th century Bagnes, ritual kinship interacted with kinship solidarities and ideological factors shaping dense social networks mostly based on a common political orientation. Such milieus sustained the building of political factions, which show surprising stability over time. In this sense, milieus are important factors to understand political and religious polarization in 19th century Switzerland.

Sistema expert en anàlisi de patrons socials

Creació d'un sistema d'anàlisi de patrons socials a partir de comportaments predictius de la nostra base de coneixement.

Influence from friends to drink more or drink less: a cross-national comparison.

Drinking habits are socially patterned and social networks influence individuals' drinking behaviors. Previous studies have focused primarily upon the influence from family members to drink less. Those studies that have focused upon peer influence have been largely confined to social norms among adolescent and college-age drinkers. By contrast, based in adult populations, this article examines exhortations from friends not only to reduce alcohol consumption but also to increase it. Survey data in 15 countries that participate in the Gender, Alcohol and Culture: An International Study project (GENACIS) were used to test whether there were country and gender differences concerning the influence to drink less or to drink more by friends and examine if this was affected by the drinking behavior. The findings revealed that those influenced to drink less had more heavy episodic drinking (HED) occasions than those who did not report such influence. By contrast, influence to drink more, originating mainly from same-sex friends, may be more the result of social situations that encourage all drinkers, regardless of their frequency of HED occasions. At the country level, influence to drink less for both sexes decreased with the proportion of drinkers in a country. Similarly, influence to drink less for both sexes also decreased in countries where gender roles were more egalitarian. Thus, in countries where alcohol use is more widespread and fewer differences are observed between male and female gender role expectations, fewer people were influenced to drink less. These findings have implications for social and behavioral strategies designed to reduce alcohol-related harm across a wide range of cultures.

Els usos d'internet, les xarxes socials i els jocs online, concretament els MMORPG

L’objectiu d’aquest treball és descriure els riscos i les possibilitats d’Internet i les Web 2.0 i la importància de com utilitzem Internet, les xarxes socials i els jocs de rol massius en línia (MMORPG). A la recerca han participat 34 estudiants universitaris, els quals han respost un qüestionari per determinar els usos, abusos, les conductes de risc i la possible addicció a Internet o a alguna aplicació 2.0. Per últim, hi ha una proposta de disseny d’un projecte per a la sensibilització d’educadors/es socials entorn d’aquestes eines.

Anàlisi dels coneixements intuïtius i del canvi conceptual en infants de parvulari, sobre els animals que viuen el seu entorn

En aquest projecte es reflexiona sobre l’ensenyament de les ciències al parvulari i com els infants aprenent conceptes relacionats amb el regne animal. La ciència escolar classifica la gran diversitat d’espècies que formen aquest regne en dos grans blocs, els vertebrats i els invertebrats, però en els patrons que ens ofereixen els animals per descobrir a ull nu aquestes particularitats són molt complexes d’observar. La visió que tenen els infants de parvulari sobre els animals del seu entorn sovint és molt allunyada de la realitat i els alumnes es creen concepcions alternatives per entendre els animals que observen. En l’estudi es realitza un recull de dades, a l’inici i el final d’una unitat didàctica, analitzant les representacions i les diferents formes de classificació dels animals de l’entorn que utilitzen els infants. Les conclusions són una reflexió sobre el perquè d’aquests coneixements alternatius i la manera de com aconseguir un canvi conceptual.

Autonomia i inclusió dels alumnes d'educació infantil a l'escola rural: les conferències a l'escola La Popa de Castellcir

El tema central d’aquest Treball Final de Grau és l’autonomia dels alumnes d’educació infantil a l’escola rural. Aquest projecte està organitzat a partir de dos grans blocs. En el primer bloc hi trobem el marc teòric, on es desglossen totes els aspectes importants i característics de l’escola rural i les seves estratègies didàctiques, a banda de definir i recercar en el concepte d’autonomia. En el segon bloc hi trobem la part pràctica i el treball de camp. Aquest apartat es desenvolupa al voltant de l’estratègia didàctica de les conferències a l’escola La Popa de Castellcir que s’analitzen i s’avaluen per tal de conèixer com aquesta estratègia potencia l’autonomia i la inclusió dels infants a l’etapa d’educació infantil.

Tornar amb el cos a la ciutat, després d'haver-lo perdut. El cos, en públic

Xavier Antich opina que la vida col·lectiva ha usurpat el lloc del cos a la ciutat. I davant d'aquesta realitat, les xarxes socials a Internet semblen un intent de recuperar el cos i reconstruir-lo en un espai sense aparents limitacions

¿Una xarxa global de moviments socials? Una aproximació al cicle de protestes 2011-2013

Les protestes socials esdevingudes en nombrosos països durant els últims tres anys –des de Tunísia i l’anomenada “Primavera àrab” fins a les recents mobilitzacions a Turquia o Brasil– han fet aflorar un debat sobre la possible dimensió global i transestatal de totes elles. El present article pretén realitzar una aproximació descriptiva i analítica a aquest intens cicle de protestes, reflexionant sobre les diferències i similituds existents entre elles, el paper que Internet i les xarxes socials han tingut en el curs de les diferents mobilitzacions o, entre altres aspectes, el repertori d’accions que han emprat. Més enllà d’aquests trets compartits o no, l’article mira d’emfasitzar la importància d’entendre aquest cicle de mobilitzacions com un procés de repolitització social que combina les contradiccions i conflictes locals de cada context en particular amb l’aparent existència d’una demanda global per major democratització política, regeneració institucional, justícia social i reapropiació d’allò comú.

Experiencia en gestión de redes sociales en el CRAI de la UB

El CRAI de la Universidad de Barcelona (CRAI UB) empezó a investigar y a utilizar las redes sociales entre finales del 2006 y principios del 2007. En aquellos momentos los blogs fueron las primeras redes que en las que participamos. El hecho de permitir comunicarnos con los usuarios a través de noticias de interés y de recibir sus comentarios hizo que los blogs fueran un medio dinámico en contraste con las tradicionales páginas web estáticas. El primer blog que elaboramos fue el del CRAI Biblioteca de Letras. Lentamente y en función de su viabilidad se impulsó, desde la unidad transversal de Proyectos del CRAI UB, la presencia del resto de CRAI Bibliotecas en las redes sociales. Con la aparición de Facebook se abrió una nueva posibilidad de comunicación e interactividad con los usuarios potenciales del CRAI UB, que se vio favorecida también con la irrupción de Twitter. En un principio, se empezaron a crear cuentas con perfiles personales y, cuando fue posible, pasaron a ser cuentas institucionales. Si hablamos de un público universitario como el nuestro, es Facebook la que arrastra mayor audiencia y, por consiguiente, la que permite llegar a un mayor número de usuarios. Esta posibilidad de compartir información de forma inmediata y sin demasiado esfuerzo añadido fue el impulso definitivo a la generalización de las redes sociales en la mayoría de los CRAI Bibliotecas.

Eficacia e ineficacia de la comunicación horizontal en los movimientos sociales. Caso análisis: Oposiciones justas en Cataluña 2011

Las redes sociales están generando un amplio entramado de comunicaciones, a distintos niveles y con distintos objetivos. En este artículo analizamos un caso concreto, fruto de la observación y el seguimiento de un grupo creado para la defensa de unas oposiciones justas para el acceso a la función pública de docentes para educación secundaria. Se trata de un grupo creado como reacción a una serie de posibles irregularidades. Interesa observar tanto la creación del grupo, como las distintas fases que sigue la evolución, muy ligada a la efectividad de los procesos de comunicación, y la vinculación de estos últimos a las posibilidades de acción y resolución del conflicto que existe en la base del grupo