Genes, chromosomes and development

Procura-se mostrar, no presente artigo, que nenhuma teoria micromerista consegue explicar os fenômenos genéticos, por não ser possível conferir a partículas a independência funcional relacionada com o trabalho que devem exercer de maneira específica no organismo. O fato dos gens se encontrarem em tôdas as células do organismo em desenvolvimento, mostra que essas entidades desenvolvem distintas atividades em diferentes tecidos. Mas acontece, que nem a microscopia eletrônica, nem a bioquímica, consegue descobrir nos cormossômios algo que possa corresponder ao conceito de gen-conta-de rosário da genética clássica. Entretanto, o cromossômio considerado como um todo pode com vantagem substituir os gens no seu papel de determinar os caracteres do organismo. Admitindo-se que os cromossômios se determinam com as células de que fazem parte, uns para trabalhar nos esboços de asas, outros nos de olhos, patas ou outras estruturas, compreende-se fàcilmente, que, por intermédio de distintos membros do clone que se inicia com a primeira divisão do ovo, uma dada sorte de cromossômio, funcionando como um todo especializado, pode exercer as atividades específicas que lhe são atribuídas. E isso, de pleno acôrdo com a embriologia experimental.

Analysis of functional impairments of the human P2Y 11 nucleotide receptor with the alanine-87 - threonine mutation, and development of novel agonists specific for the human P2Y 11 and P2Y 6 receptors

Magdeburg, Univ., Fak. für Naturwiss., Diss., 2015

On the structure and development of the vertebral column of Amia [by] O. P. Hay.

v.1:no.1(1895)

Morphology and development of the postcranial skeleton in the channel catfish Ictalurus punctatus (Ostariophysi: Siluriformes) / Terry Grande, Judith D. Shardo.

n.s. no.99(2002)

Cross-border co-operation in Europe

Contribució al Seminari: "Les Euroregions: Experiències i aprenatges per a l’Euroregió Pirineus-Mediterrània", 15-16 de desembre de 2005

The Cultural Olympiad: objectives, programme and development

Working paper analysing the Cultural Olympiad of Barcelona in 1992. This was published as a chapter of the book entitled "Olympic Games, media and cultural exchanges: the experience of the last four summer Olympic Games" and edited by M. Ladrón de Guevara and M. Bardají.

The Argentine ant (Linepithema humile) invasion effects on Mediterranean forests’ trophic web: blue tit (Parus caeruleus) reproduction and development

Les invasions biològiques representen una greu amenaça per al funcionament dels ecosistemes i per a la preservació de la biodiversitat.. La formiga argentina (Linepithema humile) està considerada com una de les 100 espècies invasores més nocives. Prospera en extenses àrees de clima mediterrani de regions temperades i subtropicals de tots els continents amb l’excepció de l’Antàrtida. És una formiga dominant i una competidora agressiva que mitjançant múltiples mecanismes, des de predació directe a competència, produeix efectes negatius en una amplia varietat de taxons, principalment formigues i altres artròpodes, però també vertebrats. S’ha investigat, per primera vegada, els efectes de la formiga invasiva sobre les comunitats d’artròpodes de fullatge i com aquestes pertorbacions es transmeten en la xarxa tròfica del bosc esclerofil•le mediterrani. En les suredes estudiades la invasió de formiga argentina és causa directe de la extinció local de la gran majoria de poblacions de formigues natives. En el període mostrejat s’han constatat també impactes negatius en la diversitat i en l’abundància d’artròpodes natius en les capçades dels arbres, particularment d’erugues. Una avaluació preliminar basada únicament amb dades del 2005 indica que, reduint la disponibilitat d’erugues, la formiga argentina empobreix l’hàbitat reproductiu de la mallerenga blava (Parus caeruleus). La mallerenga blava basa la dieta insectívora estricte de la seva pollada fonamentalment en les erugues. No hem detectat impactes en l’èxit reproductiu de les mallerengues blaves en zones envaïdes. Els polls crescuts en àrees envaïdes assoleixen una condició física similar als de les zones no envaïdes, però la reducció en la disponibilitat d’erugues associada a la invasió de formiga argentina es tradueix en un creixement descompassat i en una menor mida estructural del polls volanders. Així, les pertorbacions en la comunitat d’artròpodes associades a la invasió de la formiga argentina promouen efectes bottom-up que acaben perjudicant el desenvolupament dels polls de mallerenga blava.

Transitions in social complexity along elevational gradients reveal a combined impact of season length and development time on social evolution.

Eusociality is taxonomically rare, yet associated with great ecological success. Surprisingly, studies of environmental conditions favouring eusociality are often contradictory. Harsh conditions associated with increasing altitude and latitude seem to favour increased sociality in bumblebees and ants, but the reverse pattern is found in halictid bees and polistine wasps. Here, we compare the life histories and distributions of populations of 176 species of Hymenoptera from the Swiss Alps. We show that differences in altitudinal distributions and development times among social forms can explain these contrasting patterns: highly social taxa develop more quickly than intermediate social taxa, and are thus able to complete the reproductive cycle in shorter seasons at higher elevations. This dual impact of altitude and development time on sociality illustrates that ecological constraints can elicit dynamic shifts in behaviour, and helps explain the complex distribution of sociality across ecological gradients.

Nonclassical measurement error with applications to labor and development issues

Zero correlation between measurement error and model error has been assumed in existing panel data models dealing specifically with measurement error. We extend this literature and propose a simple model where one regressor is mismeasured, allowing the measurement error to correlate with model error. Zero correlation between measurement error and model error is a special case in our model where correlated measurement error equals zero. We ask two research questions. First, we wonder if the correlated measurement error can be identified in the context of panel data. Second, we wonder if classical instrumental variables in panel data need to be adjusted when correlation between measurement error and model error cannot be ignored. Under some regularity conditions the answer is yes to both questions. We then propose a two-step estimation corresponding to the two questions. The first step estimates correlated measurement error from a reverse regression; and the second step estimates usual coefficients of interest using adjusted instruments.