Vancomycin-resistant Enterococci in Intensive Care Hospital Settings

Vancomycin-resistant enterococci (VRE) have recently emerged as a nosocomial pathogen and present an increasing threat to the treatment of severely ill patients in intensive-care hospital settings. We outline results of a study of the epidemiology of VRE transmission in ICUs and define a reproductive number R0; the number of secondary colonization cases induced by a single VRE-colonized patient in a VRE-free ICU, for VRE transmission. For VRE to become endemic requires R0 >1. We estimate that in the absence of infection control measures R0 lies in the range 3-4 in defined ICU settings. Once infection control measures are included R0=0.6, suggesting that admission of VRE-colonized patients can stabilize endemic VRE.

Major depressive disorders in the general hospital: how to implement guidelines.

OBJECTIVE: An implementation study that evaluated the impact of previously adopted guidelines on the clinical practice of medical residents was conducted to improve the recognition and treatment of major depressive disorders (MDDs) in hospitalized patients with somatic diseases. METHODS: Guidelines were implemented in two wards (ENT and oncology) using intranet diffusion, interactive sessions with medical residents, and support material. Discharge letters of 337 and 325 patients, before and after the intervention, respectively, were checked for statement of diagnosis or treatment of MDDs and, in a post hoc analysis, for any mention about psychiatric management. RESULTS: No difference was found in the number of diagnosed or treated MDDs before and after the intervention. However, significantly more statements about psychological status (29/309 vs. 13/327) and its management (36/309 vs. 19/327) were observed after the intervention (P<.01). CONCLUSION: The intervention was not successful in improving the management of MDDs. However, a possible effect on general psychological aspects of medical diseases was observed.

Length of hospital stay and postdischarge mortality in patients with pulmonary embolism: a statewide perspective

BACKGROUND: The optimal length of stay (LOS) for patients with pulmonary embolism (PE) is unknown. Although reducing LOS is likely to save costs, the effects on patient safety are unclear. We sought to identify patient and hospital factors associated with LOS and assess whether LOS was associated with postdischarge mortality. METHODS: We evaluated patients discharged with a primary diagnosis of PE from 186 acute care hospitals in Pennsylvania (January 2000 through November 2002). We used discrete survival models to examine the association between (1) patient and hospital factors and the time to discharge and (2) LOS and postdischarge mortality within 30 days of presentation, adjusting for patient and hospital factors. RESULTS: Among 15 531 patient discharges with PE, the median LOS was 6 days, and postdischarge mortality rate was 3.3%. In multivariate analysis, patients from Philadelphia were less likely to be discharged on a given day (odds ratio [OR], 0.82; 95% confidence interval [CI], 0.73-0.93), as were black patients (OR, 0.88; 95% CI, 0.82-0.94).The odds of discharge decreased notably with greater patient severity of illness and in patients without private health insurance. Adjusted postdischarge mortality was significantly higher for patients with an LOS of 4 days or less (OR, 1.55; 95% CI, 1.21-2.00) relative to those with an LOS of 5 to 6 days. CONCLUSIONS: Several hospital and patient factors were independently associated with LOS. Patients with a very short LOS had greater postdischarge mortality relative to patients with a typical LOS, suggesting that physicians may inappropriately select patients with PE for early discharge who are at increased risk of complications

Validación del delta base déficit como modelo predictor de resultados en pacientes politraumáticos. Hospital Parc Taulí Sabadell. Estudio preliminar

Les escales de valoració al pacient politraumàtic són essencials per al seu maneig i pronòstic. Podem definir índexs de gravetat o probabilitat de supervivència. Segons quins paràmetres analitzi, podem parlar d’escales fisiològiques, anatòmiques, bioquímiques i els índexs de probabilitat de supervivència. El BISS és un model de probabilitat provat a Holanda que ha demostrat ser objectiu. El nostre treball consisteix en la validació del BISS als nostres pacients. Durant dos anys vàrem recollir 354 pacients podent incloure només 167 al nostre estudi. Els resultats van ser significatius amb l’estudi posterior, però degut a la gran pèrdua de pacients no podem afirmar la nostra hipòtesi.

Health services utilization associated with cognitive impairment and dementia in older patients undergoing post-acute rehabilitation.

OBJECTIVE: To investigate the relationship between levels of cognitive impairment and health services utilization in older patients undergoing post-acute rehabilitation. DESIGN: Cross-sectional study. SETTING: Post-acute rehabilitation facility. PARTICIPANTS: Patients (N = 1764) aged 70 years and older admitted over 3 years. MEASUREMENTS: Sociodemographic, medical, and functional data were collected upon admission. Based on discharge diagnoses, patients were classified as cognitively intact, cognitively impaired with no dementia (CIND), and demented. RESULTS: Dementia and CIND were diagnosed in 425 (24.1%) and 301 (17.1%) patients, respectively. Gradients from cognitively intact to cognitively impaired to demented patients were observed in median length of stay (19, 22, and 25 days, P < .001), and institutionalization rates at discharge (4.2%, 7.6%, and 28.8%, P < .001). Among patients discharged home, similar gradients were observed in utilization of home care (68.2%, 79.7%, and 83.3%, P < .001) and day care (3.1%, 7.1%, and 14.3%, P < .001). After adjustment, compared with cognitively intact patients, only those with dementia still had longer stays (+2.7 days) and increased odds of institutionalization (adjOR 6.1, 95% CI 4.0-9.3, P < .001). Among patients discharged home, use of home and day care remained higher in those with dementia (adjOR 1.8, 95% CI 1.2-2.7, P = .005, and adjOR 1.8, 95% CI 1.2-2.7, P = .005, respectively), while CIND patients had higher odds of using home care (adjOR 1.6, 95% CI 1.1-2.4, P = .028). CONCLUSION: Among patients undergoing post-acute rehabilitation, those with dementia had increased use of both institutional and community care, whereas those with CIND had increased use of home care services only. Future studies should investigate specific strategies susceptible to reduce the related burden on health care systems.

Lactate and glucose metabolism in severe sepsis and cardiogenic shock.

OBJECTIVE: To evaluate the relative importance of increased lactate production as opposed to decreased utilization in hyperlactatemic patients, as well as their relation to glucose metabolism. DESIGN: Prospective observational study. SETTING: Surgical intensive care unit of a university hospital. PATIENTS: Seven patients with severe sepsis or septic shock, seven patients with cardiogenic shock, and seven healthy volunteers. INTERVENTIONS: C-labeled sodium lactate was infused at 10 micromol/kg/min and then at 20 micromol/kg/min over 120 mins each. H-labeled glucose was infused throughout. MEASUREMENTS AND MAIN RESULTS: Baseline arterial lactate was higher in septic (3.2 +/- 2.6) and cardiogenic shock patients (2.8 +/- 0.4) than in healthy volunteers (0.9 +/- 0.20 mmol/L, p < .05). Lactate clearance, computed using pharmacokinetic calculations, was similar in septic, cardiogenic shock, and controls, respectively: 10.8 +/- 5.4, 9.6 +/- 2.1, and 12.0 +/- 2.6 mL/kg/min. Endogenous lactate production was determined as the initial lactate concentration multiplied by lactate clearance. It was markedly enhanced in the patients (septic 26.2 +/- 10.5; cardiogenic shock 26.6 +/- 5.1) compared with controls (11.2 +/- 2.7 micromol/kg/min, p < .01). C-lactate oxidation (septic 54 +/- 25; cardiogenic shock 43 +/- 16; controls 65 +/- 15% of a lactate load of 10 micromol/kg/min) and transformation of C-lactate into C-glucose were not different (respectively, 15 +/- 15, 9 +/- 18, and 10 +/- 7%). Endogenous glucose production was markedly increased in the patients (septic 14.8 +/- 1.8; cardiogenic shock 15.0 +/- 1.5) compared with controls (7.2 +/- 1.1 micromol/kg/min, p < .01) and was not influenced by lactate infusion. CONCLUSIONS: In patients suffering from septic or cardiogenic shock, hyperlactatemia was mainly related to increased production, whereas lactate clearance was similar to healthy subjects. Increased lactate production was concomitant to hyperglycemia and increased glucose turnover, suggesting that the latter substantially influences lactate metabolism during critical illness.

Estudio epidemiológico de la presencia de cuerpos extraños en pacientes asistidos entre 1983 y 2009 en el servicio de Otorrinolaringologia del Hospital Central de Maputo (Moçambique)

Antecedents: els cossos estranys en l'especialitat d'ORL en països en desenvolupament representen un important problema de salut pública. Objectius: caracteritzar el perfil dels pacients, identificar els cossos estranys i establir relacions entre ells. Metodologia: estudi descriptiu, retrospectiu, de 4.826 pacients amb cossos estranys durant un període ampli (1983-2009). Resultats: el 52.8% dels pacients van ser de sexe masculí i el 64.9% d'edat pediàtrica. Els objectes metàl•lics (24.5%) la localització a l'oïda (40.3%) van ser els més freqüents. Conclusions: es demostren evidències d'interès en salut pública i es proposen estratègies de prevenció i de control.

Características epidemiológicas y evolución de los pacientes con bacteriemia por Staphylococcus aureus ingresados en un Hospital de tercer nivel.

El objetivo del estudio fue describir las características epidemiológicas y los factores de riesgo de la bacteriemia por Staphylococcus aureus (BSA) en pacientes adultos atendidos en un hospital de tercer nivel. Se incluyeron 188 pacientes con BSA, 62 % hombres y con una edad media de 64±15,3 años. El 24% eran SARM. La mayoría provenían de servicios médicos (63,8%). El origen más frecuente de la BSA fue nosocomial (56,4%) seguido del relacionado con el ámbito sanitario (RAS) (28,7%) y comunitario (14,9 %). Presentaban enfermedad de base subyacente un 96%, siendo la más frecuente la neoplasia con un total de 65 pacientes (35 %). La enfermedad de base se consideró fatal en 38,3% pacientes, últimamente fatal en 22,3 % y no fatal en 39,4 %. El foco de infección resultó aparente en 151 pacientes (80,3%), siendo el más frecuente el catéter vascular (45,7 %). Presentaron fiebre el 73,9 %, leucocitosis un 44% y bandas en la analítica un 25%. Presentaron complicaciones el 36,2 % de los pacientes con BSA: shock (26,1%) y metástasis sépticas (14,4%). La evolución fue favorable en 126 pacientes (67%), mientras que 52 (27,7%) fallecieron, 43 de ellos (22,9%) en relación con al BSA y en 7 (3,7%) recidivó.

Análisis de las formas clínicas de uveítis asociadas a esclerosis múltiple. Revisión retrospectiva de los casos atendidos en el servicio de oftalmología del Hospital Universitario Vall d`Hebron

Objectiu: Analitzar les diferents formes clíniques d’uveïtis en pacients amb esclerosi múltiple (EM), el seu tractament i resultats. Mètode: Estudi retrospectiu de 18 pacients diagnosticats d’EM que van presentar episodis d’inflamació intraocular clínicament rellevants. Resultats: La forma clínica predominant va ser la uveïtis intermèdia (14 casos), seguida de la forma vasculítica (2 casos). El tractament mèdic va aconseguir una milloria global de 1’68 ± 1,47 línies de visió; mentre que la cirurgia va mostrar una milloria de 3,36 ± 2,46 línies de visió rere la facoemulsificació, i de 2,25 ± 0,56 línies de visió rere la vitrectomia. Conclusions: El tractament amb corticoides locals o sistèmics assoleix un adequat control de la majoria dels episodis d’inflamació intraocular. Els resultats de la cirurgia son molt satisfactoris en aquest grup de pacients, un cop controlats mèdicament els brots d’activitat inflamatòria intraocular.

Estudio retrospectivo de las lesiones iatrogénicas de la vía biliar durante la era laparoscópica en un hospital de tercer nivel

Les lesions iatrogèniques de la via biliar són causades principalment durant una colecistectomia, una intervenció molt comuna a la nostra societat. Des de la introducció de la laparoscòpia a la dècada dels 80, aquesta tècnica ha esdevingut la tècnica gold standard. Però tot i els anys d’ experiència, existeix una notable problemàtica en relació a la iatrogènia. La seva incidència, la detecció, la clínica, els criteris diagnòstics, el maneig terapèutic, la evolució i el pronòstic a llarg termini, fan que sigui un tema controvertit, objecte d’estudi en aquest treball.

Características de la apertura palpebral en la regeneración aberrante del tercer nervio craneal: análisis de la población atendida en el servicio de oftalmología del Hospital Vall d’Hebron

Estudi retrospectiu que analitza les característiques de l’apertura palpebral en 22 pacients amb regeneració aberrant secundària a paràlisi adquirida del III nervi cranial. S’ha estudiat el percentatge d’apertura palpebral de l’ull parètic respecte a la posició primària i respecte a l’ull sà en 5 posicions de la mirada i la relació entre l’apertura palpebral en adducció i en depressió respecte a la posició primària mitjançant regressió lineal. S’ha comprovat que, rere un quadre de regeneració aberrant, no només hi ha una recuperació parcial o total de la parpella en posició primària, sinó una retracció palpebral en adducció i en depressió.

Tumores parotídeos: revisión de la distribución demográfica y de la correlación cito-histológica de los pacientes intervenidos por el servicio de Cirugía Maxilofacial del Hospital Universitario Vall d’Hebron

Els tumors parotidis constitueixen un motiu de consulta freqüent en el medi hospitalari. Per conèixer l’origen cel•lular dels mateixos disposem de l’anàlisi citològic pre-quirúrgic. No existeix una correlació exacta entre la citologia pre-quirúrgica i l’anatomia patològica definitiva segons la literatura. S’ha realitzat un estudi retrospectiu de sèries de casos dels pacients atesos per tumors parotidis al servei de Cirurgia Maxil•lofacial de l’Hospital Vall d’Hebron en el qual s’ha avaluat la distribució demogràfica d’aquests tumors i la correlació cito-histològica comparant-la amb altres sèries.

Preeclampsia grave en una unidad de alto riesgo obstétrico: estudio retrospectivo en el área materno infantil del Hospital Vall de Hebron durante el año 2009

La preeclàmpsia greu és una malaltia multisistemàtica que es caracteritza per tenir presents alguns dels següents símptomes: PA ≥160 / 110, proteïnúria & 5 g/ 24 h, creatinina plasmàtica elevada, oligúria & 500 cc / 24 h, plaquetes & 100.000 /L, elevació de las transaminases, hemòlisis, dolor epigàstric o hipocondri dret, cefalea, alteracions visuals, mentals, edema agut de pulmó., Sd. Hellp, RCIU o oligoamnis; que apareixen durant l’embaràs. Els factors de risc més comuns entre les pacients estudiades a l’àrea matern infantil de l’ Hospital La Vall d´Hebron de Barcelona són la nuliparidat , l’obesitat i l’ edat &35 anys. Hi ha també uns altres factors menys freqüents com la HTA crònica i la gestació múltiple. En la majoria de les gestants es va seguir el protocol de l’ hipertensió arterial d’aquesta àrea. Totes van ser tractades amb sulfato de magnesi per a prevenir les convulsions i antihipertensiu. Sobre el 70% de les pacients va rebre també un tractament per a l’hipertensió amb labetalol e.v. i hidralacina e.v. Aquests fàrmacs són eficaços per al tractament de l’hipertensió en la preeclàmpsia severa. Es va comprovar que les pacients que van rebre el tractament amb hidralacina van presentar un major nombre de manifestacions clíniques i complicacions. L’anestèsia regional és el tipus d’anestèsia escollida. L’anestèsia intradural produeix el major descens de la TA en les pacients amb preeclàmpsia greu tractades amb anestèsia peridural Per altra banda, la cefalea és més freqüent desprès de l’anestèsia intradural que de l’epidural.

Hospital admission counts and rates for injuries in Republic of Ireland, Northern Ireland, England, Scotland and Wales

Number of hospital discharges and age-standardised discharge rates for emergency hospital admissions for injury by sex and type of injury for the following regions and year:Republic of Ireland 2006Northern Ireland 2006England 2006/07Scotland 2006/07Wales 2006 Numbers and rates are based on official hospital statistics from each region. All regions use International Classification of Disease (ICD) version 10 for hospital discharges in these years. Only emergency inpatient hospital spells with an ICD 10 code in the range S000-T739, T750-T759, T780-T789 (in any diagnostic position) and an ICD10 external cause code in the range V01-Y36 (in any diagnostic position) were included. A hospital spell is an unbroken period of time that a person spends as an inpatient in a hospital. The person may change consultant and/or specialty during a spell but is counted only once. See http://www.injuryobservatory.net/analysis-of-inpatient-admissions-data-f... for more details.