Projecte de millora del camí de la Tossa – camí de Rosselló, ubicat als TM de Vilanova i Benavent de Segrià, comarca del Segrià

Aquest projecte tracta sobre la millora d’arranjament del camí de la Tossa – camí de Rosselló, ubicat als termes municipals de Vilanova i Benavent de Segrià (Segrià). Els aspectes que s’han volgut millorar són la poca amplada del camí, eliminar i/o modificar revolts perillosos i asfaltar el camí amb un acabat del ferm amb mescla bituminosa. A la Memòria com a punts més rellevants s’hi pot trobar l’objectiu i condicionants del projecte, estudi d’alternatives i enginyeria dels projecte entre d’altres. En aquest últim, s’hi descriuen les opcions adoptades en quant a trànsit, traçat, esplanació, ferm, drenatge i senyalització. Alguns d’aquests punts es troben a més, desglossats detalladament en l’annex a memòria, en aquest annex també hi figuren altres documents rellevants com l’Estudi de Seguretat i Salut i la Justificació de preus.

Proyecto de Mejora y Acondicionamiento del Camino de “Los Aljibes Cerrados” en el término Municipal de Monzón (Huesca)

El objeto de este proyecto es la definición de unas obras de mejora y acondicionamiento sobre el camino de Los Aljibes Cerrados, situado en el municipio de Monzón, provincia de Huesca, con una longitud de 3.267 metros. Con este fin, realizaremos estudios varios que nos permitan evaluar la situación actual de dicha construcción, para luego plantear posibles mejoras y reparaciones que faciliten su funcionalidad.

Proyecto de acondicionamiento del camino rural que une la N-230 con Coscolla en el término municipal de Puente de Montañana (Huesca)

El tema tractat en aquest Projecte es el condicionament del camí rural situat al terme municipal de Pont de Montanyana (Osca). Aquest Projecte conté quatre documents. En primer lloc trobem la memòria amb els seus corresponents annexos on es defineixen les característiques bàsiques a tenir en compte per a realitzar el condicionament. A continuació, trobem els plànols necessaris per a dur a terme l’obra. El tercer document es el plec de condicions en el que s’estipulen les normes que s’han de tenir en compte per executar el Projecte. L’últim document que trobem es el pressupost, on hi ha el cost aproximat de l’obra

Projecte de condicionament del camí rural de l’Aiguabarreig al terme municipal de Massalcoreig (Lleida)

El tema d’aquest projecte és el condicionament del camí rural, situat al llarg del riu Cinca, al terme municipal de Massalcoreig (Lleida). Aquest projecte està format per quatre documents, classificats en dos volums. Al primer volum trobem el document número 1, format per la memòria amb els seus annexes on es defineixen les característiques bàsiques a tenir en compte per a realitzar el condicionament del camí, així com el desenvolupament de les activitats. Al segon volum, trobem la resta de documents. En primer lloc, trobem el segon document, els plànols necessaris per a dur a terme l’obra. A continuació, el tercer document és el plec de condicions en el que s’estipulen les normes que s’han de tenir en compte durant l’execució del projecte. Finalment, el quart document, és el pressupost, on hi ha el cost de l’obra.

Condicionament i millora del camí de la carretera de Tarragona a la partida de Grealó de Lleida

Projecte de condicionament i millora d’un camí rural, situat al terme municipal de Lleida. Consisteix bàsicament en la correcció de la traça del camí actual, a fi i efecte, de millorar el seu recorregut tenint en conte les normatives i recomanacions establertes per a camins rurals. Es realitza el càlcul de les petites conques hidrogràfiques i es dissenya un sistema d’evacuacions de les aigües per tal de prolongar la vida útil del camí en qüestió.

Projecte de condicionament i millora del camí de les Comes Llargues, Garcia (Ribera d'Ebre)

L’objecte del present projecte és el condicionament i millora del “Camí de les Comes Llargues” , de 3.917,6 metres de longitud i que té el seu inici al punt quilomètric 70+500 de la carretera C-12 i el seu fi a la partida de Les Comes Llargues. En aquest interval el camí passa durant tot el seu recorregut pel terme municipal de Garcia, Ribera d’Ebre.

Proyecto de Mejora y Acondicionamiento del Camino de “Las Forcas” en los términos Municipales de Graus y Capella (Huesca)

El present projecte tracta sobre les obres de restauració i correcció d'un camí forestal als termes municipals de Graus i Capella (Osca). En aquest document, es realitzen els estudis pluviomètrics, climàtics i edafològics necessaris, a més de l'estudi cartogràfic del nou traçat. També s'inclouen els càlculs de les obres de desguàs i obres de pas per evitar el deteriorament pluvial que pateix actualment. També s'ha inclòs l’estudi de seguretat, l’estudi preliminar d'incidència ambiental, el plec de condicions de les obres i el pressupost. Inclou cartografia del traçat, longitudinal, transversal, seccions, obres de pas i conques de desguàs.

Trencant el silenci de la mort: les inscripcions del claustre de la catedral de Girona

En els últims temps s'ha anat consolidant una novamanera d'entendre la història de la cultura escrita, ja que apartir dels signes i símbols escrits es pot aprofundir més enel coneixement d'una determinada societat. Depenent del'ús que es fa de l'escriptura, podem establir la maneraque té la societat d'entendre l'entorn o la visió que té del'espai físic i mental que l'envolta. En aquest sentit o enaquesta línia de renovació de la cultura escrita hem d'entendre l'interès que pot despertar la recuperació del'escriptura epigràfica funerària. Aquest tipus d'escripturaens permet conèixer l'actitud que adoptaven els homes iles dones del passat davant la mort. Així doncs, el que enaquestes pàgines es presenta es troba emmarcat dinsaquests corrents d'anàlisi i estudi que des de fa alguntemps preocupen els investigadors d'història de la cultura ide les mentalitats

Contribució al coneixement de la flora catalana occidental, III

En aquest treball s'aporten dades sobre la presència de nous tàxons a la plana occidental catalana, i que impliquen, en la majoria dels casos, ampliar de manera notable l'àrea de distribució de l'espècie. Són de destacar Cheirolophus intybaceus (Lam.) Dostál, Iris spuria L., Lathyrus annuus L., Phagnalon rupestre (L.) DC., Succisa pratensis Moench, Trigonella gladiata Steven ex Bieb. i Orchis laxiflora Lam. subsp. palustris (Jacq.) Bonnier & Layens.

Aportació al coneixement florístic de l'Alta Ribagorça i de la Vall d'Aran

Some records of vascular flora from the Alta Ribagorga and the Vall d'Aran are commented. Observations about their habitat are given. Findings of Avenula marginate ssp. pyrenaica, Carex ferruginea, Carum verticillatum and Ranunculus trichophyllus ssp. lutulentus seem to be the most interesting ones.

Aportació al coneixement de les terres de conreu a Catalunya a l'Edat Mitjana

Amb aquest estudi intentarem analitzar algunes de les característiques de les terres de conreu a Catalunya, a l'edat mitjana, especialment entre els segles X i XII. A partir d'una anàlisi del significat dels noms utilitzats a l'època, veurem les característiques que tenien els terrenys dedicats al conreu, segons la documentació escrita; també veurem com es crearen i, finalment, la relació que hi havia entre aquestes terres de conreu i els llocs de poblament, d'una forma especial en les contrades on va predominar l'hàbitat dispers.

La mediació del cavall i la seva relació amb l’adquisició de competències

La mediació educativa raonada mitjançant la interacció amb el cavall facilita una nova forma d’aprenentatge, basada en el desenvolupament integral de la persona; partint de les seves capacitats i transformant-les en competències. Presentem el Treball Reconduït Amb Cavalls (TRAC) com un espai natural per potenciar i desenvolupar diferents habilitats personals, socials, cognitives i fisicomotrius, per tal d’aconseguir competències que puguin aportar un ajust social complet des de la realitat personal de cada educand. Els canals comunicatius, l’actitud per afrontar la realitat de l’entorn de forma positiva, activa i creativa, els comportaments passius o de dependència que es manifesten en aquesta situació, les qualitats coordinatives necessàries per reorganitzar el coneixement de l’esquema corporal i les experiències perceptives, unides als moviments del cavall, aglutinen expectatives interessants que podem proposar-nos gràcies al TRAC.

Problemes de l'ensenyament de la Història: possibles aportacions de la indumentària vers la construcció d'un currículum integrat

Els processos d'ensenyament-aprenentatge de la història, a més de tenir una problemàtica força específica a la disciplina i que és la lligada a la susceptibilitat d‟una tria polítitzada i ideològicament interessada dels continguts a ensenyar, tenen, com totes les altres matèries, una problemàtica lligada als aspectes cognitius dels alumnes i que sovint no s'han abordat de manera adequada, si més no en el sistema curricular espanyol. Proposem, en aquest article, una possible aproximació a un currículum integrat que faciliti l'aprenentatge en profunditat basat en mostrar un model o mètode que l'alumne sigui capaç de reproduir per assolir futurs aprenentatges; i l'eix vertebrador de la nostra proposta és l'element indumentari.

Criterios identificadores de las perífrasis verbales del español

Dels criteris proposats per la bibliogra a per identi car les perífrasis verbals (PV) de l'espanyol, només alguns ajuden a diferenciar amb e càcia les PV de les construccions no perifràstiques (CNP). L'objectiu d'aquest article és revisar aquests criteris i avaluar-los per tal de determinar quins són realment vàlids per identi car les PV. L'avaluació s'ha dut a terme amb un grup de 15 conjunts verbals. A més, s'ha realitzat un estudi experimental amb corpus per determinar la productivitat de les PV detectades.

El clític 'es' i la construcció anticausativa

L'objectiu d'aquest article és defensar la responsabilitat del component lèxic pel que fa a la presència (o l'absència) del clític en la construcció anticausativa. Es presenten proves que justifiquen que les argumentacions sobre aquest fenomen des de la semàntica o l'estructura eventual, que són les més prolíferes en la bibliografia, no són vàlides per a tots els verbs que participen en l'estructura sintàctica esmentada. Es considera que ni la sintaxi ni la morfologia tampoc poden donar llum dels fets i es proposa que l'explicació de la manca d'uniformitat pel que fa a l'aparició del pronom ha de trobar-se a partir de fenòmens que no es poden discernir en observar només l'estat actual de la llengua.