Model de Pràcticum Integrador (MPI) i ECTS : consolidació i conciliació de models

Aquest projecte es va iniciar amb la finalitat d’extendre i consolidar l’aplicació del Model de Pràcticum Integrador (MPI) a la majoria dels pràcticums de les titulacions de pedagogia, psicopedagogia i educació social de la Facultat de Ciències de l’Educació de la nostra universitat. Aquest Model s’havia iniciat en els darrers anys i ja s’havia comprovat la seva l’eficiència. L’MPI es fonamenta en el convenciment que l’assoliment de les competències professionals és bàsic i que aquestes es poden desenvolupar durant el pràcticum. En aquest nou model de pràctiques, els estudiants treballen en equips interdisciplinars per projectes, els tutors/es de la facultat conformen un equip de treball amb els tutors/es dels centres, dissenyen els plans d’acollida i de seguiment, i es fan les tutories de seguiment i treball en el centre entre totes les parts implicades. Els objectius plantejats en els dos anys de durada de l’MQD2006 eren: 1)Eliminar les dificultats tecnicoadministratives de la facultat que dificulten l’ampliació i consolidació del model MPI. 2)Comunicar i prestigiar el model MPI i la xarxa de centres d’excel·lència entre els estudiants, el professorat de la facultat i els propis centres. 3)Promoure la col·laboració, l’intercanvi de coneixement i els projectes d’innovació i recerca facultat-centres posant en contacte els grups de treball de la facultat i els centres, i mostrant els seus potencials. 4)Estructurar el nou model segons el model ECTs. 5)Analitzar i aprofundir en l’aplicació del treball per competències del nou model.

Gaslini's tracheal team: preliminary experience after one year of paediatric airway reconstructive surgery.

Background: congenital and acquired airway anomalies represent a relatively common albeit challenging problem in a national tertiary care hospital. In the past, most of these patients were sent to foreign Centres because of the lack of local experience in reconstructive surgery of the paediatric airway. In 2009, a dedicated team was established at our Institute. Gaslini's Tracheal Team includes different professionals, namely anaesthetists, intensive care specialists, neonatologists, pulmonologists, radiologists, and ENT, paediatric, and cardiovascular surgeons. The aim of this project was to provide these multidisciplinary patients, at any time, with intensive care, radiological investigations, diagnostic and operative endoscopy, reconstructive surgery, ECMO or cardiopulmonary bypass. Aim of this study is to present the results of the first year of airway reconstructive surgery activity of the Tracheal Team.Methods: between September 2009 and December 2010, 97 patients were evaluated or treated by our Gaslini Tracheal Team. Most of them were evaluated by both rigid and flexible endoscopy. In this study we included 8 patients who underwent reconstructive surgery of the airways. Four of them were referred to our centre or previously treated surgically or endoscopically without success in other Centres.Results: Eight patients required 9 surgical procedures on the airway: 4 cricotracheal resections, 2 laryngotracheoplasties, 1 tracheal resection, 1 repair of laryngeal cleft and 1 foreign body removal with cardiopulmonary bypass through anterior tracheal opening. Moreover, in 1 case secondary aortopexy was performed. All patients achieved finally good results, but two of them required two surgeries and most required endoscopic manoeuvres after surgery. The most complex cases were the ones who had already been previously treated.Conclusions: The treatment of paediatric airway anomalies requires a dedicated multidisciplinary approach and a single tertiary care Centre providing rapid access to endoscopic and surgical manoeuvres on upper and lower airways and the possibility to start immediately cardiopulmonary bypass or ECMO.The preliminary experience of the Tracheal Team shows that good results can be obtained with this multidisciplinary approach in the treatment of complicated cases. The centralization of all the cases in one or few national Centres should be considered.

Aplicación de soporte para personal docente en dispositivo móvil: iPhone

Actualment és difícil no veure a gent de totes les edats amb algun tipus de Gadget electrònic. En forma de telèfons mòvils, GPS, agendes electròniques, reproductors de música, tablets o qualsevol altre dispositiu, el món digital ens aborda, la informació i les dades es digitalitzen i arriben fins a les nostres butxaques per ser accessibles en qualsevol moment. Es fa indispensable familiaritzar-se amb aquestes eines i per això s’introdueixen en els centres educatius de tot el món. En aquest projecte es combinen tots aquests fets per desenvolupar un herbari digital sobre un dispositiu mòbil, amb finalitat educativa i ús privat.

Health intervention and decline in infant mortality rates. Milk depots in Spain (1900-1936)

The role of public health has been a central topic on the classical debate about the historical mortality decline in Europe. One of these health initiatives were the Milk Depots. Spain set up those centres from the late 19th century until the beginning of the Civil War. The goal of this paper is to evaluate the effect of this health intervention on the infant mortality decline during this period. This study works out three kinds of sources: Statistical Yearbooks, Official documents and local records produced by the same Milk Depot. It analyses data available for all the country and one local case such as the Barcelona’s Milk Depot (1904-1935). The main methodological issue deals with the measurement of the effect of the Milk Depot activities on the pattern of changes of infant mortality. Results suggest that Milk Depots have a positive but quite moderate effect on the improving of overall levels of child survival.

Lymphocoele: a rare and little known complication of anterior lumbar surgery.

Lymphocoele is a rare and little known complication with only a handful of reports available. We report two cases of lymphocoele after anterior lumbar surgery that have occurred in two different centres and discuss diagnosis and management options. The first case is that of a 53-year-old male patient undergoing two level anterior lumbar interbody fusion (ALIF) for disabling back pain due to disc degeneration in the context of an old spondylodiscitis. He developed a large fluid mass postoperatively. Fluid levels of creatinin were low and intravenous urography ruled out a urinoma suggesting the diagnosis of a lymphocoele. Following two unsuccessful drainage attempts he underwent a laparoscopic marsupialization. The second case was that of a 32-year-old female patient developing a large fluid mass following a L5 corpectomy for a burst fracture. She was treated successfully with insertion of a vacuum drain during 7 days. Lymphocoele is a rare complication but should be suspected if fluid collects postoperatively following anterior lumbar spine procedures. Chemical analysis of the fluid can help in diagnosis. Modern treatment consists of laparoscopic marsupialization. Lymph vessel anatomy should be borne in mind while exposing the anterior lumbar spine.

Weekly sport practice and adolescent well-being.

OBJECTIVE: Sport practice is widely encouraged, both in guidelines and in clinical practice, because of its broad range of positive effects on health. However, very limited evidence directly supports this statement among adolescents and the sport duration that we should recommend remains unknown. We aimed to determine sport durations that were associated with poor well-being. METHODS: We conducted a survey including 1245 adolescents (16-20 years) from the general Swiss population. Participants were recruited from various settings (sport centres, peers of sport practicing adolescents, websites) and asked to complete a web-based questionnaire. Weekly sport practice was categorised into four groups: low (0-3.5 h), average (≈ recommended 7 h (3.6-10.5)), high (≈14 h (10.6-17.5)) and very high (>17.5 h). We assessed well-being using the WHO-5 Well-Being Index. RESULTS: Compared with adolescents in the average group, those in the very high group had a higher risk of poor well-being (OR 2.29 (95% CI 1.11 to 4.72)), as did those in the low group (OR 2.33 (1.58 to 3.44)). In contrast, those in the high group had a lower risk of poor well-being than those in the average group (OR 0.46 (0.23 to 0.93)). CONCLUSIONS: We found an inverted, U-shaped relationship between weekly sport practice duration and well-being among adolescents. The peak scores of well-being were around 14 h per week of sport practice, corresponding to twice the recommended 7 h. Practicing higher sport durations was an independent risk factor of poor well-being.

The Rise of The Swiss Tax Haven in the Interwar Period: An International Comparison

The history of tax havens during the decades before World War II is still little known. To date, the studies that have focused on the 1920s and 1930s have presented either a very general perspective on the development of tax havens or a narrow national point of view. Based on unpublished historical archives of five countries (Switzerland, Great Britain, Belgium, France, Germany), this paper offers therefore a new comparative appraisal of international tax competition during this period in order to answer the following question: What was the specificity of the Swiss case - already considered a quintessential tax haven at the time - in comparison to other banking centres? The findings of this research study are twofold. First, the 1920s and 1930s appear as something of a golden age of opportunity for avoiding taxation through the relocation of assets. Most of the financial centres granted consistent tax benefits for imported capital, while the limited degree of international cooperation and the usual guarantee of banking secrecy in European countries prevented the taxation of exported assets. Second, within this general environment, the fiscal strategies of a tax haven like Switzerland differed from those of a great financial power like Great Britain. Whereas the Swiss administration readily placed itself at the service of the banking community, British policy was more balanced between the contradictory interests of the Board of Inland Revenue, the Treasury, and the English business circles.

On Lundh's percolation diffusion

A collection of spherical obstacles in the unit ball in Euclidean space is said to be avoidable for Brownian motion if there is a positive probability that Brownian motion diffusing from some point in the ball will avoid all the obstacles and reach the boundary of the ball. The centres of the spherical obstacles are generated according to a Poisson point process while the radius of an obstacle is a deterministic function. If avoidable configurations are generated with positive probability Lundh calls this percolation diffusion. An integral condition for percolation diffusion is derived in terms of the intensity of the point process and the function that determines the radii of the obstacles.

First-line temozolomide combined with bevacizumab in metastatic melanoma: a multicentre phase II trial (SAKK 50/07).

BACKGROUND: Oral temozolomide has shown similar efficacy to dacarbazine in phase III trials with median progression-free survival (PFS) of 2.1 months. Bevacizumab has an inhibitory effect on the proliferation of melanoma and sprouting endothelial cells. We evaluated the addition of bevacizumab to temozolomide to improve efficacy in stage IV melanoma. PATIENTS AND METHODS: Previously untreated metastatic melanoma patients with Eastern Cooperative Oncology Group performance status of two or more were treated with temozolomide 150 mg/m(2) days 1-7 orally and bevacizumab 10 mg/kg body weight i.v. day 1 every 2 weeks until disease progression or unacceptable toxicity. The primary end point was disease stabilisation rate [complete response (CR), partial response (PR) or stable disease (SD)] at week 12 (DSR12); secondary end points were best overall response, PFS, overall survival (OS) and adverse events. RESULTS: Sixty-two patients (median age 59 years) enrolled at nine Swiss centres. DSR12 was 52% (PR: 10 patients and SD: 22 patients). Confirmed overall response rate was 16.1% (CR: 1 patient and PR: 9 patients). Median PFS and OS were 4.2 and 9.6 months. OS (12.0 versus 9.2 months; P = 0.014) was higher in BRAF V600E wild-type patients. CONCLUSIONS: The primary end point was surpassed showing promising activity of this bevacizumab/temozolomide combination with a favourable toxicity profile. Response and OS were significantly higher in BRAF wild-type patients.

Interpretación en los servicios públicos en el ámbito sanitario en la provincia de Barcelona

El nostre treball pretén observar com estan organitzats els serveis de TISSPP de l'àmbit sanitari de Barcelona. Amb aquesta finalitat, realitzem una observació indirecta detallada mitjançant entrevistes semi-estructurades tant a professionals de la salut, com al personal encarregat de gestionar aquests serveis. Els resultats obtinguts ens van permetre de descriure en què consisteixen els serveis de TISSPP dels centres estudiats, quin és el perfil dels seus usuaris, dels seus prestataris i dels professionals de la salut que els utilitzen. Així mateix, descrivim com s'està duent a terme la pràctica de la TISSPP i quina avaluació rep

Taxes de reincidència 2009 de justícia juvenil: actualització de la taxa de reincidència dels joves sotmesos a mesures de llibertat vigilada i internament en centre

Taxes de reincidència 2009 de justícia juvenil: actualització de la taxa de reincidència dels joves sotmesos a mesures de llibertat vigilada i internament en centre L’estudi actualitza les taxes de reincidència dels menors sotmesos a una mesura d’internament o de llibertat vigilada que van ser publicades a la recerca “La reincidència en el delicte en la justícia de menors” finalitzada l’any 2005 i que van iniciar la sèrie. Aquest estudi ja és el cinquè del mateix tipus i, en aquest cas, segueix els joves que van finalitzar una mesura de llibertat vigilada o d’internament l’any 2006, i els segueix fins el 31 de desembre de 2009 amb l’objectiu de saber si han comès un nou delicte que hagi estat detectat per la Xarxa d’execució penal, tant de joves com d’adults. S’ha estudiat tota la població de joves desinternats de centres, que per l’any 2006 foren 169 subjectes. En el cas de llibertat vigilada del total de joves que finalitzaren mesura l’any 2006 (N=1.017), s’ha fet una mostra de 525 subjectes (interval de confiança:95,5%; marge d’error ±3,04; p=q=50) Els resultats en llibertat vigilada apunten a un augment en la taxa de reincidència (28,8%) aquest darrer any. Aquest augment s’explica en part per la incorporació al Codi Penal dels delictes de trànsit, on els joves han fet un creixement espectacular que no hi era als anys anteriors. En canvi, en internament la taxa de reincidència ha baixat 12 punts respecte l’any anterior i és la més baixa de totes les recollides en les series fetes fins ara (50,3%). L’estudi permet comparar de forma seriada ja cinc anys d’evolució de la taxa de reincidència juvenil després de la posada en marxa de la Llei Orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (LORPM). Updated recidivism rates of juveniles after serving supervised freedom or custodial sentences (2009) The study updates juvenile recidivism rates in Catalonia (following an annual series that has been published during the last 4 years). The sample is compounded by juveniles after serving a penal measure (supervised freedom or custodial sentences). In this case, the young population (14-18 years old) that finished a penal measure in 2006 was followed until December 31, 2009. The results show an increasing rate of recidivism in the case of youngsters submitted to the community measure called supervised freedom (28.8%), while recidivism related to custodial sentences decrease 12 points (50.3%) Tasas de reincidencia 2009 de justicia juvenil. Actualización de la tasa de reincidencia de los jóvenes sometidos a medidas de libertad vigilada e internamiento en centro El estudio actualiza por cuarto año las tasas de reincidencia juvenil en las medidas de libertad vigilada e internamiento en Catalunya. En este caso se ha estudiado a la población que finalizó una medida el año 2006 y se les ha seguido hasta el 31 de diciembre de 2009. Los resultados nos dicen que aumenta la tasa de reincidencia de libertad vigilada (28,8%) y desciende de manera significativa en 12 puntos la de internamiento (50,3%)

Tasas de reincidencia 2009 de justicia juvenil : Actualización de la tasa de reincidencia de los jóvenes sometidos a medidas de libertad vigilada e internamiento en centro

El estudio actualiza por cuarto año las tasas de reincidencia juvenil en las medidas de libertad vigilada e internamiento en Catalunya. En este caso se ha estudiado a la población que finalizó una medida el año 2006 y se les ha seguido hasta el 31 de diciembre de 2009. Los resultados nos dicen que aumenta la tasa de reincidencia de libertad vigilada (28,8%) y desciende de manera significativa en 12 puntos la de internamiento (50,3%) L’estudi actualitza les taxes de reincidència dels menors sotmesos a una mesura d’internament o de llibertat vigilada que van ser publicades a la recerca “La reincidència en el delicte en la justícia de menors” finalitzada l’any 2005 i que van iniciar la sèrie. Aquest estudi ja és el cinquè del mateix tipus i, en aquest cas, segueix els joves que van finalitzar una mesura de llibertat vigilada o d’internament l’any 2006, i els segueix fins el 31 de desembre de 2009 amb l’objectiu de saber si han comès un nou delicte que hagi estat detectat per la Xarxa d’execució penal, tant de joves com d’adults. S’ha estudiat tota la població de joves desinternats de centres, que per l’any 2006 foren 169 subjectes. En el cas de llibertat vigilada del total de joves que finalitzaren mesura l’any 2006 (N=1.017), s’ha fet una mostra de 525 subjectes (interval de confiança:95,5%; marge d’error ±3,04; p=q=50) Els resultats en llibertat vigilada apunten a un augment en la taxa de reincidència (28,8%) aquest darrer any. Aquest augment s’explica en part per la incorporació al Codi Penal dels delictes de trànsit, on els joves han fet un creixement espectacular que no hi era als anys anteriors. En canvi, en internament la taxa de reincidència ha baixat 12 punts respecte l’any anterior i és la més baixa de totes les recollides en les series fetes fins ara (50,3%). L’estudi permet comparar de forma seriada ja cinc anys d’evolució de la taxa de reincidència juvenil després de la posada en marxa de la Llei Orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (LORPM). Updated recidivism rates of juveniles after serving supervised freedom or custodial sentences (2009) The study updates juvenile recidivism rates in Catalonia (following an annual series that has been published during the last 4 years). The sample is compounded by juveniles after serving a penal measure (supervised freedom or custodial sentences). In this case, the young population (14-18 years old) that finished a penal measure in 2006 was followed until December 31, 2009. The results show an increasing rate of recidivism in the case of youngsters submitted to the community measure called supervised freedom (28.8%), while recidivism related to custodial sentences decrease 12 points (50.3%)

Factores pronósticos de mortalidad de la neumonía neumocócica grave en la UCI

Estudi retrospectiu realitzat en dos centres hospitalaris durant el període 1996-2009, per valorar els factors pronòstics de mortalitat a la pneumònia pneumocòccica greu. Van ser inclosos 70 pacients ingressats a unitats de cures intensives amb Streptococcus pneumoniae aïllat a cultiu de sang i amb criteris de pneumònia greu segons la American Thoracic Society. Al nostre estudi, la resistència als macròlids i una alta puntuació als índexs de gravetat APACHE II, SOFA i PSI son factors associats a un major risc de mortalitat en pacients amb pneumònia pneumocòccica greu.

R&D cooperation between Spanish firms and scientific partners: what is the role of tertiary education?

This paper explores the factors that determine firm’s R&D cooperation with different partners, paying special attention on the role of tertiary education (degree and PhDs level) in facilitating the connection between the firms and the to scientific bodies (technology centres, public research centres and universities). Here, we attempt to answer two questions. First, are innovative firms that carry out internal and external R&D activities more likely to cooperate on R&D projects with other partners? Second, do Spanish innovative firms with a high participation of researchers with degrees or PhDs tend to cooperate more with scientific partners? To answer both questions we apply a three-dimensional approach on a firm level Panel Data with a sample of 4.998 manufacturing and services Spanish firms. First, we run a complementary test between external R&D acquisition and skilled research workers and find that firms which carry out external R&D activities obtain a greater return on R&D cooperation when they have skilled workers in R&D, especially in high-tech manufactures and KIS services. Second, we carry out a 2-step tobit model to estimate, in the first stage, the determinants that explain whether Spanish innovative firms cooperate or not; and in the second stage the factors that affect the choice of partners. And third, we apply an ordered probit model to test the marginal effects of explanatory variables on the different partners. Here we contrast some of the most interesting empirical hypotheses of previous studies, and which emphasize the role of employees with degrees and PhDs in facilitating cooperative R&D between firms and scientific partners.

Trajectòries de vida dels estrangers encarcerats

Aquest informe complementa l’estudi Estrangers a les presons catalanes i fa un aprofundiment qualitatiu d’aquell estudi. Recull les particularitats de cadascun dels casos seleccionats i profunditza en l’experiència migratòria de l’estranger, la seva situació familiar i social aquí i al seu país, la seva trajectòria delictiva, la seva experiència penitenciària i les expectatives cara el futur un cop surti de la presó. Totes aquestes aportacions es descriuen però també s’interpreten i es valoren per tal que ajudin a establir nous matisos a tenir en compte per valorar les necessitats d’intervenció amb la població estrangera als centres penitenciaris i les seves perspectives específiques d’inserció social. La principal conclusió d’aquesta part de l’estudi és la identificació dels dos elements clau que permeten definir unes perspectives de futur pessimistes, incertes o optimistes respecte les possibilitats dels estrangers encarcerats un cop surtin de presó. Aquests dos elements clau per pronosticar-ho són: 1) la distància que hi ha entre les expectatives de futur i les possibilitats reals d’assolir-les, i 2) la pròpia voluntat de la persona.