Les biblioteques populars de la Mancomunitat: un projecte polític i un projecte bibliotecari

Les biblioteques populars o públiques que impulsà la Mancomunitat de Catalunya, creades a imatge i semblança de les pioneres biblioteques anglosaxones, foren un modelinnovador dins del panorama bibliotecari d'Espanya. Al seu èxit contribuí tant la figura d'Eugeni d'Ors, responsable del projecte inicial que establí com havien de ser les biblioteques i quina havia de ser la formació del personal a l'Escola de Bibliotecàries, com la de Jordi Rubió, director de la Biblioteca de Catalunya, que el succeí com a director de la xarxa de biblioteques que implantà definitivament un sistema bibliotecari a Catalunya.

Gens, gènere i ciència

Panorama de la genètica, la recerca i les dones científiques a Espanya

Gens, gènere i ciència

Panorama de la genètica, la recerca i les dones científiques a Espanya

La gestió integrada de la qualitat i la seguretat en la docència: pràctiques de taller i de laboratori als estudis de grau de belles arts

El projecte s'inscriu dins de l'àmbit de la investigació i innovació docent aplicant criteris de gestió de qualitat en els que es tenen molt presents els aspectes relacionats amb la seguretat i la sostenibilitat. El projecte promou la investigació generant models de funcionament i verificant la qualitat dels resultats de la seva aplicació. Des d'aquest punt de vista la recerca incorpora aspectes relacionats amb la seguretat i la sostenibilitat dels procediments, la manipulació de productes i materials, la gestió de residus i el seu reciclatge als tallers i laboratoris de les Facultats de Belles Arts. Els resultats d'aquestes investigacions tenen una extensió social en l'àmbit de les Belles Arts en general. Existeix suficient evidència empírica sobre el deteriorament de la salut i els danys que causen un gran nombre de substàncies, productes i materials utilitzats habitualment en les Belles Arts i es sospita sobre els potencials efectes negatius d'altres productes. A Espanya, també és conegut el limitat desenvolupament en matèria de prevenció laboral, de protecció mediambiental i en paràmetres de sostenibilitat en relació amb l'Espai Europeu i, especialment, al nord d'Europa. Es pot considerar, encara, la tímida i escassament coordinada, encara que progressiva, implantació de mesures orientades a solucionar aquestes deficiències per part de les universitats espanyoles i el seu insuficient finançament. En un context d'elevada sensibilització social i dels mitjans de comunicació sobre els efectes del canvi climàtic i la contaminació els processos de canvi s'han de liderar des d'institucions de rang molt divers. Amb els antecedents esmentats el grup d'investigació advoca per continuar desenvolupant diferents modalitats de recerca, buscant alternatives eficaces en aquest àmbit. Alternatives que contemplin la possible substitució d'uns productes per altres, la reducció d'aquells insubstituïbles, la implantació de procediments de qualitat verificada, l'adopció de mesures de seguretat de naturalesa preventiva o mediambiental, l'exploració de recursos sostenibles, etc. per solucionar en la mesura possible l'esmentada problemàtica.

The European sugar regime new legislation and wto rules

[cat] El 20 de febrer de 2006 es va aprovar el Reglament núm. 318/2006 del Consell que reforma l'Organització Comuna de Mercats del sucre. L'article analitza els canvis introduïts en el nou règim europeu del sucre i valora la seva adequació a les normes i demandes internacionals de liberalització del comerç agrícola. Es conclou que la reforma ha estat el mínim necessari per fer front als reptes internacionals: la recent resolució de l'Òrgan de Solució de Diferències de l'Organització Mundial del Comerç i les demandes de liberalització plantejades en el marc de la Ronda de Doha.

The geographical concentration of industry across Spanish Regions, 1856-1995

New economic geography models show that there may be a strong relationship between economic integration and the geographical concentration of industries. Nevertheless, this relationship is neither unique nor stable, and may follow a ?-shaped pattern in the long term. The aim of the present paper is to analyze the evolution of the geographical concentration of manufacturing across Spanish regions during the period 1856-1995. We construct several geographical concentration indices for different points in time over these 140 years. The analysis is carried out at two levels of aggregation, in regions corresponding to the NUTS-II and NUTS-III classifications. We confirm that the process of economic integration stimulated the geographical concentration of industrial activity. Nevertheless, the localization coefficients only started to fall after the beginning of the integration of the Spanish Economy into the international markets in the mid-70s, and this new path was not interrupted by Spain¿s entry in the European Union some years later

Regional integration and specialisation patterns in Spain

The aim of this paper is to analyse how economic integration in Europe has affected industrial geographical concentration in Spain and explain what the driving forces behind industry location are. Firstly, we construct regional specialisation and geographical concentration indices for Spanish 50 provinces and 30 industrial sectors in 1979, 1986 and 1992. Secondly, we carry out an econometric analysis of the determinants of geographical concentration of industries. Our main conclusion is that there is no evidence of increasing specialisation in Spain between 1979 and 1992 and that the most important determinant of Spain¿s economic geography is scale economies. Furthermore, traditional trade theory has no effects in explaining the pattern of industrial concentration

Agglomeration and labour productivity in Spanish industry: a long-term analysis

This paper analyzes the relationship between spatial density of economic activity and interregional differences in the productivity of industrial labour in Spain during the period 1860-1999. In the spirit of Ciccone and Hall (1996) and Ciccone (2002), we analyze the evolution of this relationship over the long term in Spain. Using data on the period 1860-1999 we show the existence of an agglomeration effect linking the density of economic activity with labour productivity in the industry. This effect was present since the beginning of the industrialization process in the middle of the 19th century but has been decreasing over time. The estimated elasticity of labour productivity with respect to employment density was close to 8% in the subperiod 1860-1900, reduces to a value of around 7% in the subperiod 1914-1930, to 4% in the subperiod 1965-1979 and becomes insignificant in the final subperiod 1985-1999. At the end of the period analyzed there is no evidence of the existence of net agglomeration effects in the industry. This result could be explained by an important increase in the congestion effects in large industrial metropolitan areas that would have compensated the centripetal or agglomeration forces at work. Furthermore, this result is also consistent with the evidence of a dispersion of industrial activity in Spain during the last decades.

Vertical integration or specialisation: producing and commercialising cotton goods (1815-1913)

This article describes the ways in which cotton goods were commercialised during the nineteenth century and the first third of the twentieth. Several national cases are analysed: Britain, as the Workshop of the World; France, Germany, Switzerland and the US, as core economies; and Italy and Spain as countries on the European periphery. The main question that we address is why some cotton industries vertically integrated their production and commercialisation processes, but others did not. We present a model that combines industrial district size and product differentiation to explain why vertical integration was present in most cases and why there was vertical specialisation in Lancashire and Lowell.

The European sugar regime new legislation and wto rules

[cat] El 20 de febrer de 2006 es va aprovar el Reglament núm. 318/2006 del Consell que reforma l'Organització Comuna de Mercats del sucre. L'article analitza els canvis introduïts en el nou règim europeu del sucre i valora la seva adequació a les normes i demandes internacionals de liberalització del comerç agrícola. Es conclou que la reforma ha estat el mínim necessari per fer front als reptes internacionals: la recent resolució de l'Òrgan de Solució de Diferències de l'Organització Mundial del Comerç i les demandes de liberalització plantejades en el marc de la Ronda de Doha.

The determinants of industrial location in Spain, 1856-1929

Durant el segle XIX, l'economia espanyola va transitar per les primeres etapes de la industrialització. Aquest procés es va donar en paral·lel a la integració del mercat domèstic de béns i factors, en un moment en què les reformes liberals i la construcció de la xarxa ferroviària, entre d'altres, van generar una important caiguda en els costos detransport. Al mateix temps que es donava aquesta progressiva integració del mercat domèstic espanyol, es van produir canvis significatius en la pauta de localització industrial. D'una banda, hi hagué un augment considerable de la concentració espacial de la indústria des de mitjans de segle XIX i fins a la Guerra Civil, i d¿altra, un increment de l'especialització regional. Ara bé, quines van ser les forces que van generar aquests canvis? Des d¿un punt de vista teòric, el model de Heckscher-Ohlin suggereix que la distribució a l'espai de l¿activitat econòmica ve determinada per l'avantatge comparativa dels territoris en funció de la dotació relativa de factors. Al seu torn, els models de Nova Geografia Econòmica (NEG) mostren l'existència d'una relació en forma de campana entre el procés d'integració econòmica i el grau de concentració geogràfica de l'activitat industrial. Aquest article examina empíricament els determinants de la localització industrial a Espanya entre 1856 i 1929, mitjançant l'estimació d¿un model que combina els elements de tipus Heckscher-Ohlin i els factors apuntats des de la NEG, amb l'objectiu de contrastar la força relativa dels arguments vinculats a aquestes dues interpretacions a l'hora de modular la localització de la indústria a Espanya. L'anàlisi dels resultats obtinguts mostra que tant la dotació de factors com els mecanismes de tipus NEG van ser elements determinants que expliquen la distribució geogràfica de la indústria des del segle XIX, tot i que la seva força relativa va anar variant amb el temps.

Regional integration and specialisation patterns in Spain

The aim of this paper is to analyse how economic integration in Europe has affected industrial geographical concentration in Spain and explain what the driving forces behind industry location are. Firstly, we construct regional specialisation and geographical concentration indices for Spanish 50 provinces and 30 industrial sectors in 1979, 1986 and 1992. Secondly, we carry out an econometric analysis of the determinants of geographical concentration of industries. Our main conclusion is that there is no evidence of increasing specialisation in Spain between 1979 and 1992 and that the most important determinant of Spain¿s economic geography is scale economies. Furthermore, traditional trade theory has no effects in explaining the pattern of industrial concentration

An investment social network beside the Banco de Barcelona, an unusual case?

[cat] L’extensió de les activitats bancàries al segle XIX va ser liderat per alguns grups socials connectats amb el comerç, que van treure profit de la seva experiència i coneixement per estendre la seva influència al voltant del món del crèdit. A la historiografia espanyola, hi ha un conjunt de treballs que s’han centrat en aquesta gent, però en molts pocs casos s’ha fet una classificació que permeti detectar el conjunt de grups econòmics que han liderat el procés de modernització financera de l’Espanya de mitjans del segle XIX. El principal objectiu del treball és l’anàlisi dels grups socials que van formar el Banco de Barcelona entre 1844 i 1854. Aquesta institució va ser important per a la història financera i bancària d’Espanya per ser pionera en la seva activitat creditícia i d’emissió: a més, la seva experiència va servir com a base en la constitució d’un sistema financer modern a Espanya. En una societat com la catalana de mitjans del segle XIX, la confiança era un factor important per explicar la decisió d’invertir. L’aparició de noves companyies i les seves necessitats d’inversió van transformar el comportaments previs. Quin va ser el comportament dels inversors potencials? Va ser el grup que hi havia al voltant del banc el que va ascendir econòmicament en els anys centrals del segle XIX? La resposta és prou clara, els membres del consell d’administració del Banc de Barcelona formaven un grup apart dins dels grups que sorgeixen a l’economia catalana en el seu conjunt.

Price transmission and market power analysis in the Spanish seafood market chain

[cat] Espanya és un dels principals mercats de productes pesquers d’Europa i del món. El consum de productes pesquers ha estat tradicionalment molt important a Espanya, el 2005 es varen consumir 36,7 kg per persona (MAPA, diversos anys). Malgrat això, el mercat i cóm interactuen els diversos nivells de la cadena de comercialització han gaudit de poca atenció. En aquest estudi, utilitzant dades setmanals, s’analitza per als dotze principals productes pesquers, l’elasticitat en la transmissió de preus al llarg de la cadena de comercialització a Espanya (llotja, mercat central i detallista). Finalment s’investiga la presència d’assimetria en la transmissió de preus entre aquests nivells de mercat. Els resultats obtinguts tenen importants implicacions a l’hora d’analitzar la demanda, poder de mercat i marges al llarg del mercat per als productes pesquers.

Una nova estimació retrospectiva del VAB regional industrial. Espanya, 1860-1930

[cat] En aquest treball, es realitza una nova estimació del VAB industrial espanyol a un nivell de desagregació territorial corresponent a les províncies (NUTSIII) i les Comunitats Autònomes (NUTS II). Per assolir aquest objectiu es planteja una nova metodologia d’estimació de les xifres històriques de VAB industrial regional. Front a les aproximacions tradicionals, basades en la utilització de fonts fiscals com a forma d’aproximar la capacitat productiva industrial, en aquest treball s’ofereix una estimació que també es basa en les rendes generades per la producció industrial de les regions. Amb aquest objectiu, es fa servir la metodologia proposada per Geary i Stark (2002) i les millores proposades per Crafts (2005). La utilització d’aquesta metodologia permet elaborar una nova estimació retrospectiva del VAB industrial de les regions espanyoles a diversos talls temporals corresponents al període 1860-1930.