1000 resultados para programari lliure
Resumo:
La finalitat principal del projecte consisteix en el disseny d'un material web mitjanant el qual els estudiants puguin anar desenvolupant i perfeccionant les diferents competncies de les assignatures que conformen l'rea de fiscalitat del Grau de Dret. Per a desenvolupar aquest material web sha fet servir la plataforma virtual Moodle. Concretament, el projecte sha centrat en una assignatura de fiscalitat del Grau de Dret, tot i que els resultats obtinguts sn perfectament traslladables a qualsevol assignatura del Grau de Dret o postgrau en matries jurdiques. El pla de treball del projecte ha consistit en desenvolupar un material web enfocat per competncies, mitjanant les eines disponibles a la plataforma Moodle en una assignatura de fiscalitat i analitzar les seves possibilitats i caracterstiques, especialment pel que fa a la planificaci docent i lavaluaci de laprenentatge, aix com comprovar el nivell de satisfacci dels estudiants mitjanant la realitzaci dunes enquestes.
Resumo:
La present recerca t com a objectiu situar els diferents elements que resideixen en la interacci de la ciutat i el conflicte. Aquest plantejament vol conixer el marc global on es situa la convivncia, quines sn les claus interpretatives. Aix doncs l'escenari a investigar sn els conflictes urbans. En aquest moment els programes de mediaci comunitria poden ser plataformes de canvi per una nova forma de gestionar els conflictes urbans , aix com de governar i viure la ciutat. Les conclusions de la present recerca poden ajudar a repensar accions, consolidar prctiques i projectar nous imaginaris collectius
Resumo:
L'objectiu s revelar la potncia pedaggica de l'obra d'Ouaknin (segle XX): 1991-2000. En conseqncia, la hiptesi conjectura que un seguiment atent dels textos ouakninians pot derivar vers una pedagogia lectora. El mtode, conreat per la filosofia i adient al fenomen lector, s l'hermenutica de Gadamer. Bsicament, tres autories influencien el nostre rab quant a lectura: Arendt (acci), Ricoeur (triple mimesi) i Levinas (fecunditat). Aquesta pedagogia lectora, espaciotemporalitat que facilita una antropologia on l'hum av qestionament (quoibilit), situa les modalitats lectores (intencional i vivencial), vehicula els protagonistes (deixeble, mestre i text) i mostra els moviments concomitants (carcia, bibliofarmacologia i tica)
Resumo:
L'objectiu del projecte era la creaci duna eina de tipus intranet que permets al personal docent de la Facultat enregistrar i documentar les feines dinnovaci docent, aix com desenvolupar els processos associats per a la seva gesti. La utilitat que es volia donar a aquest registre s triple: 1) permetre compartir entre els professors les experincies, tant positives com negatives, dinnovaci i millora de la docncia i 2) permetre a la Facultat detectar iniciatives interessants, per promoure-les i estendre-les, aix com eventualment reconixer la feina dels professors que innoven i 3) permetre a la Facultat mostrar a entitats externes la feina de renovaci que els seus professors duen a terme.
Resumo:
La finalitat daquest projecte ha estat la millora de la formaci global dels estudiants. Concretament, mitjanant la creaci dun portafolis que contingui les diferents activitats que ha realitzat lestudiant al llarg del curs es pretn potenciar tant les competncies especfiques com les competncies transversals dels estudiants. Concretament, aquest objectiu s'ha assolit mitjanant el disseny i el desenvolupament de: 1. nou material docent corresponent a la presentaci dels continguts de lassignatura (apunts, presentacions, animacions,... ) amb el que s'ha prets promoure el treball individual i la capacitat dautoaprenentatge dels estudiants. 2. sesions dirigits que es realitzen en aules informtiques amb el que s'ha volgut incrementar la motivaci i desenvolupar un esperit crtic dels estudiants 3. treballs tutelats que els estudiants realitzaran en grups, posteriorments pesentaran a la resta de companys i que finalment condueixen a la redacci dun informe final. D'aquesta manera s'ha prets desenvolupar les competncies transversals dels estudiants
Resumo:
Aquest projecte pretn incorporar a la titulaci dEnginyeria Tcnica en Qumica Industrial les competncies transversals amb qu hauran de comptar els futurs enginyers perqu entrin en el mn laboral amb tots els requisits tcnics i competencials que requereixen els canvis dels models educatius (crdits ECTS) i la canviant situaci laboral en lmbit de la Uni Europea. La incorporaci de competncies transversals en les assignatures del pla destudis s un dels eixos bsics plantejats en el Pla Estratgic 2005-2009 de lEscola Universitria dEnginyeria Tcnica Industrial dIgualada. Aquest procs sha portat a terme en quatre fases: Disseny: Implicar els empresaris en el disseny de programes de formaci que capacitin els estudiant en les competncies que demana el mercat de treball. Presentaci: Sensibilitzar els professors i els alumnes de la importncia de desenvolupar competncies transversals dins del marc actual i futur de lensenyament. Planificaci de les assignatures: Portar a terme la incorporaci de competncies transversals de forma gradual des del primer curs i donar suport i formaci a tot el professorat. Difusi: Divulgar la important transformaci que sest realitzant a lEscola dins de lmbit de la nova implantaci de competncies transversals per formar als enginyers per tal de fer-los ms competitius. Per a aconseguir ladaptaci de les assignatures del pla destudis a les noves directrius de lEEES sha treballat des de dues vessants: a) introduint canvis metodolgics en la forma dimpartir les assignatures per part del professorat per permetre la incorporaci de competncies transversals, com ara el treball en equip, a travs de laprenentatge basat en projectes, i la competncia lingstica en angls, a partir de la introducci de langls a laula, i b) adaptant al nou sistema la documentaci associada a les matries que simparteixen: guia docent, guies de les assignatures, etc.
Resumo:
El projecte d'innovaci docent s'emmarca dintre de la lnia de treball de l'Escola Politcnica Superior de Castelldefels. Aquesta escola, des de els seus inicis ha destacat per la seva aposta per la innovaci docent i l'aplicaci de mtodes pedaggics pioners arreu d'Espanya. El sistema d'ensenyament basat en el seguiment individualitzat de l'estudiant, facilitat per una bona relaci professor/nombre d'estudiants (grups de 40 o 20 estudiants), l'avaluaci continuada, que parteix de les activitats acadmiques realitzades en una matria, i l'avaluaci curricular, que atn el rendiment global de l'estudiant, fan que el sistema fomenti el treball regular al mateix temps que l'informa en tot moment del seu progrs acadmic. Per un altre banda, dintre del sistema educatiu de la nostra escola podem destacar l'aplicaci de l'Aprenentatge Basat en Projectes (PBL), aplicat inicialment als estudis de Segon Cicle. D'acord amb aquest model, els alumnes aprenen realitzant projectes en grup. Les intervencions del professorat i els materials del curs estan orientats a donar suport a les necessitats dels projectes que es desenvolupen a cada moment. Tot seguint la lnia de treball de l'escola i la seva adequaci als criteris determinats en el Espai Europeu d'Educaci Superior, aquest projecte segueix tres lnies dactuaci: (1) incideix en l'aplicaci del PBL dintre d'assignatures Optatives i en assignatures de primers cursos de la Titulaci d'Enginyeria de Telecomunicacions, (2) estimular lalumnat, a travs de treballs interdisciplinaris i la utilitzaci de les noves tecnologies, (3) generaci de documentaci adaptada als nous plans destudi. Aquestes lnies dactuaci es desenvolupen per motivar els alumnes en els estudis d'enginyeria que estan cursant i fer-los veure l'aplicabilitat, en el camp de la recerca, de gran quantitat dels coneixements que van adquirint durant la seva formaci dintre de la Universitat.
Resumo:
Aquest projecte ha tingut com a finalitat principal impulsar un aprenentatge ms efectiu dels alumnes en assignatures que, impartides en una modalitat semipresencial a les escoles de Terrassa i Manresa, comporten la realitzaci dun treball de curs amb un alt contingut de disseny. A ms a ms, parallelament es contribueix a millorar el rendiment acadmic de l'estudiant, en el marc de la millora global de la docncia i de l'aprenentatge a la UPC amb un horitz d'aproximaci als elements que conformen lEspai Europeu dEducaci Superior. En el context de semipresencialitat, es pretn fomentar l'aprenentatge cooperatiu i donar soluci als problemes comunicatius existents a nivell dintercanvi dopinions, valoracions i formulaci de dubtes vinculats amb el disseny, etc. En aquest projecte, doncs, sha creat una metodologia de treball que permet intercanviar informaci grfica (per exemple en format Autocad) a partir de les aplicacions ja incloses en la plataforma virtual Atenea (campus virtual de la UPC). Aquest projecte es basa principalment en tres objectius principals: 1. Millorar l'intercanvi d'informaci entre alumnes dun grup i entre els alumnes i el professor mitjanant el desenvolupament de protocols. 2. Fomentar laprenentatge cooperatiu mitjanant la integrar deines dinteracci instantnia per Internet. 3. Adaptar lassignatura de "Complexos Industrials" al procs de convergncia a lEEES. L'activitat ha estat desenvolupada al quadrimestre de tardor 2008-2009 i la metodologia ha estat implantadas a l'assignatura Complexos Industrials d'Enginyeria en Organitzaci Industrial de la ETSEIAT i de la EUPM.
Resumo:
El laboratori de fsica s el lloc que permet apropar la Fsica i la seva realitat quotidiana, tant la tecnolgica com la cientfica, a l'estudiantat mitjanant experincies i demostracions motivadores. En general, les prctiques de laboratori se solen realitzar per parelles, encara que no necessriament, propiciant un treball en equip. Ara b, pensant en aquelles estudiantes i aquells estudiants que no poden seguir el calendari de sessions presencials establert, per raons justificables, sha generat un material docent innovador consistent en la filmaci de vdeos dalgunes de les prctiques que actualment s'estan duent a terme en el laboratori de Fsica de l'EPSEM. Les filmacions van acompanyades per uns tutorials que permeten introduir la prctica i illustrar tots els conceptes terics que hi intervenen i algunes simulacions. A ms, tamb hi ha disponible uns tests d'autoavaluaci i d'avaluaci que acreditin l'aprenentatge de l'estudiant. Lobjectiu s procurar, a partir duna experimentaci virtual, minimitzar la manca dadquisici dalgunes habilitats prpies de lexperimentaci real al laboratori. Els productes creats han estat inclosos en el web del Departament de Fsica Aplicada de la UPC a l'EPSEM, on es proporciona tot un conjunt deines i informacions pensades per facilitar una millor forma de treballar en un laboratori. En aquest web es poden trobar, les normes generals per a la realitzaci de les prctiques i per a lelaboraci dels informes preceptius, el gui i lesquema del muntatge de cada experimentaci, aix com enllaos a webs relacionats amb la fsica, que poden resultar molt tils per a lalumnat. El pas endavant que suposa el material desenvolupat, ampliable en un futur, s sens dubte una alternativa educativa complementaria per garantir una formaci ms integral de les nostres estudiantes i dels nostres estudiants, en correspondncia amb lesperit de fomentar l'autoaprenentatge que traspua el procs d'integraci a l'EEES. Veure: http://www.epsem.upc.edu/~practiquesfisica/
Resumo:
Lestudi dels materials de construcci s una part fonamental de la formaci de lestudiantat en lmbit de la Enginyeria Civil. En aquest context, una part rellevant de les assignatures de Qumica de Materials i Materials de Construcci s aquella que fa referncia als diversos mtodes dassaig i procediments que ens permeten analitzar i estudiar les caracterstiques dun material. Per aquesta ra, s de gran importncia que els alumnes puguin disposar dunes determinades hores en les quals laprenentatge es realitza a travs de la prctica en el laboratori dels procediments estudiats a classe i la realitzaci dun informe posterior en el qual quedin reflectits els coneixements adquirits durant lactivitat en el laboratori. Malauradament, la realitzaci de prctiques en el laboratori du aparellades una srie de limitacions (espai, temps, utilitzaci de reactius perillosos o instrumental sofisticat), que fan que el nombre dactivitats daquesta mena sigui necessriament restringit. D'altra banda, l'estudi dels materials noms es completa quan els coneixements adquirits a l'aula i al laboratori surten d'aquests mbits i es confronten amb les situacions reals amb les quals es pot trobar un enginyer durant l'exercici de la seva professi. L'organitzaci de visites a diverses installacions al llarg del curs cobreix en part aquesta necessitat, tot i alguns inconvenients logstics (grups nombrosos, alumnes de mobilitat reduda i altres). La finalitat d'aquest projecte ha estat posar en funcionament una dinmica de treball que permeti a l'estudiantat aprofundir en el coneixement dels materials de construcci i el seu comportament en situacions reals amb les quals es trobar en l'exercici de la seva professi. Aquesta metodologia es basa en l's de materials audiovisuals elaborats sota criteris d'adequaci pedaggica i que responen a les demandes professionals del futur enginyer. Les possibilitats ofertes per un entorn virtual d'aprenentatge (tecnologia Moodle) permeten el disseny d'activitats que motivin lautoaprenentatge de lalumnat.
Resumo:
El projecte del grup de treball en el portafoli daprenentatge de l'estudiant de la UPC (GtPoE) ha tingut una durada d'un any i s'ha realitzat a la Universitat Politcnica de Catalunya. Els objectius del projecte, que majoritriament shan assolit, han estat essencialment: (1) formaci d'un grup dinters per impulsar el portafoli i portafoli electrnic com a eines d'avaluaci vlides en el context nou de l'EEES, format per professors de la UPC i daltres universitats que shan volgut incorporar; (2) posta a punt i s duna plataforma intranet i web per a la coordinaci del grup i exposici de materials; (3) realitzaci de seminaris especfics amb ponents expert en aquesta matria per assolir les bases de la metodologia; (4) assaig per part de professors del grup de treball, dexperincies del portafoli de lestudiant en assignatures tant obligatories com optatives en diversos centres de la UPC, i la introducci del portafoli de la carrera (o carpeta de competncies) en lEPSC; (5) adquirir documentaci i referncies bibliogrfiques sobre aquesta eina del portafoli i altres tcniques dinnovaci docent; i (6), participar en congressos i jornades per explicar els resultats del projecte. Actualment, al final daquest projecte, el grup t 26 membres i la voluntat de continuar desenvolupant la tasca dinserci del portafoli en els nous plans destudis. Aix com tamb es treballa coordinadament amb els altres grups dinters que shan format al voltant de lICE de la UPC a l'entorn de la innovaci docent, al mateix temps que es participa en les activitats que desenvolupa la RED E-Portfolio a nivell estatal amb objectius similars coordinada per professors de la UOC.
Resumo:
El projecte ha tingut com a finalitat cobrir un buit en la formaci dels estudiants pel que respecta a les seves limitacions en laprenentatge de les diferents estratgies i metodologies de treball. Aquest buit ens ha fet pensar en lelaboraci dun sistema didctic que possibiliti una comunicaci fluida amb lalumne i que pugui anar ms enll de lmbit especfic de les aules. Es per aix que la nostra proposta t com a referent un aprofitament ms racional del temps de treball de lestudiant. Per tal darribar a aquesta finalitat ens hem plantejat un grup dobjectius concrets ordenats segons els dos nivells dassoliment segents: Nivell 1: - Definir un material didctic que pugui transmetre de la manera ms objectiva possible les eines necessries per tal que lalumne resolgui un conjunt de problemes concrets. - Proporcionar a lestudiant un procediment didctic basat en un grup de tasques amb un material de suport on ha de posar a prova laplicabilitat dels conceptes donats a les classes teriques. - Partir dun sistema que permeti a lalumne tenir una referncia constant de recolzament teric fora de les aules quan est resolent les prctiques assignades en el curs. - Definir unes caracterstiques funcionals del material utilitzat en lactivitat prctica de tal manera que sigui un instrument efectiu per al control del propi estudiant sobre el seu procs davaluaci. Nivell 2: - Fer servir una metodologia dactivitats prctiques on es puguin accentuar les capacitats de resposta creativa individual de lestudiant. - Plantejar lintercanvi dexperincies i propostes destratgies per a la resoluci dels temes prctics mitjanant sessions de seminaris prvies a les prctiques. - Promoure unes relacions transversals amb altres rees de coneixement de tal manera que lalumne pugui vincular la seva resposta a les activitats prctiques proposades per altres assignatures, amb els coneixements adquirits a la nostra assignatura.
Resumo:
El projecte Definici, implantaci i certificaci d'un sistema de gesti de la qualitat de la docncia basat en els principis de l'EEES de dos anys de durada, es una continuaci del projecte Acreditaci de la qualitat a 6 assignatures de lEPSC, que un grup de professors de lEscola Politcnica Superior de Castelldefels van dur a terme els anys 2003 i 2004, projecte que va rebre una subvenci a la convocatria MQD2002 dajuts per al finanament de projectes per a la millora de la qualitat docent a les universitats de Catalunya. Aquest projecte va culminar amb lelaboraci del document Gesti de la Qualitat duna Assignatura de lEPSC: Nivell 0 Requeriments i lexpedici per lempresa certificadora Det Norske Veritas (la mateixa empresa que certifica la ISO 9001:2000 aplicada al Disseny del Programa de Formaci, i Organitzaci i Desenvolupament de l'Activitat Docent de lEscola), de certificats que acreditaven que quatre assignatures complien, en aquell moment tots els requeriments establerts en el document (requeriments que feien referncia als objectius de les assignatures, al seu programa dactivitats, al sistema de recollida i anlisi de dades i al procs de millora contnua). A partir dels comentaris que va fer lauditor de la empresa certificadora, de la legislaci i normativa aplicable a les noves titulacions i de lexperincia que alguns dels professors participants en el projecte han adquirit a lauditar a professors externs a la Escola per determinar si les seves assignatures complien els requisits establerts al document abans citat, sha elaborat una nova versi del document, que anomenem Gesti de la Qualitat duna Assignatura de lEPSC: Nivell 1 Requeriments, ms exigent que lanterior i que resol alguns dels defectes de la primera versi. Una conseqncia de la realitzaci del projecte ha estat la creaci, dins del programa RIMA del ICE de la UPC, del Grup dInters Qualitat a lAula (GiQual).
Resumo:
L'objectiu del projecte ha estat la millora de la qualitat docent de l'assignatura Estructura de Computadors I, impartida a la Facultat d'Informtica de Barcelona (UPC) dins els estudis d'Enginyeria Informtica, Enginyeria Tcnica en Informtica de Sistemes i Enginyeria Tcnica en Informtica de Gesti. S'ha treballat en quatre lnies d'actuaci: (i) aplicaci de tcniques d'aprenentatge actiu a les classes; (ii) aplicaci de tcniques d'aprenentage cooperatiu no presencials; (iii) implantaci de noves TIC i adaptaci de les ja emprades per tal d'habilitar mecanismes d'autoavaluaci i de realimentaci de la informaci referent a l'avaluaci; i (iv) difusi de les experincies derivades de les diferents actuacions. Referent a les dues primeres mesures s'avalua l'impacte de metodologies docents que afavoreixen l'aprenentatge actiu tant de forma presencial com no presencial, obtenint-se clares millores en el rendiment respecte a altres metodologies utilitzades anteriorment enfocades a la realitzaci de classes del tipus magistral, en qu nicament es posa a l'abast dels alumnes la documentaci de l'assignatura per a qu puguin treballar de forma responsable. Les noves metodologies fan especial mfasi en el treball en grup a classe i la compartici de les experincies fora de classe a travs de frums de participaci. La mesura que ha requerit ms esfor en aquest projecte s la tercera, amb el desenvolupament d'un entorn d'interfcie web orientat a la correcci automtica de programes escrits en llenguatge assemblador. Aquest entorn permet l'autoavaluaci per part dels alumnes dels exercicis realitzats a l'assignatura, amb obtenci d'informaci detallada sobre les errades comeses. El treball realitzat dins d'aquest projecte s'ha publicat en congressos rellevants en l'rea docent tant a nivell estatal com internacional. El codi font de l'entorn esmentat anteriorment es posa a disposici pblica a travs d'un enlla a la web.
Resumo:
L'objectiu del projecte QUALITEL dut a terme durant el curs 2007/2008 fou millorar l'aprenentatge dels estudiants de primer curs (fase selectiva) d'enginyeria de telecomunicaci de l'ETSETB, introduint una nova metodologia docent basada en l'EEES. Es a dir, programaci del treball de l'estudiant dins i fora de l'aula, increment de la interacci entre el professors i els seus estudiants mitjanant un sistema de tutories i la utilitzaci d'eines de suport a l'aprenentatge com la utilitzaci del Campus Digital ATENEA. La millora de l'aprenentatge s'hauria de traduir en un augment significatiu del percentatge d'aprovats a la fase selectiva que permets capgirar la dinmica de l'ETSETB en els darrers anys que ha sofert una davallada molt important d'estudiants matriculats. Aquesta davallada es va originar per una disminuci de la demanda dels nostres estudis, la qual va provocar una baixada de la nota de tall que, a la seva vegada, va comportar un elevat fracs a la fase selectiva.
