Comunidad y ciudadanía activa: fenomenología de una ocupación ética en un contexto de inmigración

La teoria i la praxi de la investigació qualitativa actual és hereva de la tradició fenomenològica. L’objectiu de la investigació està relacionat amb la comprensió profunda de les dimensions de l’educació i el treball, així com la seva significació per a les dones i els homes amb històries de vida marcades per la immigració. També, el treball de la investigació actual analitza la construcció de una identitat individual i col•lectiva de les dones i els homes amb una història d’immigració i reflexiona com desenvolupen el seu compromís a través d’una ocupació ètica. Es fa èmfasi en els elements transversals de la cultura i les construccions de gènere dins del domini de treball i educació. El mètode biogràfic narratiu es va utilitzar per estudiar les qüestions plantejades per la investigació. El procés de triangulació de les veus de les dones, els homes i de l’organització participant es va duu a terme per assegurar la validesa dels resultats i es van interpretar els indicadors de la recerca des del marc teòric proposat. A mode de conclusió, el treball es refereix a la formació permanent i considera que la violació del dret a l’educació és un factor que limita les oportunitats d’experimentar aquest tipus d’ocupació i, té efectes en la integritat personal i col·lectiva. Esperem que aquesta investigació pugui contribuir a la política d’immigració de les diferents organitzacions.

Educational pathways of minority youth in Norway: intersections of gender, ethnicity and social class

Educational aspirations during lower secondary school and choice of upper secondary education are important for young people’s future trajectories into higher education and labour market positions. In line with ideas about reflexive, autonomous individuals (Giddens, 1991), choice of education is often represented as a young person’ individual decision, and educational guidance as aimed at discovering what ‘fits’ an individual’s personality, interests and abilities. Educational aspirations and choices are also social patterns that are reproduced. Some population categories represent exceptions from expected patterns of social reproduction of educational level and professions. In several countries, one such category is young people from families with migration experiences (Lauglo, 2000; Modood, 2004). In Norway, students have a legal right to non-compulsory upper secondary schooling and 96 percent of the students continue from lower to upper secondary school. In spite of positive developments regarding minority youths’ completion of upper secondary and higher education in later years, studies still persistently show lower educational attainment among minority youth, particularly among boys (Fekjaer, 2006). However, in lower secondary school, minor ity youth tend to have markedly higher educational aspirations and stronger learning motivation than their majority peers, as well as greater effort in school and strong adherence to school values (Lauglo, 2000) despite lower educational attainment or lower socio-economic backgrounds. In addition, gender differences in educational aspirations seem to be smaller among minority youth. The principal objective of the study in progress that will be presented in this paper, is to describe how processes relating to gendered, ethnic and class-based identities influence young people’s educational choices. The study is undertaken as a PhD project in social anthropology. The methodological approach is ethnographic longitudinal fieldwork in two multicultural lower secondary schools in Oslo. The study is part of a larger project that also include quantitative analyses of longitudinal data covering 9th graders in Oslo 2006 through four data collections during lower and upper secondary school.

El desistiment del contracte al futur llibre VI del Codi civil de Catalunya

Es proposa que el legislador català reguli, de manera uniforme, el dret de desistiment al Llibre VI CCCat. Pot fer-ho, en el seu cas, fent ús o considerant els models de regulació uniforme que s´està proposant en el context de la revisió de l´acquis comunitari. És aquesta mateixa regulació comunitària la que avala una configuració del dret a desistir com a causa extintiva del contracte, amb eficàcia retroactiva o ex tunc, i, per tant, com a mecanisme que es projecte sobre un contracte perfeccionat, fins i tot consumat. Ara bé, aquesta configuració no hauria de privar al legislador català de l´oportunitat de considerar altres possibilitats: així, la d´articular la facultat de penediment en fase pre-contractual. Serien més d´una les tècniques que faciliten la reflexió abans de l´atorgament del contracte, en comptes de permetre-la després. Convertida en mecanisme post-contractual, haurà d´anar acompanyada de les disposicions que estableixin el règim del contracte mentre no transcorre el termini per a desistir, les conseqüències de l´eventual pèrdua de la cosa entretant no caduqui el dret, les condicions i requisits d´exercici de la facultat i la liquidació de la situació possessòria, en el seu cas. Els comentaris i suggerències que es proposen a l´estudi es formulen a propòsit dels preceptes que, relatius al desistiment, s´incorporaren als Treballs preparatoris del Llibre Sisè del Codi civil de Catalunya (document de 23.04.04)

Quality Assurance Standards for Symptomatic Breast Disease Services

Quality Assurance Standards for Symptomatic Breast Disease Services People in Ireland have a right to expect that medical care be of good quality. They expect that standards of care are consistently high. They expect that access to care is easy, speedy, effective and efficient. Society expects quality of care to measure up to international norms of good practice. Such assurance can be given by auditing the quality of activity. Click here to download PDF 606kb

National Council on Ageing and Older People - Annual Report 2008

National Council on Ageing and Older People РAnnual Report 2008 2008 was a year of change for the National Council on Ageing and Older People. In January the Government announced the establishment of the Office for Older People at the Department of Health and Children and that the Office would have a key role in progressing the Government̢?Ts agenda for older people. The decision provided that Council staff would be transferred to the Office and that the Council would be replaced by an Advisory Council. Although a sad day for the Council itself, we regard this as a significant step forward in bringing older people̢?Ts issues right to the centre of Government policy-making. Click here to download PDF 333kb

National Alcohol Policy Ireland

The National Alcohol Policy is directed at reducing the prevalence of alcohol-related problems through an emphasis on moderation in alcohol consumption. The importance of a comprehensive alcohol policy was highlighted when Ireland endorsed the European Charter on Alcohol in December 1995 along with 48 other Member States of the WHO European Region. The alcohol-related problems are multidimensional, therefore the solutions most be multi-sectoral. This means that commitment to the National Alcohol Policy must be on the agenda of policy makers in all sectors and at all levels. An Alcohol Policy requires both environmental and individual strategies. There is strong evidence that policies which influence access to alcohol, control pricing through taxation and other public health measures, can have a positive impact on curtailing the health and social burden resulting from drinking (Edwards et al. 1994). However, a key to the effectiveness of such strategies is public support, enforcement and maintenance of the policies. In examining the rationale for a National Alcohol Policy a number of elements have been identified. Research is urgently required to identify attitudes and patterns of alcohol consumption across the population and within sub-groups of the population. Based on sound research, a sensible drinking message of Less is Better should form an educational empowerment programme with regional and local initiatives as a required and integral part of such a campaign. A health education programme in all schools should be part of the core curriculum. The availability and effectiveness of treatment services need to be established. Action to contain the availability of alcohol could be achieved by reducing the number of special exemptions for longer opening hours and controlling access to underage drinking by ID schemes nation-wide. The enforcement of drink driving legislation including random breath testing needs to be continued to reduce alcohol-related traffic accidents. All levels of the Drinks Industry should recognise that people have the right to be safeguarded from pressures to drink. Finally, a National Alcohol Policy could be co-ordinated by a wider National Substance Use Surveillance Unit.This resource was contributed by The National Documentation Centre on Drug Use.

Creació d'una ontologia universal

L'objectiu d'aquest treball és introduir al lector en les tecnologies que condueixen al desenvolupament de la web semàntica, destacant-ne les parts més importants d'aquestes i veient com cadascuna amplia la funcionalitat de la seva predecessora a l'hora d'aportar un sentit semàntic als documents.

Ética y muerte digna

This book is an study about the bill of Death with Dignity Act, written by the Andalusian Commission on Healthcare Ethics and Research. The aim of the Act would be to “establish the criteria and conditions to be adopted by the health system to guarantee adequate healthcare during life’s final process based on the prevention of suffering and respect for each person’s dignity and free choice”.

El préstec de documents en un campus virtual : generant un nou concepte

El préstec de documents és un dels pilars fonamentals de la biblioteca per donar suport a l'estudi, docència i recerca. A la Biblioteca de la Universitat Oberta de Catalunya, la diferència principal respecte a altres biblioteques universitàries, és el nou concepte virtual sense parets, i aquest concepte s'estén també a aquest servei de préstec. Els usuaris no han d'accedir necessàriament a un espai físic per consultar les fonts d'informació disponibles, ni per endur-se documents en préstec. Des de casa, i de manera remota, poden demanar els documents en els que estiguin interessats, des del mateix catàleg i sense cap tipus d'intermediari gràcies al desenvolupament d'un nou servei de préstec de documents, que genera alhora un nou model dins d'un campus virtual.

Ética y muerte digna, historia de una ley : El proceso de regulación jurídica de la atención sanitaria al final de la vida en Andalucía (España)

End-of-life healthcare in any part of the world is always rife with ethical conflicts and legal challenges. In this matter, the opinions and preferences of patients, family members, healthcare professionals, society as a whole and politicians may differ or diverge entirely1. Nevertheless, death comes to all eventually; it is part of human life itself. The fact remains that we will all die. Therefore, it is natural for all societies to seek the necessary consensus for guaranteeing that individuals can live, and die, in a way befitting their nature, i.e., humanely and with full dignity. This article tells the story of how the citizens of Andalusia, in the south of Spain, reached this majority consensus during the process of drafting and approving a law regulating this issue: Law 2/2010, of 8 April, on personal rights and guarantees to die in dignity.

Sobre geografía moral

Els geògrafs s’inclouen tant en el camp de les ciències de la terra com en el de les ciències socials, tot i que també es poden considerar filòsofs morals, perquè es preocupen i s’interessen pels valors, els costums i les aspiracions humanes de no només limitar-se a sobreviure, sinó també d’aconseguir una vida fructuosa i agradable. En aquest intent per aconseguir una bona vida, els éssers humans han hagut d’organitzar-se i servir-se del poder, amb el qual és fàcil, per altra banda, cometre abusos contra els més febles i també contra la natura. El vessant moral és inevitable en qualsevol detallada consideració de la realitat humana. Aquest article pretén explorar l’esmentat vessant en societats senzilles i complexes, és a dir, tant entre els pobles caçadors-recol·lectors com en aquelles cultures més sofisticades que han transformat el camp, el jardí i la ciutat

Are there positive emotions in short-term dynamic psychotherapy or is it all Freude-less ?

Psychodynamic therapists are often suspicious of positive emotions and consider them to be nothing more than a form of denial or of another defense aiming to diminish painful or difficult affects. Positive emotions seem to exist only through the absence of negative emotions or as something that may happen outside of therapy. On the other hand, clinicians also agree that psychoanalytic work could not be successful without such positive emotions as interest, pleasure, surprise and creativity. Contemporary psychoanalytic thinking and new research findings in the area of relationship regulation are likely to give positive emotions an increasingly prominent place in dynamically oriented therapies. With today's emphasis on the therapeutic relationship and intersubjectivity, the time appears right to integrate positive emotions more formally into psychodynamic clinical theories.

L'atenció a la víctima després de les últimes reformes processals

En els darrers temps, tan a nivell doctrinal com legislatiu, han augmentat progressivament els esforços encaminats a dotar de la deguda protecció processal la víctima d'un delicte. Sens dubte, la situació ha millorat notòriament d'uns anys ençà. No obstant, la proliferació de textos legals relatius a la matèria potser acabi provocant l'efecte contrari al que inicialment es tenia en ment. En altres paraules, el desconcert que pot causar a una víctima que les seves possibilitats d'intervenció siguin variables d'un procés a un altre no afavoreix gens ni mica el dret que té a una tutela judicial efectiva. En aquest treball es posa de relleu la situació prenent com a punt de referència dues de les reformes processals més recents que han incidit en matèria d'atenció a la víctima: les Lleis 8/2002 i 38/2002 sobre judicis ràpids i de modificació del procediment abreujat i la Llei 5/2000, reguladora dels processos de menors. Aparentment, els judicis de menors tenen poc a veure amb els d'adults, però, precisament per aquesta distància entre ells, resulta significatiu l'acostament que es podria produir en l'àmbit de la protecció de la víctima. Un dels objectius d'aquest treball és justament demostrar els aspectes en els quals es podrien unificar les normes referents a la matèria. Un cop aconseguit en aquests processos, no sembla que hi hagi cap obstacle que impedeixi postular la unificació pretesa en aquesta investigació de forma general. Una qüestió diferent és que en alguns punts no sigui possible dur a terme la unitat esmentada de forma immediata i resulti necessària una reforma legal. Ara bé, tan sols atenent a la legislació vigent, existeix l'opció de fer un gran pas en la direcció apuntada. Només cal canviar la manera com s'està practicant l'acte d'oferiment d'accions en l'actualitat. Això vol dir que no es limiti a la simple comunicació d'un escrit de difícil comprensió per algú no expert en dret, que la víctima firma sense entendre’n la transcendència. La importància d'aquest acte en relació a la tutela efectiva del perjudicat per un delicte, permet desenvolupar el contingut previst a la legislació processal per adequar-lo a les necessitats del seu destinatari. És aquí on s'obre un ampli ventall de possibilitats, que poden arribar a l'extrem de convertir l'acte de l'oferiment d'accions gairebé en una informació completa de totes les oportunitats d'actuació que tindrà una víctima en un procés i el que implica cadascuna d'elles. L'Administració Autonòmica hi pot jugar un paper important. Tenint en compte que les recents reformes processals han previst fer recaure en l'actuació de la Policia Judicial bona part de la pretesa major atenció a la víctima, ja que s'imposa de forma preceptiva que sigui aquesta autoritat la que ofereixi sempre en primer terme les accions a la víctima, seria molt oportú que la Policia Autonòmica fes ús d'un formulari d'oferiment d'accions adaptat a les necessitats de la víctima d'acord amb el que s'apunta en aquesta obra. De fet, a fi efecte que sigui d'utilitat, l'objectiu últim d'aquest treball és establir les bases que serveixin per a l'elaboració del model de formulari postulat.

Epigenetic mechanisms in non-alcoholic fatty liver disease: An emerging field.

Non-alcoholic fatty liver disease (NAFLD) is an emerging health concern in both developed and non-developed world, encompassing from simple steatosis to non-alcoholic steatohepatitis (NASH), cirrhosis and liver cancer. Incidence and prevalence of this disease are increasing due to the socioeconomic transition and change to harmful diet. Currently, gold standard method in NAFLD diagnosis is liver biopsy, despite complications and lack of accuracy due to sampling error. Further, pathogenesis of NAFLD is not fully understood, but is well-known that obesity, diabetes and metabolic derangements played a major role in disease development and progression. Besides, gut microbioma and host genetic and epigenetic background could explain considerable interindividual variability. Knowledge that epigenetics, heritable events not caused by changes in DNA sequence, contribute to development of diseases has been a revolution in the last few years. Recently, evidences are accumulating revealing the important role of epigenetics in NAFLD pathogenesis and in NASH genesis. Histone modifications, changes in DNA methylation and aberrant profiles or microRNAs could boost development of NAFLD and transition into clinical relevant status. PNPLA3 genotype GG has been associated with a more progressive disease and epigenetics could modulate this effect. The impact of epigenetic on NAFLD progression could deserve further applications on therapeutic targets together with future non-invasive methods useful for the diagnosis and staging of NAFLD.

Autonomía comunitaria y caciquismo: identidad étnica, control social y violencia en una comunidad mixe de Oaxaca

La etnografía de la comunidad mixe de Salto de la Tuxpana y del grave conflicto que se produjo entre 2005 y 2007 es el punto de partida del presente artículo. La investigación realizada arrojó como resultado más destacado el descubrimiento de un violento cacicazgo, legitimado ideológicamente en la autonomía comunitaria, la identidad étnica y el reclamo de una jurisdicción propia, y asentado firmemente sobre tres mecanismos de control social: protección a través de la Policía Comunitaria Armada, acceso a la tierra y acceso a los programas de «desarrollo». El caciquismo se define como el régimen político personalista, basado en estructuras clientelares, que monopoliza y controla recursos y votos. También se propone la hipótesis de que la mayor parte de la violencia desplegada por los caciques es el resultado del proceso de reproducción social del mismo sistema político, cuando se genera una faccionalización simétrica de la comunidad, después de un periodo de estabilidad complementaria.