1000 resultados para História da Matemática
Resumo:
Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009. En aquest treball es vol trobar un vincle entre les cultures ms influents al llarg de la histria dsia i Europa, prenent com a element bsic les seves llenges: el xins, langls i el llat. Ara b, la comparaci lingstica entre elles noms t veritable inters si es cerca all com sobretot semntica i sintcticament, posat que d'entrada, visual i fonticament, qualsevol prof pot observar-ne prou diferncies. Aquestes caracterstiques comunes, doncs, tenen valor independentment del temps i l'espai, ja que el que hi ha en joc aqu s, en el fons, el llenguatge verbal com a nervi del fet de ser hum. Els continguts s'estructuren mitjanant l's d'un mtode inductiu com a regla danlisi comparativa; no es pot, tanmateix, prescindir d'una introducci terica de lingstica, absolutament necessria per a un estudi comparatiu de gramtica. Una vegada concls el treball, es veu que els conceptes que totes tres expressen sn comuns i el canvi, quan es dna, afecta la forma i est relacionat amb les regles de la lgica: aquests casos, doncs, no fan sin confirmar la tesi, ja que esperar una equivalncia total seria no noms ingenu, sin gens natural ni realista. L'anhel del traductor s arribar a expressar, precisament, aquest univers.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009. El treball t com a objecte de recerca un habitatge del municipi de la Selva del Camp. Aquest, es centra tant en els aspectes artstics i decoratius, com en lanlisi de levoluci patrimonial i ls social de ledifici entre els segles XVIII-XX. En la recerca sha analitzat, per una banda, el procs de transformaci de ledifici des de lany 1749 i els elements artstics que encara shi conserven com pintures neoclssiques, treballs de ferro forjat, etc., els quals fan que sigui una de les cases ms emblemtiques del Carrer Major de la Selva. Daltra banda, sha indagat en les diferents generacions que, des de mitjan segle XVIII, nhan tingut la propietat i el paper que aquestes famlies han jugat dins la societat selvatana. La casa, en aquests anys, ha pertanyut a dues famlies i al Sindicat Agrcola. La primera, els Fortuny, terratinents i amb crrecs al govern municipal; l'altra, els Carnicer, comerciants d'avellanes dels quals jo en sc descendent. De 1910 a 1920 la casa fou al seu del Sindicat Agrcola i a partir de textos de Puig i Ferreter sha pogut descriure lambient que s'hi vivia i les activitats que shi duien a terme. Alhora, el fet danalitzar les diferents funcions que ledifici ha tingut al llarg daquests anys (residncia familiar, corredoria de comer, premsa doli, seu del Centre Republic o del Sindicat Agrcola) ha perms explicar la histria de la vila de la Selva a partir de la daquest edifici.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009. Aquest treball t per objectiu plantejar el disseny duna depuradora ecolgica i un petit bosc de ribera amb la finalitat de divulgar i reivindicar el paper crucial que juguen les zones humides en el gran ecosistema de la Terra. Davant limminent esgotament de les principals energies fssils i la manca de recursos tant bsics com laigua, es pretn insistir en els molts avantatges dimportar la capacitat depuradora de les zones humides com a tecnologia alternativa per tractar aiges residuals industrials, agrcoles i urbanes, amb una despesa energtica prcticament nulla i uns beneficis ecolgics, econmics i de cost de la oportunitat ms que evidents. El reciclatge daiges residuals es presenta com un dels reptes ms importants de les societats actuals. La denominada fitodepuraci aprofita el poder refinador de la vegetaci present en les zones humides per reduir o eliminar contaminants de laigua mitjanant una srie de complexos processos biolgics i fisicoqumics que la natura, en la seva dinmica perfecte, ha dissenyat durant 4500 milions d anys. I s en base a aquestes qualitats depuradores daquests ecosistemes aqutics que sorgeix la figura de laiguamoll artificial.
Les TIC a l'ensenyament de la modelitzaci matemtica en Cincies Econmiques i en Cincies Experimentals
Resumo:
Aquest projecte proposa materials didctics per a un nou plantejament de les assignatures de Matemtiques dels primers cursos de Cincies Empresarials i d'Enginyeria Tcnica, ms acord amb el procs de convergncia europea, basat en la realitzaci de projectes que anomenem Tallers de Modelitzaci Matemtica (TMM) en els quals: (1) Els alumnes parteixen de situacions i problemes reals per als quals han de construir per s mateixos els models matemtics ms adients i, a partir de la manipulaci adequada daquests models, poden obtenir la informaci necessria per donar-los resposta. (2) El treball de construcci, experimentaci i avaluaci dels models es realitza amb el suport de la calculadora simblica Wiris i del full de clcul Excel com a instruments normalitzats del treball matemtic destudiants i professors. (3) Sadapten els programes de les assignatures de matemtiques de primer curs per tal de poder-les associar a un petit nombre de Tallers que parteixen de situacions adaptades a cada titulaci. Lassignatura de Matemtiques per a les Cincies Empresarials sarticula entorn de dos tallers independents: Matrius de transici pel que fa a llgebra lineal i Previsi de vendes per a la modelitzaci funcional en una variable. Lassignatura de Matemtiques per a lEnginyeria sarticula entorn dun nic taller, Models de poblacions, que abasta la majoria de continguts del curs: successions i models funcionals en una variable, lgebra lineal i equacions diferencials. Un conjunt dexercicis interactius basats en la calculadora simblica WIRIS (Wiris-player) serveix de suport per al treball tcnic imprescindible per al desenvolupament de les dues assignatures. Lexperimentaci daquests tallers durant 2 cursos consecutius (2006/07 i 2007/08) en dues universitats catalanes (URL i UAB) ha posat en evidncia tant els innegables avantatges del nou dispositiu docent per a laprenentatge dels estudiants, aix com les restriccions institucionals que actualment dificulten la seva gesti i difusi.
Resumo:
Amb aquest projecte s'ha treballat en la direcci de: 1) Implementar un nou recurs en un projecte global de millora de la qualitat docent i daplicaci de les TIC a lensenyament de les diferents assignatures de la matria dHistria de la Msica a la UdL en curs des de fa alguns anys. Concretament, diverses eines per a lautoavaluaci de lalumnat a travs dun banc de preguntes segons el format de les proves psicomtriques (proves objectives en lavaluaci del rendiment acadmic dels estudiants o delecci mltiple). 2) Arribar a disposar dun extens banc de preguntes delecci mltiple i correcci objectiva en diferents formats, ordenades per blocs, temes, nivells de dificultat, etc., que reuneixin els criteris mnims de fiabilitat, objectivitat i validesa necessaris per a una correcta avaluaci del rendiment acadmic. Entenem que lavaluaci ha de tenir utilitats diferents que van ms enll de la simple puntuaci de lalumnat. Ha de servir tamb per millorar la docncia, per facilitar laprenentatge de lalumne, per assegurar un nivell de competncia mnim, per discriminar entre estudiants o per informar la prpia instituci. 3) Aconseguir que lalumne, a travs de lautoavaluaci, entengui que aquest tipus de proves sn instruments per continuar aprenent. En aquest sentit les proves delecci mltiple permeten tot un seguit dopcions que ho afavoreixen. 4) Elaborar una eina amb capacitat de generar estadstiques, ndex de discriminaci i de fer lanlisi ditems, tot permetent anar redefinint i millorant els tems.
Resumo:
El projecte Aula Matemtica consta de dues parts. 1. Elaborar un material d'autoaprenentatge en suport digital que cobreixi tots els temes de Matemtiques de 1r. curs de les carreres de Cincies (Biologia, Qumica, etc.) i les Enginyeries. Aquest material, accessible des de qualsevol ordinador connectat a Internet, s una base de dades de problemes que els alumnes poden utilitzar per a treballar el temes explicats a classe, o be per cobrir deficincies a la seva formaci pre-universitria. Al mateix temps, es poden realitzar exmens, i els alumnes poden practicar amb els problemes d'examen. 2. Durant unes hores cada dia, oferir una (o diverses) aules d'informtica al campus de la UAB amb presncia de personal de suport (professors, o becaris de darrers cursos de matemtiques o doctorat) per tal que els alumnes que vulguin (o necessitin) puguin practicar amb ajuda, i consultat els dubtes que tinguin. En la fase actual del projecte shan fet les segents actuacions: 1. Sha obert una aula dinformtica amb suport de becaris a la facultat de Cincies, on a ms de practicar els alumnes, shan efectuat exmens. 2. Sha treballat en el programa per tal de fer-lo ms amigable. 3. Sha ampliat la base de problemes fins a 1450, i cobrir totes les assignatures de Matemtiques i Estadstica de 1r. curs de la facultat de Cincies i lEscola Tcnica Superior dEnginyeries. 4. Sha comenat a treballar per a la utilitzaci del programa a Secundria. 5. Shan fet avanos molt importants per tal dincorporar problemes amb resposta oberta. 6. El programa s accessible des de qualsevol ordenador amb Internet.
Resumo:
La finalitat del projecte (bianual 2007-09) era aconseguir una millora de la docncia que imparteix el Departament de Matemtica Econmica, Financera i Actuarial. La nostra tasca principal ha consistit en obtenir uns indicadors que ens permetessin conixer millor el nostre alumnat, per tal de tenir la mxima informaci a l'hora de plantejar la revisi global que representa la implantaci dels nous graus dacord amb les directrius del procs de Convergncia Europea. En aquest projecte han participat tots els coordinadors de les assignatures obligatries del Departament i els tres Grups dInnovaci Docent formats per membres del Departament. Shan analitzat les dades de les assignatures des del curs 2000-01 fins 2006-07 per tal de tenir informaci sobre leficcia de cursar les assignatures dIntroducci a les Matemtiques i la seva incidncia en els aprovats a Matemtiques I i II . Tamb shan estudiat dades sobre el collectiu de repetidors. Com a resultat daquest estudi i de les enquestes que shan fet, shan redactat dos articles: Propuesta de mejora de la actuacin docente a partir de las caractersticas del alumnado de primer curso de Matemáticas en la Facultad de Economa y Empresa de la Universidad de Barcelona y Estudio del perfil del alumnado de primer curso en la Facultad de Economa y Empresa de la Universidad de Barcelona que shan presentat a dos congressos dInnovaci Docent (Burgos, setembre-2009 i Vigo, juliol-2009).
Aula Matemtica, 3a part : un projecte per a la millora de l'aprenentatge de les Matemtiques a la UAB
Resumo:
Aquest projecte s continuaci dels projectes "Aula Matemtica, un projecte per a la millora de l'aprenentatge de les Matemtiques a la UAB", primera i segona part, Ref 2003MQD 00030 i Ref 2006MQD00072, els quals han perms identificar els problemes i oferir als estudiants de primer curs d'algunes titulacions pilot de Cincies de la UAB una plataforma d'autoaprenentatge que han valorat positivament. Es tracta d'una base de dades de problemes de resposta tancada, accessible per internet, que permet als estudiants practicar pel seu compte, autoevaluar-se i tamb al seu professor posar-los-hi un examen i controlar el temps de prctica dels estudiants. L'aprenentatge de les Matemtiques requereix l'automatitzaci de certes tcniques de caire, per exemple, manipulatiu, per a l'adquisici de la qual s imprescindible un treball repetitiu d'entrenament de l'estudiant. Es tracta de proporcionar material interactiu que permeti aquest entrenament, al ritme de lestudiant, de manera autnoma, no presencial i atractiva per a les noves generacions; per alhora oferir suport presencial quan sigui necessari. L'enorme diversificaci observada en la formaci inicial dels estudiants, amb la convivncia de diferents vies de batxillerat en moltes titulacions de cincies, provoca una dificultat d'adaptaci de les assignatures de primer curs. Es requereix per tant una major tutoritzaci dels estudiants i oferta d'eines i material complementari per al treball individual. El projecte actual t com a objectius l'elaboraci de ms material i la classificaci d'aquest per permetre l'adaptaci de la plataforma a un major nombre d'assignatures i la millora de l'accessibilitat i la gesti d'aquesta plataforma.
Resumo:
El present projecte pretn donar una visi de la situaci actual de la tortuga mediterrnia (Testudo hermanni hermanni) a Catalunya, incloent un estudi ms exhaustiu del cas del Garraf. Aquesta subespcie, que segons el registre fssil es present a Catalunya des del neoltic, troba actualment espais com la Serra del Montsant, lAlbera, el delta de lEbre o el Masss de Garraf, hbitats potencials per al seu desenvolupament. En el cas del Garraf, dels resultats obtinguts, cal destacar lalt grau de desconeixena que els visitants del Parc tenen sobre la tortuga mediterrnia, i es per aix, que cal portar a terme un programa deducaci ambiental, amb efectes tamb de reduir el nmero despolis dexemplars, que sestima en 4 exemplars a lany. Altres factors com els incendis o les depredacions tamb sn factors importants en el declivi de les poblacions.
Resumo:
Introducci: Estudiar la histria natural de la malaltia arterial perifrica. Pacients i mtode: Registre observacional, multicntric, prospectiu de pacients amb malaltia arterial perifrica (FRENA) Resultats: Es registren 1205 pacients, 604 grau IIa de Fontaine; 336 grau IIb; 121 grau III i 144 grau IV. Durant el seguiment, 172 desenvolupen episodis isqumics i 83 moren. En lanlisi multivariant pacients amb altres patologies, estadis III-IV, PAS&130mmHg i anticoagulats tenen risc de mort augmentat. Conclusions: Quan avana la malaltia augmenten episodis isqumics i mortalitat. En lestadi IIa, la incidncia disqumia crtica s com la dinfart de miocardi o dictus. Els pacients amb PAS &130mmHg tenen 3 vegades ms risc de morir.
Resumo:
En un principi, aquest projecte es va concebre com un treball de recerca aplicada sobre les possibilitats que obrien les TIC en la gesti del patrimoni. Per tant, es volien contemplar tots els mbits que conformen la gesti patrimonial: la difusi, la conservaci, la gesti d'equipaments, la restauraci, la investigaci... El resultat d'aquest treball es volia plasmar en la creaci d'una pgina de recursos virtuals per a la gesti del patrimoni que contemplaria dues vessants. D'una banda, aplegaria un recull d'experincies en l'mbit virtual d'arreu del mn -CD's, planes web, interactius...- que poguessin servir de referent als professionals de la gesti patrimonial i als estudiants d'aquest mbit. D'altre banda, aquesta plana volia oferir una anlisi crtica i comentari dels recursos seleccionats.
Resumo:
La prctica consisteix a crear una pgina web monogrfica sobre Bernat I -Unifred, que va exercir les funcions comtals a la Ribagora (920 -950) i va generar al voltant de la seva figura la llegenda de Bernat de Ribagora, entre d'altres. Dins aquest context, es vol relacionar la histria amb la llegenda de Bernat de Ribagora.
Resumo:
El repte que es planteja als museus en el nou milleni s molt important. Han de ser capaos no noms de mantenir un pblic fidel sin tamb de captar noves generacions amb comportament diferents, habituades a altres formes d'accs a la informaci. I el cam per aconseguir-ho passa per l'explotaci de les possibilitats conceptuals i comunicatives que les TIC proposen.
