Las juntas de 1808 y las Cortes de C??diz : la revoluci??n de la naci??n liberal

Resumen basado en el de la publicaci??n

La presencia de Ovide Decroly en el Bolet??n y en la Revista de Escuelas Normales (1922-1936)

Resumen tomado de la publicaci??n

Poes??a del siglo XX en lengua espa??ola : selecci??n y estudio

En la portada: Consejer??a de Educaci??n, Embajada de Espa??a en Francia

Auxilio social en 'La casa de enfrente' (1960) de Carmen de Icaza

Resumen basado en el de la publicaci??n. Resumen en ingl??s

Men??ndez Pelayo vist per Joan Estelrich : un episodi de la lluita d'idees culturals i pedag??giques entre la tradici?? conservadora i el Krausisme

Resumen basado en el de la publicaci??n

El oeste de Madrid

Se facilita informaci??n sobre cada uno de los pueblos del oeste de la Comunidad de Madrid, zona muy maltratada por la Guerra Civil espa??ola con el objetivo de dar a conocer sus caracter??sticas. Se expone sobre cada localidad su historia y actividades econ??micas, los lugares de inter??s, las fiestas, datos de inter??s tur??stico y otros aspectos sobresalientes del municipio. Tambi??n se recogen documentos hist??ricos y literarios relacionados con los lugares tratados.

20 a??os de arquitectura en Madrid : la edad de plata, 1918-1936

Se realiza un an??lisis historiogr??fico de la arquitectura de Madrid de los a??os veinte y treinta aportando la visi??n global del contexto cultural que acompa??a a la actividad edilicia de este periodo. Se pone de manifiesto la relaci??n con conceptos an??logos de las diferentes esferas de la cultura, del pensamiento y de la literatura del periodo que se ha denominado la Edad de Plata de la cultura espa??ola, t??rmino que designa el proceso cultural novecentista hasta la Guerra Civil.

Masoner??a y ense??anza laica durante la restauraci??n espa??ola

Tratar el binomio ense??anza-masoner??a en Espa??a en sus dimensiones reales es algo que no se podr?? lograr hasta no tener completas todas las historias regionales. A partir de la segunda mitad del siglo XIX se constata una fuerte proliferaci??n de logias y obediencias. Mediante el conocimiento de su evoluci??n e historia ser?? posible acercarse a los diferentes matices de sus ideas educativas, sus realizaciones escolares, las instituciones y personajes con quienes se conectaban en el campo de la ense??anza, etc. Durante la Restauraci??n el material es cuantioso: constituciones, reglamentos internos, correspondencia, actas de logias, prensa y publicaciones mas??nicas, prensa paramas??nica, etc., suponen un c??mulo de fuentes importantes para lograr una aproximaci??n. Destacan entre otros el Archivo de la Guerra Civil localizado en Salamanca, dependiente del Archivo Hist??rico Nacional, y la Biblioteca P??blica Ar??s de Barcelona por los importantes fondos mas??nicos que poseen.

Una guia sobre ??Lletres de batalla??

Resumen basado en el de la publicaci??n

Geografía, ordenación del territorio y colonialismo español en Marruecos

L’inici de la experiència colonial espanyola en Àfrica del Nord va suposar per a la geografia l’ocasió de fer-se sentir per mitjà de la creació d’institucions i de la realització de treballs científics adreçats a donar a conèixer la importància de la presència en Marroc a una població traumatitzada per la pèrdua recent del que quedava d’un imperi colonial abans extens. Els avatars de la implantació del Protectorat espanyol van retardar la implantació l’una vertadera política colonitzadora, que va ser possible fins després de la Guerra Civil. L’africanisme dels militars, entre ells el General Franco, explica que durant la dècada dels 40 sorgiren projectes d’ordenació del territori que van tenir un caràcter pioner a l’Espanya de la postguerra, però que van ser, una vitrina de propaganda del nou règim. En aquella època, però, la geografia espanyola es va mostrar incapaç de participar en aquesta experiència a causa del seu retard institucional i acadèmic, i el domini de la ordenació del territori va quedar en mans d’altres professionals que tenien els coneixements que els faltaven als geògrafs

Patrimonis fràgils: la invisibilitat del barroc

Sobre el sentit pejoratiu que s'ha donat al terme "barroc" i quan aquest es comença a veure com un art decadent. També en el moment que l'interés pel barroc rebrotava per part dels estudiosos és quan esclata la Guerra Civil espanyola. L'art barroc es tracta d'un patrimoni en perill que cal tornar a considerar

Dos Militars davant i després de l'aixecament del 19 de juliol de 1936: Antonio Alcubilla i Enrique Justo

En aquest treball s'aprofundeix en el coneixement del que va ser l' alçament del 19 de juliol de 1936 i es detalla l'actuació contraposada que protagonitzaren, en temps de guerra i del franquisme, dos militars destinats a la ciutat: el tinent coronel Alcubilla i el capità Justo

Els roders de les Guilleries [Ressenya del llibre El sindicalisme forestal dins del moviment obrer català: els roders de Roger Zamorano]

Ressenya del llibre 'El sindicalisme forestal dins del moviment obrer català: els roders' de Roger Zamorano, publicat l' any 2000 pel Museu Etnològic del Montseny. Estudi que reconstrueix la trajectòria del moviment associatiu dels roders de la comarca de la Selva (interior) des de final del segle XIX fins a la Guerra Civil del 1936 en base documentació escrita o oral

Harinera La Montserrat (1898-1936). Aproximación a la historia empresial de los Ensesa de Girona (c. 1880-c. 1989)

Després d'esbossar la trajectòria del grup empresarial dels Ensesa (la farinera, la metal·lúrgica Batlle, Solés i Cia, el Garatge Callicó, Indústries Químiques Tartàriques, la ciutat-jardí de S'Agaró, Suberolita, etc), la recerca s'orienta especialment cap a l'estudi del sistema d'informació comptable de "La Montserrat", que posa en relleu les característiques econòmiques, financeres i patrimonials de l'empresa. Des del principi, les activitats empresarials dels Ensesa tenen dimensions catalanes, espanyoles i internacionals, que s'amplien i diversifiquen molt ràpidament durant el primer terç del segle XX, en especial amb "els Químics" i la zona residencial de S'Agaró, on conflueixen la burgesia de Girona, Barcelona i el turisme de luxe. La seva adscripció a la burgesia catalanista sembla ser precisament el motiu de l'expedient de Responsabilitats Polítiques que els varen incoar al 1939-1940, però, absolts, recuperen les propietats que els havien estat col·lectivitzades durant la guerra civil, fins que a principis dels anys vuitanta procedeixen a la liquidació i venda de les indústries del grup empresarial.

Vida i obra de Fra Bernat Hug de Rocabertí

Fra Bernat Hug de Rocabertí (c.1420-1485) was a prominent member of the Order of the Hospital in the Crown of Aragon in which to attain the dignity of Castilian of Amposta, the most important dignity in the Crown. This work is a historical biography of him, since he entered into the Order by the hand of his brotherin- law, fra Joan de Vilagut, until he became a confidant of King Joan II and his side took part in Catalan Civil War in the fifteenth century. In parallel, Rocabertí also devoted himself to poetry and wrote at least two pieces, the Estrampa, so far unpublished, here this work is published critically, and La glòria d’amor, a long narrative poem, which is a study of possible chronology. Moreover, also studied other people linked to Bernat Hug, like his brothers, authors of some interesting battle letters, also published for the first time, or their brothers-inlaw, among them Joan de Vilagut, also a poet, and Guillem Tinter, who had a poetic Exchange with Vilagut. The whole work is accompanied by transcription of an interesting collection of documents.