Formación continuada: Vacunaciones en la infancia

Son contraindicaciones generales de las vacunas: a) Las enfermedades febriles agudas v sus períodos de convalecencia. b) Los enfermos diagnosticados de tuberculosis v tratados con tuberculostáticos los dos meses anteriores...

La influència de l’Educació Física de l’ESO sobre els hàbits fisicoesportius en adolescents de l’IES Alt Berguedà

És de vital importància conèixer els hàbits fisicoesportius dels adolescents com a punt de partida per a la promoció d’estils de vida saludables. Aquesta promoció en l’àmbit educatiu en gran mesura es realitza a través de l’Educació Física, mostrant-se com a un dels principals objectius d’aquesta assignatura al llarg de l’Educació Secundària Obligatòria. Amb aquesta funció tant important cal saber si l’EF influeix en l’adquisició i manteniment d’aquests hàbits per tal d’adaptar-la a les necessitats dels alumnes. Per aquest motiu en el present treball s’analitzen els hàbits esportius, els motius de pràctica i la influència que té l’EF de l’ESO sobre aquests a 74 adolescents de 3r i 4rt d’ESO de l’IES Alt Berguedà. Els resultats mostren que el 78% dels enquestats realitzen alguna activitat fisicoesportiva de forma regular. En relació als motius de pràctica tant en nois com en noies és perquè els agrada l’esport (30% i 25% respectivament). Pel què fa a la influència de l’Educació Física aquesta es mostra pràcticament inexistent on tan sols un 18% dels enquestats ha respost que els hagi influït bastant o molt positivament en els seus hàbits fisicoesportius. Per tant, des de l’àmbit educatiu cal reflexionar sobre com adaptar l’EF per influir en els hàbits dels nostres adolescents.

Actitudes cooperativas para fomentar la creatividad en los alumnos de secundaria

La experiencia que se presenta quiere dar a conocer una propuesta didáctica sobre la utilización de la expresión corporal como contenido en el área de educación física, con la finalidad de utilizarla como recurso para mejorar actitudes cooperativas entre los alumnos. Pretende mostrar un proyecto donde se den las posibilidades de desarrollar actitudes cooperativas entre la profesora de educación física y las dos tutoras de educación infantil, conjuntamente con un grupo de secundaria, con el objetivo de mejorar, ampliar y reforzar las capacidades mínimas establecidas en la educación infantil

La Metodologia cooperativa per potenciar una educació per la ciutadania a través de l'expressió corporal

L'experiència que es presenta aquí s'ha portat a terme en un centre escolar de Girona. És un centre obert a la realitat social, que assumeix com a funció principal la formació de persones íntegres, amb l'objectiu de desenvolupar uns bons ciutadans i ciutadanes. És una escola sensibilitzada en l'educació en valors. La nostra intenció és la de donar a conèixer una pràctica realitzada per uns nois i unes noies de quart curs d'educació secundària, amb la intenció de potenciar actituds de cooperació, per estimular el compromís efectiu en la construcció d'una societat més justa

La diversidad cultural y la cooperación en el centro educativo

Artículo que se propone mostrar la experiencia vivida con todo un colectivo femenino de una misma escuela (alumnas, madres y profesoras), que ha permitido mejorar la autoestima y la integración social de un grupo de mujeres inmigrantes. La finalidad de esta intervención es ayudar a despertar el interés de las madres inmigrantes por el saber, como un bien con el que favorecer su dignidad personal y llegar a participar activamente en la sociedad

Project «Water and Environment»: Improving educational practices in the aquatic environment

The project "Water and Environment"for the improvement of educational practices in the aquatic environment, is a research project led by four members of the Research Group of Physical Education at the University of Vic (GREF) experts in water activities. The aim is to train the technicians who teach swimming during school hours. The training is based on improving water treatment practices and competence to face a contradictory scene where clubs develop educational content and where schools transfer to clubs part of its educational activity to contribute significantly and positively to water activities fitting the educational curriculum.

Contribució de la psicomotricitat al desenvolupament de les capacitats i a l'adquisició de competències en Educació infantil

L’article pretén posar de manifest la contribució que es fa des de la pràctica psicomotriu al desenvolupament de les capacitats definides en l’actual currículum d’educació infantil. Entenem la psicomotricitat com la pràctica educativa que implica la globalitat de l’infant, mobilitzant les seves estructures motores, socioafectives i intel·lectuals. També atén el seu procés global a partir de les vivències corporals plaents que l’activitat motriu li proporciona. La sessió de psicomotricitat és un espai d’aprenentatge on els petits aprenen a aprendre, a saber fer i a saber ser i a estar en relació amb els altres

Utilizar los juegos para aprender a resolver conflictos = Using games to learn and resolve conflicts

The characteristics of games make them excellent tools for multiple learning situations in the area of Physical Education, aswell as learning those necessary skills that allow students to handle social situations and especially conflicts. Understandingthat a conflict may be considered from a constructive perspective and that it may represent an excellent learningopportunity is a fundamental point. Games can help us in this task but it is important that the teacher knows theircharacteristics and which may be the most convenient in each educational moment

Consideraciones metodológicas para la enseñanza y el aprendizaje del deporte escolar = Methodological considerations for the teaching and learning of school sport

Sport is a fundamental content in the teaching and learning of Physical Education independently of whether it is seen assuch by some authors. In whichever case according to the treatment that we give it, it will have sufficient educationalpotential without forgetting that it is the student who is the important figure in the process. To achieve the objectives wemust facilitate practices that are in agreement with the indispensable ethical principles to try to bring about a meaningfuland functional learning. The methodological criteria that we present in this article have this intention helped by examplesthat make it easier to understand the teaching learning process

Aportaciones del área de educación física a la competencia básica "aprender a aprender"

In front of a moment of change in the education, with the entry into force of the LOE (Ley Orgánica de Educación, 2006), the aim of thisarticle is to face the challenge of trying to answer to the need to make concrete learning agreements with the new curriculum based on competences.The present article arises from the interest of being able to offer an approach that facilitates the exposition to show the didactic units from the areaof physical education in relation with the pedagogic principles of the LOE. Departing from this commitment, let’s sense beforehand an offer of thecontributions of the Physical Education to the Basic Competence to learn to learn which entails to develop some capacities in fuction of knowing todo skills

Liikkuvasta ruumiista lujaan luonteeseen : vuosisadan vaihteen pohjoismaisten oppikoulupoikien marssi urheilusalista porvarilliseen miehuuteen

Kirjallisuusarvostelu

Avaliação da aptidão funcional através do conjunto de testes da AAHPERD em mulheres na pós-menopausa: existe declínio entre a quinta e sexta década de vida?

OBJETIVO: analisar o nível de aptidão funcional de um grupo de mulheres na pós-menopausa da cidade de Presidente Prudente por meio do conjunto de testes de aptidão funcional da American Aliance for Health, Physical Education, Recreation and Dance e verificar se existe diferença entre grupos de mulheres na quinta e sexta década de vida. MÉTODOS: estudo de característica transversal, com 175 mulheres na pós-menopausa (dosagem de hormônio folículo estimulante>26,72 mIU/L) desenvolvido na cidade de Presidente Prudente no ano de 2013. Os critérios de inclusão foram não ter feito parte de nenhum tipo de intervenção motora sistematizada durante, pelo menos, seis meses do período que antecedeu a coleta de dados da investigação; não apresentar comprometimentos motores ou cognitivos que inviabilizassem a realização dos protocolos de avaliação, não apresentar doença crônica ou degenerativa, lesão musculo-esquelética ou comorbidade que pudessem impedir ou limitar a realização das avaliações. As avaliações foram conduzidas pelos mesmos avaliadores treinados. O grupo 50 a 59 anos apresentou valores médios para idade de 55,3±4,5 anos, FSH de 53,5±21,1 mUI/mL, coordenação 11,4±2,2 segundos, força 20,1±3,9 repetições, flexibilidade 51,7±11,8 centímetros, agilidade 23,2±2,8 segundos e Resistência aeróbia 500±43 segundos e o grupo 60 a 69 anos apresentou idade média de 65,1±4,1 anos com FSH de 54,9±15,9, coordenação 11,6±2,6 segundos, força 20,3±4,7 repetições, flexibilidade 54,6±11,2 centímetros, agilidade 24,7±4,3 segundos e Resistência aeróbia 508±51 segundos. CONCLUSÃO: foi possível analisar a aptidão funcional de mulheres na pós-menopausa por meio do conjunto de testes da American Aliance for Health, Physical Education, Recreation and Dance não havendo diferenças significativas para as variáveis força, flexibilidade, capacidade aeróbia e coordenação, sendo que apenas a variável agilidade demonstrou diferenças significativas. Recomenda-se outros estudos, buscando formular valores normativos para a população em questão.

Association between anaerobic components of the maximal accumulated oxygen deficit and 30-second Wingate test

The purpose of this study was to analyze the relationship between the anaerobic components of the maximal accumulated oxygen deficit (MAOD) and of the 30-second Wingate anaerobic test (30-WAnT). Nine male physical education students performed: a) a maximal incremental exercise test; b) a supramaximal constant workload test to determine the anaerobic components of the MAOD; and c) a 30-WAnT to measure the peak power (PP) and mean power (MP). The fast component of the excess post-exercise oxygen consumption and blood lactate accumulation were measured after the supramaximal constant workload test in order to determine the contributions made by alactic (ALMET) and lactic (LAMET) metabolism. Significant correlations were found between PP and ALMET (r=0.71; P=0.033) and between MP and LAMET(r=0.72; P=0.030). The study results suggested that the anaerobic components of the MAOD and of the 30-WAnT are similarly applicable in the assessment of ALMET and LAMET during high-intensity exercise.

” För tillfället så har jag inga elever med behov av differentiering” : differentiering i gymnastikundervisningen inom den grundläggande utbildningens årskurser 7–9

Differentiering i gymnastikundervisning är ett relativt outforskat område. I den nya läroplanen som tas i bruk höstterminen 2016 har begreppet differentiering fått en allt större betydelse. Enligt läroplanen innebär differentiering att läraren erbjuder elever exempelvis olika arbetssätt, tempo och grupper för att eleverna ska utvecklas enligt sina individuella förutsättningar. Speciellt inför byte av läroplan är det intressant att undersöka hur gymnastikundervisningen ser ut inom den grundläggande utbildningens årskurser 7–9. Syftet med avhandlingen är att undersöka hur gymnastiklärare planerar, genomför och utvärderar gymnastikundervisningen med avseende på differentiering i årskurserna 7–9 i finlandssvenska skolor. Utöver detta undersöks lärarnas kännedom om läroplanen samt andra faktorer som kan påverka differentieringen. Dessutom undersöks hur olika gymnastikgrenar enligt gymnastiklärarna inverkar på möjligheten till differentiering. Utgående från syftet har fyra forskningsfrågor formulerats: 1. Hur differentierar gymnastiklärarna gymnastikundervisningen? 2. Hur är gymnastiklärarnas kännedom om de nationella läroplanernas bestämmelser om en differentierad undervisning? 3. Hur är sambandet mellan skol- och läraranknutna faktorer och differentieringen i gymnastikundervisningen? 4. Hur ser gymnastiklärarna på sina möjligheter till differentiering i olika grenar? För att besvara frågeställningarna valdes en kvantitativ forskningsmetod i form av en webbenkät. Webbenkäten skickades ut åt 108 gymnastiklärare och 14 rektorer. På webbenkäten svarade 49 respondenter vars svar analyserades statistiskt. Majoriteten av gymnastiklärarna känner rätt bra eller i någon mån till differentiering. Av gymnastiklärarna anser 4 att alla elever i deras undervisning är i behov av differentiering. Gymnastiklärarna differentierar främst utvärderingen i gymnastikundervisningen. Själva genomförandet av undervisningen tenderar att differentieras minst. Skol- och läraranknutna faktorer påverkar inte differentieringen i gymnastikundervisningen. De grenar som gymnastiklärarna ansåg vara mest möjliga att differentiera var redskapsgymnastik, friidrott och bollspel.

Minkä nuorena hallitsee sen aikuisena taitaa? Liikehallinnan pysyvyys kouluiästä aikuisikään – 24 vuoden seurantatutkimus

Tässä 24 vuoden pitkittäistutkimuksessa tutkitaan liikehallinnan kehitystä ja pysyvyyttä kouluiästä aikuisikään. Lisäksi ennustetaan ja selitetään aikuisiän liikehallintaa kouluiän liikehallinnan perusteella. Tutkimukseen osallistui 44 miestä ja 44 naista eri puolilta Suomea, joiden liikehallintaa mitattiin kouluiässä 1985 ja 1988 (9–16-vuotiaina) sekä aikuisiässä 2009 (33−39-vuotiaina). Liikehallintaa mitattiin kuudella liiketehtävämittarilla (flamingoseisonta, tarkkuusheittokiinniotto, kahdeksikkokuljetus, edestakaisinhyppely, vauhditon 5-loikka ja kärrynpyörä) sekä niistä lasketulla summamuuttujalla. Miesten ja naisten liikehallintaa vertailtiin varianssianalyysilla. Kouluiässä pojat menestyivät välineenkäsittelytehtävissä ja tytöt tasapaino- ja voimistelutehtävissä, mutta kokonaisuutena sukupuolten välillä ei ollut eroa. Aikuisena miehet olivat naisia parempia lähes kaikissa tehtävissä. Kovarianssianalyysissä havaittiin, että kehonrakenteeltaan (BMI) erilaisten ryhmien liikehallinnassa oli vain yksittäisiä eroja koulu- ja aikuisiässä. Toistettujen mittausten varianssianalyysissa ilmeni, että kouluiässä molempien sukupuolten liikehallinnan kehitys oli samanlaista. Kouluiän jälkeen kevyiden ja keskipainoisten poikien liikehallinta parani, mutta painavien tulokset eivät muuttuneet. Kevyiden tyttöjen tuloksissa ei tapahtunut muutosta, mutta keskipainoisten ja painavien tulokset heikkenivät. Koululiikunnan tehostus- ja vertailuryhmien välille kouluiässä muodostuneet erot kaventuivat tai katosivat aikuisena. Kouluiän liikehallinnaltaan eritasoisten ryhmien väliset erot kaventuivat, mutta eivät poistuneet kouluiän jälkeen. Klusterianalyysissa tutkittavat jakaantuivat kouluiässä neljään liikehallintatyyppiin (yleishyvät, tasapainoiset, pallotaitajat ja yleisheikot), jotka säilyivät myös aikuisiässä, mutta niiden väliset erot kaventuivat. Ristiintaulukointi ja khiin neliö -testi osoittivat, että tasoryhmän ja liikehallinnan monipuolisuuden pysyvyys oli vahvaa kouluiästä aikuisikään. Koulu- ja aikuisiän liikehallintatulosten välinen korrelaatio oli naisilla (0.69) vahvempaa kuin miehillä (0.48). Yksittäiset mittaustulokset kouluiässä selittivät keskimäärin 33 % aikuisiän tuloksista (korrelaation neliö). Regressioanalyysissa miesten aikuisiän liikehallintaa selittivät kouluiän muuttujista parhaiten liikehallinnan monipuolisuus sekä liikkuvuus (61 %), mutta naisilla vain liikehallinnan monipuolisuus (37 %). Miesten ja naisten erot liikehallinnassa syntyivät kouluiän jälkeen, mikä johtunee erilaisista liikuntatavoista ja -harrastuksista. Kouluiän liikehallinta määritti vahvasti varsinkin tytöillä aikuisiän liikehallintaa sekä yksilö- että ryhmätasolla, mikä korostaa monipuolisen koululiikunnan merkitystä. Yksilölliset muutokset olivat mahdollisia. Kouluiän jälkeen erityisesti naiset ja kehonrakenteeltaan painavat tarvitsisivat hermolihasjärjestelmää monipuolisesti kuormittavaa ja liikesuunniltaan moniulotteista liikuntaa liikehallinnan kehittämiseksi ja ylläpitämiseksi. Naisten liikehallinnan taantuminen varsinkin tasapainotehtävissä voi altistaa kaatumistapaturmille ja rajoittaa fyysistä toimintakykyä.