Diferencias individuales y desarrollo de habilidades de liderazgo : el rol del locus de control

El presente proyecto se ha elaborado con la finalidad de encontrar la relación existente entre el liderazgo y el locus de control, por medio de una revisión documental que permita dar una visión más amplia de estos dos fenómenos. De acuerdo con investigaciones realizadas, existen características individuales que afectan el desarrollo de liderazgo, lo cual a su vez tiene un impacto sobre el comportamiento de los individuos dentro de una sociedad. Uno de estos factores es el locus de control, el cual sesta determinado por características del individuo, y por el ambiente en el cual se desenvuelven las personas. Existen diferentes evidencias que soportan ésta relación entre locus de control y liderazgo. En éste estudio documental se describirán estos hallazgos, identificando las características del individuo y del contexto que influyen sobre ellos. Asimismo se pondrá en contexto a través del trabajo las características principales de los líderes y como se presentan las interacciones entre los lideres y seguidores, teniendo en cuenta que no todas las veces los seguidores desarrollan este papel al seguir a su líder, sino que por otro lado y estos pueden tomar parte fundamental en la interacción, influyendo de manera directa sobre el líder. Se recuerda que a los lideres los hacen sus seguidores y que sin estos no podrían desarrollar el papel de líder.

Relación de los factores laborales e individuales con la carga mental de los trabajadores de una institución minera (2014)

Objetivo: Establecer la relación de los factores laborales e individuales con la carga mental en los trabajadores del área de contratación y titulación minera y los de seguimiento y control en una institución minera durante el año 2014. Materiales y métodos: Estudio de corte transversal en 298 trabajadores que trabajan en una Institución Minera, en la ciudad de Bogotá. La identificación de los factores laborales e individuales relacionados con la carga mental se hizo mediante la aplicación de un cuestionario autodiligenciado utilizando la guía de Estimación de la carga mental de trabajo: método NASA TLX, en el cual se realizó análisis de medidas de tendencia central y se indagó relación a través de la prueba Chi cuadrado de Pearson, usando nivel de significación del 5%, con el programa SPSS 20. Resultados: La población predominante era de género masculino, donde la mayoría de los trabajadores fueron ingenieros pertenecientes al área de seguimiento y control, se evidenció asociación estadísticamente significativa entre la profesión con la percepción de exigencia física (p ≤ 0,001), de igual modo entre área de trabajo con la percepción de exigencia mental (p ≤ 0,001), en la cual se establece que la carga mental y el factor profesional (técnicos) y el factor laboral (área de seguimiento y control), son determinantes para la aparición de fatiga fisiológica y cognitiva, ya que en estos se evidencia mayor exigencia física en los trabajadores técnicos con un 81,40% y en los trabajadores del área de seguimiento y control con un 99,04%. Conclusión: Se encontró una alta exigencia mental, temporal y esfuerzo en los trabajadores y una relación significativa entre la profesión con la percepción de exigencia física, predominando en los técnicos, seguidos de abogados e ingenieros y entre el área de trabajo con la percepción de exigencia mental, siendo mayor en el área de seguimiento y control.

DAI-DEPUR: an integrated and distributed architecture for wastewater treatment plants supervision

The activated sludge process - the main biological technology usually applied to wastewater treatment plants (WWTP) - directly depends on live beings (microorganisms), and therefore on unforeseen changes produced by them. It could be possible to get a good plant operation if the supervisory control system is able to react to the changes and deviations in the system and can take the necessary actions to restore the system’s performance. These decisions are often based both on physical, chemical, microbiological principles (suitable to be modelled by conventional control algorithms) and on some knowledge (suitable to be modelled by knowledge-based systems). But one of the key problems in knowledge-based control systems design is the development of an architecture able to manage efficiently the different elements of the process (integrated architecture), to learn from previous cases (spec@c experimental knowledge) and to acquire the domain knowledge (general expert knowledge). These problems increase when the process belongs to an ill-structured domain and is composed of several complex operational units. Therefore, an integrated and distributed AI architecture seems to be a good choice. This paper proposes an integrated and distributed supervisory multi-level architecture for the supervision of WWTP, that overcomes some of the main troubles of classical control techniques and those of knowledge-based systems applied to real world systems

A Multi-agent Architecture with Distributed Coordination for an Autonomous Robot

Aquest treball proposa una nova arquitectura de control amb coordinació distribuïda per a un robot mòbil (ARMADiCo). La metodologia de coordinació distribuïda consisteix en dos passos: el primer determina quin és l'agent que guanya el recurs basat en el càlcul privat de la utilitat i el segon, com es fa el canvi del recurs per evitar comportaments abruptes del robot. Aquesta arquitectura ha estat concebuda per facilitar la introducció de nous components hardware i software, definint un patró de disseny d'agents que captura les característiques comunes dels agents. Aquest patró ha portat al desenvolupament d'una arquitectura modular dins l'agent que permet la separació dels diferents mètodes utilitzats per aconseguir els objectius, la col·laboració, la competició i la coordinació de recursos. ARMADiCo s'ha provat en un robot Pioneer 2DX de MobileRobots Inc.. S'han fet diversos experiments i els resultats han demostrat que s'han aconseguit les característiques proposades per l'arquitectura.

Fire blight (Erwinia amylovora) of rosaceous plants. Pathogen virulence and selection and characterization of biological control agents

El fuego bacteriano, causado por Erwinia amylovora, es una enfermedad muy importante a nivel comercial y económico porque afecta a plantas de la familia de las rosáceas y es especialmente agresiva en manzano (Pyrus malus) y peral (Pyrus communis), así como en plantas ornamentales (Crataegus, Cotoneaster o Pyracantha). Esta enfermedad está distribuida por todo el mundo en zonas climáticas templadas de Amércia del Norte, Nueva Zelanda, Japón, Israel, Turquí y Europa. En España, el fuego bacteriano fue detectado por primera vez en 1995 en el norte del País (Euskadi) y más tarde en nuevos focos aparecidos en otras áreas. La enfermedad puede ser controlada comercialmente mediante la aplicación de pesticidas quimicos (derivados de cobre, antibioticos). Sin embargo, muchos de los productos químicos presentan baja actividad o causan fitotoxicidad, y la estreptomicina, el producto más eficaz, esta prohibido en muchos países, incluyendo España. Por tanto, en ausencia de apropiados agentes químicos, el control biológico se contempla como una buena alternativa. En el presente trabajo, un agente de control biológico, Pseudomonas fluorescens EPS62e, ha sido seleccionada de entre 600 aislados de las especies P. fluorescens y Pantoea agglomerans obtenidos de flores, frutos y hojas de plantas de la familia de las rosáceas durante una prospección llevada a cabo en varias áreas geográficas de España. La cepa ha sido seleccionada por su capacidad de suprimir la infecciones producidas por E. amylovora frutos inmaduros, flores y brotes de peral en condiciones de ambiente controlado, presentando unos niveles de control similares a los obtenidos mediante el control químico usando derivados de cobre o antibióticos. La cepa además ha mostrado la capacidad de colonizar y sobrevivir en flores y heridas producidas en frutos inmaduros en condiciones de ambiento controlado pero también en flores en condiciones de campo. La exclusión de E. amylovora medinate la colonización de la superficie, el consumo de nutrientes, y la interacción entre las células del patógeno y del agente de biocontrol es la principal causa de la inhibición del fuego bacteriano por la cepa EPS62e. Estas características constituyen aspectos interesantes para un desarrollo efectivo de la cepa EPS62e como un agente de biocontrol del fuego bacteriano en condiciones comerciales.

Improvement of strategies for the management of fire blight (Erwinia amylovora). Evaluation and optimization of physical and chemical control methods, and use of decision support systems

El foc bacterià és una malaltia que afecta a plantes de la família de la rosàcies, causada pel bacteri Erwinia amylovora. El seu rang d'hostes inclou arbres fruiters, com la perera, la pomera o el codonyer, i plantes ornamentals de gran interès comercial i econòmic. Actualment, la malaltia s'ha dispersat i es troba àmpliament distribuïda en totes les zones de clima temperat del món. A Espanya, on la malaltia no és endèmica, el foc bacterià es va detectar per primer cop al 1995 al nord del país (Euskadi) i posteriorment, han aparegut varis focus en altres localitzacions, que han estat convenientment eradicats. El control del foc bacterià, és molt poc efectiu en plantes afectades per la malaltia, de manera que es basa en mesures encaminades a evitar la dispersió del patogen, i la introducció de la malaltia en regions no endèmiques. En aquest treball, la termoteràpia ha estat avaluada com a mètode d'eradicació d'E. amylovora de material vegetal de propagació asimptomàtic. S'ha demostrat que la termoteràpia és un mètode viable d'eradicar E. amylovora de material de propagació. Gairebé totes les espècies i varietats de rosàcies mantingudes en condicions d'humitat sobrevivien 7 hores a 45 ºC i més de 3 hores a 50 ºC, mentre que més d'1 hora d'exposició a 50 ºC amb calor seca produïa danys en el material vegetal i reduïa la brotació. Tractaments de 60 min a 45 ºC o 30 min a 50 ºC van ser suficients per reduir la població epífita d'E. amylovora a nivells no detectables (5 x 102 ufc g-1 p.f.) en branques de perera. Els derivats dels fosfonats i el benzotiadiazol són efectius en el control del foc bacterià en perera i pomera, tant en condicions de laboratori, com d'hivernacle i camp. Els inductors de defensa de les plantes redueixen els nivells de malaltia fins al 40-60%. Els intervals de temps mínims per aconseguir el millor control de la malaltia van ser 5 dies pel fosetil-Al, i 7 dies per l'etefon i el benzotiadiazol, i les dosis òptimes pel fosetil-Al i el benzotiadiazol van ser 3.72 g HPO32- L-1 i 150 mg i.a. L-1, respectivament. Es millora l'eficàcia del fosetil-Al i del benzotiadiazol en el control del foc bacterià, quan es combinen amb els antibiòtics a la meitat de la dosi d'aquests últims. Tot i que l'estratègia de barrejar productes és més pràctica i fàcil de dur a terme a camp, que l'estratègia de combinar productes, el millor nivell de control de la malaltia s'aconsegueix amb l'estratègia de combinar productes. Es va analitzar a nivell histològic i ultrastructural l'efecte del benzotiadiazol i dels fosfonats en la interacció Erwinia amylovora-perera. Ni el benzotiadiazol, ni el fosetil-Al, ni l'etefon van induir canvis estructurals en els teixits de perera 7 dies després de la seva aplicació. No obstant, després de la inoculació d'E. amylovora es va observar en plantes tractades amb fosetil-Al i etefon una desorganització estructural cel·lular, mentre que en les plantes tractades amb benzotiadiazol aquestes alteracions tissulars van ser retardades. S'han avaluat dos models (Maryblyt, Cougarblight) en un camp a Espanya afectat per la malaltia, per determinar la precisió de les prediccions. Es van utilitzar dos models per elaborar el mapa de risc, el BRS-Powell combinat i el BIS95 modificat. Els resultats van mostrar dos zones amb elevat i baix risc de la malaltia. Maryblyt i Cougarblight són dos models de fàcil ús, tot i que la seva implementació en programes de maneig de la malaltia requereix que siguin avaluats i validats per un període de temps més llarg i en àrees on la malaltia hi estigui present.

Enhanced fault recovery methods for protected traffic services in GMPLS networks

Les noves tecnologies a la xarxa ens permeten transportar, cada cop més, grans volums d' informació i trànsit de xarxa amb diferents nivells de prioritat. En aquest escenari, on s'ofereix una millor qualitat de servei, les conseqüències d'una fallada en un enllaç o en un node esdevenen més importants. Multiprotocol Lavel Switching (MPLS), juntament amb l'extensió a MPLS generalitzat (GMPLS), proporcionen mecanismes ràpids de recuperació de fallada establint camins, Label Switch Path (LSPs), redundants per ser utilitzats com a camins alternatius. En cas de fallada podrem utilitzar aquests camins per redireccionar el trànsit. El principal objectiu d'aquesta tesi ha estat millorar alguns dels actuals mecanismes de recuperació de fallades MPLS/GMPLS, amb l'objectiu de suportar els requeriments de protecció dels serveis proporcionats per la nova Internet. Per tal de fer aquesta avaluació s'han tingut en compte alguns paràmetres de qualitat de protecció com els temps de recuperació de fallada, les pèrdues de paquets o el consum de recursos. En aquesta tesi presentem una completa revisió i comparació dels principals mètodes de recuperació de fallada basats en MPLS. Aquest anàlisi inclou els mètodes de protecció del camí (backups globals, backups inversos i protecció 1+1), els mètodes de protecció locals i els mètodes de protecció de segments. També s'ha tingut en compte l'extensió d'aquests mecanismes a les xarxes òptiques mitjançant el pla de control proporcionat per GMPLS. En una primera fase d'aquest treball, cada mètode de recuperació de fallades és analitzat sense tenir en compte restriccions de recursos o de topologia. Aquest anàlisi ens dóna una primera classificació dels millors mecanismes de protecció en termes de pèrdues de paquets i temps de recuperació. Aquest primer anàlisi no és aplicable a xarxes reals. Per tal de tenir en compte aquest nou escenari, en una segona fase, s'analitzen els algorismes d'encaminament on sí tindrem en compte aquestes limitacions i restriccions de la xarxa. Es presenten alguns dels principals algorismes d'encaminament amb qualitat de servei i alguna de les principals propostes d'encaminament per xarxes MPLS. La majoria dels actual algorismes d'encaminament no tenen en compte l'establiment de rutes alternatives o utilitzen els mateixos objectius per seleccionar els camins de treball i els de protecció. Per millorar el nivell de protecció introduïm i formalitzem dos nous conceptes: la Probabilitat de fallada de la xarxa i l'Impacte de fallada. Un anàlisi de la xarxa a nivell físic proporciona un primer element per avaluar el nivell de protecció en termes de fiabilitat i disponibilitat de la xarxa. Formalitzem l'impacte d'una fallada, quant a la degradació de la qualitat de servei (en termes de retard i pèrdues de paquets). Expliquem la nostra proposta per reduir la probabilitat de fallada i l'impacte de fallada. Per últim fem una nova definició i classificació dels serveis de xarxa segons els valors requerits de probabilitat de fallada i impacte. Un dels aspectes que destaquem dels resultats d'aquesta tesi és que els mecanismes de protecció global del camí maximitzen la fiabilitat de la xarxa, mentre que les tècniques de protecció local o de segments de xarxa minimitzen l'impacte de fallada. Per tant podem assolir mínim impacte i màxima fiabilitat aplicant protecció local a tota la xarxa, però no és una proposta escalable en termes de consum de recursos. Nosaltres proposem un mecanisme intermig, aplicant protecció de segments combinat amb el nostre model d'avaluació de la probabilitat de fallada. Resumint, aquesta tesi presenta diversos mecanismes per l'anàlisi del nivell de protecció de la xarxa. Els resultats dels models i mecanismes proposats milloren la fiabilitat i minimitzen l'impacte d'una fallada en la xarxa.

An enhanced relay-enabled medium access control protocol for wireless ad hoc networks

In this paper we propose an enhanced relay-enabled distributed coordination function (rDCF) for wireless ad hoc networks. The idea of rDCF is to use high data rate nodes to work as relays for the low data rate nodes. The relay helps to increase the throughput and lower overall blocking time of nodes due to faster dual-hop transmission. rDCF achieves higher throughput over IEEE 802.11 distributed coordination function (DCF). The protocol is further enhanced for higher throughput and reduced energy. These enhancements result from the use of a dynamic preamble (i.e. using short preamble for the relay transmission) and also by reducing unnecessary overhearing (by other nodes not involved in transmission). We have modeled the energy consumption of rDCF, showing that rDCF provides an energy efficiency of 21.7% at 50 nodes over 802.11 DCF. Compared with the existing rDCF, the enhanced rDCF (ErDCF) scheme proposed in this paper yields a throughput improvement of 16.54% (at the packet length of 1000 bytes) and an energy saving of 53% at 50 nodes.

An asynchronous distributed dynamic channel assignment scheme for dense WLANs

Wireless local area networks (WLANs) have changed the way many of us communicate, work, play and live. Due to its popularity, dense deployments are becoming a norm in many cities around the world. However, increased interference and traffic demands can severely limit the aggregate throughput achievable if an effective channel assignment scheme is not used. In this paper, we propose an enhanced asynchronous distributed and dynamic channel assignment scheme that is simple to implement, does not require any knowledge of the throughput function, allows asynchronous channel switching by each access point (AP) and is superior in performance. Simulation results show that our proposed scheme converges much faster than previously reported synchronous schemes, with a reduction in convergence time and channel switches by tip to 73.8% and 30.0% respectively.

Conceptualisation of an application of adaptive synthetic socioeconomic agents for intelligent network control

The deployment of Quality of Service (QoS) techniques involves careful analysis of area including: those business requirements; corporate strategy; and technical implementation process, which can lead to conflict or contradiction between those goals of various user groups involved in that policy definition. In addition long-term change management provides a challenge as these implementations typically require a high-skill set and experience level, which expose organisations to effects such as “hyperthymestria” [1] and “The Seven Sins of Memory”, defined by Schacter and discussed further within this paper. It is proposed that, given the information embedded within the packets of IP traffic, an opportunity exists to augment the traffic management with a machine-learning agent-based mechanism. This paper describes the process by which current policies are defined and that research required to support the development of an application which enables adaptive intelligent Quality of Service controls to augment or replace those policy-based mechanisms currently in use.

Generic control interface for networked haptic virtual environments

As Virtual Reality pushes the boundaries of the human computer interface new ways of interaction are emerging. One such technology is the integration of haptic interfaces (force-feedback devices) into virtual environments. This modality offers an improved sense of immersion to that achieved when relying only on audio and visual modalities. The paper introduces some of the technical obstacles such as latency and network traffic that need to be overcome for maintaining a high degree of immersion during haptic tasks. The paper describes the advantages of integrating haptic feedback into systems, and presents some of the technical issues inherent in a networked haptic virtual environment. A generic control interface has been developed to seamlessly mesh with existing networked VR development libraries.

Intelligent agents and distributed models for cooperative task support

Purpose – To describe some research done, as part of an EPSRC funded project, to assist engineers working together on collaborative tasks. Design/methodology/approach – Distributed finite state modelling and agent techniques are used successfully in a new hybrid self-organising decision making system applied to collaborative work support. For the particular application, analysis of the tasks involved has been performed and these tasks are modelled. The system then employs a novel generic agent model, where task and domain knowledge are isolated from the support system, which provides relevant information to the engineers. Findings – The method is applied in the despatch of transmission commands within the control room of The National Grid Company Plc (NGC) – tasks are completed significantly faster when the system is utilised. Research limitations/implications – The paper describes a generic approach and it would be interesting to investigate how well it works in other applications. Practical implications – Although only one application has been studied, the methodology could equally be applied to a general class of cooperative work environments. Originality/value – One key part of the work is the novel generic agent model that enables the task and domain knowledge, which are application specific, to be isolated from the support system, and hence allows the method to be applied in other domains.

Distributed acceleration of mobile radio network optimisation algorithms

The past decade has witnessed explosive growth of mobile subscribers and services. With the purpose of providing better-swifter-cheaper services, radio network optimisation plays a crucial role but faces enormous challenges. The concept of Dynamic Network Optimisation (DNO), therefore, has been introduced to optimally and continuously adjust network configurations, in response to changes in network conditions and traffic. However, the realization of DNO has been seriously hindered by the bottleneck of optimisation speed performance. An advanced distributed parallel solution is presented in this paper, as to bridge the gap by accelerating the sophisticated proprietary network optimisation algorithm, while maintaining the optimisation quality and numerical consistency. The ariesoACP product from Arieso Ltd serves as the main platform for acceleration. This solution has been prototyped, implemented and tested. Real-project based results exhibit a high scalability and substantial acceleration at an average speed-up of 2.5, 4.9 and 6.1 on a distributed 5-core, 9-core and 16-core system, respectively. This significantly outperforms other parallel solutions such as multi-threading. Furthermore, augmented optimisation outcome, alongside high correctness and self-consistency, have also been fulfilled. Overall, this is a breakthrough towards the realization of DNO.

An agent based approach to distributed task modeling for co-operative task support

This paper describes the design and implementation of an agent based network for the support of collaborative switching tasks within the control room environment of the National Grid Company plc. This work includes aspects from several research disciplines, including operational analysis, human computer interaction, finite state modelling techniques, intelligent agents and computer supported co-operative work. Aspects of these procedures have been used in the analysis of collaborative tasks to produce distributed local models for all involved users. These models have been used as the basis for the production of local finite state automata. These automata have then been embedded within an agent network together with behavioural information extracted from the task and user analysis phase. The resulting support system is capable of task and communication management within the transmission despatch environment.

An ECOOP web portal for visualising and comparing distributed coastal oceanography model and in situ data

As part of a large European coastal operational oceanography project (ECOOP), we have developed a web portal for the display and comparison of model and in situ marine data. The distributed model and in situ datasets are accessed via an Open Geospatial Consortium Web Map Service (WMS) and Web Feature Service (WFS) respectively. These services were developed independently and readily integrated for the purposes of the ECOOP project, illustrating the ease of interoperability resulting from adherence to international standards. The key feature of the portal is the ability to display co-plotted timeseries of the in situ and model data and the quantification of misfits between the two. By using standards-based web technology we allow the user to quickly and easily explore over twenty model data feeds and compare these with dozens of in situ data feeds without being concerned with the low level details of differing file formats or the physical location of the data. Scientific and operational benefits to this work include model validation, quality control of observations, data assimilation and decision support in near real time. In these areas it is essential to be able to bring different data streams together from often disparate locations.