Modelo sostenible para las comunicadoras eucarísticas del padre celestial en su etapa fundacional en Colombia en el año 2014

Las Comunicadoras Eucarísticas del Padre Celestial son una comunidad religiosa católica (sociedad de vida apostólica de derecho diocesano), fundada en Colombia en el año 2004 por el sacerdote belga Antonio Lootens y la hermana colombiana Gabriela del Amor Crucificado; ésta comunidad nace con el fin de llevar el mensaje de Jesús a las personas, a través de los medios de comunicación masivos usados para la nueva evangelización: producción de programas televisivos y radiofónicos, creación y difusión de DVD’s participación en congresos, entre otros. Ante esta nueva iniciativa, las hermanas empiezan una gran labor evangelizadora dentro de la Iglesia produciendo diversos programas audiovisuales, pero es allí donde nace la dificultad de los recursos necesarios para ello; esto se debe a que la elaboración de dichas producciones implica un alto costo financiero, humano y técnico, y la comunidad no cuenta con los recursos financieros suficientes para lograrlo. Por ello, ésta investigación propone un modelo para la sostenibilidad económica de las Comunicadoras Eucarísticas del Padre Celestial en su etapa fundacional en Colombia en el año 2014, el cual al ser aplicado frecuentemente en la comunidad, le permite a ella ocuparse libremente de cumplir su carisma, sin preocuparse en cómo sostener sus necesidades básicas; así, se amplía día a día su labor evangelizadora en la Iglesia, a través de los medios de comunicación masivos. Aunque este modelo creado es aplicado inicialmente en las Comunicadoras Eucarísticas, podrá de igual manera ser adaptado y usado para otras comunidades religiosas dentro de la Iglesia, al igual que para otros organismos eclesiales tanto clericales como laicales, en los cuales se una la mística y la profesionalización.

Análisis de los desafíos de Benedicto XVI en materia de diplomacia pontificia durante su papado 2005-2013

El interés de este estudio de caso es realizar un análisis de los desafíos más relevantes que tuvo que enfrentar el Papa Benedicto XVI durante su pontificado. Con la llegada del Joseph Ratzinger al Vaticano se genera un cambio en la percepción de la comunidad internacional hacia la sede pontificia y esa percepción va obteniendo otros matices a medida que se va desarrollando el pontificado, con la respuesta de Benedicto XVI hacia los desafíos que va enfrentando como el diálogo interreligioso, que previamente había venido trabajando su antecesor Juan Pablo II y el tema de la pedofilia, el cual se encargó de destapar luego de haber sido por años un tabú inconcebible de destapar para la iglesia católica.

Catolicismo social y orientación ideológica política de izquierda en Colombia: una puerta abierta por Concilio Vaticano II

El ´aggiornamento´ de la Iglesia Católica con los signos de los tiempos, llevó a la institución eclesiástica a proponer, a la luz del Evangelio, soluciones cristianas para los problemas del género humano en el mundo moderno. El catolicismo se reconcilio así con el mundo moderno, trasladándose de su posición intransigente, propia del proceso de Romanización de la Iglesia Católica del siglo XIX, hacia una apertura de las ventanas de la Iglesia para que entrara el aire del mundo. Con el Concilio Ecuménico Vaticano II, la Iglesia posibilitó pensar en la existencia de un puente entre el catolicismo y la izquierda en Colombia, abriéndose al diálogo con visiones de mundo que tradicionalmente había rechazado. Con ello se fue cerrando la brecha entre el catolicismo y la orientación ideológica política de izquierda en el país, permitiendo pensar en la posibilidad de ser católico y de izquierda en el contexto político Colombiano.

Aproximació històrica a l'educació especial a Catalunya: l'educació institucionalitzada en centres d'educació especial a les comarques de Girona (1873-1997)

Aquesta Tesi Doctoral se situa en l'àmbit dels estudis històrico-educatius. S'estructura a partir d'una aproximació a la història de l'educació especial de les persones amb discapacitat i contextualitzada a partir de l'educació institucionalitzada en centres d'educació especial, a les comarques de Girona, durant el període de 1873 fins a 1997. El primer centre es va crear el 1873. Li seguiran, molts més anys més tard, altres iniciatives que sorgeixen a través de l'impuls de professionals i associacions de pares. L'Església participarà a través dels seus mossens i ordes religioses en la creació d'alguns d'aquests centres. L'administració educativa també assumirà un important paper en la creació, manteniment i consolidació dels centres. Aportem un important estudi sobre la legislació que va aparèixer al llarg d'aquest període. El punt final, el situem el 1997, a partir de la publicació per part del Department d'Ensenyament, del Decret 299/1997, de 25 de novembre, sobre l'atenció educativa a l'alumnat amb NEE.

L'educació en el lleure a Girona. Les iniciatives de l'administració, l'església i la societat civil (1900-1981)

La tesi presenta una descripció i reflexió històrica de les diferents iniciatives que en educació en el temps lliure s'han donat a la ciutat de Girona des de començament de segle XX fins a l'any 1981 quan té lloc el traspàs de competències en matèria de lleure i joventut a la Generalitat de Catalunya i des d'aquesta instància es realitza la primera normativa pel que fa a la constitució d'Escoles d'Educadors en el Lleure i es legisla també respecte a la formació de monitors i directors d'activitats de lleure infantil i juvenil. Les iniciatives son presentades a traves de tres grans capítols segons la instància promotora de cada activitat: L' administració (entenent per aquesta les diferents instancies de l'aparell administratiu públic a nivell municipal, provincial autonòmic o republicà i central), l'església (reduint-se en aquest cas a les iniciatives promogudes per l'església catòlica, majoritàriament a nivell diocesà, i en alguns casos a nivell parroquial) i finalment, la societat civil (entenent en aquest sector les iniciatives que han estat promogudes des del sector privat i de l'associacionisme). Des de cada un d'aquest grans sectors s'estudien les intervencions que amb una intencionalitat educativa clarament explícita s'han portat a la pràctica durant el temps lliure dels infants i joves gironins a través d'activitats i moviments coneguts com les colònies, els casals d'estiu, els campaments, l'escoltisme, etc. En cada una d'aquestes experiències analitzem les finalitats, la proposta metodològica, la formació dels responsables i els infants i joves que hi participen. A través d'aquesta recerca es pretén aportar un material que ajudi a configurar una petita part de la historia de l'educació no formal tot recuperant també un material vàlid per a la reflexió i teorització sobre l'educació en el temps lliure. Pel que fa a les iniciatives de l'administració sobresurten les obres que es promouen a nivell de l'Ajuntament de Girona: les colònies escolars municipals i les guarderies-casals municipals d'abans del franquisme, les colònies organitzades des de serveis socials durant la transició democràtica i la constitució i els primers passos de l'Àrea de Joventut. Es presenten també les iniciatives realitzades a la ciutat de Girona des d'altres instàncies: a nivell de la Diputació de Girona les colònies de la Llar Infantil a nivell provincial les colònies promogudes per la Delegación Pronvincial de Enseñanza Primaria de Gerona i pel que fa a l'administració central es presenta l'impacte de l'actuació que el moviment feixista del regim franquista va tenir a Girona a través del Frente de Juventudes, la Sección Femenina i la Organització Juvenil Espanyola. També en aquest capítol de l'administració es comenten les primeres actuacions de la Generalitat de Catalunya a Girona a partir de l'any 1981. En el capítol de l'església les obres que s'estudien són fonamentalment de caire diocesà. Hi trobem els Casals d'Estiu -obra genuïnament gironina-, l'Escoltisme Catòlic Català, la Federació de Joves Cristians i els Avantguardistes gironins, la Joventut d'Acció Catòlica, la Joventut Obrera Catòlica, el Moviment Infantil i Juvenil d'Acció Catòlica, Hora-3 i el Servei de Colònies de Vacances. Hi ha també l'estudi d'altres moviments al marge de la pastoral del bisbat. En aquest cas parlem de l'Oratori Festiu dels Salesians, la Congregació Mariana de Girona -amb els Lluïsos, els Estanislaus, eIs Montañeros de Santa Maria i l'Acolliment Centre de Joves- i els Exploradores de España de "La Salle". Tot plegat fa que la iniciativa de l'església sigui la mes àmplia i la protagonista de bona part del moviment d'educació en el lleure de la ciutat de Girona. Pel que fa a la iniciativa pròpia de la Societat Civil es molt més minsa i amb una incidència reduïda fonamentalment en dos períodes concrets: la II República i la transició i etapa democràtica. Amb tot, en el primer terç de segle trobem l'obra dels Exploradores de España, les Padrines de Girona i els Pomells de Joventut. També a finals dels anys vint cal parlar de la iniciativa de les Colònies Escolars a través del diari EI Autonomista. Durant la II Republica podem parlar Palestra i dels Minyons de Muntanya. En el trist període franquista sols cal parlar de dues iniciatives que malgrat no ser autènticament promogudes des de la societat civil, les hem presentat en aquest apartat. Es tracta dels casals de l'associació Amigos de los Niños i de les colònies del Patronato Escolar de Suburbios de Gerona. A partir de la transició democràtica neixen iniciatives esporàdiques amb voluntat de fer una tasca educativa en el temps lliure i és també en aquesta època quan s'estructura el moviment de Rialles a nivell dels Països Catalans. A través de la recerca es detecta una manca de propostes d'educació en el lleure per part de la societat civil. Sobresurt l'acció de l'església que ha sabut adaptar-se als diferents períodes socio-educatius exercint a través d'aquest àmbit diferents funcions: compensatòria, d'adoctrinament i control o de suplència. S'evidencia també com el temps lliure passa a ser considerat un àmbit plenament educatiu quan el carrer deixa de ser considerat un entorn negatiu a evitar i passa a ser entès com un espai educatiu a aprofitar. Pel que fa als participants, no es pot concretar a nivell general quina de les tres iniciatives és la mes popular o elitista. Hi ha experiències de tot tant per part de l'Administració, com de l'Església i també de la Societat Civil. Val a dir però, que les iniciatives promogudes des de l'administració municipal han estat majoritàriament properes a la població gironina més necessitada. També en aquest sentit cal ressaltar el treball realitzat des del bisbat a partir dels anys seixanta a través dels casals d'estiu i de les colònies de vacances.

Parròquia i societat rural al Bisbat de Girona, segles XIII i XIV

La parròquia, poc valorada per la historiografia medieval, fou una la institució fonamental per a l'ordenació de la societat rural del bisbat de Girona entre els segles X i XIV. Constituïa un territori ben delimitat, els habitants del qual rebien els sagraments eclesiàstics dels clergues que regien l'església i, a través de l'obreria i dels obrers, participaven en la gestió del temple i de la seva economia. La parròquia va incidir directament en l'ordenació del poblament rural a través tant dels nuclis eclesials o "celleres" com dels masos dispersos pel terme d'una parròquia. A més, la parròquia era una important font de rendes: a través de la documentació generada pel bisbe de Girona, el delme era una renda en mans, sobretot, de senyors feudals, cavallers i importants institucions eclesiàstiques; els clergues parroquials només rebien les primícies i altres drets de menor valor. Finalment, la parròquia contribuí enormement a la configuració de les comunitats rurals de bona part del bisbat de Girona.

La Constitución ecuatoriana de 1861: el debate (Estudios)

El artículo analiza el proceso de elaboración de la Constitución ecuatoriana de 1861, sus principales innovaciones y los debates que suscitó. Esta carta constitucional amplió el sufragio y modificó la estructura administrativa territorial, y sustituyó la división geográfica del Ecuador en departamentos por provincias. También revisa los impactos regionales que produjo la nueva estructura administrativa. Además, el estudio realiza una descripción de la coyuntura en que ascendió Gabriel García Moreno a la jefatura del Estado ecuatoriano y las discrepancias en torno a las libertades individuales, las políticas económicas y las relaciones entre la Iglesia y el Estado católico.

Analysing institutional partnerships in development: a contract between equals or a loaded process?

Partnerships are complex, diverse and subtle relationships, the nature of which changes with time, but they are vital for the functioning of the development chain. This paper reviews the meaning of partnership between development institutions as well as some of the main approaches taken to analyse the relationships. The latter typically revolve around analyses based on power, discourse, interdependence and functionality. The paper makes the case for taking a multianalytical approach to understanding partnership but points out three problem areas: identifying acceptable/unacceptable trade-offs between characteristics of partnership, the analysis of multicomponent partnerships (where one partner has a number of other partners) and the analysis of long-term partnership. The latter is especially problematic for long-term partnerships between donors and field agencies that share an underlying commitment based on religious beliefs. These problems with current methods of analysing partnership are highlighted by focusing upon the Catholic Church-based development chain, linking donors in the North (Europe) and their field partners in the South (Abuja Ecclesiastical Province, Nigeria). It explores a narrated history of a relationship with a single donor spanning 35 years from the perspective of one partner (the field agency).

The Universal Common Good: Faith-Based Partnerships and Sustainable Development

Partnership is increasingly espoused as the best relationship between members of the sustainable development aid chain, and implies a respect for the position of all and a desire to avoid a situation where one group dominates another. It also implies a form of relationship that is not just 'better' for the sake of it but that is more able to help achieve sustainable development. However, given the inevitable inequalities in power between donors that have the resources and field partners that do not it can be hard to put this ideal into practice. This paper explores the function of partnership within a group of closely related institutions that comprise the Catholic Church development chain. The research focussed on three Catholic Church based donors (one from the USA and two from Europe) and their partners in Abuja Ecclesiastical Province, Nigeria. Relationships between and within various strata of the Church in Nigeria were also examined. Relationships were 'patchy' at all levels. One of the donors had a significant operational presence in Nigeria and this was regarded by some respondents as a parallel structure that seriously undermined local bodies. However, while problems existed, there was a sense of inter-dependence arising from a shared sense of values and Catholic Social Teaching, which allowed partners to work through their stresses and conflicts. It is the innate sustainability of the aid chain itself founded upon a set of shared values that provided the space and time for problems to be addressed. Copyright (C) 2008 John Wiley & Sons, Ltd and ERP Environment.

How many Frenchmen did you kill? British bombing policy towards France (1940-1945)

The Allied bombing of France between 1940 and 1945 has received comparatively little attention from historians, although the civilian death toll, at about 60,000, was comparable to that of German raids on the UK. This article considers how Allied, and particularly British, bombing policy towards France was developed, what its objectives were and how French concerns about attacks on their territory were (or were not) addressed. It argues that while British policymakers were sensitive to the delicate political implications of attacking France, perceived military necessities tended to trump political misgivings; that Vichy, before November 1942, was a stronger constraint on Allied bombing than the Free French at any time and that the bombing programme largely escaped political control from May 1944.

It was never good world sence minister must have wyves”: clerical celibacy, clerical marriage, and anticlericalism in Reformation England

The impact of the Reformation was felt strongly in the nature and character of the priesthood, and in the function and reputation of the priest. A shift in the understanding of the priesthood was one of the most tangible manifestations of doctrinal change, evident in the physical arrangement of the church, in the language of the liturgy, and in the relaxation of the discipline of celibacy, which had for centuries bound priests in the Latin tradition to a life of perpetual continence. Clerical celibacy, and accusations of clerical incontinence, featured prominently in evangelical criticisms of the Catholic church and priesthood, which made a good deal of polemical capital out of the perceived relationship of the priest and the efficacy of his sacred function. Citing St Paul, Protestant polemicists presented clerical marriage as the only, and appropriate remedy, for priestly immorality. But did the advent of a married priesthood create more problems than it solved? The polemical certainties that informed evangelical writing on sacerdotal celibacy did not guarantee the immediate acceptance of a married priesthood, and the vocabulary that had been used to denounce clergy who failed in their obligation to celibacy was all too readily turned against the married clergy. The anti-clerical lexicon, and its usage, remained remarkably static despite the substantial doctrinal and practical challenges posed to the traditional model of priesthood by the Protestant Reformation.

Nuclear Mentalities? Strategies and Beliefs in Britain, France and the FRG

This is volume II of my two-volume study of the nuclear strategies/strategy preferences of Britain, France and West Germany in the Cold War. It shows that the great variable is the mentalities, culture, and particular interpretations of particular historical experiences of these three countries. These mental frameworks are reconstructed, in the tradition of the French Annales/Mentalite schools (that in turn is rooted in anthropology) by looking at a very large nunber of public texts in the context of the public discourse about nuclear strategy in each country.

NATO, Britain, France and the FRG: Nuclear Strategies and Forces for Europe, 1949-2000

This is vol. I of my two-volume study of the nuclear strategies/strategy preferences of NATO collectively, and individually of Britain, France, and West Germany in the Cold War. It shows that NATO strategy was a fragile compromise, and that these three countries, all within range of Soviet medium/intermediate range nuclear missiles and thus with less geostrategic difference than in previous military threat contexts, had wildly divergent strategies/preferences which cannot be explained merely by geography. It raises the question of what made them so different, addressed in Volume II "Nuclear Mentalities" (q.v.)

Beliefs, cultures, proliferation and use of nuclear weapons

This article demonstrates the centrality of mentality, culture, beliefs and historical lessons for nuclear prolifertion. Using the historical casestudies of Britain, France, and West Germany, it encourages researchers to look at the mentality/culture of potential proliferators rather than apply a culture-less "Realist" IR theory approach that assumes that desicion-makers the world over think like Bismarck.