897 resultados para Social Function, IB Research, Vulnerable Groups, Other Constituents
Resumo:
Thèse réalisée en cotutelle avec l'Université catholique de Louvain.
Resumo:
L’avènement récent des approches littéraires en études bibliques a suscité un regain d’intérêt pour le livre de Daniel, et attiré l’attention autant sur ses qualités littéraires que sur sa véritable fonction sociale. Le livre de Daniel comprend deux sections : six récits (Daniel 1-6) et quatre visions (Daniel 7-12). Les récits racontent la confrontation entre la royauté divine céleste et la royauté humaine terrestre, au travers l’histoire de Daniel et ses amis, jeunes israélites exilés à la cour babylonienne. La méthode narrative explore comment se concrétise la narrativité dans un texte en procédant à l’inventaire des caractéristiques fondamentales d’un récit : l’intrigue, les personnages, le cadre, la temporalité et la voix narrative. Ce mémoire propose une analyse narrative systématique des récits du livre canonique de Daniel afin d’examiner l’évolution narrative du concept théologique de royauté. Cette approche permet d’accéder à un niveau textuel où l’intertextualité, l’ironie, le symbolisme et la polysémie imprègnent fortement ces récits subversifs.
Resumo:
Successful management is dependent heavily on the manager’s ability to handle conflict effectively. The workforce has been increasingly becoming diversified vis-à-vis the gender, culture and ethnicity. The present work environment has in itself contributed to sowing seeds of conflict with greater diversity, hostility, complexity and newer business competencies in the work context.The classic study of Mintzberg’s Managerial roles approach (1973) also says that a manager has to spend sufficient time and energy in solving conflict as he has to take roles as a negotiator, and dispute handler. An understanding of the conflict and role that it plays in influencing employee behavior constructively or destructively is immense. Therefore conflict when left unmanaged can lead to diminished cohesiveness amongst employees, productivity and reduced organizational fitness. To manage conflict effective conflict resolution strategies that have constructive outcomes is called for. Conflict resolution style theorists opine that collaborative or integrative style, where there is high concern for task and people is considered to give positive individual and organizational outcomes, while the withdrawing /avoidance style and forcing / dominating style are considered to be ineffective in managing conflict. Though managers have typical preferences in the styles followed it need not necessarily be the typical response as it depends on the context, power relationships, emotions etc. The adoption of conflict styles of managers however is dependent on variables like gender orientation, cultural values, personality orientation, underlying relationships – public/private. The paper attempts to draw the importance of managing conflicts at workplace positively and the need for effective conflict resolution strategies. The conflict style adopted and the variables that affect the adoption of each style are discussed and possible interventions at the workplace are suggested
Resumo:
Gerade männliche Jugendliche nutzen in ihrer Pubertät und Adoleszenz zu einer gelingenden Gestaltung ihres Alltags und zur Ausbildung ihrer Identität zahlreiche Erscheinungsformen des Fantasy-Rollenspielens. In einem Prozess von Aneignung und Entäußerung integrieren dabei die Jugendlichen das überaus reiche multimediale Angebot, welches die Spiele bieten, in ihre Alltagsgestaltung, indem sie sich daraus spezifische Medien-, Text- und Ereignisarrangements bauen. Diese dienen einerseits der sozialen Integration und Distinktion, andererseits der Präsentation ihrer Identitätsentwürfe sich und anderen. Die Jugendlichen schaffen sich mittels dieser spezifischen Medien-, Text- und Ereignisarrangements eine in weiten Teilen von ihnen selbst bestimmte Welt, in der sie ihre Phantasie wie Kreativität mit großer Intensität, ja Obsession, innerhalb integrativer und solidarischer Interaktionsformen selbststeuernd und professionell ausleben. Diese Medien-, Text- und Ereignisarrangements zeigen Angebots- und Nutzungsformen, die sich nach einem medienkommunikativen Aneignungs- und Entäußerungsmodell in der Tradition der Cultural Studies (Stuart Hall) beschreiben lassen. Die Langzeitbeobachtung der Jugendlichen zeigt, dass sie alltagspragmatische Kulturtechniken zur selbstbestimmten Gestaltung von Alltag entwickeln: zunächst eine Strukturierung ihrer kognitiven, affektiven und pragmatischen Interaktion nach Kriterien erfolgreicher intrinsischer Interaktion, mit dem Ziel derer Perpetuierung im Flow-Erleben (Mihalyi Csikszentmihalyi), dann eine Ästhetisierung von Alltagswirklichkeit mittels kollektiver Fiktionalisierung in der Tradition des Collective Story Telling (Janet H. Murray). Diese Kulturtechniken stellen vor dem Hintergrund der Enkodierung und Dekodierung sozialer Codes spezifische Adaptionen von Prozessen der Bedeutungszuweisung und Subjekt- bzw. Identitätskonstitution dar. Die sie evozierenden und mit ihnen korrespondierenden handlungsleitenden Themen der Jugendlichen sind der Wunsch nach Rekonstitution von Gesamtheit in einer sich fragmentarisierenden Wirklichkeit, die Affirmation von Selbstbestimmung- und Autonomieerfahrungen, das Erleben von Reintegration und Solidarität für das sich dissoziiert erfahrende Individuum. Das Handeln der Jugendlichen basiert damit auf dem momentan dominanten Prozess einer Individualisierung von Lebenswelt unter den Bedingungen von Reflexivität und Erlebnisrationalität in der postmodernen Gesellschaft. Mit ihren Versuchen selbstbestimmter Gestaltung folgen sie dem aktuellen gesellschaftlichen Auftrag einer weitgehend in eigener Regie vorzunehmenden Lokalisierung dieses Prozesses. Zunehmend tritt diese von den Jugendlichen selbstgesteuerte Sozialisation neben die traditionell heteronome Sozialisation von gesellschaftlichen Instituten wie etwa die von Schule. Damit wird das Handeln der Jugendlichen zu einer Herausforderung an Pädagogik und Schule. Schule muss, wenn sie ihrem eigentlichen Auftrag von Förderung gerecht werden will, eine Sensibilität für diese Eigenständigkeit von Jugendlichen entwickeln und in der Beobachtung ihres Handelns didaktische Innovationen für Lehren und Lernen entwickeln. Im Mittelpunkt steht dabei die Wiederentdeckung des pädagogischen Dialogs, besonders aber die Entwicklung einer individualisierten Lernkultur und die Förderung jugendlicher Gestaltungskompetenzen, welche von deren alltagsästhetischen Erfahrungen und Kompetenzen im Umgang mit multimedialen Kulturprodukten ausgeht. Schule kann und muss für diese Prozesse selbstgesteuerten Lernens angemessene pädagogische Räume bereitstellen, in denen die Jugendlichen innerhalb eines geschützten Kontextes in der Auseinandersetzung mit eigenen wie fremden Entwürfen ihre Identität entwickeln können.
Resumo:
El turismo es una actividad económica esencial para el desarrollo del país al igual que el de las diferentes entidades territoriales, regiones, provincias y a su vez cumple una función social. La actividad turística es responsabilidad de los diferentes niveles del Estado en sus áreas de competencia y es desarrollada por las empresas privadas y estatales. Este trabajo se realizó con el objetivo de hacer una propuesta desde lo académico al Municipio de Sesquilé (Cundinamarca), en donde se identificaron alternativas de posible potencial en los factores productivos para la generación de empleo, en relación al sector del turismo en el municipio. Para el desarrollo del mismo, se utilizó la metodología de la Matriz de Marco Lógico (MML) por medio de visitas de campo en el Municipio, en donde se identificaron los problemas que se presentan en relación al desarrollo de actividades turísticas, con los cuales se plantearon objetivos e identificaron las alternativas de potencial turístico presentadas en este trabajo.
Resumo:
En Colombia, la pobreza y el conflicto están estrechamente relacionados. Este estudio usa medidas de disuasión del gobierno como instrumentos de varias variables específicas de conflicto para estimar el impacto del conflicto sobre la pobreza en Colombia. Usando datos del censo a nivel municipal para el año 2005, evalúo el efecto sobre la incidencia urbana y rural del recientemente-desarrollado Índice de Pobreza Multidimensional. Los resultados sugieren que el conflicto aumenta significativamente la pobreza rural. Esto es consistente con el hecho que la mayor parte del conflicto en Colombia ocurre en las áreas rurales. También evalúo el efecto rezagado del conflicto en la pobreza para concluir que éste dura por al menos tres años pero que decae en el tiempo. Finalmente, pruebo que mis resultados son robustos a una batería de especificaciones adicionales, incluyendo una versión modificada de mi variable dependiente y el uso de una base alternativa de conflicto.
Resumo:
El documento estudia los cambios en los niveles de desempleo para el grupo de grupo de jóvenes europeos de 15 a 24 años y su respuesta a la crisis financiera (2007-2008). El estudio hace una recolección de información desde el año 2000 hasta el año 2012 teniendo en cuenta la crisis financiera iniciada en (2007-2008). Si bien la crisis financiera no solo ha impactado los niveles de desempleo globales; si no que ha afectado de manera particular a grupos vulnerables de la sociedad.Por tal razón se ha escogido el grupo de jóvenes europeos de 15-24 años de países miembros de la Unión Europea para contrastar los efectos generados a partir de la crisis financiera (2007-2008).
Resumo:
Se busca ver cuál es el uso que las organizaciones hacen del concepto y estrategias comunitarias mediante el marketing; aunque existen varias formas de fidelizar el cliente, en el sector de comercio al por mayor, se vio una gran dificultad de acercarse al consumidor. Una de las formas más fáciles y efectivas de hacerlo es por medio de comunidades ya que elimina las barreras de mercado y crea vínculos entre cliente-empresa. Para esto se utilizó el análisis de caso, seleccionando una organización de relevancia en el sector de venta al por mayor. En dicha organización no se encontró el uso de la relación estratégica comunitaria de forma directa, aunque se vio un interés en incorporarlo; esto se evaluó mediante fuentes de evidencia, tales como entrevistas, informes financieros de la compañía, documentos que proporciono la organizaciones, pagina web e información del comercio de venta al por mayor y fundamentación teórica para realizar un óptimo análisis. A la empresa se le recomienda incorporar en sus planes estratégicos la relación estratégica comunitaria; esto ayudaría a eliminar barreras de mercado, identificar las necesidades o nuevos nichos de mercado.
Resumo:
Actualmente en Colombia existen mercados con un grado alto de competencia, los cuales se hacen más notorios en el sector textil debido a los antecedentes históricos, ya que este país es considerado uno de los grandes productores de prendas de vestir a nivel latinoamericano generando la necesidad de explorar nuevos mercados, abarcando los diferentes retos para poder cubrirlo de forma exitosa. Es por esto, que esta investigación contiene una serie de análisis de carácter cualitativo y cuantitativo que tienen como propósito facilitar la toma de decisiones a empresarios que deseen explorar nuevos mercados internacionales usan como referente los análisis logísticos, económicos, sociales y de mercado. De esta manera podrán obtener ideas de cómo debería ser un proceso de internacionalización teniendo en cuenta los costos de exportación y tratados de libre comercio, sin dejar a un lado el conocimiento de cuál es el mercado objetivo y sus necesidades.
Resumo:
Se analiza la relación entre movimientos sociales y nuevos medios en Colombia, preguntando en particular por las posibilidades narrativas que tienen los movimientos sociales en el nuevo espacio comunicativo abierto por internet. Para ello, se lleva a cabo un estudio descriptivo del relato elaborado en la red social Twitter por activistas virtuales del movimiento de indignación surgido en Bogotá tras la destitución del alcalde mayor, Gustavo Petro, a finales de 2013. Se encontró que Twitter fue un espacio esencialmente de disputa. El relato del movimiento fue construido en permanente contrapunteo no solo con las informaciones de los medios de comunicación tradicionales y las intervenciones de los líderes políticos, sino también con expresiones ciudadanas rivales, que se movilizaron paralelamente en la misma red social en un ejercicio de contestación. Esta investigación emplea como marco analítico la “autocomunicación de masas” propuesta por Manuel Castells.
Resumo:
Aquesta tesi se situa en una perspectiva de l'Educació Ambiental adreçada a la Sostenibilitat i com a nucli catalitzador d'una Educació per al Canvi. Amb la investigació que es presenta es pretén, a més, contribuir a reduir el buit existent entre el marc teòric de l'Educació Ambiental i la seva transposició didàctica en la formació inicial del professorat, i al mateix temps poder fer aportacions significatives en el camp dels enfocaments pedagògics i estratègies metodològiques d'aquest àmbit de l'educació. En primer lloc, es presenta una anàlisi del marc teòric que ha informat el desenvolupament de l'Educació Ambiental, la seva reorientació i reconceptualització en la dècada dels anys noranta, i s'exposen el debat i les tendències actuals. A continuació es presenta l'anàlisi del nivell d'incorporació de l'Educació Ambiental, així com dels factors que en limiten o dificulten una plena integració, tant a nivell de l'etapa d'educació primària, com en la formació inicial del professorat. Es porta també a terme una revisió i una anàlisi exhaustiva de l'estat actual de la investigació en Educació Ambiental, a nivell nacional i internacional, i a partir d'ella es revela el dèficit que existeix, particularment, en la investigació educativa en Educació Ambiental en la formació inicial del professorat, i sobretot en el camp dels enfocaments pedagògics i estratègies metodològiques. El propòsit concret de la investigació se centra en: (i) analitzar l'impacte d'un enfocament metodològic (metodologia triaxial) aplicat en un curs d'Educació Ambiental en formació inicial del professorat; (ii) explorar el procés de formació en Educació Ambiental des del propi pensament dels estudiants. Aquest propòsit general ha portat la definició dels objectius d'investigació següents: (a) dissenyar i aplicar un enfocament metodològic triaxial en la formació en Educació Ambiental del professorat; (b) dissenyar i aplicar els instruments que promouen el procés de reflexió, individual i col·lectiu, en els estudiants; (c) explorar el procés de formació en Educació Ambiental des del pensament dels estudiants i a través dels instruments utilitzats per a la reflexió; (d) valorar la metodologia triaxial en la formació en Educació Ambiental de futurs i futures mestres d'Educació Primària. Cal destacar que la metodologia triaxial elaborada i aplicada es basa en la integració de tres eixos processals: procés d'investigació, procés de reflexió i procés de treball cooperatiu, i és consistent amb el model teòric que s'exposa i es defensa en la investigació (el capítol 5 tracta, concretament, del disseny, estructuració i desenvolupament del curs fonamentat en aquesta metodologia) La investigació se situa en el paradigma interpretatiu d'investigació educativa i en una metodologia d'anàlisi qualitativa. La mostra l'ha constituïda un grup classe, 42 estudiants, del 3r curs dels estudis de Magisteri, curs 1998/99, de la Universitat de Girona. Els instruments d'anàlisi han estat els instruments de reflexió, individual i col·lectiva, utilitzats en el curs. Destaquem l'ús d'un diari de grup, especialment dissenyat i estructurat per a promoure la reflexió col·lectiva, com l'aportació més rellevant en relació als instruments per a la reflexió. El diari de grup ha estat l'instrument vertebrador de la metodologia d'anàlisi qualitativa, i, tal com s'ha aplicat en aquesta investigació, s'ha validat com a un instrument nuclear i eficaç per a la reflexió de grup, i per explorar i analitzar el procés de formació en Educació Ambiental i de la formació professional general del grup d'estudiants. La resta d'instruments han estat, bàsicament, qüestionaris individuals, en diferents moments del curs; els documents produïts pels estudiants (propostes didàctiques en Educació Ambiental) i la memòria de la investigadora. La triangulació s'ha realitzat a través de tots els instruments. En la investigació es presenta, de manera detallada, com s'ha dut a terme el procés d'anàlisi de cadascun dels instruments i els resultats extrets. L'anàlisi dels resultats ha permès dibuixar l'evolució del pensament dels estudiants al llarg del curs i realitzar una anàlisi holística i multidimensional del seu procés de formació en Educació Ambiental. S'ha produït un canvi substancial en relació a la comprensió i assumpció dels components de l'Educació Ambiental: rellevància, holisme, educació crítica, educació en valors, capacitat de responsabilitat, d'acció i d'atendre diferents punts de vista i perspectives. Al llarg del curs i del procés hi ha una clara potenciació de qualitats dinàmiques. Al mateix temps, l'anàlisi revela la interdependència real i efectiva dels tres processos que configuren la metodologia triaxial i la seva clara influència en la formació en Educació Ambiental del grup d'estudiants i en la construcció dels seus models didàctics. En la investigació es conclou, entre altres aspectes, que l'enfocament metodològic, basat en un procés triaxial, aplicat en la formació inicial del grup de futurs i futures mestres, ha resultat de gran eficàcia i rellevància en la seva formació en Educació Ambiental i, també, en la seva formació com a professionals investigadors, crítico- reflexius, amb capacitat d'innovació i amb un grau més alt d' "empowerment". Cal dir que la metodologia triaxial es revela amb altes possibilitats de transferència i adaptabilitat a altres estudis. La transferibilitat d'aquesta metodologia serà objecte de seguiment investigatiu amb el propòsit de trobar les orientacions pedagògiques més adequades a cada àmbit i situació, ja que pot oferir aportacions valuoses en el camp de l'Ambientalització Curricular dels estudis universitaris.
Resumo:
Museu da Abolição [Abolition Museum] was inaugurated in 1983 in the city of Recife, one of the largest cities of north-eastern Brazil, located in the state of Pernambuco. This state has a special place in the history of the country: it dates back to the colonization efforts, to the first interactions between Europeans and native peoples and the exploration of sugar cane production. Today, the region embodies not only Brazilian cultural wealth and diversity, but also the great social challenges of contemporary Brazil. The name of the museum is a reference to the Abolition of black slavery in Brazil at the end of the 19th century. A museum addressing abolition means more than addressing a historic fact. It means dealing with ideas on slavery, freedom, resistance, injustice. There are no museums isolated from society, whatever their social function. For a museum such as this one, which was created with the responsibility for a theme that echoes so strongly in the lives of men and women, the challenge of finding its place in the world has always been present.
Resumo:
Construction sites are among Australia's most culturally diverse workplaces. A survey of 1155 construction operatives on Australian construction sites investigated, for the first time, the extent of this diversity and how it is experienced by workers. Results show that while cultural diversity presents organizational challenges by segregating the workforce, operatives' cultural groups also perform positive functions such as maintaining positive bonds among group members and providing group support and safe havens. While there broadly appears to be equality of opportunity for all cultural groups, there is significant evidence of differential treatment for some groups, particularly in relation to accessing higher paying jobs, offensive graffiti and racist joke telling. Language barriers are one of the major challenges affecting work and social relations between different cultural groups and there is evidence that this has a detrimental impact upon safety.
Resumo:
BACKGROUND AND AIM: The atherogenic potential of dietary derived lipids, chylomicrons (CM) and their remnants (CMr) is now becoming more widely recognised. To investigate factors effecting levels of CM and CMr and their importance in coronary heart disease risk it is essential to use a specific method of quantification. Two studies were carried out to investigate: (i) effects of increased daily intake of long chain n-3 polyunsaturated fatty acid (LC n-3 PUFA), and (ii) effects of increasing meal monounsaturated fatty acid (MUFA) content on the postprandial response of intestinally-derived lipoproteins. The contribution of the intestinally-derived lipoproteins to total lipaemia was assessed by triacylglycerol-rich lipoprotein (TRL) apolipoprotein B-48 (apo B-48) and retinyl ester (RE) concentrations. METHODS AND RESULTS: In a randomised controlled crossover trial (placebo vs LC n-3 PUFA) a mean daily intake of 1.4 g/day of LC n-3 PUFA failed to reduce fasting and postprandial triacylglycerol (TAG) response in 9 healthy male volunteers. Although the pattern and nature of the apo B-48 response was consistent with the TAG response following the two diets, the postprandial RE response differed on the LC n-3 PUFA diet with a lower early RE response and a delayed and more marked increase in RE in the late postprandial period compared with the control diet, but the differences did not reach levels of statistical significance. In the meal study there was no effect of MUFA/SFA content on the total lipaemic response to the meals nor on the contribution of intestinally derived lipoproteins evaluated as TAG, apo B-48 and RE responses in the TRL fraction. In both studies, the RE and apo B-48 measurements provided broadly similar information with respect to lack of effects of dietary or meal fatty acid composition and the presence of single or multiple peak responses. However the apo B-48 and RE measurements differed with respect to the timing of their peak response times, with a delayed RE peak, relalive to apo B-48, of approximately 2-3 hours for the LC n-3 PUFA diet (p = 0.002) study and 1-1.5 hours for the meal MUFA/SFA study. CONCLUSIONS: It was concluded that there are limitations of using RE as a specific CM marker, apo B-48 quantitation was found to be a more appropriate method for CM and CMr quantitation. However it was still considered of value to measure RE as it provided additional information regarding the incorporation of other constituents into the CM particle.
Resumo:
The present paper investigates pesticide application types adopted by smallholder potato producers in the Department of Boyacá , Colombia. In this region, environmental, health and adverse economic effects due to pesticide mis- or over-use respectively have been observed. Firstly, pesticide application types were identified based on input-effectiveness. Secondly, their determinants of adoption were investigated. Finally suggestions were given to develop intervention options for transition towards a more sustainable pesticide use. Three application types were identified for fungicide and insecticide. The types differed in terms of input (intensity of pesticide application), effect (damage control), frequency of application, average quantity applied per application, chemical class, and productivity. Then, the determinants of different pesticide application types were investigated with a multinomial logistic regression approach and applying the integrative agent centred (IAC) framework. The area of the plot, attendance at training sessions and educational and income levels were among the most relevant determinants. The analysis suggested that better pesticide use could be fostered to reduce pesticide-related risks in the region. Intervention options were outlined, which may help in targeting this issue. They aim not only at educating farmers, but to change their social and institutional context, by involving other agents of the agricultural system (i.e. pesticide producers), facilitating new institutional settings (i.e. cooperatives) and targeting social dynamics (i.e. conformity to social norms).