1000 resultados para Poesia moderna Séc. XX
Resumo:
Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009. El treball t com a objecte de recerca un habitatge del municipi de la Selva del Camp. Aquest, es centra tant en els aspectes artstics i decoratius, com en lanlisi de levoluci patrimonial i ls social de ledifici entre els segles XVIII-XX. En la recerca sha analitzat, per una banda, el procs de transformaci de ledifici des de lany 1749 i els elements artstics que encara shi conserven com pintures neoclssiques, treballs de ferro forjat, etc., els quals fan que sigui una de les cases ms emblemtiques del Carrer Major de la Selva. Daltra banda, sha indagat en les diferents generacions que, des de mitjan segle XVIII, nhan tingut la propietat i el paper que aquestes famlies han jugat dins la societat selvatana. La casa, en aquests anys, ha pertanyut a dues famlies i al Sindicat Agrcola. La primera, els Fortuny, terratinents i amb crrecs al govern municipal; l'altra, els Carnicer, comerciants d'avellanes dels quals jo en sc descendent. De 1910 a 1920 la casa fou al seu del Sindicat Agrcola i a partir de textos de Puig i Ferreter sha pogut descriure lambient que s'hi vivia i les activitats que shi duien a terme. Alhora, el fet danalitzar les diferents funcions que ledifici ha tingut al llarg daquests anys (residncia familiar, corredoria de comer, premsa doli, seu del Centre Republic o del Sindicat Agrcola) ha perms explicar la histria de la vila de la Selva a partir de la daquest edifici.
Resumo:
El present treball dinvestigaci reflexionar sobre els canvis i levoluci de la publicitat al llarg del segle XX. Per aix, partirem des del punt dinflexi que va suposar un dels millors anuncis grfics de la histria i possiblement, el que sha considerat lanunci grfic dautombil ms important: Think Small. Daquest punt repassarem i compararem les teories, els testimonis i les obres dels ms importants redactors publicitaris dels ltims 100 anys. (Des de Bernbach, Ogilvy, Reeves, Rubicam, Burnett fins a Molin, Lorente, Bassat i Segarra). Afrontarem la dicotomia histrica entre aquells terics que van defensar la publicitat racional i la tipologia danuncis de caire informatiu enfront aquells que es basaren en el dramatisme i els anuncis emocionals en un prisma diagonal del qual esdevindran alguns dels conceptes, tcniques i teories claus que conformen la histria de la publicitat: USP, AIDA, Imatge de marca, Posicionament, Copy Platform, Anunci Natural, etc. Es prestar una especial atenci a algunes de les obres mestres de la publicitat en els ltims temps, com les campanyes: Te gusta conducir? o Be Water My Friend, ambdues de BMW, aix com un especfic reps a les tendncies de lagncia de publicitat DDB i les seves campanyes dAudi i Volkswagen per desentranyar les influncies de la coneguda com a Revoluci Creativa que encara persisteixen en les seves obres. Farem mfasi en laparici de la Televisi i posteriorment, del fenomen Internet i altres canvis que shan produt en la tcnica, la producci i el muntatge. Tot aix, finalment, respondr a la pregunta: Ha existit el canvi duna publicitat racional a una publicitat emotiva?
Resumo:
El nihilisme poltic, com a conjunt de teories poltiques que neguen que la societat i el poder poltic siguin connaturals a l'home i que afirmen, al contrari, que sn realitats imposades i coactives, s una realitat moderna i manifestada principalment en el segle XX. Fenmens com el totalitarisme, l'anarquisme o el terrorisme, tots ells amb marcats trets del que s'ha anomenat nihilisme europeu, s'han conceptualitzat com a retrocessos poltics i morals respecte al progrs modern i la civilitzaci dels pobles d'Occident. Tot aix semblava haver brollat del no res. Ning en la histria no havia governat a una naci amb les formes de domini utilitzades en el nazisme. La seva crueltat, el seu absurd i el seu control sobre totes les esferes de l'existncia humana van constituir una forma nova i desconeguda de prctica poltica a comenaments de segle. La seva violncia s tamb l'essncia del terrorisme, aquella que utilitza el terror com a manera de transformar les relacions socials i les conscincies, abastant cotes inimaginables de sofriment al servei duna causa poltica. Analitzats en el seu aspecte teric, cada un manifesta el seu nihilisme a travs de la seva manera peculiar i extremada d'entendre la relaci de l'home amb la societat. La seva sacralitzaci del poder, l'apologia de la violncia, la negaci dels valors i el dret, tots els seus trets neixen de veure en la societat un fre a les possibilitats de lhome. Per aquests fenmens no sn del tot nous, sin que es descobreixen com una conseqncia possible de la filosofia poltica moderna, en corrents com el contractualisme i el romanticisme. Hobbes havia proclamat ja el dogma totalitari del qual la finalitat de la vida humana s el poder, i que l'Estat, per a la seva conservaci, exigeix el lliurament total de l'individu. Rousseau va ser un filsof anarquista al descriure la societat com un jou, principal mal de l'home natural i lliure. I Nietzsche, revolucionari de la cultura, afirmava que el seu ideal justificava l's de la violncia i la destrucci dels enemics. El nihilisme ha arribat a totes les esferes de la poltica, de manera que ni els que estan del costat del sistema ni els que hi ha en la seva contra escapen de la seva ombra. La societat va perdre la seva ra de ser en concebre's com alguna cosa ali a la naturalesa humana. Per aix, els qui la defensen proclamen o utilitat o necessitat de coacci, mentre que els qui lluiten contra la seva artificialitat proclamen l'egoisme i la violncia. Tot aix s nihilisme poltic, i tots sn en el fons arguments moderns. Aix, la violncia poltica desencadenada el segle XX no es dirigeix contra els ideals moderns, sin que ms aviat constitueixen la seva altra cara. Si el nihilisme s precisament negar que existeixi una possibilitat de concebre el poder poltic sense caure en el pessimisme, la seva superaci passa per buscar una forma de pensar el poder i la societat de manera que l'home pugui desenvolupar-se en ella, i aquest ha de ser el repte de la filosofia poltica en les prximes dcades.
Resumo:
Resum L'estudi s una aproximaci a l'anlisi de l'evoluci i de les caracterstiques de la mortalitat a la provncia de Tarragona durant tot el segle XX. L'objectiu de la recerca s doble, per una part es descriu l'evoluci de la mortalitat mitjanant la Transici Demogrfica i Epidemiolgica i, per una altra, es desenvolupen algunes hiptesis que tractaran d'explicar el procs de la Transici Sanitria mitjanant els factors determinants. En contra de l'argument monocausal (McKeown, 1976), els defensors de l'actuaci multicausal (Livi Bacci, 1987; entre d'altres) podrien ser els promotors de la Teoria de la Transici Sanitria de Frenk en 1991. La multiplicitat de factors (culturals, educatius, socials, sanitaris...) i les variades interaccions entre ells, que protegeixen i resisteixen la malaltia, s el que podria explicar la diversitat de nivells de causes de malaltia i la mort entre les diferents rees territorials i la seva cronologia. Resumen El estudio es una aproximacin al anlisis de la evolucin y de las caractersticas de la mortalidad en la provincia de Tarragona durante todo el siglo XX. El objetivo de la investigacin es doble, por una parte se describe la evolucin de la mortalidad a travs de la Transicin Demogrfica y Epidemiolgica en la provincia y, por otra, se desarrollan algunas hiptesis que tratarn de explicar el proceso de la Transicin Sanitaria a travs de los factores determinantes. En contra del argumento monocausal (McKeown, 1976), los defensores de la actuacin multicausal (Livi Bacci, 1987; entre otros) podran ser los promotores de la Teora de la Transicin Sanitaria de Frenk en 1991. La multiplicidad de factores (culturales, educacionales, sociales, sanitarios) y las variadas interacciones entre ellos, que protegen y resisten a la enfermedad, es lo que podra explicar la diversidad de niveles de causas de enfermedad y la muerte entre las diferentes reas territoriales y su cronologa. ---------- Palabras clave ---------- Demografa, mortalidad, Tarragona, transicin epidemiolgica, transicin sanitaria, enfermedad, salud, esperanza de vida, administracin pblica
Resumo:
Nikola Tesla considerato, dai divulgatori scientifici che di lui si occupano, una figura chiave nella storia della scienza moderna e contemporanea, per limportanza che hanno avuto le sue ricerche nello sviluppo di tecnologie del XX e XXI secolo. La sua attuale scarsa fama nel piano accademico contrasta con unabbondante presenza di un Nikola Tesla come personaggio di finzione nelle arti popolari. Questa ricezione ambigua di Tesla potrebbe essere di fatto relazionata con il carattere utopico e visionario delle sue speranze nella scienza come mezzo di conoscenza per il miglioramento della societ umana. Questo breve saggio si propone di analizzare come venga presentato il personaggio di Nikola Tesla nel lungometraggio jugoslavo Tajna Nikole Tesle, contribuendo cos alla comprensione di come la narrativa di finzione possa sfruttare limmagine di uno scienziato relativamente agli interessi politici legati a specifici contesti socio-storici.
Resumo:
Las innovaciones biolgicas han sido siempre consustanciales al desarrollo econmico, pero no suelen ser consideradas en Historia Econmica. En parte esta situacin es consecuencia de la escasa informacin disponible de aquella variable, en relacin con la clase de informaciones que historiadores y economistas estamos acostumbrados a utilizar. La escasa atencin de la Historia Econmica por las innovaciones biolgicas tambin est relacionada con la marcada tendencia de sus especialistas a minimizar la importancia de los ciclos biolgicos en el sector agrario. Por uno y otro motivo, cuando aquellos especialistas analizan por ejemplo los cambios tcnicos en la agricultura, tienden a utilizar unos modelos de referencia ms relacionados con aquellas otras actividades, donde la incidencia de los ciclos biolgicos es menos evidente a corto plazo. Esta situacin tambin afecta, aunque algo menos, a la Historia Agraria. Las anteriores deficiencias estn muy presentes en la Historia Agraria europea. En la historiografa de Estados Unidos, en cambio, las innovaciones biolgicas han sido ms estudiadas, y las aportaciones que se han realizado en esta direccin son muy destacables.
Resumo:
Quin sentit han donat a la mscara espectacles de Els Joglars i Comediants? Al segle XX hi ha un teatre de mscares vinculat a la commedia dell'arte, un altre a rituals i tradicions de carrer amb cap-grossos i gegants, un que s'inspira en les arts plstiques, un altre en el psicodrama... tots fan referncies a mscares i animals. Des de tradicions catalanes en les que s'utilitzen mscares fins a la formaci dels actors; bestiaris i animals sn font d'inspiraci i entrenament, per aix estan al nus de l'estudi de recerca, per l'estreta relaci que els vincula amb les mscares
Resumo:
El projecte ha estat realitzat en la Unitat de Farmcia Clnica i Farmacoterpia de la Facultat de Farmcia de la Universitat de Barcelona i ha estat a desenvolupar en dos anys. La finalitat del projecte ha estat oferir a l'alumne un material docent en suport digital, adaptat a una metodologia ms creativa i de treball en grup, orientat a la millora de la seva formaci, autonomia i rendiment acadmic, en els aspectes relacionats amb la Farmcia Clnica i Farmacoterpia i l'Atenci Farmacutica, i que consistir en una primera aproximaci a les directrius europees. Aquest material docent en suport digital sn WebQuest (WQ) estructurades per temes i via Internet, la qual cosa possibilita un sistema dinmic de fcil retroalimentaci i en constant actualitzaci. Mitjanant la utilitzaci d'aquest material docent es treballen aspectes com l's de metodologies docents centrades en l'alumne, autoaprenentatge a distncia, aprenentatge seqencial, treball en grup, participaci activa i responsabilitat de l'alumne en el procs d'ensenyament aprenentatge i l'aproximaci del mateix a la realitat professional entre altres, i tot aix encaminat a promoure l'adaptaci dels plans docents a l'Espai Europeu d'Educaci Superior (EEES). En aquest sentit podem indicar que s'han elaborat cinc WQs, els ttols del qual sn Sistemes Personalitzats de Dosificaci, Compliment teraputic: el gran repte actual: informaci al pacient, Compliment teraputic: el gran repte actual: informaci al professional sanitari, Dispensaci activa en Diabetis mellitus tipus 2 i Dispensaci activa en Hipertensin arterial. Cadascuna de les WQs elaborades consta dels apartats Introducci, Tasca, Procs, Recursos, Avaluaci, Conclusi, Guia Didctica i Crdits. Les WQs estan allotjades en la pgina web de la Unitat de Farmcia Clnica i Farmacoterpia, i a elles s'accedeix a travs de l'adrea web http://www.ub.s/farcli/wp0.htm
Resumo:
El sector vitivincola espaol ha experimentado una serie de transformaciones en los ltimos aos, especialmente derivada de la cada del consumo interno y la creciente competencia en los mercados. Esto ha provocado que las bodegas espaolas tuvieran que adaptarse a las nuevas circunstancias mediante la aplicacin de modernas polticas de marketing. El objetivo principal del estudio es conocer el grado de aplicacin de stas, mediante la comparacin y el anlisis lingstico de distintos tipos de incursiones publicitarias en medios impresos especializados, tratando aspectos como la frecuencia especfica, la variacin lxica, las categoras semnticas y las familias de palabras ms utilizadas. La principal conclusin es que las bodegas espaolas emprendieron un proceso de adaptacin tarda, pasando de mensajes sencillos, sin imagen y relacionados con el sistema productivo, a otros mucho ms elaborados, con imagen y nuevos trminos que pretenden transmitir que estamos ante un producto de calidad.
Resumo:
Quan Miguel Primo de Rivera va pujar al poder lany 1923, una de les primeres accions que va portar a terme fou la imposici de la censura en la premsa, tant pel que fa a les publicacions peridiques com als llibres. A la prctica, per, limpacte daquesta censura en ledici de llibres va ser fora redut: de fet, durant els anys que va durar el directori el mn editorial va viure un creixement considerable, tant pel que fa als volums editats (originals i traduts) com al nombre de segells editorials. Amb aquest treball em proposo construir una base de dades que inclogui totes les traduccions publicades a Catalunya de 1923 a 1930 a partir de la qual em sigui possible valorar diversos aspectes relacionats amb lactivitat traductora durant la dictadura de Primo de Rivera (per exemple, les matries i llenges ms tradudes, el perfil dels traductors ms actius o les editorials i colleccions ms actives en la traducci).
Resumo:
El estudio hasta el momento de la relacin entre positivismo criminolgico e ideario anarquista de entre siglos (XIX-XX), ha evidenciado la trascendencia del estudio de aquellos dos pensamiento en esa etapa histrica. El desarrollo de la Criminologa como ciencia, as como del verdadero ncleo terico y prctico del anarquismo espaol, se encuentra en aquel momento histrico de cambio de siglo. La construccin del tipo criminal anarquista, la poltica criminal desarrollada al efecto, as como las crticas, propuesta y posturas acerca de la cuestin criminal por parte de los anarquistas, revelan un auge discursivo y cientfico de ambas partes que estaban discutiendo sobre temas verdaderamente de fondo: aquellos sobre la naturaleza, el progreso y la forma de sociedad y Estado. Ms all de las disputas con aquellos autores de la Scuola Italiana, los anarquistas espaoles, avivaron un inters decisivo en otro tipo de teoras como el darwinismo o el neomalthusianismo. Ms all del vehemente rechazo a la crcel y al sistema estatal y capitalista en su conjunto, el desarrollo y utilizacin en propio sentido de la Ciencia, se fundament como herramienta poltica bsica para el pensamiento anarquista. Por su parte, esa misma Ciencia positiva, era el comodn objetivo que se usaba de herramienta para una criminalizacin y persecucin poltica de numerosas disidencias. Desentraar, por un lado, cmo se articul cada uno de esos discursos y qu implicaciones y relaciones tuvo, y por otro, qu herencia pervive de aquellas construcciones en nuestro sistema penal y poltico, son los puntos centrales de esta Tesis.
Resumo:
Les glorificateurs russes du nom avancent des arguments nombreux pour affirmer une autre vision sur le mot et son origine et sur la langue en gnral. Ainsi la rfrence sur la nature divine du mot et de la langue, l'unit de la forme et du contenu, le lien troit entre le mot et la pense ou le sens. Ils ont voulu poser la question de l'ontologie de la langue pour claircir certains problmes de son emploi. Rappelons, que cette rflexion fut entame par les penseurs antiques, notamment par Platon et Aristote, continu aux premires dcennies du christianisme, et reprise par la philosophie russe au dbut du XIXe sicle.
