995 resultados para Pet Society (Joc)
Resumo:
Se describen los principios de la tomografía por emisión de positrones (PET) como procedimiento diagnóstico de reciente introducción en el campo de las Ciencias de la Salud. Las aplicaciones clínicas principales se dan en un grupo concreto de especialidades: la cardiología, neurología, psiquiatría y sobre todo la oncología. La tomografía por emisión de positrones es una técnica de diagnóstico por la imagen no invasiva de uso clínico. Se trata de una excelente herramienta para el estudio de la estadificación y la posible malignización de los tumores de cabeza y cuello, la detección de metástasis y linfoadenopatías no valorables clínicamente, así como para el diagnóstico de recidivas tumorales. El único trazador que tiene aplicación clínica es la fluor-desoxiglucosa- F18 o FDG. La PET detecta la intensa acumulación de FDG que se produce en los tumores malignos, debido al mayor índice glicolítico que tienen las células neoplásicas. Con la introducción de sistemas híbridos que combinan la tomografía computadorizada o la resonancia magnética con la tomografía por emisión de positrones, se está produciendo un importante avance en el diagnóstico y el seguimiento de la patología oncológica de cabeza y cuello.
Resumo:
Positron emission computed tomography (PET) is a functional, noninvasive method for imaging regional metabolic processes that is nowadays most often combined to morphological imaging with computed tomography (CT). Its use is based on the well-founded assumption that metabolic changes occur earlier in tumors than morphologic changes, adding another dimension to imaging. This article will review the established and investigational indications and radiopharmaceuticals for PET/CT imaging for prostate cancer, bladder cancer and testicular cancer, before presenting upcoming applications in radiation therapy.
Resumo:
Aquest estudi va analitzar la interacció del canvi organitzatiu, els valors culturals i el canvi tecnològic en el sistema sanitari català. L'estudi se subdivideix en cinc parts diferents. La primera és una anàlisi de contingut de webs relacionats amb la salut a Catalunya. La segona és un estudi dels usos d'Internet en qüestions relacionades amb la salut entre la població en general, les associacions de pacients i els professionals de la salut, i es basa en un sondeig per Internet adaptat a cada un d'aquests grups. La tercera part és un estudi de treball de camp dels programes experimentals duts a terme pel Govern català en diverses àrees i hospitals locals per a integrar electrònicament la història clínica dels pacients. La quarta és un estudi de les implicacions organitzatives de la introducció de sistemes d'informació en la gestió d'hospitals i centres d'assistència primària a l'Institut Català de Salut, el principal proveïdor de salut pública a Catalunya, i es basa en un sondeig per Internet i entrevistes en profunditat. La cinquena part és un estudi de cas dels efectes organitzatius i socials de la introducció de les tecnologies de la informació i la comunicació en un dels principals hospitals de Catalunya, l'Hospital Clínic de Barcelona. L'estudi es va dur a terme entre el maig del 2005 i el juliol del 2007.
Resumo:
Si els nens petits tenen aquesta capacitat innata, cal evitar que la perdin, treballant-la i educant-la
Resumo:
The metabolic syndrome considerably increases the risk of cardiovascular and renal events in hypertension. It has been associated with a wide range of classical and new cardiovascular risk factors as well as with early signs of subclinical cardiovascular and renal damage. Obesity and insulin resistance, beside a constellation of independent factors, which include molecules of hepatic, vascular, and immunologic origin with proinflammatory properties, have been implicated in the pathogenesis. The close relationships among the different components of the syndrome and their associated disturbances make it difficult to understand what the underlying causes and consequences are. At each of these key points, insulin resistance and obesity/proinflammatory molecules, interaction of demographics, lifestyle, genetic factors, and environmental fetal programming results in the final phenotype. High prevalence of end-organ damage and poor prognosis has been demonstrated in a large number of cross-sectional and a few number of prospective studies. The objective of treatment is both to reduce the high risk of a cardiovascular or a renal event and to prevent the much greater chance that metabolic syndrome patients have to develop type 2 diabetes or hypertension. Treatment consists in the opposition to the underlying mechanisms of the metabolic syndrome, adopting lifestyle interventions that effectively reduce visceral obesity with or without the use of drugs that oppose the development of insulin resistance or body weight gain. Treatment of the individual components of the syndrome is also necessary. Concerning blood pressure control, it should be based on lifestyle changes, diet, and physical exercise, which allows for weight reduction and improves muscular blood flow. When antihypertensive drugs are necessary, angiotensin-converting enzyme inhibitors, angiotensin II-AT1 receptor blockers, or even calcium channel blockers are preferable over diuretics and classical beta-blockers in monotherapy, if no compelling indications are present for its use. If a combination of drugs is required, low-dose diuretics can be used. A combination of thiazide diuretics and beta-blockers should be avoided.
Resumo:
Desenvolupament d’un videojoc per ordinador amb la possibilitat de tenir-lo també per dispositius mòbils
Resumo:
This letter has been prepared as a consultation to evaluate human health impacts from residual contamination left from the former operation of a salvage yard on this property that is planned to be utilized by the North Iowa Humane Society located in Fort Dodge, Iowa. The Iowa Department of Public Health’s priority is to ensure the Fort Dodge community has the best information possible to safeguard its health. That information is included in following paragraphs.
Resumo:
The Iowa Department of Natural Resources (IDNR) requested the Iowa Department of Public Health (IDPH) Hazardous Waste Site Health Assessment Program to evaluate the health impacts of exposure to soil contaminated with heavy metals at a commercial property located in Cedar Rapids, Iowa. The specific request was to evaluate the health impacts from exposure to contaminants that were above IDNR statewide standards. This health consultation addresses potential health risks to people from exposure to the soil within the property. The information in this health consultation was current at the time of writing. Data that emerges later could alter this document’s conclusions and recommendations.
Resumo:
Aim. Several software packages (SWP) and models have been released for quantification of myocardial perfusion (MP). Although they all are validated against something, the question remains how well their values agree. The present analysis focused on cross-comparison of three SWP for MP quantification of 13N-ammonia PET studies. Materials & Methods. 48 rest and stress MP 13N-ammonia PET studies of hypertrophic cardiomyopathy (HCM) patients (Sciagrà et al., 2009) were analysed with three SW packages - Carimas, PMOD, and FlowQuant - by three observers blinded to the results of each other. All SWP implement the one-tissue-compartment model (1TCM, DeGrado et al. 1996), and first two - the two-tissue-compartment model (2TCM, Hutchins et al. 1990) as well. Linear mixed model for the repeated measures was fitted to the data. Where appropriate we used Bland-Altman plots as well. The reproducibility was assessed on global, regional and segmental levels. Intraclass correlation coefficients (ICC), differences between the SWPs and between models were obtained. ICC≥0.75 indicated excellent reproducibility, 0.4≤ICC<0.75 indicated fair to good reproducibility, ICC<0.4 - poor reproducibility (Rosner, 2010). Results. When 1TCM MP values were compared, the SW agreement on global and regional levels was excellent, except for Carimas vs. PMOD at RCA: ICC=0.715 and for PMOD vs. FlowQuant at LCX:ICC=0.745 which were good. In segmental analysis in five segments: 7,12,13, 16, and 17 the agreement between all SWP was excellent; in the remaining 12 segments the agreement varied between the compared SWP. Carimas showed excellent agreement with FlowQuant in 13 segments and good in four - 1, 5, 6, 11: 0.687≤ICCs≤0.73; Carimas had excellent agreement with PMOD in 11 segments, good in five_4, 9, 10, 14, 15: 0.682≤ICCs≤0.737, and poor in segment 3: ICC=0.341. PMOD had excellent agreement with FlowQuant in eight segments and substantial-to-good in nine_1, 2, 3, 5, 6,8-11: 0.585≤ICCs≤0.738. Agreement between Carimas and PMOD for 2TCM was good at a global level: ICC=0.745, excellent at LCX (0.780) and RCA (0.774), good at LAD (0.662); agreement was excellent for ten segments, fair-to-substantial for segments 2, 3, 8, 14, 15 (0.431≤ICCs≤0.681), poor for segments 4 (0.384) and 17 (0.278). Conclusions. The three SWP used by different operators to analyse 13N-ammonia PET MP studies provide results that agree well at a global level, regional levels, and mostly well even at a segmental level. Agreement is better for 1TCM. Poor agreement at segments 4 and 17 for 2TCM needs further clarification.
Resumo:
Although numerous positron emission tomography (PET) studies with (18) F-fluoro-deoxyglucose (FDG) have reported quantitative results on cerebral glucose kinetics and consumption, there is a large variation between the absolute values found in the literature. One of the underlying causes is the inconsistent use of the lumped constants (LCs), the derivation of which is often based on multiple assumptions that render absolute numbers imprecise and errors hard to quantify. We combined a kinetic FDG-PET study with magnetic resonance spectroscopic imaging (MRSI) of glucose dynamics in Sprague-Dawley rats to obtain a more comprehensive view of brain glucose kinetics and determine a reliable value for the LC under isoflurane anaesthesia. Maps of Tmax /CMRglc derived from MRSI data and Tmax determined from PET kinetic modelling allowed to obtain an LC-independent CMRglc . The LC was estimated to range from 0.33 ± 0.07 in retrosplenial cortex to 0.44 ± 0.05 in hippocampus, yielding CMRglc between 62 ± 14 and 54 ± 11 μmol/min/100 g, respectively. These newly determined LCs for four distinct areas in the rat brain under isoflurane anaesthesia provide means of comparing the growing amount of FDG-PET data available from translational studies.
Resumo:
Aquest treball té per objectiu mostrar que el joc constitueix un dels trets inherents de la cultura universal i, per extensió, de la tradició occidental. Naturalment, el joc ha estat objecte de diverses consideracions morals, lligades en més d’una ocasió a la religió. En alguns moments –i també des del cristianisme– s’han condemnat amb rigor i severitat les pràctiques lúdiques i, molt especialment, els jocs d’atzar i el món dels espectacles. De fet, la realitat històrica aquí analitzada –a través del cas concret del jeu de paume– confirma l’existència d’una activitat lúdica ben significativa que, malgrat totes les prevencions, va ser tolerada –i fins i tot aprovada– pels humanistes del Renaixement en acceptar la seva vàlua educativa. Sortosament, aquells savis humanistes comptaven amb l’eutrapèlia, una virtut d’arrel aristotèlica que va ser cristianitzada per sant Tomàs d’Aquino i que, com es veurà a continuació, també va arribar a casa nostra a la Baixa Edat Mitjana a través de Francesc Eiximenis. Si algú pensa que la gent d’abans no es divertia, comet un gran error, perquè el nostre passat històric és curull de jocs i activitats lúdiques. Nogensmenys, l’eutrapèlia també es perfila com una virtut social, tal com apareix en diferents autors de l’Edat Moderna, com ara Cervantes, Gracián i Feijoo.
Resumo:
L’article presenta diferents arguments que defensen i recolzen la importància del joc lliure al llarg dels primers 6 anys de vida. Es comenten les atribucions que el defineixen i es relacionen amb algunes de les aportacions dels grans teòrics de la psicologia. Es contempla l’infant com un ésser amb moltes potencialitats, i es mostra com, a través de la seva activitat lúdica, desenvolupa de manera integral la seva personalitat, iniciant i afirmant aprenentatges diversos. S’incideix específicament en el desenvolupament cognitiu, bàsicament per la complexitat que comporta la seva valoració en contraposició a altres àrees com el llenguatge, la motricitat i la socialització, que són àrees més fàcilment observables. Amb aquesta finalitat s’inclouen alguns exemples de joc lliure on s’il·lustra, de manera introductòria, aquest desenvolupament. Al mateix temps s’observa el desenvolupament infantil a partir de les tipologies de joc que es manifesten naturalment en aquests anys, passant de l’activitat exploratòria al joc simbòlic i al joc reglat, i vinculant aquest darrer amb l’entrada a l’educació formal. Finalment s’incideix en la importància de la presència de l’adult, com una presència propera, que educa, i que ha de partir d’unes actituds prèvies molt clares si vol compartir espais de joc lliure amb els infants, afavorint d’aquesta manera que l’espai de joc es converteixi també en espai educatiu.
Resumo:
En el joc hi conflueixen i s’entrellacen múltiples capacitats psicològiques de gran importància en el desenvolupament infantil i juvenil. L’objectiu d’aquest article ha estat analitzar el substrat psicològic de la conducta lúdica en la seva gènesi i posterior evolució. Hem parat especial atenció en l’aparició de la funció semiòtica, en els processos cognitius que hi estan implicats i en el paper decisiu que hi juga la comunicació. Finalment, reflexionem sobre una de les manifestacions més genuïnes del comportament humà, la recursivitat, la qual s’assoleix a través del llenguatge i el joc, se serveix d’aquests elements i, al mateix temps, en propulsa el desenvolupament.
Resumo:
Una de les principals preocupacions de l’ésser humà és la de desenvolupar capacitats que li permetin manejar la realitat, tant externa com interna. El joc, precisament, obre la possibilitat de crear un espai intermedi entre el que hi ha a fora (la realitat externa) i el que hi ha a dins (les necessitats personals, els desitjos, els sentiments). A l’infant, el joc que té lloc en aquest espai intermedi li permet d’anar rebent i incorporant aspectes del seu entorn més immediat (pares, família, escola) mitjançant el procés d’identificació i fer-ho, no d’una manera passiva, sinó com una incorporació activa, en la qual ell també és protagonista. Un espai intermedi que, en la vida adulta, permet de jugar mentalment amb les idees, amb experiències i sensacions, construint la base de la creativitat com a activitat cultural, científica o artística. En definitiva, doncs, el valor intrapsíquic del joc en l’ésser humà permet, des del punt de vista psicoanalític, la introjecció, la simbolització i la relació.
Resumo:
This paper presents the general regression neural networks (GRNN) as a nonlinear regression method for the interpolation of monthly wind speeds in complex Alpine orography. GRNN is trained using data coming from Swiss meteorological networks to learn the statistical relationship between topographic features and wind speed. The terrain convexity, slope and exposure are considered by extracting features from the digital elevation model at different spatial scales using specialised convolution filters. A database of gridded monthly wind speeds is then constructed by applying GRNN in prediction mode during the period 1968-2008. This study demonstrates that using topographic features as inputs in GRNN significantly reduces cross-validation errors with respect to low-dimensional models integrating only geographical coordinates and terrain height for the interpolation of wind speed. The spatial predictability of wind speed is found to be lower in summer than in winter due to more complex and weaker wind-topography relationships. The relevance of these relationships is studied using an adaptive version of the GRNN algorithm which allows to select the useful terrain features by eliminating the noisy ones. This research provides a framework for extending the low-dimensional interpolation models to high-dimensional spaces by integrating additional features accounting for the topographic conditions at multiple spatial scales. Copyright (c) 2012 Royal Meteorological Society.