Inactivation of L-type calcium channels is determined by the length of the N terminus of mutant beta(1) subunits.

Voltage-dependent calcium channel (Ca(v)) pores are modulated by cytosolic beta subunits. Four beta-subunit genes and their splice variants offer a wide structural array for tissue- or disease-specific biophysical gating phenotypes. For instance, the length of the N terminus of beta(2) subunits has major effects on activation and inactivation rates. We tested whether a similar mechanism principally operates in a beta(1) subunit. Wild-type beta(1a) subunit (N terminus length 60 aa) and its newly generated N-terminal deletion mutants (51, 27 and 18 aa) were examined within recombinant L-type calcium channel complexes (Ca(v)1.2 and alpha(2)delta2) in HEK293 cells at the whole-cell and single-channel level. Whole-cell currents were enhanced by co-transfection of the full-length beta(1a) subunit and by all truncated constructs. Voltage dependence of steady-state activation and inactivation did not depend on N terminus length, but inactivation rate was diminished by N terminus truncation. This was confirmed at the single-channel level, using ensemble average currents. Additionally, gating properties were estimated by Markov modeling. In confirmation of the descriptive analysis, inactivation rate, but none of the other transition rates, was reduced by shortening of the beta(1a) subunit N terminus. Our study shows that the length-dependent mechanism of modulating inactivation kinetics of beta(2) calcium channel subunits can be confirmed and extended to the beta(1) calcium channel subunit.

L'explotació de recursos forestals en el nord i en el sud des del punt de vista de la sostenibilitat

El present projecte té com a objectiu l’estudi de la sostenibilitat de l’explotació forestal que es realitza en l’hemisferi nord i en el sud. Per això, s’han escollit quatre països que disposen, dins de les seves fronteres, de grans extensions boscoses, cada un d’ells amb un tipus de bosc diferent: Brasil (Selva Amazònica), República Democràtica del Congo (Selva Equatorial), Canadà (Bosc Boreal) i Espanya (Bosc Mediterrani). Amb aquests països s’ha realitzat una comparativa tant de forma qualitativa com quantitativa. Pel que fa a l’anàlisi qualitatiu, s’han recollit dades del PIB per càpita dels diferents països de l’any 2010 i les principals metodologies d’explotació forestal que aquests realitzen. Així, els països amb més PIB per càpita eren també els països que utilitzaven mètodes d’explotació menys agressius i es consideren, per tant, els països amb una extracció dels seus recursos més sostenible. En quant a l’anàlisi quantitatiu, s’han utilitzat les dades de PIB per càpita, taxa de desforestació (ha/any) i taxa de creixement del bosc (ha/any) de cada tipus de bosc. Amb aquestes dades s’ha construït un índex, l’índex de sostenibilitat d’extracció, que pretén ser una eina d’estandardització per a la comparativa entre països i/o boscos diferents. El resultat ha estat el mateix en les dues anàlisis.

Pla de dinamització turística de Banyoles i la comarca del Pla de l'Estany

La situació del sector turístic evoluciona de forma constant i els destins han d’encarar els canvis amb la major brevetat per tal de satisfer les necessitats d’una demanda cada vegada més experimentada i exigent. Les destinacions madures necessiten renovar la seva imatge més que mai amb nous productes que aportin vitalitat i han de prendre decisions amb determinació que donin un nou impuls al sector, desenvolupant eines que, amb la interacció dels diferents actors del territori, ajudin a incrementar la competitivitat i a posicionar la destinació. En aquest context es desenvolupa el Pla de Dinamització Turística de Banyoles i el la de l’Estany, que, dins les seves possibilitats, pretén ser una eina útil al territori en matèria de planificació i desenvolupament turístic. Aquest és el segon estudi d’aquestes característiques que es porta a terme a la comarca, ja que anteriorment s’havia realitzat un Pla Estratègic, l’any 1996

Evolució de les persones 4a i 5a del Present d'Indicatiu de la 1a conjugació : Sincretisme amb el Subjuntiu i l'Imperatiu

L'objectiu bàsic del TFC és aprofundir en l'estudi diacrònic des del llatí al català del canvi de les desinències -am/au del Present d'Indicatiu de la 1a conjugació a -em/eu en la major part del català. L'estudi té dues parts diferenciades. Una primera part dóna compte de l'evolució etimològica d'aquestes formes del Present d'Indicatiu fins a l'època del català medieval. I una segona part, que és la central, estudia el procés mitjançant el qual aquestes formes arizotòniques del Present d'Indicatiu de la 1a conjugació han convergit amb el Present de Subjuntiu i l'Imperatiu en la major part del territori de parla catalana.

Incendis històrics a l'alta muntanya pirinenca : anà lisi dels carbons sedimentaris a la torbera de Montarenyo (Lladorre, Pallars Sobirà )

Les zones europees d’alta muntanya, concretament les mediterrànies, han estat utilitzades des de temps remots per l’ésser humà, a través de l’aprofitament de boscos i prats mitjançant activitats com l’agricultura, la ramaderia, la silvicultura i la metal·lúrgia. Però, des de fa temps, amb l’abandonament de les àrees rurals, estem davant d’una falta de gestió dels boscos, degut a la pèrdua de les activitats tradicionals. L’objectiu d’aquest treball és el de determinar l’impacte provocat per les societats antigues sobre els boscos, amb la utilització del foc com a eina de gestió, així com l’anàlisi dels processos d’antropització de les zones de muntanya que utilitzaven aquest recurs. En aquest treball l’anàlisi de l’evolució del paisatge es fa mitjançant l’estudi de les comunitats vegetals històriques i la dinàmica d’incendis, a través de dues metodologies basades en testimonis sedimentaris: l’anàlisi de carbons i l’anàlisi del pol·len. El testimoni sedimentari ha estat extret de la torbera ombrotròfica de Montarenyo, situada a la vessant sud dels Pirineus, a la Vall de Cardós, al Pallars Sobirà. Aquestes dues disciplines han permès indagar en la geohistòria ambiental, per tal d’establir les relacions entre l’ambient i la societat. Els resultats mostren que el foc ha estat utilitzat per nombroses activitats, creant unes dinàmiques forestals característiques. El paisatge actual és conseqüència de les pressions que va haver de patir el bosc durant anys, unes pressions que, amb major o menor mesura han gestionat les masses forestals. Cal doncs conèixer quina ha estat la gestió històrica del bosc per entendre’n el seu estat actual i poder escollir la gestió més adequada per conservar-lo.

No major impact of skin aging on the response of skin blood flow to a submaximal local thermal stimulus

La peau est sujette à un vieillissement intrinsèque (processus naturel et chronologique) et extrinsèque (processus induit par l'environnement et notamment les rayons UV). Plusieurs études ont montré que le vieillissement cutané s'accompagne d'une réduction de la densité capillaire au sein du derme et d'une dégradation de plusieurs protéines de la matrice extracellulaire. Cette atteinte morphologique est associée à une diminution de la capacité vasodilatatrice maximale de la microcirculation dermique et en particulier, de la réponse maximale du flux sanguin cutané à un échauffement local de la surface cutanée à des températures avoisinant les 43-44°C. Cette réponse, appelée hyperémie locale induite par la chaleur (local thermal hyperemia), est facilement mesurable par des investigations non invasives, telles que le laser Doppler. Nous avons entrepris cette étude afin d'investiguer les effets de l'âge sur la réactivité de la microcirculation dermique dans des zones cutanées exposées différemment aux rayons UV. Pour ce faire, nous avons étudié, chez des patients jeunes (18 à 30 ans, n=13) et des patients âgés (> 60 ans, n=13), la vasodilatation cutanée induite par réchauffement local de la peau, au niveau de 3 sites anatomiques différents (la cuisse, l'avant- bras et le front). Les mesures ont été effectuées au moyen d'un laser Doppler. Pour chaque sujet et chaque site, la température cutanée fut tout d'abord amenée à 34°C par 2 corps de chauffe (A et B), disposés de manière adjacente sur la peau. La température fut ensuite augmentée à 39°C (corps de chauffe A) et à 41°C (corps de chauffe B) pour une durée de 30 minutes, dans l'optique d'induire une vasodilatation sous- maximale. Ensuite, la température fut augmentée à 43 °C (corps de chauffe A et B) pour 15 minutes supplémentaires. Enfin, la vasodilatation maximale a été induite par un échauffement local à 44°C pour 15 minutes supplémentaires (corps de chauffe A et B). L'enregistrement séquentiel du flux sanguin cutané, effectué chaque minute par laser Doppler imager, donne des images sur lesquelles peut être calculé le flux sanguin cutané (unités de perfusion, PU). Par la suite, nous avons calculé les conductances vasculaires cutanées (CVC), en divisant le flux sanguin (PU) par la tension artérielle moyenne (mmHg), afin de permettre une normalisation entre les différents sujets. Les CVC, évaluées au temps de départ (température 34°C) et après vasodilatation maximale (température 44°C), étaient plus hautes au niveau du front qu'au niveau des 2 autres sites anatomiques. Sur les 3 sites, la CVC maximale (température 44°C) diminuait avec l'âge mais de façon moins importante au niveau du front, en comparaison avec les 2 autres sites. La réponse aux températures sous-maximales (température 39 et 41°C), exprimée en pourcentage de la CVC maximale, ne variait pas avec l'âge ni en fonction du site anatomique étudié. En conclusion, cette étude est la première à étudier simultanément l'hyperémie locale induite par la chaleur sur 3 sites ayant une exposition différente aux rayons UV. Le processus utilisé (laser Doppler imager) est également unique dans la littérature concernant les altérations de la microcirculation cutanée en lien avec l'âge. Cette étude confirme ainsi que le vieillissement cutané intrinsèque et/ou extrinsèque réduit la capacité vasodilatatrice maximale de la microcirculation dermique. Par contre, la réactivité à réchauffement local à des températures moindres ne semble pas être affectée.

In vitro activity of the hydroethanolic extract and biflavonoids isolated from Selaginella sellowii on Leishmania (Leishmania) amazonensis

This study is the first phytochemical investigation of Selaginella sellowii and demonstrates the antileishmanial activity of the hydroethanolic extract from this plant (SSHE), as well as of the biflavonoids amentoflavone and robustaflavone, isolated from this species. The effects of these substances were evaluated on intracellular amastigotes of Leishmania (Leishmania) amazonensis, an aetiological agent of American cutaneous leishmaniasis. SSHE was highly active against intracellular amastigotes [the half maximum inhibitory concentration (IC50) = 20.2 µg/mL]. Fractionation of the extract led to the isolation of the two bioflavonoids with the highest activity: amentoflavone, which was about 200 times more active (IC50 = 0.1 μg/mL) and less cytotoxic than SSHE (IC50 = 2.2 and 3 μg/mL, respectively on NIH/3T3 and J774.A1 cells), with a high selectivity index (SI) (22 and 30), robustaflavone, which was also active against L. amazonensis (IC50 = 2.8 µg/mL), but more cytotoxic, with IC50 = 25.5 µg/mL (SI = 9.1) on NIH/3T3 cells and IC50 = 3.1 µg/mL (SI = 1.1) on J774.A1 cells. The production of nitric oxide (NO) was lower in cells treated with amentoflavone (suggesting that NO does not contribute to the leishmanicidal mechanism in this case), while NO release was higher after treatment with robustaflavone. S. sellowii may be a potential source of biflavonoids that could provide promising compounds for the treatment of cutaneous leishmaniasis.

Contribution de l'étude CoLaus à l'élucidation des déterminants de l'acide urique sérique. [Contribution of the CoLaus study to decipher the determinants of serum uric acid].

Asymptomatic hyperuricemia affects one in five adults in the general population and is associated with elevated cardiovascular risk. It is however not clear whether asymptomatic hyperuricemia is a cause or simply a marker of conditions associated with high cardiovascular risk. Sex, age, obesity, renal function and selected drugs are major determinants of serum uric acid. Moreover, recent genome-wide association studies have identified new genes involved in the control of serum uric acid levels, in particular SLC2A9, which encodes a urate transporter located in the kidney. A genetic score based on several genetic variants associated with serum uric acid is strongly associated with the risk of gout, but not with cardiovascular events so far.

The prominent role of neutrophils during the initial phase of infection by Leishmania parasites.

Neutrophils are rapidly and massively recruited to the site of Leishmania inoculation, where they phagocytose the parasites, some of which are able to survive within these first host cells. Neutrophils can thus provide a transient safe shelter for the parasites, prior to their entry into macrophages where they will replicate. In addition, neutrophils release and synthesize rapidly several factors including cytokines and chemokines. The mechanism involved in their rapid recruitment to the site of parasite inoculation, as well as the putative consequences of their massive presence on the microenvironment of the focus of infection will be discussed in the context of the development of the Leishmania-specific immune response.

Major-elements trends in cenozoic volcanites of Hungary

Hungary lies entirely within the Carpatho-Pannonian Region (CPR), a dominant tectonic unit of eastern Central Europe. The CPR consists of the Pannonian Basin system, and the arc of the Carpathian Mountains surrounding the lowlands in the north, east, and southeast. In the west, the CPR is bounded by the Eastern Alps, whereas in the south, by the Dinaridic belt. (...)

Leishmania (Viannia) naiffi: rare enough to be neglected?

In the Brazilian Amazon, American tegumentary leishmaniasis (ATL) is endemic and presents a wide spectrum of clinical manifestations due, in part, to the circulation of at least seven Leishmaniaspecies. Few reports of Leishmania (Viannia) naiffiinfection suggest that its occurrence is uncommon and the reported cases present a benign clinical course and a good response to treatment. This study aimed to strengthen the clinical and epidemiological importance of L. (V.) naiffiin the Amazon Region (Manaus, state of Amazonas) and to report therapeutic failure in patients infected with this species. Thirty Leishmania spp samples isolated from cutaneous lesions were characterised by multilocus enzyme electrophoresis. As expected, the most common species was Leishmania (V.) guyanensis (20 cases). However, a relevant number ofL. (V.) naiffi patients (8 cases) was observed, thus demonstrating that this species is not uncommon in the region. No patient infected withL. (V.) naiffievolved to spontaneous cure until the start of treatment, which indicated that this species may not have a self-limiting nature. In addition, two of the patients experienced a poor response to antimonial or pentamidine therapy. Thus, either ATL cases due to L. (V.) naifficannot be as uncommon as previously thought or this species is currently expanding in this region.

Polymerase chain reaction detection of LeishmaniaDNA in skin biopsy samples in Sri Lanka where the causative agent of cutaneous leishmaniasis is Leishmania donovani

Leishmania donovani is the known causative agent of both cutaneous (CL) and visceral leishmaniasis in Sri Lanka. CL is considered to be under-reported partly due to relatively poor sensitivity and specificity of microscopic diagnosis. We compared robustness of three previously described polymerase chain reaction (PCR) based methods to detectLeishmania DNA in 38 punch biopsy samples from patients presented with suspected lesions in 2010. Both, Leishmaniagenus-specific JW11/JW12 KDNA and LITSR/L5.8S internal transcribed spacer (ITS)1 PCR assays detected 92% (35/38) of the samples whereas a KDNA assay specific forL. donovani (LdF/LdR) detected only 71% (27/38) of samples. All positive samples showed a L. donovani banding pattern upon HaeIII ITS1 PCR-restriction fragment length polymorphism analysis. PCR assay specificity was evaluated in samples containing Mycobacterium tuberculosis, Mycobacterium leprae, and human DNA, and there was no cross-amplification in JW11/JW12 and LITSR/L5.8S PCR assays. The LdF/LdR PCR assay did not amplify M. leprae or human DNA although 500 bp and 700 bp bands were observed in M. tuberculosis samples. In conclusion, it was successfully shown in this study that it is possible to diagnose Sri Lankan CL with high accuracy, to genus and species identification, using Leishmania DNA PCR assays.

Leishmania amazonensis DNA in wild females ofLutzomyia cruzi (Diptera: Psychodidae) in the state of Mato Grosso do Sul, Brazil

Studies on natural infection by Leishmania spp of sandflies collected in endemic and nonendemic areas can provide important information on the distribution and intensity of the transmission of these parasites. This study sought to investigate the natural infection by Leishmaniain wild female sandflies. The specimens were caught in the city of Corumbá, state of Mato Grosso do Sul (Brazil) between October 2012-March 2014, and dissected to investigate flagellates and/or submitted to molecular analysis to detect Leishmania DNA. A total of 1,164 females (77.56% of which were Lutzomyia cruzi) representing 11 species were investigated using molecular analysis; 126 specimens of Lu. cruziwere dissected and also submitted to molecular analysis. The infection rate based on the presence of Leishmania DNA considering all the sandfly species analysed was 0.69%; only Leishmania (Leishmania) amazonensis was identified in Lu. cruzi by the molecular analysis. The dissections were negative for flagellates. This is the first record of the presence of L. (L.) amazonensis DNA in Lu. cruzi, and the first record of this parasite in this area. These findings point to the need for further investigation into the possible role of this sandfly as vector of this parasite.

L'atenció a la víctima després de les últimes reformes processals

En els darrers temps, tan a nivell doctrinal com legislatiu, han augmentat progressivament els esforços encaminats a dotar de la deguda protecció processal la víctima d'un delicte. Sens dubte, la situació ha millorat notòriament d'uns anys ençà. No obstant, la proliferació de textos legals relatius a la matèria potser acabi provocant l'efecte contrari al que inicialment es tenia en ment. En altres paraules, el desconcert que pot causar a una víctima que les seves possibilitats d'intervenció siguin variables d'un procés a un altre no afavoreix gens ni mica el dret que té a una tutela judicial efectiva. En aquest treball es posa de relleu la situació prenent com a punt de referència dues de les reformes processals més recents que han incidit en matèria d'atenció a la víctima: les Lleis 8/2002 i 38/2002 sobre judicis ràpids i de modificació del procediment abreujat i la Llei 5/2000, reguladora dels processos de menors. Aparentment, els judicis de menors tenen poc a veure amb els d'adults, però, precisament per aquesta distància entre ells, resulta significatiu l'acostament que es podria produir en l'àmbit de la protecció de la víctima. Un dels objectius d'aquest treball és justament demostrar els aspectes en els quals es podrien unificar les normes referents a la matèria. Un cop aconseguit en aquests processos, no sembla que hi hagi cap obstacle que impedeixi postular la unificació pretesa en aquesta investigació de forma general. Una qüestió diferent és que en alguns punts no sigui possible dur a terme la unitat esmentada de forma immediata i resulti necessària una reforma legal. Ara bé, tan sols atenent a la legislació vigent, existeix l'opció de fer un gran pas en la direcció apuntada. Només cal canviar la manera com s'està practicant l'acte d'oferiment d'accions en l'actualitat. Això vol dir que no es limiti a la simple comunicació d'un escrit de difícil comprensió per algú no expert en dret, que la víctima firma sense entendre’n la transcendència. La importància d'aquest acte en relació a la tutela efectiva del perjudicat per un delicte, permet desenvolupar el contingut previst a la legislació processal per adequar-lo a les necessitats del seu destinatari. És aquí on s'obre un ampli ventall de possibilitats, que poden arribar a l'extrem de convertir l'acte de l'oferiment d'accions gairebé en una informació completa de totes les oportunitats d'actuació que tindrà una víctima en un procés i el que implica cadascuna d'elles. L'Administració Autonòmica hi pot jugar un paper important. Tenint en compte que les recents reformes processals han previst fer recaure en l'actuació de la Policia Judicial bona part de la pretesa major atenció a la víctima, ja que s'imposa de forma preceptiva que sigui aquesta autoritat la que ofereixi sempre en primer terme les accions a la víctima, seria molt oportú que la Policia Autonòmica fes ús d'un formulari d'oferiment d'accions adaptat a les necessitats de la víctima d'acord amb el que s'apunta en aquesta obra. De fet, a fi efecte que sigui d'utilitat, l'objectiu últim d'aquest treball és establir les bases que serveixin per a l'elaboració del model de formulari postulat.

Transforming growth factor beta 1 production by CD4+ CD25+ regulatory T cells in peripheral blood mononuclear cells from healthy subjects stimulated with Leishmania guyanensis.

Transforming growth factor beta (TGF-beta) has been shown to be a central immunomodulator used by leishmaniae to escape effective mechanisms of protection in human and murine infections with these parasites. However, all the information is derived from studies of established infection, while little is known about TGF-beta production in response to Leishmania stimulation in healthy subjects. In this study, TGF-beta1 production was demonstrated in peripheral blood mononuclear cells from healthy subjects never exposed to leishmaniae in response to live Leishmania guyanensis, and the TGF-beta1-producing cells were described as a distinct subpopulation of CD4(+) CD25(+) regulatory T cells. The suppressive properties of CD4(+) CD25(+) T cells were demonstrated in vitro by their inhibition of production of interleukin 2 (IL-2) and IL-10 by CD4(+) CD25(-) T cells in the presence of either anti-CD3 or L. guyanensis. Although neutralization of TGF-beta1 did not reverse the suppressive activity of CD4(+) CD25(+) T cells activated by anti-CD3, it reversed the suppressive activity of CD4(+) CD25(+) T cells activated by L. guyanensis. Altogether our data demonstrated that TGF-beta1 is involved in the suppressive activity of L. guyanensis-stimulated CD4(+) CD25(+) T cells from healthy controls.