A Framework for Analyzing Language and Welfare

The paper proposes a general model that will encompass trade and social benefits of a common language, a preference for a variety of languages, the fundamental role of translators, an emotional attachment to maternal language, and the threat that globalization poses to the vast majority of languages. With respect to people’s emotional attachment, the model considers minorities to suffer losses from the subordinate status of their language. In addition, the model treats the threat to minority language as coming from the failure of the parents in the minority to transmit their maternal language (durably) to their children. Some familiar results occur. In particular, we encounter the usual social inefficiencies of decentralized solutions to language learning when the sole benefits of the learning are communicative benefits (though translation intervenes). However, these social inefficiencies assume a totally different air when the con-sumer gains of variety are brought in. One fundamental aim of the paper is to bring together contributions to the economics of language from labor economics, network externalities and international trade that are typically treated separately.

A Framework for Analyzing Language and Welfare

The paper proposes a general model that will encompass trade and social benefits of a common language, a preference for a variety of languages, the fundamental role of translators, an emo-tional attachment to maternal language, and the threat that globalization poses to the vast ma-jority of languages. With respect to people’s emotional attachment, the model considers minor-ities to suffer losses from the subordinate status of their language. In addition, the model treats the threat to minority language as coming from the failure of the parents in the minority to transmit their maternal language (durably) to their children. Some familiar results occur. In particular, we encounter the usual social inefficiencies of decentralized solutions to language learning when the sole benefits of the learning are communicative benefits (though translation intervenes). However, these social inefficiencies assume a totally different air when the con-sumer gains of variety are brought in. One fundamental aim of the paper is to bring together contributions to the economics of language from labor economics, network externalities and international trade that are typically treated separately.

English as a Global Language

How far has English already spread? How much further can we expect it to go? In response to the first question, this chapter tries to identify the areas of life where English already serves as a lingua franca in the world (more or less) and those where the language faces sharp competition and does not threaten to marginalize the other major languages. The former areas of life are international safety, the internal business of international organizations, internal communication within the international news industry, international sports and science. The latter areas are the press, television, the internet, publishing and international trade. As to the second question, about the future prospects of English, the chapter argues that the advance of English will depend heavily on the motives to learn the other major languages in the world as well. Based on the empirical evidence, the same model applies to the incentives to learn English and these other languages. On the important topic of welfare, the cultural market is the single one where it is arguable that the progress of English has gone too far. English dominance in the song, the cinema and the best-seller is indeed extraordinary and difficult to reconcile with the evidence popular attachments to home languages, which is otherwise strong and apparent.

Language knowledge and earnings in Catalonia

In this paper we are aimed to investigate the relationship between Catalan knowledge and individual earnings in Catalonia. Using data from 2006, we find a positive earning return to Catalan proficiency; however, when accounting for self-selection into Catalan knowledge, we find a higher language return (20% of extra earnings), suggesting that individuals who are more prone to know Catalan are also less remunerated than others (negative selection effect). Moreover, we also find important complementarities between language knowledge and completed education, which means that only more educated individuals benefit from Catalan knowledge.

Language knowledge and earnings in Catalonia

This paper investigates the economic value of Catalan knowledge for national and foreign first- and second-generation immigrants in Catalonia. Specifically, drawing on data from the “Survey on Living Conditions and Habits of the Catalan Population (2006)”, we want to quantify the expected earnings differential between individuals who are proficient in Catalan and those who are not, taking into account the potential endogeneity between knowledge of Catalan and earnings. The results indicate the existence of a positive return to knowledge of Catalan, with a 7.5% increase in earnings estimated by OLS; however, when we account for the presence of endogeneity, monthly earnings are around 18% higher for individuals who are able to speak and write Catalan. However, we also find that language and education are complementary inputs for generating earnings in Catalonia, given that knowledge of Catalan increases monthly earnings only for more educated individuals.

Analyzing complexity in foreign language monologic oral production in a CLIL context

The study tested three analytic tools applied in SLA research (T-unit, AS-unit and Idea-unit) against FL learner monologic oral data. The objective was to analyse their effectiveness for the assessment of complexity of learners' academic production in English. The data were learners' individual productions gathered during the implementation of a CLIL teaching sequence on Natural Sciences in a Catalan state secondary school. The analysis showed that only AS-unit was easily applicable and highly effective in segmenting the data and taking complexity measures

GREC CLÀSSIC : curs d'autoaprenentatge introductori

GREC CLÀSSIC. Curs d’autoaprenentatge introductori. Dos anys. El curs consta de tretze lliçons i d’una gramàtica estructurada en quatre blocs: 1. Alfabet i diacrítics, fenòmens fonètics. 2. Morfologia nominal. 3. Morfologia verbal. 4. Infinitius i participis. Sintaxi de les oracions. L’estructura de les lliçons, excepte la primera que inclou l’alfabet, combina qüestions de morfologia nominal i verbal o de morfologia i sintaxi, tal com acostumen a fer els mètodes d’aprenentatge de les llengües modernes. Cada lliçó formula els seus objectius específics, desenvolupa la seva part de continguts i conclou amb uns exercicis pràctics d’autocorrecció. La Gramàtica, per la seva banda, està organitzada com un manual elemental de llengua grega on la persona que segueixi el curs pot ampliar la seva formació i consultar els dubtes. Parts complementàries: presentació on es formulen els objectius, la metodologia i les instruccions concretes per a seguir el curs; terminologia on s’ordenen alfabèticament els conceptes gramaticals emprats en el curs; avaluació final per tal que, més enllà dels exercicis de cada lliçó, hom pugui comprovar si ha assolit els coneixements previstos o si, en cas de no arribar-hi, ha de reforçar algunes lliçons o parts de les mateixes abans de tornar a fer l’avaluació; lèxic, ordenat alfabèticament per tal que hom pugui conèixer el significat dels mots emprats en el curs sense necessitat de consultar un diccionari. A la part d’avaluació hi ha també una enquesta per tal que les persones que segueixin el curs en facin una valoració i ens permetin corregir els seus dèficits o mancances. El projecte 2007MQD00178 ha continuat ampliant els dossiers electrònics, els exercicis autoavaluatius del seu web www.ub.edu/filologiagrega/electra i ha dedicat una part important de la seva tasca a elaborar els continguts i els programes de les assignatures dels dos primers cursos del nou grau de Filologia Clàssica.

Sistema integral d’anàlisi i avaluació d’un format general d’assignatura específic dels estudis de les arts

En el període 2006-2008, l'equip investigador de l'Observatori sobre la Didàctica de les Arts (ODAS) s'ha concentrat en la innovació i la investigació en el camp de la didàctica aplicada als estudis universitaris de les arts. Des del punt de vista propi de la investigació-acció, la finalitat ha estat la de plantejar i explorar una revisió integral de l'organització del treball a peu d'aula que fos extensible a d'altres assignatures i matèries. Així, prenent com a eix l'aprenentatge dels estudiants, les accions escomeses es fonamentaren en sis premisses: integració —de sessions de treball i activitats d'aprenentatge—, diversitat —d'escenaris, recursos i materials didàctics—, equilibri —entre coneixements i habilitats específiques i transversals—, modularitat —de les parts constitutives de la innovació proposada—, aplicabilitat —a d'altres assignatures i matèries— i progressió en la seva posada en marxa. I sobre aquestes bases, hom va establir cinc línies de treball: l'organització del treball a l'aula i del treball guiat de l'estudiant en diferents tipus de sessions, l'organització del treball autònom de l'alumne des dels pressupòsits d'una avaluació continuada, la incorporació de les TIC com autèntics recursos d'ensenyament-aprenentatge, la col·laboració amb d'altres unitats de la Universitat de Barcelona que tinguessin entre els seus objectius l'impuls de l'aprenentatge, i el seguiment del procés d'implantació de la iniciativa didàctica i l'anàlisi regular dels seus resultats. Pel que fa a aquest darrer punt, en aquest primer període, hom ha prioritzat l'estudi de les dades quantitatives i quasi-quantitatives derivades del judici dels alumnes que participaren en la nova proposta didàctica. En conseqüència, la investigació va acomplir una primera funció diagnòstica de la innovació docent duta a terme, i es va enquadrar en la categoria dels estudis descriptius transversals a través d'enquestes amb mostres probabilístiques.