The role of fixed delays in neuronal rate models

Fixed delays in neuronal interactions arise through synaptic and dendritic processing. Previous work has shown that such delays, which play an important role in shaping the dynamics of networks of large numbers of spiking neurons with continuous synaptic kinetics, can be taken into account with a rate model through the addition of an explicit, fixed delay. Here we extend this work to account for arbitrary symmetric patterns of synaptic connectivity and generic nonlinear transfer functions. Specifically, we conduct a weakly nonlinear analysis of the dynamical states arising via primary instabilities of the stationary uniform state. In this way we determine analytically how the nature and stability of these states depend on the choice of transfer function and connectivity. While this dependence is, in general, nontrivial, we make use of the smallness of the ratio in the delay in neuronal interactions to the effective time constant of integration to arrive at two general observations of physiological relevance. These are: 1 - fast oscillations are always supercritical for realistic transfer functions. 2 - Traveling waves are preferred over standing waves given plausible patterns of local connectivity.

Bacillus sphaericus mosquito pathogens in the aquatic environment

The fate of Bacillus sphaericus spores in the aquatic environment was investigated by suspending spores in dialysis bags in fresh and seawater. Spore viability was lost more rapidly in seawater. Neither B. sphaericus nor B. thuringiensis israelensis (B.t.i.) spores mixed with pond sediment appeared to attach to the sediment. However, rapid decrease in B.t.i. toxicity suggested attachment of parasporal bodies to sediment. B. sphaericus toxin settled more slowly and less completely. B. sphaericus spores fed to larvae of four aquatic invertebrates were mostly eliminated from the animal gut in less than one week. An exception was the cranefly (Tipula abdominalis) where spores persisted in the posterior gut for up to five weeks.

Singling out individual inventors from patent data

An increasing number of studies have sprung up in recent years seeking to identify individual inventors from patent data. Different heuristics have been suggested to use their names and other information disclosed in patent documents in order to find out “who is who” in patents. This paper contributes to this literature by setting forth a methodology to identify them using patents applied to the European Patent Office (EPO hereafter). As in the large part of this literature, we basically follow a three-steps procedure: (1) the parsing stage, aimed at reducing the noise in the inventor’s name and other fields of the patent; (2) the matching stage, where name matching algorithms are used to group possible similar names; (3) the filtering stage, where additional information and different scoring schemes are used to filter out these potential same inventors. The paper includes some figures resulting of applying the algorithms to the set of European inventors applying to the EPO for a large period of time.

Reproducibilidad electrocardiográfica de los criterios de hipertrofia ventricular izquierda

Avaluar la reproductibilitat dels criteris electrocardiogràfics d’hipertrófia ventricular esquerre. Tretze infermeres van practicar dos electrocardiogrames a 103 pacients hipertensos en menys de 10 dies. Dos investigadors van fer 2 lectures cegues de cadad electrocardiograma, evaluant els votatges de Cornell i Sokolow-Lyon. Observàrem coeficients de variabilitat similars (Cornell 14,81% i Sokolow-Lyon 13,34%). La majoria de la variabilitat es atribuïble a característiques del pacient (Cornell 77,55% y Sokolow-Lyon 80,48 %). Cap dels factors estudiats han resultat èsser predictors de variabilitat. La variabilitat dels criteris de voltatge fa que haguem de ser cautelosos al interpretar els resultats.

Dolor oncológico en una unidad de cuidados paliativos

S’avaluà l’impacte de la intervenció d’un equip de cures pal•liatives de malalts de càncer avançat i terminal sobre la intensitat del dolor, mitjançant els instruments d’avaluació Support Team Assessment Schedule (STAS) i Edmonton Symptom Assessment System (ESAS) en el moment de la inclusió (T1) i als 7 dies (T2). La intensitat del dolor va disminuir significativament a ambdues escales (1.79 vs 1.04 i 5.29 vs 3.42, respectivament, p&0.001), essent la magnitud de la diferència major per al grup de dolor ESAS moderat-greu (6.43 vs 3.86, p&0.001).

Agrupacions de defensa forestal de la comarca d'Osona : els joves voluntaris i el seu compromis amb el territori.

Treball que és fruit d'una investigació qualitativa sobre uns joves que, per motius diversos, es fan voluntaris de les agrupacions de defensa forestal de la comarca d'Osona i dediquen part del seu temps a protegir la natura de l'amenaça del foc i posen en joc la seva integritat física. És l'estudi del compromís d'uns joves amb el territori.

GeoTools-Android : eines geogràfiques per a Android

Aquest treball de fi de carrera pretén fer un repàs de les aplicacions i llibreries d'informació geogràfica dissenyades per a funcionar sobre Android.

Xarxa sense fils d'àmbit municipal

Aquest projecte dissenya una xarxa d'ordinadors sense fils. Es tracta d'una xarxa d'àmbit municipal que dóna cobertura a les principals zones poblades del municipi de Sarrià de Ter (Gironès) i que cobreix els aspectes legals referents a les normatives que han de complir aquestes xarxes.

Renan et la répugnance du miracle

(Résumé de l'ouvrage) L'immense succès du Jésus de Renan (1863) tient notamment à sa position sur le miracle, au carrefour du positivisme et du romantisme. L'auteur récuse le surnaturel, et rend compte des guérisons de Jésus à l'aide de catégories culturelles et psychologiques. Entre l'indéniable présence des miracles dans la tradition de Jésus et la répugnance de Renan à l'égard du surnaturel, comment l'auteur échappera-t-il au dilemme? Son argumentation est ici présentée et évaluée, puis mise en perspective dans le cadre de la quête du Jésus historique avant et après lui.

Projecte HIFA: xarxa dinamitzadora i fomentadora del tercer sector

El Projecte Hifa és una xarxa dinamitzadora del tercer sector (entitats, associacions,fundacions, etc.) i fomentadora de la participació ciutadana des d'aquest àmbit. Té una marcadatransversalitat d'àmbits d'actuació, ja que cada entitat treballa sobre el tema quel'incumbeix. Tot i això, el motor de la xarxa son les entitats naturalistes, conservacionistes itotes aquelles que directe o indirectament treballin en temes ambientals, per tal que, amesura que s'estableixin relacions amb entitats d'altres àmbits, les vagin influenciant iambientalitzant, enriquint-se al seu torn amb les experiències que els ofereixin aquestes.Per tal d'agilitzar la implementació de la xarxa, el mètode més eficaç és acotant l'àmbitgeogràfic a un nivell que generi quantitats d’informació fàcilment gestionable, i a partird'aquí, anar creixent de forma horitzontal, no jeràrquica, creant cèl•lules noves en altresparts del territori i connectant-les entre elles. El Projecte Hifa comença per establir-se a lacomarca del Gironès, ja que és una comarca on conviuen àmbits rurals amb urbans, peròamb un marcat desequilibri en favor de l'últim. Això permet englobar els dos àmbits dinsde la xarxa, amb l’al•licient que les dades són comparables i es poden generar estudis dediferenciació entre 3r sector rural i 3r sector urbà

Prevalence and factors associated with circadian blood pressure patterns in hypertensive patients.

Ambulatory blood pressure (BP) monitoring has become useful in the diagnosis and management of hypertensive individuals. In addition to 24-hour values, the circadian variation of BP adds prognostic significance in predicting cardiovascular outcome. However, the magnitude of circadian BP patterns in large studies has hardly been noticed. Our aims were to determine the prevalence of circadian BP patterns and to assess clinical conditions associated with the nondipping status in groups of both treated and untreated hypertensive subjects, studied separately. Clinical data and 24-hour ambulatory BP monitoring were obtained from 42,947 hypertensive patients included in the Spanish Society of Hypertension Ambulatory Blood Pressure Monitoring Registry. They were 8384 previously untreated and 34,563 treated hypertensives. Twenty-four-hour ambulatory BP monitoring was performed with an oscillometric device (SpaceLabs 90207). A nondipping pattern was defined when nocturnal systolic BP dip was <10% of daytime systolic BP. The prevalence of nondipping was 41% in the untreated group and 53% in treated patients. In both groups, advanced age, obesity, diabetes mellitus, and overt cardiovascular or renal disease were associated with a blunted nocturnal BP decline (P<0.001). In treated patients, nondipping was associated with the use of a higher number of antihypertensive drugs but not with the time of the day at which antihypertensive drugs were administered. In conclusion, a blunted nocturnal BP dip (the nondipping pattern) is common in hypertensive patients. A clinical pattern of high cardiovascular risk is associated with nondipping, suggesting that the blunted nocturnal BP dip may be merely a marker of high cardiovascular risk.

Estils de regulació motivacional en la realització dels deures acadèmics en alumnes de 4t d’ESO

El principal objectiu d’aquesta recerca és fer una prospecció del tema dels deures en el nivell de quart d’ESO al nostre país, a la ciutat de Girona més concretament. Aquesta recerca, però, pretén anar una mica més enllà i busca també aproximar-se a respondre altres qüestions

Prevalence and Clinical Features of Isolated Clinical Hypertension and Dipping Profile in a Large Cohort of Untreated Hypertensive Subjects

Aim: To examine the prevalence and clinical features of isolated clinical hypertension (ICH) and the dipping patterns in a large cohort of untreated hypertensive subjects form the Spanish ABPM registry

Projecte d'infraestructures d'un sector residencial a Tossa de Mar

Projecte de millores d'infrastructures de la urbanització de Santa Maria de Llorell (Tossa de Mar