La perspectiva dels mestres sobre l'adaptació i la integració dels infants adoptats a l'entorn escolar

Els infants adoptats presenten algunes especificitats que poden afectar la seva integració i evolució escolar (Palacios, 2007b; Dalen, 2007). Aquest ha estat el motiu de la present recerca que té tres finalitats: obtenir una descripció de les característiques dels infants adoptats en les etapes d’Educació Infantil i de Primària, mitjançant l’observació externa realitzada pels seus tutors d’aula; analitzar les necessitats dels mestres per atendre convenientment els nens procedents de l’adopció; posar els fonaments d’un programa escola-família per millorar l’adaptació escolar del nen i de la nena adoptats. En l’estudi van participar-hi 42 professors de 18 escoles de Catalunya. Les variables escollides per a analitzar els resultats del qüestionari, dissenyat per a la recerca, van ser les següents: etapa d’escolarització dels infants adoptats, sexe, anys d’escolarització dels menors, país d’origen dels nens, temps que fa que van ser adoptats i anys d’experiència del mestre. Atenent a aquestes variables, es va realitzar una anàlisi quantitativa i una anàlisi qualitativa. La quantitativa va consistir en un estudi descriptiu i un inferencial sobre la visió dels mestres dels infants adoptats i la relació amb la família adoptiva i la qualitativa en la categorització de les respostes dels mestres arran de les seves necessitats de formació per a atendre els menors procedents de l’adopció i del tractament a l’aula del fet adoptiu.

Prise alimentaire: pas uniquement une question de volonté [Food intake: not only a question of will!]

During many years, we thought that food intake was only a question of will. Nevertheless, in the second part on the XXth century, we identified several hormones regulating food intake and energy expenditure. Furthermore, these hormones seem to be implicated in the pathogenesis of obesity and in weight loss following bariatric surgery. This short review highlights the main mechanisms implicated in food intake and energy expenditure and also their implication in obesity and bariatric surgery.

Une Nouvelle Laïcité Multiculturelle

L"apport de cet article réside dans le concept de « laïcité multiculturelle ». Dans les sociétés du XXIe siècle, ce concept représente un progrès vers une égalité de différences où toutes les croyances et religions seraient traitées de façon égalitaire. Le principe de laïcité a constitué un pas en avant vers une plus grande égalité des droits, en Europe la démarche a été au début du XXe siècle. Un siècle plus tard, l"impact sans précédents du phénomène international des migrations a rendu les sociétés européennes multiculturelles de nouveau. Dans ce nouveau cadre, la conception traditionnelle de la laïcité, au lieu d"assurer l"égalité des droits, est devenu un principe arbitraire nuisant, plus particulièrement à la communauté musulmane. Pour surmonter le trait discriminatoire de la conception traditionnelle de laïcité envers certaines confessions, un nouveau concept s"avère nécessaire, celui d"une « laïcité multiculturelle » fondée sur l"égalité de différences et le dialogue égalitaire entre les différentes cultures.

La intervenció psicopedagògica en l'etapa d'educació infantil

L’etapa d’Educació Infantil, malgrat no ser obligatòria, representa, per a la majoria de nens i nenes del nostre país, l’entrada a l’escola; per això és important una intervenció psicopedagògica intensa i efi caç que faciliti l’adaptació i evolució escolar de l’infant i de les seves famílies a l’entorn escolar. Entre les funcions psicopedagògiques, en la primera etapa de l’ensenyament, podem assenyalar, entre altres, les següents: prevenir i detectar dèfi cits que puguin infl uir en l’aprenentatge escolar; contribuir a l’adaptació dels infants en el nou context escolar; acollir les famílies i integrar-les en la dinàmica del centre escolar; mantenir contactes amb els diferents serveis educatius, sociosanitaris i locals; promoure un caràcter preventiu i compensador per a aquells nens que ho necessitin; assessorar les famílies sobre la primera infància i desenvolupar programes específi cs per a facilitar l’adaptació personal, social i acadèmica. En defi nitiva, l’actuació psicopedagògica ha de contribuir, de manera substancial, a una escolarització de qualitat en els primers anys de vida de l’infant.

Incorporació de petites seqüències de cinema comercial en l'ensenyament de la toxicologia

El Grup d’Innovació Docent en Toxicologia “Orfila”, amb el propòsit de millorar la comprensió de determinats conceptes, està assajant la integració de petites seqüències de cinema comercial en el desenvolupament de les classes presencials. La manifestació dramàtica d’un fet real permet als estudiants relacionar-se amb la situació clínica i assimilar més fàcilment els nous conceptes, així, el llenguatge audiovisual subministra estímuls afectius i permet reforçar el coneixement a través de les emocions. Per tant, les petites seqüències poden utilitzar-se en un moment determinat com un instrument de transmissió del coneixement per a la millora de la comprensió d’alguns conceptes. Cal doncs, detectar en quins punts dels temes del programa de Toxicologia és més adient i efectiva la utilització d’aquest recurs didàctic.

Conèixer els estudiants per a millorar la docència: hàbits d'estudi i d'oci dels estudiants de Farmàcia de la UB

En educació superior, l’estudiant no només es prepara per a l’obtenció d’un títol que li permeti accedir al món professional, és un moment en què aprèn a ser autònom emocional i econòmicament, aprèn a conviure amb gent d’orígens i classe diferents, i es desenvolupa com a persona. Conèixer l’opinió dels estudiants en moments cabdals de la seva vida universitària és, en tot cas, interessant. Dos moments, especialment significatius, són l’any de l’arribada, quan són estudiants de nou ingrés i l’any en quefinalitzen els estudis, a punt d’obtenir el títol. Entre aquests dos moments, s’ha produït una transformació en molts aspectes que els ha permès adquirir competències que, sens dubte, els ha fet créixer com a persones. Es presenta l’estudi realitzat a la Facultat de Farmàcia de la UB. Es va prendre com a punt de partida la gestió del temps per a iniciar la reflexió sobre els seus hàbits i preferències d’estudi i oci i com influencien el seu rendiment, primer amb estudiants de nou ingrés i, passats cinc anys, quan la mateixa comunitat d’estudiants estaven a punt de finalitzar els estudis, es va repetir per tal de conèixer els canvis que havien tingut lloc i com ho havien percebut els protagonistes.

Elements diagnòstics en medicina interna. Una experiència d'ensenyament no presencial

La docencia no presencial permite ahorro de tiempo y de desplazamientos para los alumnos, de manera que contribuye a disminuir el coste de la docencia.

Seminaris pràctics mitjançant l'aprenentatge basat en problemes en l'ensenyament de la pediatria

En 2011, se aplicó la metodología del aprendizaje basado en problemas (ABP) en los seminarios prácticos de Pediatría a los estudiantes de 6º de Medicina. La ABP invierte la organización tradicional de los procesos de aprendizaje: primero se presenta el problema, ya partir de la delimitación de lo que ya se conoce, se establecen los objetivos, se identifican las necesidades de aprendizaje, y se diseña y se sigue un plan de actuación, para que el aprendizaje se acompañe de la reso-lución del problema. Previamente, los profesores realizaron un curso específico so-bre ABP organizado por el IES. Transcurrido el primer curso de aplicación del ABP, se pretende evaluar el grado de satisfacción y de aprendizaje obtenidos de los seminarios prácticos ba-sados en el ABP por parte de los estudiantes.

L'alimentation per os des patients de réanimation : peu considérée et pourtant critique

Introduction et But de l'étude. - La plupart des études d'évaluation de la nutrition en réanimation concernent les patients ventilés bénéficiant d'un support nutritionnel artificiel. La nutrition per os qui concerne les patients les moins graves ou sortis de la phase critique est peu étudiée. Cette étude observationnelle, menée dans le cadre d'un travail de Bachelor en collaboration avec les Hôpitaux Universitaires de Genève, a pour objectif de réaliser un état des lieux des pratiques nutritionnelles actuelles, tous patients confondus, dans un service de réanimation médico-chirurgicale, et de mesurer la couverture des besoins énergétiques en fonction du type de nutrition administré ou consommé. Matériel et Méthodes. - Inclusion de tous les patients adultes hospitalisés pour plus de 24 h en réanimation durant 6 semaines consécutives, suivis jusqu'à la sortie du service mais pendant 14 jours au maximum. Les apports caloriques entéraux et parentéraux ont été récoltés dans le dossier patient informatisé. Les apports per os ont été estimés sur la base de la composition nutritionnelle standard des repas servis et le report infirmier des quantités consommées. Les suppléments nutritifs oraux ont été inclus dans les apports per os. Les solutés glucosés et les dilutions de médicaments n'ont pas été comptabilisés. La cible calorique a été fixée à 30 kcal/kg pour les hommes et 25 kcal/kg pour les femmes, sur la base du poids mesuré ou anamnestique ou sur le poids correspondant à un BMI de 22,5 en cas d'obésité. Résultats. - Six cent quatre-vingt douze journées-patients ont été analysées, issues de 114 patients dont le score SAPS II moyen est de 43. Toutes journées confondues (sans tenir compte du début ou fin de séjour) : 44 % (n = 307) des journées sont sous NE exclusive, 9 % (n = 64) sous NP exclusive et 7 % (n = 47) combinent ces deux types d'apports. La nutrition per os exclusive représente 17 % (n = 116) des journées et 23 % (n = 158) ne comportent aucun apport nutritionnel. Lorsque l'on s'intéresse au pour centage d'atteinte de la cible calorique selon le type de nutrition, il se répartit comme tel (médiane ± espace interquartile) : NE : 83 ± 44 % ; NP : 84 ± 75 % ; combiné : 95 ± 39 % ; per os : 28 ± 33 %. La nutrition per os se retrouve en fin de séjour mais pas uniquement puisque seules un peu plus de la moitié des journées de nutrition per os ont lieu lors du dernier (35 %) ou de l'avant dernier (28 %) jour du séjour. L'atteinte de la cible calorique par la nutrition per os exclusive évolue peu au long du séjour. Conclusion. - La nutrition per os représente le mode d'alimentation d'un nombre important de journées dans cette observation. La très faible couverture des besoins caloriques lors de ces journées, tout au long du séjour, classe ces patients dans une catégorie à risque nutritionnel important. Une évaluation plus précise des apports protéino-énergétique devrait être réalisée afin de quantifier plus exactement les déficits et un suivi de l'évolution de ces patients apporterait un éclairage important.

Lorsque le patient obèse ne perd pas de poids ou continue a en prendre... [When the obese patient can't lose any weight or keeps putting some on].

The traditional obesity treatments have proven to be ineffective in the long-term. The presence of eating disorders frequently explains this phenomena. Eating educational and behavioral aspects must be addressed in a practical way so that patients could gradually become aware of their behavior towards food as well as internal sensations associated with hunger, satiety, craving and pleasure. Finally, the link between emotions and compulsive eating behaviors during and between meals is an essential aspect that the general practitioner can help the patient to understand. A specialized psychological treatment can then be considered when the patient shows sufficient motivation and consciousness.

La dinamització dels grups d'estudiants adolescents

En aquest article es fa una refl exió inicial sobre la importància de la dinàmica del grup (DG) d’adolescents en els entorns acadèmics de Secundària, la seva evolució i la seva infl uència en el rendiment. Així mateix, es comenta el paper de les tècniques de dinàmica de grups com a situacions de creixement, provocades per a experimentar, amb tota la persona, l’autoconeixement i el coneixement dels altres, el diàleg, la crítica i l’acord. Després d’una breu descripció de la situació actual de la DG a Secundària, incideix en la necessitat de promoure la tutoria grupal i l’elaboració i actualització del PAT com una estratègia de millora en els temps líquids actuals, el coneixement de la DG per part de tot el professorat i d’algunes tècniques específi ques per part dels tutors de Secundària com també la necessitat de personalitzar aquestes activitats i fer les pròpies versions perquè s’adeqüin a la situació del grup concret. Aprendre amb tota la persona, vella i coneguda idea propagada pels educadors, no pot donar-se com a objectiu ja aconseguit. L’aprenentatge experiencial dóna eines per a millorar la confi ança en la capacitat de superació de la persona a través de l’autoconeixement i la interacció amb els altres companys de classe.