A-1 Monthly Public Assistance Statistical Report Family Investment Program, June 2009

A-1 - Monthly Public Assistance Statistical Report Family Investment Program

A-1 Monthly Public Assistance Statistical Report Family Investment Program, July 2009

A-1 - Monthly Public Assistance Statistical Report Family Investment Program

The extended GLUT-family of sugar/polyol transport facilitators: nomenclature, sequence characteristics, and potential function of its novel members (review).

During the last 2 years, several novel genes that encode glucose transporter-like proteins have been identified and characterized. Because of their sequence similarity with GLUT1, these genes appear to belong to the family of solute carriers 2A (SLC2A, protein symbol GLUT). Sequence comparisons of all 13 family members allow the definition of characteristic sugar/polyol transporter signatures: (1) the presence of 12 membrane-spanning helices, (2) seven conserved glycine residues in the helices, (3) several basic and acidic residues at the intracellular surface of the proteins, (4) two conserved tryptophan residues, and (5) two conserved tyrosine residues. On the basis of sequence similarities and characteristic elements, the extended GLUT family can be divided into three subfamilies, namely class I (the previously known glucose transporters GLUT1-4), class II (the previously known fructose transporter GLUT5, the GLUT7, GLUT9 and GLUT11), and class III (GLUT6, 8, 10, 12, and the myo-inositol transporter HMIT1). Functional characteristics have been reported for some of the novel GLUTs. Like GLUT1-4, they exhibit a tissue/cell-specific expression (GLUT6, leukocytes, brain; GLUT8, testis, blastocysts, brain, muscle, adipocytes; GLUT9, liver, kidney; GLUT10, liver, pancreas; GLUT11, heart, skeletal muscle). GLUT6 and GLUT8 appear to be regulated by sub-cellular redistribution, because they are targeted to intra-cellular compartments by dileucine motifs in a dynamin dependent manner. Sugar transport has been reported for GLUT6, 8, and 11; HMIT1 has been shown to be a H+/myo-inositol co-transporter. Thus, the members of the extended GLUT family exhibit a surprisingly diverse substrate specificity, and the definition of sequence elements determining this substrate specificity will require a full functional characterization of all members.

International Union of Pharmacology. XXXV. The glucagon receptor family.

Peptide hormones within the secretin-glucagon family are expressed in endocrine cells of the pancreas and gastrointestinal epithelium and in specialized neurons in the brain, and subserve multiple biological functions, including regulation of growth, nutrient intake, and transit within the gut, and digestion, energy absorption, and energy assimilation. Glucagon, glucagon-like peptide-1, glucagon-like peptide-2, glucose-dependent insulinotropic peptide, growth hormone-releasing hormone and secretin are structurally related peptides that exert their actions through unique members of a structurally related G protein-coupled receptor class 2 family. This review discusses advances in our understanding of how these peptides exert their biological activities, with a focus on the biological actions and structural features of the cognate receptors. The receptors have been named after their parent and only physiologically relevant ligand, in line with the recommendations of the International Union of Pharmacology Committee on Receptor Nomenclature and Drug Classification (NC-IUPHAR).

Escala de madurez gonadal de caballa Scomber japonicus peruanus (Jordan y Hubbs, 1925)

En el presente trabajo se realizó la validación de la escala de madurez gonadal macroscópica de la caballa Scomber japonicus peruanus. Se analizaron 464 muestras de gónadas provenientes del plan de seguimiento de la pesquería pelágica del 2006, 2008, 2009 y 2014. Sobre la base del desarrollo ovocitario, se asignó a cada individuo el estadio de madurez gonadal macroscópico. Se describieron seis estadios de maduración que va desde el estadio 0 (virginal) hasta el estadio 5 (recuperación en hembras, post expulsante en machos). Se compara la presente escala con trabajos anteriormente realizados, se discute acerca de los beneficios de su uso y recomendaciones futuras como parte del seguimiento de la pesquería.

A-1 Monthly Public Assistance Statistical Report Family Investment Program, August 2009

A-1 - Monthly Public Assistance Statistical Report Family Investment Program

A-1 Monthly Public Assistance Statistical Report Family Investment Program, September 2009

A-1 - Monthly Public Assistance Statistical Report Family Investment Program

A phylogenetic study of the phosphoenolpyruvate carboxylase multigene family in Poaceae: understanding the molecular changes linked to C4 photosynthesis evolution

Phylogenetic reconstructions have supported several independent appearances of C₄ photosynthesis within grasses (Poaceae). These recurrent appearances appear to contradict the large number of biochemical and morphological changes required to change from C₃ to C₄, a paradox that leads to questions about the genetic changes underlying C₄ evolution. In this study, we analysed sequences encoding phosphoenolpyruvate carboxylases (PEPCs) in grasses in order to gain insights into the origin of the ppc-C₄ gene, which encodes a key enzyme in the C₄ pathway. We screened databanks for PEPC genes or cDNAs in grasses. A coding sequence of 1130 base pairs was used to build phylogenetic trees that supported the existence of four distinct PEPC gene lineages. Ppc-C₄ present in all C₄ grasses was also found in two C₃ species. The ppc-C₄ clade was congruent with the species tree, suggesting orthologous evolution. This result would imply that ppc-C₄ appeared without any duplication event. Nevertheless, caution is needed since the sampling of our study is still far from comprehensive. Further investigation with an increased sampling is recommended to elucidate the evolutionary changes underlying ppc-C₄ gene evolution in grasses.

Cohesion, satisfaction with family bonds, and emotional well-being in families with adolescents

The present paper investigated whether higher cohesion and satisfaction with family bonds were associated with the daily experience of emotional well-being in varying social circumstances. Using a sample of school-age adolescents (N = 95) and both their parents, data were gathered daily over 1 week using a diary approach in addition to self-report instruments. Multilevel analyses revealed higher cohesion to be associated with well-being in fathers and adolescents, but not in mothers. Parents also reported higher well-being when with friends or colleagues than when alone. Moreover, fathers who scored higher on cohesion reported higher well-being when with family members than when alone, whereas adolescents who scored higher on satisfaction with bonds reported lower well-being when with peers or siblings than when alone.

Novel role of a family of major facilitator transporters in biofilm development and virulence of Candida albicans.

The QDR (quinidine drug resistance) family of genes encodes transporters belonging to the MFS (major facilitator superfamily) of proteins. We show that QDR transporters, which are localized to the plasma membrane, do not play a role in drug transport. Hence, null mutants of QDR1, QDR2 and QDR3 display no alterations in susceptibility to azoles, polyenes, echinocandins, polyamines or quinolines, or to cell wall inhibitors and many other stresses. However, the deletion of QDR genes, individually or collectively, led to defects in biofilm architecture and thickness. Interestingly, QDR-lacking strains also displayed attenuated virulence, but the strongest effect was observed with qdr2∆, qdr3∆ and in qdr1/2/3∆ strains. Notably, the attenuated virulence and biofilm defects could be reversed upon reintegration of QDR genes. Transcripts profiling confirmed differential expression of many biofilm and virulence-related genes in the deletion strains as compared with wild-type Candida albicans cells. Furthermore, lipidomic analysis of QDR-deletion mutants suggests massive remodelling of lipids, which may affect cell signalling, leading to the defect in biofilm development and attenuation of virulence. In summary, the results of the present study show that QDR paralogues encoding MFS antiporters do not display conserved functional linkage as drug transporters and perform functions that significantly affect the virulence of C. albicans.

Memoria de la elaboración de subtítulos para "Babel", primer capítulo de la serie documental Fry's Planet Word

This work tries to identify some of the skills an audio visual translator must develop, from a practical point of view, in order to pursue a career in this field, putting the stress on mastering subtitling-specific software. This report describes trial and error process during the making of the subtitles for a documentary and identifies some of the difficulties we might encounter while working on an assignment of this kind if we work with free licensing software. Moreover, it tries to contribute with some answers to these issues.

A-1 Monthly Public Assistance Statistical Report Family Investment Program, October 2009

A-1 - Monthly Public Assistance Statistical Report Family Investment Program

L' Impacte de la mort en estudiants d'infermeria durant el seu primer període de pràctiques

La mort i el procés de morir són fets quotidians en les persones grans i, conseqüentment, en els centres sociosanitaris, on bona part de les persones usuàries són d’edat avançada. Tot i que es tracta d’un fenomen natural que s’inclou dins del cicle vital de les persones, en la nostra societat la mort encara provoca rebuig, por, ansietat, tristesa i inquietud. En aquest marc, les estudiants1 d’infermeria són un col·lectiu que poden patir especialment l’impacte de la mort. Primer, perquè com a membres de la societat tenen interioritzat el codi social preestablert envers aquest tema i, segon, perquè durant la seva formació estan en contacte amb persones que estan al final de la vida i poden presenciar vivències de mort. En el primer període de pràctiques dels estudis d’infermeria, les estudiants han de fer front a diverses situacions del dia a dia fins aleshores desconegudes. Els conflictes interpersonals amb l'equip de treball i la inseguretat sobre les habilitats i les competències professionals són alguns dels aspectes que acostumen a viure amb més tensió. Tot i això, el que més impacte els provoca és la cura de les persones al final de la vida. Davant d'una situació de tensió, la persona viu un component estressor, que suposa el punt d’inflexió. A partir d’aquí s’activen els components adaptatius, que és el que emocionalment fa que la persona pugui fer front a aquesta situació estressant. A més, hi ha un component de suport, que són les ajudes que té. Segons com es treballi el component adaptatiu farà que la persona reaccioni en un futur de forma més automàtica i inconscient o, al contrari, que la persona respongui de forma més conscient i intencionada. El present treball està concebut per comprendre quins elements psicosocials – components estressors i components de suport– poden afectar a les estudiants que presencien la vivència de la mort de malalts geriàtrics terminals en el primer període de pràctiques en un centre sociosanitari. S’ha dissenyat un estudi descriptiu transversal quantitatiu, de caràcter exploratori, per tal de descriure la freqüència i algunes característiques psicosocials al voltant de la mort en estudiants d'infermeria en el seu primer període de pràctiques, tant a nivell personal com a nivell professional. La mostra de l'estudi són 65 estudiants, la majoria són dones d'entre els 18 i els 29 anys –més d’un 90%–. Els resultats indiquen que un 80% dels futurs professionals estudiats han patit la mort d’alguna persona significativa al llarg de la seva vida; d'aquests, gairebé un de cada quatre presenta dol complicat. Quant a la vivència de mort en les pràctiques, el 83% l'ha experimentat. Tot i aquest elevat percentatge, no totes les experiències tenen una connotació negativa. En prop de la meitat dels casos, les morts són percebudes com una experiència enriquidora i natural. Els components estressors més impactants que les estudiants han viscut durant les pràctiques per la mort d’alguna persona malalta són: la reacció de la família del finat, el patiment que es genera al seu voltant, algun signe o símptoma físic experimentat pel malalt al final del procés, i la pròpia reacció emocional. Els components de suport expressats són: saber gestionar les pròpies emocions, tenir més formació sobre relació d’ ajuda i empatia, tenir més formació en control de símptomes i comunicació, per atendre usuaris –tant malalts com familiars- i que algú els informés i orientés en el procés. Altres resultats a tenir en compte són que la població estudiada té més preocupació o inquietud per la mort i el procés de morir de la persona estimada i menys per la pròpia mort. A més, tot i que la meitat no hagués escollit geriatria com opció a les primeres pràctiques clíniques, gairebé tot el grup estudiat ho recomanaria després d'haver viscut l'experiència. Les implicacions pràctiques d'aquest estudi porten a pensar que es pot reorientar la informació i preparació que es dóna a les estudiants d’infermeria abans del primer contacte amb la realitat dels centres sociosanitaris, així com també el paper de formació i suport que pot fer tant la persona tutora de pràctiques com les infermeres de referència dels diferents centres. En conclusió, caldria dissenyar estratègies formatives i de suport entorn a la preparació psicològica personal de l’estudiant; entorn a l’acompanyament, les cures pal·liatives i el dol; i valorar la seva eficiència en el futur.