Marxismo e historia enseñada.

Valoración de la producción historiográfica española hecha desde diversos puntos de vista marxistas. Los marxismos diversos y su recepción desigual en España son decisivas a la hora de entender el profundo cambio cultural con el que se enfrentó el mundo democrático al finalizar la Segunda Guerra Mundial. Define cuatro grandes bloques de marxismos: el marxismo soviético, el anglo-sajón, el francés y el gramsciano. Cita como uno de los autores marxistas de mayor repercusión en nuestra formación a Pierre Vilar. Expone el marxismo como modelo explicativo en la Historia enseñada que proporciona instrumentos de análisis sólidos, contrastados y ofrece una teoría que proporciona una explicación del cambio histórico.

Aplicación de las nuevas metodologías telemáticas a la enseñanza de la poesía norteamericana.

Realizado en la Facultad de Filología de Salamanca, por 3 profesoras del centro. En este proyecto se ha desarrollado una aplicación Web para ser utilizada en Internet, con unos tutoriales informatizados dedicados al estudio y práctica de la poesía norteamericana del siglo XX. Esta guía de referencia interactiva se basa en la recopilación de los textos poéticos más representativos del experimentalismo de vanguardia anglo-norteamericano. Cada texto viene acompañado de una información biográfica de cada autor y una introducción teórica general basada en un amplio aparato crítico. Los resultados resultan de gran interés y utilidad para los estudiantes de Filología Inglesa que se dedican al estudio de la literatura norteamericana e inglesa. Estos tutoriales ayudan a la enseñanza de asignaturas como Poesía Norteamericana del siglo XX, Literatura Inglesa del siglo XX e Historia de la Literatura Inglesa II.

Great Britain and the Irish question, 1798-1921.

Cubre las necesidades de los estudiantes de historia de las especificaciones AS y A2 para AQA, Edexcel y OCR. Proporciona una explicación detallada sobre el problema de Irlanda, desde el Acta de Unión de 1800 hasta el acuerdo anglo-irlandés en 1922. Describe sucesos importantes como la Gran Hambruna y el Alzamiento de Pascua. Incluye fechas clave, términos y temas, perfiles biográficos sobre figuras importantes como Parnell, Gladstone y Valera, resúmenes esquemáticos, fuentes literarias y síntesis de los principales debates historiográficos.

La supervisión, función de conocimiento compartido del sistema educativo.

Este artículo se incluye en el monográfico 'La inspección educativa'. Resumen tomado del autor

Estrategias informativas y recepción mediática : la invasión de Irak de 2003.

Resumen tomado de la publicación

Evaluación de las habilidades sociales en educación secundaria : revisión de cuestionarios, inventarios y escalas.

El resumen está tomado de la revista

Tandem Learning Plus : un proyecto europeo en Toledo.

Se trata de un intento de acercar al alumno al estudio del idioma extranjero a través del intercambio de alumnos entre Toledo y Belfast, se trata la necesidad de la práctica del idioma entre alumnos de los diferentes centros como medio de asentar los conocimientos del idioma. Se concluye con la reflexión de las ventajas del intercambio cultural .

La eximente de miedo insuperable (art. 20.6 CP)

La te si doctoral tracte d' una causa d' exempció de la responsabilitat penal reconeguda a l'article 20.6 del vigent codi penal: la por insuperable. L' objectiu principal de la tesi és donar un contingut a aquesta eximent per tal de que trobi l'adient reconeixement als tribunals, que tradicionalment han ignorat aquesta eximent. El primer capítol de la tesi tracta del seu fonament, és a dir, de la raó o raons que han portat al legislador a reconèixer la por insuperable com a una causa de exempció de la responsabilitat penal. L'anàlisi del fonament de la por insuperable s'estudia a l'àmbit de les doctrines de justificació del dret penal (teories de la pena). Partint d' aquestes doctrines de justificació trobem que la doctrina utilitarista no pot fonamentar sòlidament l'eximent de por insuperable, doncs aquesta eximent no té a veure amb la maximització de la felicitat col·lectiva sinó més aviat amb qüestions de responsabilitat personal. Per això, en la tesi el fonament de la por insuperable es situa al marc de les doctrines retribucionistes i mixtes. Per a aquestes doctrines el fonament de l'exempció de pena en el cas de la por insuperable és l'afecció a la voluntat o llibertat d'elecció que es dóna en les situacions de por insuperable. Però aquesta afecció de la llibertat d' elecció no es pot interpretar com una pèrdua de les facultats psíquiques de la persona, tal i com, erròniament interpreten els nostres tribunal s, doncs la persona que es veu amenaçada no perd les seves facultats per valorar la situació. Per tant, "insuperable" no vol dir insuperable psicològicament, sinó que amb aquest adjectiu el legislador està fent referència a una avaluació normativa: es tracta d'una situació en la que no es pot exigir a la persona que superi la por que pateix i s'enfronti al amenaça. A la tesi es defensa aquesta reconstrucció normativa de l'eximent, posant de relleu, però, que el fonament de l'exempció de pena és la preferència legítima pels propis interessos. La base del principi d'inexigibilitat o raonabilitat és la legitimitat d'una valoració parcial del conflicte en el que es troba la persona, quan l' amenaça afecta als seus bens o als d'aquells pels que se sent afectivament lligat. Al segon capítol s' analitza el problema de la naturalesa jurídica de l'eximent de por insuperable. El cert és que la doctrina penal majoritària considera que la por insuperable és una causa d'inculpabilitat, malgrat que no han tampoc faltat autors que hagin catalogat a aquesta eximent com una causa de justificació. A la tesi s'analitzen els arguments tradicionalment utilitzats per la doctrina penal per a concloure que la por insuperable pertany a la categoria de la culpabilitat, posant de relleu que aquests arguments no semblen convincents. Això no obstant, no vol dir que l'eximent de por insuperable sigui en realitat una causa de justificació, però cal trobar una explicació més solida pel fet que aquesta eximent es consideri una causa d'inculpabilitat. Aquesta explicació pren com a punt de partida la diferència entre la valoració imparcial d'un conflicte (és a dir, la valoració que faria una persona no implicada en el conflicte) i la valoració parcial (és a dir, la valoració que fa la persona que es troba en aquell conflicte) del mateix. A la tesi es defensa que en las situacions d'amenaça i conflicte de bens jurídics, quan ambdós es troben en la mateixa situació enfront el dret, la justificació de la conducta necessita una fonamentació més forta que la valoració parcial del conflicte, doncs a nivell d' antijuridicitat, on el legislador valora els conflictes, s' ha de donar el mateix valors als bens jurídics de tots els ciutadans, sense que es pugui aquí apel·lar a preferències personals. La valoració parcial del conflicte queda amb això reservada per a un altre nivell de la teoria del delicte: la culpabilitat, on no és tracte ja de valorar un conflicte d'interessos com de decidir si la persona mereix un càstig pel seu fet. El tercer capítol tracta de la qüestió relativa als requisits que cal exigir per poder aplicar l'eximent de por insuperable. Certament, la llei penal no demana cap requisit concret per aplicar l'eximent, però les exigències normatives es troben en realitat resumides en l'adjectiu "insuperable" que acompanya i defineix a la por. La doctrina penal ha utilitzat tradicionalment el paràmetre del "home mig en la posició de l'autor" per a determinar quan la por és insuperable. Però aquest criteri de determinació de la insuperabilitat de la por té greus problemes, que porten que a la tesi es rebutgi i en el seu lloc es presentin tota una sèrie de requisits normatius que han de servir per determinar quan es pot considerar que la por és (normativament) insuperable. Aquests requisits es poden dividir en dos grans grups: per una part els requisits referents al mal que amenaça a la persona. Es tracta aquí de determinar com ha de ser aquest mal per tal de que es pugui aplicar l'eximent. Per altra banda, en segon lloc els requisits referents a l'acció defensiva duta a terme per la persona. Per últim, el quart capítol de la tesi es dedica a la delimitació de la por insuperable davant la resta d' eximents reconegudes pel codi penal. Es tracta aquí de determinar si la por insuperable té un àmbit reservat d' aplicació que justifiqui el seu manteniment al codi penal. La dificultat d'aquest tema és que l'eximent de por insuperable té relacions amb tota la resta d'eximents penals. En primer lloc amb les causes d'inimputabilitat reconegudes a l'art. 20.1 del codi penal: alienació mental i trastorn mental transitori. Però aquests casos no pertanyen en realitat a l'eximent de por insuperable sinó a les eximents d'alienació o trastorn mental transitori En segons lloc, l'eximent de por insuperable està relacionada amb les causes de justificació de legítima defensa, estat de necessitat i exercici legítim de un dret, ofici o càrrec i compliment del deure. A la tesi es defensa que l'eximent de por insuperable només es podrà aplicar quan, per no donar-se tots el requisits necessaris per aplicar alguna d'aquestes eximents, no es pugui justificar la conducta, però, malgrat això, hi hagin raons per no castigar la conducta, considerant-la inculpable. A la tesi s'analitzen detingudament aquests supòsits. Amb tot es pot afirmar que l'eximent de por insuperable és una eximent necessària que pot complir el paper d'eficaç clàusula de tancament del sistema de causes d'exempció de la responsabilitat penal.

The sociology of religion and the 'desecularisation of society'

Neste artigo, pretendo delimitar alguns dos mais importantes e recentes avanços na análise e na teorização que a Sociologia das Religiões sofreu na Alemanha, França e no mundo anglo-saxónico, nomeadamente os conceitos de "new cultural sociology", "new paradigm", e o debate sobre a dessecularização da sociedade. O centro encontra-se na crescente importancia da subjectividade e da espiritualidade. Por forma a não se reduzirem a simples aspectos teóricos, relacionamo-los com as alterações societais das sociedades modernas. Contudo, afirmamos que esta nossa abordagem foca especialmente o fenómeno descrito na Europa Central, assim como nas sociedades anglo-saxónicas. Afastando-nos deste enfoque, desejamos que também em Portugal e no Brasil se desenvolvam estudos sobre estes procesos teóricos e as suas relações com as mudanças nas sociedades.

A influência do conceito do universalismo e pós-colonialismo na literatura africana contemporânea

Este ensaio tem o objetivo de buscar e aprofundar novas perspetivas das tendências recentes entrevistas em debates académicos sobre o conceito pós-colonialismo, a falsa noção de universalismo eurocêntrico e a sua relação com o desenvolvimento das literaturas africanas contemporâneas. Para este fim, este ensaio vai enfatizar o papel das histórias de diferentes lugares e culturas do mundo pós-colonial, explorando ao mesmo tempo os estudos das literaturas africanas em geral e, particularmente, aspetos relevantes das literaturas anglo, franco e luso – africanas. Vamos procurar situar os dados literários teoréticos pós-coloniais dentro das diversas culturas e histórias africanas que, do nosso ponto de vista, são parte do mundo pós-colonial que aqui circunscrevemos. É nossa intenção sublinhar assim o grande dinamismo literário e o debate que caracterizam esta área de estudos. Fazendo uso de conhecimentos da teoria literária atual e dos estudos pós-coloniais recentes, pretendemos salientar o percurso da atividade longa e determinada dos intelectuais indígenas nos países anglófonos, francófonos e lusófonos e ao mesmo tempo desenvolver os meios em que a teoria póscolonial pode ser aplicada de modo localizado numa sociedade culturalmente diferente e sensível, conforme fica testemunhado na obra de autores africanos como Chinua Achebe, Luandino Vieira e Hamadou Kouroma.

Orde Wingate, the Iron Wall and Counter-terrorism in Palestine, 1936-1939

A pamphlet published by the British Army's Strategic and Combat Studies Institute on the then Captain Orde Wingate's formation and command of the Anglo-Jewish Special Night Squads in the Palestine Arab revolt of 1936-1939, with a discussion of their long-term strategic and political implications.

Proposed design for an ultrasonic optical force-feedback microphone

We discuss a novel approach that would lead to the development of an ultrasonic optical force-feedback measurement microphone.

The loss of Normandy and the invention of Terre Normannorum, 1204

The conquest of Normandy by Philip Augustus of France effectively ended the ‘Anglo-Norman’ realm created in 1066, forcing cross-Channel landholders to choose between their English and their Norman estates. The best source for the resulting tenurial upheaval in England is the Rotulus de valore terrarum Normannorum, a list of seized properties and their former holders, and this article seeks to expand our understanding of the impact of the loss of Normandy through a detailed analysis of this document. First, it demonstrates that the compilation of the roll can be divided into two distinct stages, the first containing valuations taken before royal justices in June 1204 and enrolled before the end of July, and the second consisting of returns to orders for the valuation of particular properties issued during the summer and autumn, as part of the process by which these estates were committed to new holders. Second, study of the roll and other documentary sources permits a better understanding of the order for the seizure of the lands of those who had remained in Normandy, the text of which does not survive. This establishes that this royal order was issued in late May 1204 and, further, that it enjoined the temporary seizure rather than the permanent confiscation of these lands. Moreover, the seizure was not retrospective and covers a specific window of time in 1204. On the one hand, this means that the roll is far from a comprehensive record of terre Normannorum. On the other hand, it is possible to correlate the identities of those Anglo-Norman landholders whose English estates were seized with the military progress of the French king through the duchy in May and June and thus shed new light on the campaign of 1204. Third, the article considers the initial management of the seized estates and highlights the fact that, when making arrangements for the these lands, John was primarily concerned to maintain his freedom of manoeuvre, since he was not prepared to accept that Normandy had been lost for good.